Néixer nena

Amb una coberta suggerent, “Néixer nena” ens convida a conèixer cinc noies - de Nepal, França, Afganistan, Kènia i Mèxic- que ens expliquen com és la vida de les dones al seu país. La il·lustradora i dissenyadora gràfica francesa, Alice Dussutour, ens fa veure, a través dels ulls de la Kaneila, la Jade, la Mahnoosh, la Makena i la Luisa que les tradicions, les exigències, les prohibicions i les humiliacions encara pesen massa. Que néixer nena o nen determina la vida que tindrem. Però malgrat tot, hi ha esperança per a aquestes cinc adolescents: “La regla no és cap vergonya ni cap culpa”. “Som molt més que un cos”. “Les tradicions que ens fan mal i ens impedeixen viure han d’acabar”. “Ja estem fartes de tenir por al carrer, d’arriscar la nostra vida cada dia”. “No se sap gaire bé què passarà però una cosa és segura: nosaltres lluitarem!” Cinc relats individuals escrits per remoure la consciència col·lectiva que, a més, l’autora complementa amb informació, pel·lícules, llibres, associacions i noms d’activistes que permeten seguir indagant en els temes tractats en el llibre i despertar, a qui ho està llegint, el valor per actuar. Adequat d'11 a 12 anys. Recomanat per Natàlia Domènech de la Biblioteca Municipal La Cooperativa

El cavaller que no volia lluitar

No hi ha manera, en Jan no vol lluitar! En lloc de barallar-se, s’estima més llegir. Els seus pares li diuen que, essent un cavaller, alguna cosa o altra haurà de fer. Aleshores en Jan s’endú l’espasa i l’escut que li donen els seus germans, omple les alforges del seu fidel cavall amb un bon carregament de llibres, i comença el seu viatge a la recerca dels personatges més ferotges de la contrada.  I tu, ja saps com amansir un drac?  Aquest conte ens convida a qüestionar-nos la necessitat de les baralles per a resoldre malentesos. El protagonista té molt clar que les coses no es fan així, i s’estima més recórrer a l’amabilitat, al respecte i als bons contes per aconseguir tornar a casa com un bon cavaller! Adequat de 6 a 8 anys. Recomanat per Gemma Artigas de la Biblioteca Antoni Comas de Mataró

Nenes i nens feministes

Aquest llibre ens pot ajudar a explicar a la canalla -i també als adults- què vol dir ser feminista d'una manera ben planera i amb les il·lustracions coloristes i tendres de Gusti. Els autors, Blanca Lacasa i Luis Amavisca, ens presenten un ventall de situacions quotidianes on el feminisme hauria d'estar sempre present si volem garantir la igualtat entre les persones i si volem animar als nostres infants a créixer desenvolupant-se sense pors ni condicionaments de cap mena. Coses tan petites i tan banals com la mida del cabell, la professió, el color de la roba, les disfresses, els amics, amb quines joguines jugarem, l'expressió lliure o la repressió dels sentiments són alguns dels aspectes que tradicionalment s'han diferenciat segons el gènere i que poden limitar a les persones. En aquest conte, veiem com ser feminista significa eliminar aquesta separació que potser encara arrosseguem de manera inconscient i com el feminisme promou la igualtat per tothom, no només per a les dones. Adequat de 3 a 6 anys. Recomanat per Bib. Bigues i Riells del Fai.

Hierba

Durant la Segona Guerra Mundial es calcula que entre 50.000 i 400.000 nenes van ser obligades a treballar com a esclaves sexuals per l’Exèrcit Imperial Japonès, sota el nom de “dones de consol”. Hierba és la biografia gràfica de l’àvia Lee Ok-Sun, segrestada i portada a una “estació de confort” a Manxúria per a “servir” als soldats japonesos quan tenia 15 anys. El seu relat comença en tornar a Corea quan, a través de les entrevistes que l’autora li realitza, assistim al seu  esfereïdor testimoni de patiment i resistència però també a la seva increïble “voluntat i amor per la vida”, tal com explica Keum Suk a l’epíleg del llibre. Cal destacar el contrast entre l’expressivitat impactant dels rostres dels personatges mitjançant formes geomètriques que simbolitzen la deshumanització de les joves tractades com a mers subministres militars i aquelles vinyetes on el paisatge es converteix en contemplació i silenci per traslladar, amb màxima delicadesa, una història com la de l’Ok-Sun, que reconeix que mai ha tingut un moment feliç a la seva vida des de que va néixer. Recomanat per Mònica Rodríguez. Bib. Jaume Perich i Escala. Premià de Dalt. 

