Józef Teodor Konrad Korzeniowski va néixer el 3 de desembre  de 1857 a Berdyčiv (actual Ucraïna), moment en que el territori pertanyia a l’Imperi rus.

Quan era petit, l’any 1863, la seva família va ser enviada a l’exili al nord de Rússia a causa de les activitats antirusses que el seu pare, Apollo Korzeniowski, exercia com a militant d’organitzacions clandestines. Poeta i traductor d’anglès i francès, va exercir una important influència en el futur escriptor, ja que va ser la seva porta d’entrada a la literatura.

Al quedar orfe amb dotze anys va ser acollit pel seu tiet matern, Tadeusz Bobrowski, el qual va ser com un pare protector per ell durant tota la seva vida. Després de diferents intents infructuosos per donar-li una educació, Bobrowski va cedir a l’afany del seu nebot per fer-se a la mar, desig que havia anat alimentant d’adolescent amb les nombroses lectures de novel·les marítimes. Una d’aquestes lectures destaca especialment, “Els treballadors de la mar”, de Víctor Hugo. Amb només 17 anys, l’any 1874, el va enviar a Marsella perquè s’enrolés a la Marina mercant francesa. S’iniciava així una etapa d’intensa vida marítima, com aprenent de mariner amb rumb a les Índies Occidentals, com a contrabandista d’armes i com a mariner de mercants britànics. Després d’obtenir la nacionalitat britànica i d’aprovar els exàmens viatja ja com a oficial pel sud-est asiàtic i finalment com a capità del vaixell Otago amb destí a Singapur.

De retorn a Anglaterra escriu la seva primera novel·la, “La follia d’Almayer” (1895). Poc temps després viatja al Congo amb la idea de fer realitat l’aventura imaginària de navegar el riu Congo. D’aquesta tràgica experiència naixeria “El cor de les tenebres” una de les seves narracions més conegudes.

Poc temps després de la mort del seu tiet i després de l’èxit de la seva primera novel·la decideix abandonar la vida al mar i dedicar-se plenament a la literatura. Establert a Kent, al sud-est d’Anglaterra, i casat amb Jessie George, amb qui tindrà dos fills, inicia una carrera literària que el convertirà en un dels grans escriptors moderns en llengua anglesa. Autor de grans clàssics com “El negre del Narcissus” (1897), “Lord Jim” (1900), “Juventut”, “El cor de les tenebres” (1902), “Amb la corda al coll” (1902), “Nostromo”, “L’agent secret” (1907), “Entre tierra y mar” (1912), “Victoria” (1915), “La línia d’ombra” (1917) entre molts altres, va extreure de la seva intensa vida d’aventures el material de la seva literatura.

El mar sempre va ser per Conrad la seva gran passió, una manera d’entendre el món, un símbol de llibertat. Aquesta visió de la vida, unida al seu caràcter pessimista, es trasllada a la seva escriptura. Les seves grans històries del mar tracten sobre oportunitats perdudes i de redempció. Estant plenes de noblesa, d’heroïcitats i valors morals, característiques que atorguen a les seves narracions una gran força dramàtica.

Conrad va escriure sempre en anglès, la seva tercera llengua, que havia après amb 21 anys. Vivia l’escriptura com un esforç ingent. Aquest esforç el va convertir en un dels escriptors amb més domini del llenguatge i un autor universal. És per això que la seva prosa és molt elaborada, elegant i rica d’adjectius.