Va néixer el 16 de desembre de 1917 a Minehead, Somerset, Anglaterra.

Després d’acabar els seus estudis secundaris, el 1936 es va traslladar a Londres per treballar com a funcionari. Durant la Segona Guerra Mundial va servir com instructor de radar a la RAF entre 1941 i 1946. L’any 1948, va entrar en el King’s College de Londres, acabant amb honors els seus estudis en física i matemàtiques.

El gran interès de Clarke per les possibilitats de la ciència sempre va ser molt evident. Entre 1946 i 1947 va ser president de la Societat Interplanetària Britànica, càrrec que va repetir de 1950 a 1953. El seu primer relat de ciència-ficció publicat professionalment va ser “Loopholes” per ASF, a l’abril de 1946. En els seus primers anys com escriptor va utilitzar en tres ocasions el pseudònim Charles Willis i una sola vegada el de E.G. O’Brien.

Els primers relats d’Arthur C. Clarke estan sòlidament construïts, giren usualment sobre un únic tema científic i acaben, freqüentment, amb una solució sorprenent, sense desdenyar en algunes ocasions un elaborat toc humorístic.

Arthur C. Clarke va escriure el guió de “2001: Una odissea de l’espai”, l’any 1968, juntament amb Stanley Kubrik. Quan la pel·lícula ja estava filmada, el propi Clarke va escriure l’adaptació a novel·la basant-se en el guió. Després va escriure tres parts més molt poc conegudes al nostre país, però no exempta d’interès.

Amb “El centinela” es va presentar la primera paradoxa en l’obra de Clarke; l’autor a qui es considerava el més clar exponent de la ciència-ficció dura, científicament coherent, es va veure fortament seduït per la metafísica i la mística.

Clarke, que és vist com l’escriptor de ciència-ficció que amb més entusiasme propugna l’optimisme il·limitat en l’esperit humà i la idea de la potencialitat quasi infinita de la humanitat, conclou que el gènere humà està a les beceroles en comparació a la inescrutable saviesa d’arcanes civilitzacions extraterrestres.

Durant els anys 60, Arthur C. Clarke va dedicar les seves energies creatives a obres alienes al gènere i a la divulgació científica, sobretot a l’exploració submarina, essent ell mateix un entusiasta bussejador, una de les raons per les que l’any 1956 va fixar la seva residència a Sri Lanka.

El seu estil com a divulgador és lúcid i amè, rivalitzant únicament amb un altre escriptor de ciència-ficció que destaca igualment en aquesta faceta, Isaac Asimov.

Arthur C. Clarke es va fer famós en tot el món quan va intervenir com a comentarista per la CBS en les missions Apolo 11, 12 i 15. Després de l’èxit de “2001: una odissea espacial”, Clarke es va convertir, probablement, en l’autor de ciència-ficció més conegut mundialment, i als Estats Units, en l’escriptor del gènere més popular.

L’any 1980 va guanyar el Premi Hugo de Novel·la, amb “Fuentes del Paraíso”, on relata la construcció d’un ascensor espacial de 36.000 kilòmetres d’alçada. Es tracta del treball més notable de la última època d’Arthur C. Clarke. El mateix va passar amb les altres novel·les “Cita con Rama”, “El fin de la infància” i “La Ciudad y las estrelles”.

Per molts lectors, Arthur C. Clarke és la personificació de la Ciència-Ficció. Clarke sempre escriu amb lucidesa, a vegades amb un to fred, freqüentment amb gràcia, essent un agut evocador que ha produït algunes de les imatges més memorables de la Ciència-Ficció. És comunament acceptat com a figura rellevant en el desenvolupament del gènere a partir de la Segona Guerra Mundial, especialment per la seva visió liberal, optimista, davant els possibles beneficis de la tecnologia i pel desenvolupament de la visió de Stapledon de la perspectiva còsmica, en la que el gènere humà és vist com un infant al que antics habitant de l’univers, savis i arcans, tracten com un pare generós o simplement amb una displicent indiferència.

Va morir el 18 de febrer de 2008 a Sri Lanka a l’edat de 90 anys.