La Guerra más larga de la historia

Lola Venegas és llicenciada en periodisme i filologia hispànica, amb una àmplia trajectòria com a col·laboradora i redactora en diversos mitjans de premsa, així com a directora de publicacions periòdiques sobre dones i desenvolupament, entre altres temes.       Aquest llibre es mou entre el reportatge periodístic i l’assaig divulgatiu, per a documentar diferents tipus de violència vers les dones, des de la física i sexual, passant l’estructural i cultural.   La negació o infravaloració d’aquesta violència, esdevé així agosarat i irresponsable. I ho és per la magnitud de la qüestió; una magnitud que testimonien la història, la premsa, les dades estadístiques, les cròniques negres, el cinema, la literatura, la moda o la publicitat. Així doncs, el llibre permet sacsejar algunes consciències i formular preguntes. I és que, en paraules del metge Miguel Lorente, la violència no té gènere però el gènere sí té violència.     Recomanat per Eva Rodríguez Veiga. Bib. Miquel Martí i Pol. Sant Joan Despí.

La Inquilina de Wildfell Hall

Hellen Graham és una dona forta, amb les idees clares i independent, que no està disposada a suportar un marit maltractador, alcohòlic, ludòpata i infidel, ni a permetre cap atemptat contra la seva vida i dignitat. Hellen Graham és la protagonista de La inquilina de Wildfell Hall, una novel·la escrita per Anne Brönte (Regne Unit, 1820-1847) i publicada el 1848, sota el pseudònim (ni masculí ni femení) d’Acton Bell. Durant molts anys, aquesta novel·la va viure a l’ombra de les grans obres de les altres germanes Brönte, Jane Eyre  —de Charlotte Brönte— i Cumbres Borrascosas —d’Emily Brönte. Ara, però, el text es reivindica com un clàssic de la literatura anglesa. Tant en la seva primera novel·la Agnes Grey, com en la que ara us recomanem, la petita de les germanes Brönte denuncia la crua realitat d’unes dones victorianes oprimides pels homes, la religió i la moralitat; sense capacitat per prendre decisions, tenir propietats ni independència econòmica i exposades, massa sovint, a la violència masclista. Un al·legat feminista abans del feminisme. Recomanat per Vanessa Rodríguez. Bib. Josep Soler Vidal. Gavà.

¿Cerró usted las piernas?

