Stay Homas: el grup del confinament que triomfa al món

Avui dia si preguntem a la gent del carrer “Coneixeu els Stay Homas?” és possible que ens contestin “I tant que sí!, són els que cantaven al terrat de casa seva durant el confinament i ens animaven a moure’ns i a tenir una actitud i mentalitat positiva”.

 

 

 

I és que aquest trio s’ha convertit en el grup musical revelació d'aquest 2020 gràcies a les xarxes socials. Aquests veïns famosos han fet que la seva terrassa sigui un espai més de casa nostra. El fet de “quedar-se a casa”, “Stay Home” en anglès, un pis que els tres comparteixen a Barcelona, els va inspirar per fer una derivació de la qual va sortir el nom del grup “Stay Homas”.

I les seves cançons a les xarxes es van expandir per tot el món arribant a artistes tan internacionals com Michael Bublé, el qual va fer aquesta versió de Stay Homas i Judit Neddermann (la cançó número 6 del confinament).

Stay Homas desprenen tan bon rotllo que es fa difícil no seguir-los el ritme, i és que les seves cançons, elaborades amb instruments reciclats, van totes en la mateixa línia. Totes elles tenen un ritme de reggae, rumba i/o trap.

I és que la complicitat que hi ha entre els tres ja es palpa i es veu a simple vista, tan sols escoltant les primeres notes. Aquesta va ser la cançó número 1 del confinament, cantada en portuguès. I seguidament la 2, en català i la número 3, una rumba en castellà, amb accent andalús. Idiomes diferents, mateixa qualitat musical, vet aquí l’èxit del trio barceloní.

 

 

 

Klaus Stroink, Rai Benet i Guillem Boltó són tres músics que han penjat una trentena de temes a les xarxes socials i que ara els coneix  tothom, només sortir al carrer.

És clar, ara els 3 amics ja són un grup, i asseguren que si la pandèmia no hagués estat tan greu i no s,haguessin confinat al març, segurament no existirien com a tal. Diuen: “no som metges, i ens van obligar a quedar-nos a casa; l’única cosa que podíem fer eren cançons”.

Menys mal perquè si no ens hauríem perdut cançons boníssimes en col·laboració d’amics com aquesta amb els Oques Grasses.

Quan es van desconfinar, van anunciar que gravarien un disc a la tardor, amb temes nous, previst per al novembre. Però quan hi estaven treballant, van pensar que era convenient fer una mena de regal per tots aquells que els havien seguit, i d’aquí va sortir el tema Desconfination (Sony Music, 2020), gravat al juny.

Aquest estiu, el 30 de juliol, es van estrenar al festival Grec de Barcelona i el seu directe va ser tot un èxit. Van passar de tocar sols al seu terrat a oferir els primers concerts en un escenari davant del públic, acompanyats d’amics i els va sortir molt bé, triomfant i superant la prova de foc amb nota.

I aquest èxit s’ha repetit a Roses, al festival “Sons del món”:

Actualment tenen un tour de concerts pel món amb una trentena de dates anunciades, amb dos d’ells a Barcelona, a la primavera, amb entrades exhaurides, i una gira per tot l’Estat, Amèrica i Europa. Així, actuaran a Mèxic, Colòmbia, Uruguai, Xile, Argentina, Londres, París, Brussel.les i Milà i segurament encara s’hi afegiran algunes altres ciutats.

Els hi desitgem molta sort i que continuïn com a grup; en cas contrari, sempre els hi quedarà el nom com a record del confinament.

 

  Selecció de webs:

  També et pot interessar:

  Vés al prestatge:

Data de creació: 07/10/2020 Última actualització: 07/10/2020