Paparota, rebutxí, cocaracoc, petadora, xorito... hem perdut el compte de la quantitat de paraules que diem a Olesa i que no es diuen enlloc més (que sapiguem).

El projecte MOTS pretén això: la recuperació de paraules genuïnes dels municipis i la seva posada en valor. Els ingredients necessaris per a l'èxit han sigut sense dubte la participació en el projecte de persones que en saben molt, de les nostres paraules! Els pagesos del molí de l'oli, l'arxiver jubilat, el responsable de l'arxiu parroquial, l'Assumpta del Servei de Normalització Lingüística, diverses persones grans que sempre ens ajuden quan els ho demanem... 

Dues sessions de treball han servit per triar 10 paraules, pròpies d'Olesa i relacionades amb l'entorn natural. I això per què? Doncs perquè la iniciativa neix de la Xarxa de Parcs Naturals. Ha sigut una feina bonica de fer! Hem après moltes coses, més enllà de les paraules en si mateixes. Conversar amb persones que saben sempre és interessant, i a Olesa hem aplegat molt de coneixement!

La feina de posar en valor aquestes 10 paraules, i així fer-los una mica de justícia, ha estat capitanejada per les artistes de Riudebitlles Territori d'Art. El resultat, les nostres 10 paraules grafitejades amb la tipografia "montserrat" a la façana de la biblioteca. I una il·lustració (la primera), feta de manera inesperada i en directe per l'Escola d'Arts i Oficis, amb qui compartim espai i passió. 

Passejar pel centre de la vila i que de sobte els ulls s'aturin a la paraula xuriana i un es pregunti: xuriana? Què vol dir, xuriana? Que bé que sona...

​​​​​

​