És simptomàtic de com el problema  de la violència envers les dones sempre ha estat enfocat en la víctima i mai en l’agressor. Aquesta detestable pregunta la va fer una jutgessa a una dona víctima de violació. descarregant així tota la responsabilitat del crim a la víctima i deixant entendre que si va passar el que va passar a aquesta dona és només perquè ella n’ha sigut la responsable. Aquesta manera de pensar té un nom i es diu CULTURA DE LA VIOLACIÓ. Quan parlem de cultura de la violació ens referim a aquella actitud de tolerància i fins i tot de complicitat que la nostra societat té quan es parla d’agressions sexuals. Entre les pagines d’aquest llibre trobareu una llarga explicació de les formes en que aquesta manera de pensar entra al nostre imaginari col·lectiu i de com actua. Un exemple clar és el fet que quan parlem d’un violador sempre pensem a un monstre, un salvatge, una persona que no se sap controlar o que viu al marge de la societat. Tot això és mentida; és una manera de deresponsabilitzar l’agressor dels seus actes i així tractar el problema com a un cas patològic i no estructural. A la nostra cultura, diuen les autores d’aquest llibre, sempre s’ha unit el sexe a la violència i s’ha presentat com una cosa fins i tot desitjable. Només basta amb fer una volta per les principals sales de museus d’art d’Europa i trobarem escenes de violència sexuals de la mitologia grega i romana maquillades d’escenes d’amor (Danae i la pluja d’or, un quadre de Tiziano, el Rapte de les Sabines de Rubens, etc..) Des de les sales  dels museus on les dones no entren a menys que no vagin despullades als bikinis amb farcit per nenes que al 2014 Carrefur va haver de retirar de les botigues Rosa Mérquez i Marta Jaenes analitzen el tractament de la violència per part de la societat, els medis de comunicació, i la justícia. Recomanem la lectura d’aquest llibre com a necessària i fonamental per veure més enllà del que veiem (sabies que Cinquanta ombres de Grey no és un llibre sobre alliberament sexual femenina sinó una versió moderna de la Ventafoc? ), reconèixer la violència quan la veiem i començar a dir prou. Rosa Márquez (Madrid, 1978) Coodirectora del documental sobre feminisme a Espanya “Que coño està pasando?” de Netflix del 2019, és llicenciada en Comunicació Audiovisual por la Complutense de Madrid. Ha escrit i dirigit cinc cortometratjes premiats en diferents festivals i ha publicat relats en la antologia Incomodos (2016) i Cuando fuimos malos (2018) Marta Jaenes (Madrid, 1983) Periodista especialitzada en igualtat de gènere des de el 2012 treballa com a reportera en LaSetxa Noticias. A més del documental sobre feminisme a España “Que coño està pasando?” ha escrit i dirigit “Sentidos”, un documental rodat a Cuba. Recomanat per Giulia Bellisai. Bib. Ramon Bosh de Noya. Sant Sadurní d’Anoia. 

Jauría

L’obra, que va ser estrenada en gira al Teatro Palacio Valdés de Avilés el dia 25 de Gener de 2019 i en temporada a El Pavón Teatro Kamikaze de Madrid el dia 6 de Març de 2019, és una ficció documental creada a partir de les declaracions dels acusats i de la denunciant  en el judici de La Manada sobre els fets ocorreguts a Pamplona la nit del 7 de Juliol de 2016. Parlem de teatre documental quan la dramatúrgia i el text es fonamenten al voltant de fets reals. El text va ser creat a partir de les transcripcions de les declaracions i tal com ens indica la veu en off al començament de l’obra les declaracions han estat fragmentades, reordenades o reduïdes”, però “en cap cas se li ha afegit text de ficció. El dramaturg i director teatral Jordi Casanovas, nascut a Vilafranca, va ser cofundador i director de la Sala Flyhard les temporades 2011-2013. Professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, Eolia y Escac, amb més d’una trentena d’obres signades i molts premis sobre el seu cap és un dels autors més reconeguts en el panorama actual. Recentment l’editorial Arola ha publicat el llibre “Jordi Casanovas: Algunes obres 2009-2019”, on hi trobareu les peces “La revolució”, ”Un home amb ulleres de pasta”, ”Les millors ocasions”, ”Idiota”, “Gazoline”, ”Mala broma” i la trilogia catalana conformada per “Una història catalana”, ”Pàtria” i “Vilafranca”. Sis personatges: la noia i el nois com si d’un cor grec es tractés omplen l’escenari. La notícia als mitjans de comunicació ens va indignar a molts. Ens va obligar a posicionar-nos.  Un judici en el que la denunciant és  obligada a donar més detalls de la seva intimitat que els propis denunciats. Un cas  que va sacsejar el concepte de masculinitat, de consentiment i d’agressió sexual a la nostra societat. (extracte del dossier de l’obra) Llegir-se el text, veure l’obra no ens pot deixar indiferents. Jordi Casanovas aconsegueix ofegar-nos , trasbalsar-nos. No podem sortir sent els mateixos. Diu el dramaturg, Un dels temes més recurrents de les meves obres és l’aparició de la violència quan ja hi ha una impossibilitat manifesta de poder resoldre el conflicte amb la paraula i el diàleg. Em fa por la violència . A l’obra la violència és manifesta, en aquest cas la violència de gènere, malauradament encara molt present a la societat. Premis: Jauría va obtenir el “Premio Ercilla a la Millor Creació Dramàtica 2019”, el Premi “Cultura contra la violència de Gènere 2020”, i els Premis Max al “Millor Espectacle de Teatre”, i “Millor Adaptació Teatral” per a Jordi Casanovas a la gala de Màlaga del 7 de setembre de 2020. L’estrena de l’obra a Madrid va comptar amb la direcció de Miguel del Arco, i els personatges van ser interpretats per Fran Cantos, Álex García, María Hervás, Ignacio Mateos, Raúl Prieto i Martiño Rivas, amb la veu en off d’Israel Elejalde. Més informació: Pàgina web oficial de Jordi Casanovas Notícia als mitjans (CCMA, 08/09/2020) Jordi Casanovas a les biblioteques Recomanat per Núria Cañadas. Bib. Viladecans

