Salut

Propietats nutricionals de l'ou

© L_Shtandel / iStock.com

Els ous de gallina (Gallus gallus) han estat al costat de l’ésser humà des de l’antiguitat. El seu origen es troba a regions de l’Índia, la Xina i altres zones del sud-est asiàtic, on es van començar a domesticar les gallines que habitaven a la selva tropical fa 8.000 anys. Des d’allà es van estendre a la resta d’indrets acompanyant a les tribus nòmades. Actualment, es troben arreu del món.

La clara de l’ou està formada per proteïnes d’alt valor biològic i aigua, mentre que el rovell el formen lípids, proteïnes, minerals i vitamines. Els 65% dels greixos de l’ou són insaturats, i per tant, beneficiosos per a la salut cardiovascular, i la resta, saturats. Té poques calories (75 kcal per unitat mitjana) però aquestes poden augmentar depenent de la cocció que li fem i, sobretot, de la resta de la nostra dieta. Malgrat tenir colesterol, els estudis demostren que el consum d’aquests no augmenta el risc cardiovascular en persones sanes. De manera que no cal limitar-ne el consum si no hi ha una recomanació mèdica específica.

Pel que fa al contingut de minerals, cal destacar el fòsfor, el zinc, el ferro (que és d’alta disponibilitat), el iode i el seleni. De vitamines, les conté gairebé totes (A, D, E, del complex B, biotina i colina), amb excepció de la C. La vitamina D, necessària per a fixar el calci, és especialment útil en temporades que estem menys exposats al sol. La colina és una substància essencial per al sistema nerviós. I altres substàncies que conté són potents antioxidants com la vitamina E, el seleni o els pigments carotenoides (que li atorguen el color groc-ataronjat, a més d’intervenir en el funcionament de la vista).

Els ous que comprem tenen imprès un codi a la closca que ens informa de la seva traçabilitat. El primer dígit del codi indica la manera en que han estat criades les gallines ponedores: sent 0, per a les de producció ecològica; 1, per a les camperes; 2, per a les criades al sòl; i 3, per a les de gàbies. Tot i que no cal netejar la closca de l’ou, ja que és la barrera natural de protecció, podeu fer-ho amb un drap sec, però mai amb aigua.

A la cuina, només la nostra imaginació serà el límit, ja que brilla per la seva versatilitat. S’acostumen a consumir sols en truita, ferrats, remenats, durs, escumats (poché)... Podem fer truita del que ens plagui. També podem farcir-los, fer-ne quiches, mousses, suflés, així com maioneses, salses, i les inacabables aplicacions en rebosteria. Gaudiu!

 

Gaudeix a taula de l'ou

Us oferim dues receptes amb aquest ingredient com a protagonista:


 

 

Ous farcits (pdf)

Fotografia: © Diputació de Barcelona (Cuina sense pares)

 

 

 

 

Quiche de pollastre i carbassó (pdf)

Fotografia: © Diputació de Barcelona (Cuina sense pares)

  A les biblioteques trobaràs:

Carnes y huevos: proteínas de alto valor biológico  / redacción de textos: Emma Cardús y Rosa Vega
Exquisitos huevos   / Lucy O'Reilly; fotografía de Louise Hagger
Huevos  / Michel Roux; fotografías de Martin Brigdale
L'Ou: com preparar-lo 10 vegades  / Ramon Freixa
VISTA PRÈVIA DISPONIBLE
101 truites   / Toni Monné; fotografies: María Ángeles Torres

  Més cerques al catàleg Aladí:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 28/09/2018 Data de modificació: 28/09/2018