Charles Lutwidge Dodgson, més conegut pel pseudònim de Lewis Carroll, ajudant de matemàtiques al Christ Church de Cambridge, i aficionat a la fotografia, va decidir posar per escrit uns relats que havia explicat de manera improvisada a Alice Liddell una tarda d'estiu de 1862, en companyia de les seves germanes Lorina Charlotte i Edith i del reverend Robinson Duckworth, mentre, a les ombres de la vora del riu, es refugiaven de la calor durant el seu passeig en barca pel Tàmesis. Després d'un procés de desenvolupament i reescriptura, el 1865 l'editorial Macmillan and Co. publicava dos mil exemplars de Les Aventures d'Alícia en terra de meravelles que incloïen 42 il·lustracions de John Tenniel, dibuixant d'humorisme polític a Punch. El llibre va obtenir un gran èxit i pocs anys després es va traduir a l'alemany i al francès. La primera traducció al català -Josep Carner, 1927- amb il·lustracions de Lola Anglada i publicada per Mentora, tenia per títol Alícia en terra de meravelles. La segona traducció, obra de Salvador Oliva (1996), es va publicar amb el títol Alícia al país de les meravelles a Empúries. Finalment, el 1990, Barcanova en va publicar una nova edició, traduïda per Víctor Compta, sota el títol Les aventures d'Alícia, que inclou Les aventures d'Alícia en terra de meravelles i A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l'altra banda. Les dues últimes edicions conserven les il·lustracions originals. 

Alícia, una nena molt correcta i formal educada sota els valors i la moral victoriana, és transportada a un país de bojos a on no hi ha cap raonament que sigui vàlid. És el món al revés, on tot és possible. 

 "Oh, no hi pots pas fer res, tu", va dir el Gat; "tots som bojos, aquí; jo sóc boig i tu ets boja".
"Com ho saps, que sóc boja?", va dir l'Alícia.
"Segur que ho ets; si no, no hauries pas vingut aquí."

És així com inicia un viatge per un món oníric, el de seu subconscient, en el qual s'anirà trobant amb una sèrie de ràpides seqüències, en escenaris insòlits i amb personatges inoblidables que qüestionaran el món del qual prové. Alícia intentarà contrarestar les situacions més absurdes amb els plantejaments més racionals. Contradictòriament, utilitza els bons modals i el raonament de la moral victoriana de la qual vol escapar, per entendre les convencions socials i la lògica de la conducta dels habitants del País de les Meravelles. Però serà en va ja que en ell tot manca de significat i l'absurd ho governa tot.
El llibre és un triomf de la imaginació i l'enginy, una mescla magistral de somni i realitat. Conté elements complexes de fantasia i jocs lògics, paròdia i sàtira i està replet d'acudits i jocs verbals. El lectors observen i escolten, en complicitat amb Alícia, l'acompanyen en el seu itinerari per trobar la sortida, i es senten identificats amb l'estranyesa d'aquesta dimensió, de tal manera que el somni d'Alícia esdevé el somni de tota una cultura.

Lewis Carroll va crear un món tan insòlit que tot el segle XX ha begut del seu imaginari i ha influenciat i inspirat a tots els camps artístics, des del teatre, la música, l'art i literatura, passant per les expressions més contemporànies com són els dibuixos animats, els videoclips i els videojocs.
Personatges tan inoblidables com el Conill Blanc, el Barreter, la Llebre de Març, el Gat de Chesire, la Reina de Cors, el Grifó i la Tortuga d'imitació, entre molts altres, tenen una profunditat psicològica tan gran que ja formen part de l'imaginari col·lectiu.

La segona part es va publicar el 1871 amb el títol Through the Looking-Glass, and What Alice Found There. L'obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes. Les divereses versions cinematogràfiques adapten aspectes dels dos llibres. 

Obre bé els ulls, desperta la imaginació i endinsa't en el país de les meravelles!