Només una vegada

Marta Buchaca, guionista, dramaturga i directora és actualitat. No tan sols perquè una de les seves peces teatrals ha estat portada al cinema la tardor de 2019, sinó perquè les seves obres no deixen de representar-se i de traduir-se. Només una vegada neix, segons exposa la pròpia Marta Buchaca al programa de mà de l’espectacle estrenat per primera vegada al Grec 2018 i representat posteriorment al TNC, quan es planteja les següents qüestions: “què passaria si, després d’anys d’estabilitat i seguretat, el meu company m’aixequés la mà? Si em clavés una bufetada? Si perdés els papers i m’apallissés?” La resposta pot semblar molt evident, però va més enllà: “i si la pallissa ve donada perquè jo he fet una cosa mal feta?” Amb aquesta obra, Marta Buchaca ens acosta a la violència més habitual, aquella que no ho sembla i que acceptem sense ni tan sols ser conscients i reflexiona sobre com aquesta es barreja i confon massa sovint amb les tensions de gènere.     Més informació: Marta Buchaca a les Biblioteques Marta Buchaca a la Viquipèdia Pàgina web oficial Recomanat per Bib. Esteve Paluzie. Barberà del Vallès.

Ahora contamos nosotras: #cuéntalo: una memoria colectiva de la violencia

Per què tres milions de dones participen en només dues setmanes en el relat de la violència que pateixen i han patit? Fins fa res no existia un relat de la violència contra les dones. No per reticència d'elles, sinó per imposició institucional i dels mitjans de comunicació. El moviment #Cuéntalo només evidència aquests silencis, sinó que crea una memòria col·lectiva de les agressions masclistes, narrades en primera persona. Per què no hem conegut aquests testimonis abans? Quins són els mecanismes que l'han impedit? *Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

T'imagines la vida sense ell?

La novel·la és la historia d’una dona, la Mercè, sotmesa, atemorida i humiliada diàriament pel seu marit, en Llorenç. Poques vegades li pegava, però. En la novel·la es fa palès com la seva vida diària és un autèntic infern i com la dona en aquest país, als anys setanta, no tenia dret a res: no podia treballar si el marit no li signava el contracte o no podia tenir un passaport si el marit no hi donava el consentiment. Aquesta història és narrada en forma de dietari, un diari secret que és descobert pel seu fill trenta anys més tard, quan la dona ja està morta i el fill va descobrint horroritzat realment quina mena de persones eren els seus pares i com la seva mare va actuar per posar fi als seus patiments. A poc a poc, la protagonista planeja el crim perfecte. I fins que el seu fill no troba el diari, ningú sospita dels seus plans ni com els va portar a terme. Més informació: Isabel-Clara Simó a les Biblioteques Isabel-Clara Simó a la Viquipèdia Escriptors.cat Recomanat per Fina Sala. Bib. Avinyó. 

El Bloc de las edades

“El bloc de las edades” és l’enigmàtic regal que rep Laura de la seva tieta dels EEUU. Un bloc que té la facultat de predir els fets futurs, i que posa en alerta a la protagonista quan hi dibuixa la fotografia d’ella amb les seves tres millors amigues. El bloc transforma la imatge com si passessin els anys i una de les seves amigues desapareix. Laura sospita que està vinculat amb la relació de la seva amiga amb un noi gelós, obsessiu i violent. L’autor, Manuel J. Rodríguez, fa 12 anys que es va aventurar a  escriure i des de llavors ha fet novel·les infantils i juvenils on reflexa els conflictes i les realitats socials. La novel·la enganxa sense dubte i aborda, de forma clara i intel·ligent, un tema necessari per parlar en la literatura dirigida als joves com és el maltractament dins les relacions. Va guanyar el XVIII Premio de Literatura Juvenil Alandar i està dins 200 títols de la llista d’honor OEPLI 2018. Més informació: Manuel J. Rodríguez a les Biblioteques Recomanat per Magda Berges Giral. Bib. El Molí. Molins de Rei.

