The Case of Charles Dexter Ward

Us presentem una triple presentació:

1) 1 disc impressionant, basat en la novel·la homònima de Lovecraft
2) 1 disc virtual, que no s'ha grabat pensant en la seva distribució física
3) la plataforma musical bandcamp, que supera en versatilitat a la quasi abandonada facebook.

Anem, doncs a pams.

Una discogràfica singular, anomenada, Discordian Records es dedica a enregistrar i difondre música de forma virtual. No compten amb tot l'entramat de dissenyadors, maquetadors, distribuïdors, difusors. És una netlabel.

Els seus mitjans són un estudi de grabació, músics disposats a interpretar partitures extraordinàries (en tots els sentits de la paraula) i plataformes virtuals per difondre el seu treball.

Després d'enregistrar més de 18 títols el seu percutor, director, compositor i ideòleg -El Pricto- es decideix formar una banda per a l'ocasió anomenata Lovecraft's Aunts a tirar endavant un disc conceptual: The Case of Charles Dexter Ward, basat en una novel·la de Lovecraf, que podeu trobar a les biblioteques, aquí.

La novel·la està basada en l'escàndol de les Bruixes de Salem, de 1692, i ambientada a Providence, el seu poble natal. Allà s'explica l'estranya història de Charles Dexter Ward i el seu misteriòs avantpassat, l'ocultista Joseph Curwen, desaparegut misteriosament. Es úna novel·la d'intriga i de terror, d'investigació periodística i de caos mític. Emocionant i màgica.

El disc està enregistrat el 2012, a Barcelona. O sigui, aquí i ara. Segueix la novel·la des del punt de vista forma, capítol a capítol, exercici dificilíssim des del punt de vista compositiu i estrany fora de l'àmbit de les bandes sonores (i encara dintre d'ell). Les seves peces, igual que el llibre, són aquestes.
 
 
1.
   
 
2.
   
 
3.
   
 
4.
   
 
5.
 
Els links us porten als temes directament. Però també el segueix, lògicament, des del punt de vista emocional. No es pot parlar d'aquest disc de forma gaire racional així que el millor és sentir-lo i anar anotant sense mirar enrera.
 

- Diguem que aquest disc comença allá on Mingus ho deixa. Eso me ha provocado sinapsis extrañas, entre la abstracción y lo figurativo, entre lo tentador y lo amenazante. Algo que va del folklore a su disgregación, de la tradición colectiva a la locura individual, de la ciudad de día al bosque de noche.

- Las composiciones del disco son inspiradas en un sentido literal: han cogido aire, y no lo sueltan, no expiran. Una niebla de absenta lo recorre. Algo de otro tiempo, que permanece en éste y es atroz. Intuyo pliegues que todavía no soy capaz de percibir.

- Hay solos portentosos. Todo lo que sucede en "An Antecedent and a Horror" me ha dejado con los ojos como el Dos de Oros. En mis orejas, la rueda de la fortuna girando hacia adelante y hacia atrás. Seguro que se notaría en un análisis de sangre. Los acompañamientos son tan presentes como los solos: colchones, asaltos, vacíos, bocinazos, armonías intermitentes, percusiones trotonas. Y todo llevado con una dinámica y una audacia que los resalta tanto como a los solos (me imagino una escultura que tuviera el pedestal arriba, y no a los pies).

- Las intervenciones del saxo de Don Malfon son demoníacas. Se le distingue en mitad de cualquier barullo, haciéndose oír en el infierno, when the devils go marchin' in. Hay un momento especialmente significativo de esto: hacia el final de "A Mutation and a Madness" en que la sección trata de mantenerse a flote, sobre su ataque y se crea un combate que aturde y fascina a partes iguales.

- Hay un montón de capas de escucha en esa sesión. Voy por la sexta, y las tramas se van revelando morosamente. Hay una pérfida diversión en "A Search and an Evocation". Como la desasosegante perversión de un niño adulto. Los efectos velocísimos del arranque de "A Mutation and a Madness". El último tema, caído ya en la locura, se hace largo, pero el final -abrupto- obliga a despertarse como de un trance fuerte. Corro a poner "A Result and a Prologue" de nuevo y es como si se reiniciara un antiMátrix.

Per últim, el disc no sembla que es vagi a publicar mai en versió física. Però, les biblioteques no l'hem de conèixer? I, si val la pena, no l'hem de divulgar? Aquest disc s'ha publicat amb la plataforma bandcamp. És una plataforma recent que recupera, en certa manera, la sensació d'estar obrint un disc, l'experiència anàloga al seguiment del llibret en paral·lel al disc. Hi ha portades, imatges per cada tema, els credits i les lletres de cada cançó. Pels músics, ofereix la possibilitat d'encapsular el seu treball amb un sentit d'àlbum. Una experiència que molts enyoraven des del procés de digitalització de la música.

Molts artistes contemporanis ja l'estan explotan, com ara Sufjan Stevens. Cliqueu cada un dels seus discos i accedireu a l'explicació general dels mateixos i tota la informació sobre intèrprets i lletres de cada peça. Aquí. Fins i tot, permet incrustar playlists (com el que heu sentit abans, de Lovecraft's Aunts) i peces individuals, com aquesta joia de Sufjan.

 

  Més cerques al catàleg Aladí:

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació 07-05-2020 Última actualització 07-05-2020