Joan Brossa no és un poeta convencional. És un creador que aborda la tradició poètica per qüestionar-la, per deconstruir-la, per amplificar-la. La seva obra ha de ser entesa com un tot poètic en què els diferents gèneres creatius són diferents formes d’expressió. Així doncs, Brossa no és ni artista, ni escultor, ni dramaturg: és un poeta. I és que tot el que feia era poesia: poesia literària, poesia visual, poesia objectual, poesia urbana quan intervenia el carrer i poesia escènica quan buscava la quarta dimensió damunt d’un escenari.

"Sé obrir un alfabet de portes que no oblida cap paraula."

Ens trobem davant d’un creador conceptual que interpel·la el lector i/o espectador per tal que completi el significat de cada poema que crea. Els poemes de Joan Brossa requereixen d’un receptor que interactuï amb la seva obra, que la tanqui amb una interpretació. En aquest sentit, hi haurà tantes interpretacions possibles com receptors hi intervinguin i totes seran vàlides perquè Brossa concep des de la idea per tal d’activar-nos la mirada però també el pensament. La poesia brossiana parla amb el llenguatge del minimalisme i de la síntesi. L’economia comunicativa és clau i en aquesta senzillesa aparent rau la potència d’un corpus directe, sense artificis. Brossa ens convida a casa seva, la casa de la poesia.

Font: Fundació Joan Brossa