Mujeres que ya no sufren por amor

Coral Herrera és doctora en Humanitats i Comunicació Audiovisual i experta en teoria de gènere. És escriptora i bloguera, ha publicat diferents llibres sobre feminisme i escriu en diversos mitjans de comunicació. L’autora, com a experta, ens explica en un llenguatge senzill i amè que altres maneres d’estimar-nos són possibles, desmuntant des dels feminismes l’amor en la societat patriarcal. A través de l’educació, el cinema, els contes, la religió, les tradicions, la publicitat, etc. hem interioritzat el mite de l’amor romàntic, el que totes cerquem, el que ens salvarà de tots els mals, ens canviarà la vida i ens farà éssers complets i feliços per sempre. Ens han fet addictes, l’amor és com una droga que ens provoca patiment en no tenir-lo o perdre’l. Aquest llibre ens dóna eines per desconstruir aquest mite, desfer-nos dels rols i estereotips interioritzats i construir relacions sanes basades en la igualtat, la confiança i la cooperació que ens facin gaudir d’una manera més plena de l’amor, sense patiment ni dependència. “Mujeres que ya no sufren por amor” ens convida a estimar-nos millor a nosaltres i als altres treballant l’autoestima, la sororitat, la cura de nosaltres mateixes i dels altres, sent autocrítiques per identificar el que no ens agrada i canviar el que ens fa mal i infelices.  Enfront de les relacions de competència, submissió, poder i dominació que poden derivar en maltractament i violència, planteja per a homes i dones una educació emocional i sexual que permeti crear xarxes de solidaritat, empatia, respecte, cures i afectes, i establir relacions més igualitàries, “l’amor company”, que va més enllà de la parella. Perquè, com afirma l’autora, l’amor és una eina de transformació individual i col•lectiva, una “energia revolucionària”, “allò romàntic és polític”. Aquesta revolució amorosa que s’està treballant des del feminisme, també implica una transformació dels homes cap a una nova masculinitat, tema que tracta en el seu nou llibre “Hombres que ya no hacen sufrir por amor: transformando las masculinidades”. Per a les persones que vulguin aprofundir en aquest tema de candent actualitat, que vulguin gaudir de l’amor sense sofrir i estimar millor, aquest sens dubte és el seu llibre.   Més informació: Coral Herrera a les Biblioteques Coral Herrera a la Viquipèdia Blog oficial Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà Recomanat per Mª Àngels Utrera. Bib. Mestre Martí Tauler. Rubí. 

La Pedra de paciència

Atiq Rahimi nascut a Kabul  l’any 1962, es va exiliar al Pakistan primer i des d’allà va aconseguir obtenir asil polític a França. A París va seguir estudiant i s’ha dedicat a la comunicació audiovisual i a l’escriptura. La seva primera obra ja va ser tot un èxit: “Terra i cendres” de la qual es va fer una  versió cinematogràfica premiada al festival de Cannes. Amb “La pedra de paciència” va obtenir el premi Goncourt, el més prestigiós de la literatura francesa a l’any 2008. El subtítol de la novel.la  “Sangué sabur” fa referència a una imatge de la mitologia persa, una pedra a la qual es pot explicar totes  les desgràcies que ens poden arribar al llarg de la nostra vida i aconseguir d’aquesta manera l’alliberament del patiment. En la novel.la “ la pedra de la paciència “ és el marit de la protagonista, que es troba en estat de coma a qui va explicant totes les desgràcies que li han passat i que encara li passen tot esperant l’alliberament. Aquest llarg monòleg es trenca de tant en tant per la realitat de la guerra, els bombardeigs, la presència de les seves filles.. A través del seu testimoni, es veu la crítica situació en que viu l’Afganistan, la subjugació de la dona davant aquesta cultura que la ignora i la utilitza, el clam contra la violència i la guerra, un relat però magníficament escrit i amb un final sorprenent. Més informació: Atiq Rahimi a les Biblioteques Atiq Rahimi a la Viquipèdia Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

