El 26 de febrer es compleixen 100 anys del naixement d’un dels escriptors més brillants que ha donat la ciència-ficció. Quan l’obra de la major part dels seus contemporanis queda notablement envellida, la profunda humanitat que caracteritza a la prosa d’Sturgeon, incisiva i precisa com un bisturí, li fa arribar a la intensitat que caracteritza els clàssics. Són igual d’importants els seus relats com les seves famoses novel·les: “Más que humano”, “Los cristales soñadores”, “Cuerpodivino” o “Venus más X”

Guanyador dels premis International Fantasy Award, Hugo i Nebula.

Aquest mes de gener ens ha deixat una de les escriptores més importants del gènere de la ciència-ficció i la fantasia, el mateix any que també es compleixen 50 anys de la publicació d’ ”Un mag de Terramar”, la primera de les seves cinc novel·les del Cicle de  Terramar: “Un mago de Terramar”, “Las tumbas de Atuan”, “La costa más lejana”, “Tehanu” y “El otro viento”

Le Guin forma part de la història del gènere a la mateixa alçada que Arthur C. Clarke, Isaac Asimov o Ray Bradbury. Els seus llibres més important són: “La mano izquierda de la oscuridad”, “Los desposeídos”, “El nombre del mundo es bosque” a més a més de la sèrie Terramar.  

Ursula K. Le Guin va ser guardonada amb el National Book Award, l’American Book Award i el World Fantasy Award, així com amb nombrosos Premis Hugo i Nebula per les seves novel·les, contes, poesia i crítica. L’any 1991 va rebre el Harold D. Vursell Memoria Award, entregat per l’ American Academy and Institute of Arts and Letters.

En nombroses ocasions es va descriure com feminista, conservacionista, ecologista, nord-americana, apassionadament compromesa amb la literatura, el paisatge i la vida de la Costa Oest.

L’any 2001 va rebre el premi SF Hall Fame per tota la seva carrera. 

Historias de Terramar : obra completa
Terramar és un món d’illes rodejades per un interminable oceà. Allà el jove Ged, una aprenent de bruixot, arriba a la maduresa. La seva mare ha mort fa molt de temps, però la seva tia, una bruixa d’aldea, li ensenya a dominar els animals del camp i els ocells del cel. A l’edat de tretze anys, Ged va a viure amb el mag Ogión. Aquest capta un gran poder en el noi – Ged ja ha aconseguit defensar la seva aldea contra una banda assassina d’invasors – i sap que algun dia aquest inexpert noi arribarà a ser un poderós bruixot. La saga de Terramar és una bella història, poètica, emocionant i profunda. Encara que tracta d’una màgia d’un altre món, té una serena coherència: els detalls sobrenaturals són desenvolupats lògicament i enginyosament i realment tota la sèrie es basa en un sòlid fons de realisme antropològic i psicològic.

En motiu del centenari del seu naixement - 1 d’abril de 1968 - es commemora l’Any Pedrolo per reivindicar la seva figura.  Poeta, dramaturg, contista, novel·lista, articulista, traductor, és un dels autors més prolífics de la literatura catalana, amb més de 120 obres de tots els gèneres literaris. La seva coneguda novel·la “El manuscrit del segon origen” és una de les més llegides durant la dècada dels anys 70. Entre alguns dels seus títols més importants destaquen Joc brut, Cendra per Martina, Totes les bèsties de càrrega , el cicle Temps obert, compost per onze llibres, la tetralogia de La terra prohibida o els reculls de contes Crèdits humans i Trajecte final.

Pedrolo va treballar intensament per normalitzar la literatura en llengua catalana, a través de l’experimentació de diferents gèneres literaris i a partir de la seva tasca de traductor d’obres d'autors com John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner. Va patir la censura i la prohibició de les seves obres i és per això que moltes de les seves obres de ciència-ficció s’hi llegeix una crítica al règim franquista, com per exemple a la novel·la Acte de violència, publicada l’any 1975 (Premi Prudenci Bertrana i Premi Lletra d’Or), la història d’una revolució pacífica contra un estat dictatorial.

El 1979 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 

Va néixer el 16 de desembre de 1917 a Minehead, Somerset, Anglaterra.

Després d’acabar els seus estudis secundaris, el 1936 es va traslladar a Londres per treballar com a funcionari. Durant la Segona Guerra Mundial va servir com instructor de radar a la RAF entre 1941 i 1946. L’any 1948, va entrar en el King’s College de Londres, acabant amb honors els seus estudis en física i matemàtiques.

El gran interès de Clarke per les possibilitats de la ciència sempre va ser molt evident. Entre 1946 i 1947 va ser president de la Societat Interplanetària Britànica, càrrec que va repetir de 1950 a 1953. El seu primer relat de ciència-ficció publicat professionalment va ser “Loopholes” per ASF, a l’abril de 1946. En els seus primers anys com escriptor va utilitzar en tres ocasions el pseudònim Charles Willis i una sola vegada el de E.G. O’Brien.

