Antonio Vivaldi

Qui no ha escoltat mai algun fragment de les 4 Estacions de Vivaldi? A qui no li sona la música de la primavera, la de l’estiu,  de la tardor o de l’hivern de Vivaldi? Aquest magnífic  exemple de música barroca, de música descriptiva i de gran expressivitat  on els violins, l’orquestra de corda i el baix continu aconsegueixen imitar el cant dels ocells, els trets de l’escopeta, el so del cucut, la remor de l’aigua, els sons de la tempesta d’estiu… Uns concerts per a violí i orquestra de gran bellesa que van gaudir d’un gran èxit quan es van estrenar el 1725 a Amsterdam. La gent de l’ època va quedar  meravellada, igual que ara quan l’escoltem, de  reconèixer els sons de la natura en aquesta música de Vivaldi.

El 4 de març de 1678, ara fa 340 anys,  Venècia  va patir un dels més terribles terratrèmols de la seva historia i just aquell mateix dia tràgic naixia un petit nadó pèl –roig a qui van batejar ràpidament, ja que es patia per la seva vida, amb el nom d’Antoni Vivaldi. Era el fill gran d’una modesta família veneciana, el seu pare Giovanni Battista Vivaldi, també pèl roig, era un virtuós violinista i va ser ell qui va ensenyar música i tots els secrets del violí a Antoni Vivaldi. Amb  15 anys va entrar al seminari per poder gaudir d’uns estudis sense haver de  renunciar a la música. Quan va acabar els estudis, Vivaldi va poder  dedicar-se a la música completament i no va exercir mai com a sacerdot al·legant una patologia respiratòria. Tot i així li va quedar el sobrenom de  “il prete rosso” el capellà pèl-roig. Des seguida  la seva música i el seu virtuosisme amb el violí li va donar fama per tot Venècia i ràpidament per tot Europa. La seva agenda estava plena de viatges arreu.

Vivaldi va compondre més de 400 concerts, una immensa quantitat d’ obres de música de cambra, música religiosa i més de 40 òperes. Vivaldi és un dels grans exponents de la música barroca italiana que va gaudir de gran èxit en vida. Va ser Vivaldi qui va definir la forma de concert per instrument solista dividit en tres moviments: ràpid, lent , ràpid, una estructura que es va consolidar durant molts anys de la història de la música.

Vivaldi tenia un gran fan de l’època, el mateix Bach admirava profundament les obres de Vivaldi i gràcies a aquesta admiració documentada, la recerca de les obres de Vivaldi i la recerca sobre la seva biografia ha estat molt més intensa.

340 anys del naixement d’un geni de la música que ens va deixar un patrimoni musical de gran bellesa, sensibilitat i expressivitat.