Una Història negra

Antonella Lattanzi (Bari, 1979) és una nova veu de la literatura italiana. Va debutar amb un recull de contes i el 2010 va publicar la seva primera novel.la Devozione. Tres anys més tard arribaria la novel·la Prima che tu mi tradisca, amb la qual va ser finalista del Premi Stressa, i el 2017 Una història negra. Col.laboradora dels diaris La Stampa i La Repubblica,  és autora dels guions de les pel·lícules Fiore, de Claudio Giovannesi (2016), i 2night, d’Ivan Silvestrini (2016). Va ser una de les autores convidades al festival literari #BCNegra19. A Una història negra, ambientada en un ferragosto terrible a la ciutat de Roma, la Carla és una dona jove que ha viscut durant vint anys amb el pare dels seus fills que és en realitat  un maltractador, però un bon marit i pare de cara a la societat. Mai, però,  ha tocat els seus fills, als qui adora. Després de la separació, un dia la filla petita li demana que el seu pare pugui celebrar el seu aniversari i aquella nit, el Vito desapareix. Finalment, apareix mort al cap d’uns dies en un abocador. La Carla és considerada la principal sospitosa de l’assassinat i serà empresonada, a l’espera de judici. En aquesta novel.la de gènere policíac no només veiem una trama de l’assassinat sinó especialment a una víctima de violència de gènere que és acusada de manera ferotge per una societat molt masclista encara avui dia.       Més informació: Antonella Lattanzi a les Biblioteques Entrevista "La novel·la negra encara és sexista i cal que això canviï" Entrevista "La foscor revela el sentit més profund" Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera.

La Llogatera de Wildfell Hall

Anne, la petita de les germanes Brönte, és segurament la més desconeguda de totes tres. És recordada principalment per la seva primera novel·la Agnes Grey, publicada al mateix temps que Cims borrascosos de la seva germana Emily. La segona que ens ocupa, The Tenant of Wildfell Hall (1848) fou un escàndol per a l’època victoriana, i de fet, la mateixa autora ho explica en el pròleg que succeeix a la primera edició. I és que aquesta obra és sens dubte una de les primeres novel·les considerades feministes que aborda justament la violència masclista des del punt de vista de la protagonista, la Helen Graham, a través del seu diari personal. Una dona que abandona al seu marit agressiu, alcohòlic, gelós i controlador; i escapa amb el seu fill a una mansió abandonada des de fa anys, amb el que tot això li comportarà. Si ens fixem, molt abans de la Nora de Casa de nines (1879) de Henrik Ibsen, la Helen ja dona el cop de porta a la seva situació. Es tracta, doncs, d’un clàssic imprescindible malgrat la duresa de les escenes descrites, que encara avui dia ens sorprèn i ens colpeix.   Més informació: Anne Brontë a les Biblioteques Anne Brontë a la Viquipèdia Recomanat per Núria Tuset Páez. Bib. Can Mulà. Mollet del Vallès.

Somos las nietas de las brujas que no pudisteis quemar

Manifest feminista autobiogràfic de Tres Voltes Rebel, o Ame Soler, una de les joves promeses de la il·lustració al nostre país, que ens empodera i recorda que res podrà amb nosaltres. La història narrada en primera persona ens explica el que ha estat la vida de l’autora des del seu naixement. Començant per l’escola, passant pel creixement, l’adolescència i la dura etapa de maduresa amb la que el masclisme ens va frenant, ens va tallant les ales. Ame Soler posa veu a la comunitat feminista que té com a premisses la valoració personal, el dret a triar i la llibertat. La història i el relat creat a partir de les imatges et transporten a la part més fosca i més lluminosa de la vida de l’autora. El maltractament viscut durant la seva primera relació està molt ben plasmat a partir de les il·lustracions i aconsegueix encongir-te el cor només amb la foscor i patiment que transmeten. Sincer, poètic i punyent, un relat amb una visió pròpia del feminisme. Més informació: Tres Voltes Rebel a les Biblioteques Pàgina web oficial Recomanat per Verónica Cano. Bib. Viladecans. 