Clarke, que és vist com l’escriptor de ciència-ficció que amb més entusiasme propugna l’optimisme il·limitat en l’esperit humà i la idea de la potencialitat quasi infinita de la humanitat, conclou que el gènere humà està a les beceroles en comparació a la inescrutable saviesa d’arcanes civilitzacions extraterrestres.

Arthur C. Clarke va escriure el guió de “2001: Una odissea de l’espai”, l’any 1968, juntament amb Stanley Kubrik. Quan la pel·lícula ja estava filmada, el propi Clarke va escriure l’adaptació a novel·la basant-se en el guió. Després va escriure tres parts més molt poc conegudes al nostre país, però no exempta d’interès.

2001, una odisea de l'espai
ara fa 50 anys, el 6 d’abril de 1968, s’estrenava aquesta mítica pel·lícula dirigida per Stanley Kubrik, basada en un conte d’Arthur C. Clarke, “El centinela”, publicat l’any 1951. El relat parla del descobriment d’un artefacte a la Lluna deixat fa milers d’anys per antics extraterrestres. Arthur C. Clarke s’encarregaria del guió de la pel·lícula i posteriorment escriuria la seva novel·lització. Però no es tracta d’un simple trasllat del film a la novel·la, sinó que té entitat pròpia i va servir perquè molts lectors poguessin comprendre millor alguns aspectes de la pel·lícula. L’any 1982 Clarke va escriure una segona part titulada “2010: odissea dos”, que també es convertiria en pel·lícula l’any 1984, dirigida per Peter Hyams sota el títol “2010: el año que hicimos contacto”. El film no va tenir l’èxit que es mereixia. L’any 1987 Clarke va escriure la tercera part, “2061: odisea tres” i finalment, l’any 1997, la última part, “3001: Odisea final”

Un 6 d’abril, també, però de fa 26 anys, l’any 1992, moria Isaac Asimov, l’escriptor més prolífic entre els autors nord-americans, amb més de 370 llibres publicats. La seva saga de les “Fundaciones” està considerada com una de les millors obres de ciència-ficció de tots els temps. Posteriorment, va enllaçar els esdeveniments de la “Segunda Fundación”, amb la seva sèrie de “Robots”, on Asimov va introduir elements policíacs.
També va escriure obres de misteri i fantasia, així com llibres de divulgació científica. Al llarg de la seva carrera va rebre un gran nombre de guardons literaris, entre els que es troben els premis Hugo, Nebula i Locus. Asimov està considerat un dels més grans escriptors de ciència-ficció de la història. 

Va néixer el 22 d’agost de 1920 a Waukegan, Illinois. Durant la Gran Depressió es va traslladar amb la seva família a Los Ángeles. Les seves obres més conegudes són “Crónicas marcianas”(1950), una col·lecció que descriu amb emotivitat la colonització de Mart, “El hombre ilustrado” (1951), on prenent com excusa els tatuatges d’un home ens endinsem en els seus contes i “Farenheit 451”, (1953) una distòpia on els llibres estan prohibits i un grup clandestí de “llibres vivents” s’esforça per transmetre de boca en boca l’antiga cultura. Aquest any es compleixen els 65 anys de la seva publicació.

Bradbury també va escriure innombrables guions de televisió, assaigs i poemes. Les seves preocupacions com escriptor no només es centren en qüestionar-se el model de vida actual sinó que també s’endinsa en el regne fantàstic i meravellós, amb un estil poètic i a vegades provocatiu. Durant la seva infància, Bradbury va ser molt propens als malsons i horribles fantasies que després traspassaria a la seva obra. També va prendre amb freqüència el racisme com a tema central dels seus relats, així com la guerra atòmica i, com a “Farenheit 451”, la censura i la tecnologia.

L’any 1988 va ser nomenat Gran Mestre Nebula. Va morir el 5 de juny de 2012.

Fahrenheit 451
Bradbury també va escriure innombrables guions de televisió, assaigs i poemes. Les seves preocupacions com escriptor no només es centren en qüestionar-se el model de vida actual sinó que també s’endinsa en el regne fantàstic i meravellós, amb un estil poètic i a vegades provocatiu. Durant la seva infància, Bradbury va ser molt propens als malsons i horribles fantasies que després traspassaria a la seva obra. També va prendre amb freqüència el racisme com a tema central dels seus relats, així com la guerra atòmica i, com a “Farenheit 451”, la censura i la tecnologia. La seva profunda preocupació pel futur d’una humanitat depenent de la màquines és un altre dels temes que es poden apreciar freqüentment en els seus relats. També reflexa algunes de les ansietats més característiques de l’Amèrica actual, com el desig d’una vida més senzilla i allunyada dels tràfecs de la modernitat o la por al que és aliè o a l’estranger. Tampoc és estrany trobar com a tema preferit de l’autor la por a la mort. Està considerat el poeta de la ciència-ficció.