El Color púrpura

El color púrpura narra la intensa vida de Celie, una dona procedent del món rural del sud dels Estats Units. Forçada a casar-se amb un home brutal, Celie comparteix la seva desgràcia només amb Déu. Però Celie patirà una transformació gràcies a l’amistat que estableix amb dues dones extraordinàries, que l’ajudaran a adquirir l’autoestima i la força que necessita per perdonar. Novel·la epistolar de gran crueltat en la qual es retrata la doble repressió que patien les dones afroamericanes: la procedent d’una societat racista i la procedent del masclisme de la seva pròpia comunitat. La protagonista inicia les cartes dirigint-se a Déu i les acaba dirigint a una persona concreta (i aquest és un fet revelador). Alice Walker juga amb el lector, amb girs inesperats dins la trama, que sembla aparentment rutinària, sense més afany que explicar-nos les vivències poc importants dins la cruel vida de Celie. L’estructura en forma epistolar és una característica a valorar, ja que el lector experimenta més proximitat amb la veu de la protagonista a través de les cartes. El color púrpura va rebre el Premi Pulitzer l’any 1983. Més informació: Alice Walker a les Biblioteques Alice Walker a la Viquipèdia Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró. 

La Dona que ensopegava amb les portes

La vida no ha tractat gaire bé la Paula Spencer: té 39 anys, quatre fills –un dels quals és drogoaddicte– i fa un any que va fer fora de casa el seu marit, que la pegava i la maltractava; es guanya la vida fregant cases i despatxos, també és alcohòlica. El dia que un policia va a casa seva per comunicar-li que el seu marit és mort, la Paula sent un buit a l’estómac i comença a recordar. La dona que ensopegava amb les portes és la narració agredolça d’aquests records: la infantesa despreocupada i joiosa, l’audàcia de l’adolescent, els moments alegres del festeig amb en Charlo (el seu futur marit) i després la davallada cap al matrimoni i, posteriorment, cap a l’infern. Amb aquesta novel·la divertida i tendra, d’un estil planer i alhora punyent, Roddy Doyle sap captar tota la força i la desesperació de la vida d’una dona lluitadora per transformar-la en gran literatura. Més informació: Roddy Doyle a les Biblioteques Roddy Doyle a la Viquipèdia Pàgina web Recomanat per Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

El Secret del meu turbant

Es tracta de la primera novel·la de Nadia Ghulam, una jove nascuda a Kabul l’any 1985 i que, en col·laboració amb la periodista Agnès Rotger (1973), va decidir escriure aquesta versió novel·lada de la seva pròpia història. L’obra va guanyar el Premi Prudenci Bertrana l’any 2010. En aquesta novel·la de caire autobiogràfic, la protagonista, la Nadia, que és una noia afganesa que viu actualment a casa nostra, explica els anys en què es va veure obligada a viure sota l’aparença del seu germà mort per sobreviure durant el règim dels talibans a l’Afganistan. Arran d’un bombardeig quan tenia només vuit anys, va patir greus ferides i va estar ingressada durant dos anys a l’hospital. Gràcies a la seva voluntat fèrria i a la perseverança de la seva mare, va poder sobreviure. Aquest període on va haver de viure sota aquesta identitat falsa es va allargar durant 10 anys per poder mantenir la seva família i va refer, finalment, la seva vida a Barcelona, gràcies a la col·laboració d’una ONG.      Més informació: Nadia Ghulam a les Biblioteques Nadia Ghulam a la Viquipèdia Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera. 

Matar el meu pare

Carina Bergfeldt va néixer el 1980. És la periodista estrella del principal diari suec, Aftonbladet. Ha estat guardonada amb el premi Swedish Grand Journalism 2012, perquè va ser l’única periodista que es va infiltrar entre les víctimes de la matança de Noruega i va passar la primera nit amb elles, i amb el premi Arets Stilist, que reconeix la qualitat del seu treball periodístic.  Dues trames paral·leles: per una banda, un cas de desaparició, que més tard es confirma com l’assassinat d’una mare. D’altra banda, una filla que pren la decisió més difícil de la seva vida: matar el seu pare, un home maltractador que va convertir-li la vida en un infern. Tres dones protagonistes: una inspectora de policia i dues periodistes.  Les tres dones treballen en el cas de la dona assassinada. Cada una té les seves raons personals per resoldre el cas. Les tres amaguen alguna cosa, però només una és capaç de planificar l’assassinat del seu pare a sang freda. Només una escriu en una llibreta, amb tapes de delicioses magdalenes, diferents mètodes de morir, i anota tot allò que s’ha de tenir en compte si vols matar algú. Només una té una nota enganxada al seu frigorífic amb el text Matar el meu pare, per recordar-li quina és la meta de la seva vida en aquest moment. Ambientada a la ciutat d’Skövde, a Suècia, la novel·la tracta la violència de gènere i el maltractament de forma paral·lela i subtil, un problema molt comú als països nòrdics.  De forma molt intel·ligent, l’autora va incloent, al llarg del llibre i fins al final, informació que et fa dubtar sobre quina de les tres dones és la que vol matar el seu pare; i, de la mateixa manera, manté molt bé la intriga en el cas de la dona trobada al llac. Si t’agrada el gènere i vols llegir una novel·la negra diferent, aquesta és la teva tria. Més informació: Carina Bergfeldt a les Biblioteques Book trailer Recomanat per Bib. Lloreda. Badalona. 

L'Últim patriarca

L’últim patriarca, de Najat El Hachmi, premi Ramon Llull 2008, ens relata una rebel·lió personal contra l’ordre familiar establert. A cavall entre dues cultures, la protagonista descriu les relacions amb el seu pare, el patriarca, la seva mare, l’entorn, els amors, els estudis... És la història de molts nouvinguts: podem veure i comprendre la seva realitat, els seus costums, la seva (o no) transformació i, fins i tot, el seu progrés econòmic. Ens deixa entreveure que molts dels seus costums, malgrat tot, persisteixen. Amb capítols curts que proporcionen un ritme constant i una intriga contínua, el relat ens transmet una certa sensació d’oralitat.   Recomanat per a aquells que vulguin comprendre o aprofundir en el dia a dia d’una part dels nostres conciutadans. Najat El Hachmi és una escriptora catalana nascuda a Nador (el Marroc). Des dels vuit anys viu a Vic, on va iniciar la seva faceta com a escriptora. Ha col·laborat amb La Vanguardia i Catalunya Ràdio. També es autora de La caçadora de cossos i Jo també sóc catalana. Més informació:  L'autora a les Biblioteques Najat El-Hachmi a la Viquipèdia Entrevista al programa Singulars Recomanat per M. Dolors Llavall. Bib. Can Salvador de la Plaça. Calella  

2666

2666 de Roberto Bolaño entrellaça com a peces de puzle cinc històries en les quals la ciutat de Santa Teresa (transsumpte de Ciutat de Juárez) és l’escenari comú que uneix els cinc relats. La història, que oscil·la entre la trama «detectivesca» i la literatura de denúncia social, narra les vivències d’una sèrie de personatges que per diferents motius emprenen un viatge cap a aquesta ciutat fronterera de Mèxic amb Estats Units. El teló de fons de totes aquestes històries li serveix a Bolaño com a escenari per denunciar els tràgics fets reals que estan succeint des del gener del 1993 a Ciutat de Juárez, estat de Chihuahua. Amb la precisió d’un cirurgià literari, l’autor denuncia els assassinats de dones joves de classe humil que treballen a les «maquiladoras» tèxtils de Mèxic sense que el Govern emprengui cap investigació exhaustiva per descobrir-ne els assassins. Una novel·la en què l’acció trepidant i el dramatisme extrem s’uneixen en un estil molt acurat i suggeridor. En definitiva, una obra cabdal que no us deixarà pas indiferents. Com va dir Bolaño, «2666 es una obra tan bestial, que puede acabar con mi salud, que ya es de por sí delicada. Y eso que al terminar Los detectives salvajes me juré no hacer nunca más una novela río: llegué a tener la tentación de destruirla entera, ya que la veía como un monstruo que me devoraba.» Més informació: Prestatge virtual de novel·la. 60 anys del naixement de Roberto Bolaño Recomanat per la Bib. Central de Santa Coloma de Gramenet.