Joan Brossa
Especial Joan Brossa
(Barcelona, 1919-1998) va ser un artista avantguardista, dedicat a molts registres i gèneres diferents: poesia literària, teatre, poesia visual, instal·lacions, cartells, guions cinematogràfics... tot i que ell ho anomenava tot “poesia”.
Va començar la pràctica artística als anys 40 en un context marcat pel franquisme, on no abundava la innovació i on destacà amb una proposta de caire visual i un fort compromís polític. En aquests inicis junt amb altres companys com Arnau Puig, Joan Ponç o Antoni Tàpies fundà la revista Dau al Set amb la voluntat d’experimentar en el surrealisme, terreny en el qual es mouria durant tota la seva trajectòria.
Celebrem doncs el centenari del naixement d’aquest amant de la màgia i la prestidigitació, que a través de la ironia i la reivindicació de les seves paraules feia precisament això: poesia màgica.
L' any 2019 que es va commemorar el centenari del naixement del poeta, les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals han programat un gran nombre de propostes divulgatives per a tots els públics sobre la vida i obra de l’artista, que permetrà comprendre i gaudir-ne molt més de l’obra d’un dels poetes més transgressors de la cultura catalana.
-
Tria de poemes conversables
“La poesia visual és un servei a la comunicació” Un paraigües ple de crispetes, una plantilla de sabata amb la paraula CAMÍ, un joc de cartes travessat per un candau, una sabata que engoleix la lluna... són només alguns exemples dels poemes objecte que trobareu al Tast de poemes objecte que Joan Brossa va publicar l’any 1995 amb l’editorial Barcanova. UNES ULLERES... Unes ulleres per a llegir pensaments! Unes ulleres per a llegir pensaments dins la Tria de poemes conversables, publicada en el mateix volum que Tast. De fet, són dues petites antologies fetes pel mateix Brossa que va voler mostrar com una unitat del que podríem anomenar, potser, la quotidianitat brossiana. Per als qui no coneguin Brossa, aquesta és una molt bona primera aproximació, ja que presenta l’obra més lúdica i senzilla de l’autor. Una reedició impactant de la Tria de poemes conversables / Tast de poemes objecte és la que es va fer per encabir els dos treballs dins de l’obra plàstica Ou amb dos rovells, l’any 1996. I quan diem encabir cal entendre-ho de manera literal: un ou que s’obre verticalment i que conté dos petits llibrets amb els dos reculls que avui recomanem. D’aquesta obra plàstica i literària se’n van fer 3000 exemplars, numerats. Al fons de la biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat n’hi ha un... Totes dues són obres on es coneix l’essència de Brossa, que des dels seus inicis va pretendre donar una nova dimensió i experimentació al concepte de poesia. Enguany les biblioteques, les llibreries, les universitats,... el món de les lletres, de la música, del teatre, de l’art! commemorarà el centenari del naixement de Joan Brossa, l’artista plàstic català per excel·lència. Joan Brossa va néixer a Barcelona un dia fred, el 19 de gener de 1919. Va morir el 1998, també feia fred. Era 30 de desembre. Va viure, doncs, 79 anys. Fer una breu descripció de com va ser la seva vida i de tota la seva producció artística i literària és impossible; va ser un artista en molts sentits, i va produir gran quantitats d’obres, de de guions de pel·lícules per al seu amic Pere Portabella fins a les reconegudes sextines, passant per una importantíssima producció de textos teatrals, poemes visuals, novel·les i infinitat d’obres en col·laboració amb altres artistes, com Joan Miró o Antoni Tàpies. No es va poder escapar de la guerra, i amb 17 anys va ser enviat al front de Lleida. Era de l’anomenada lleva del biberó. Però un accident va provocar-li una lesió ocular i va ser apartat del front. Una de les seves accions més rellevants per al desenvolupament i posada en valor de la cultura catalana va ser la fundació, l’any 1948, del grup Dau al Seu, juntament amb els artistes Joan Tharrats, J.V. Foix, Joan Ponç i Antoni Tàpies, entre d’altres. Dau al Set unia una tradició moderna i europea d’abans de la guerra, amb una nova generació de poetes que no havien conegut la llibertat artística a causa de la situació política. Gran aficionat al cinema, i feliç perquè van posar la filmoteca de Catalunya al costat de casa seva, Brossa també va escriure guions cinematogràfics. Alguns d’ells van ser duts al cinema pels directors Frederic Amat, Carlos Atanes i Pere Portabella. Admirador de Lorca i gran detractor de Walt Disney, Joan Brossa es va manifestar sempre a plaer; molt crític amb la premsa i amb els mitjans de comunicació, sempre es va mostrar fastiguejat per la mediocritat imperant en el món, també en el món de l’art. “La televisió és per distreure’s, i jo trobo que l’avorriment és una experiència molt interessant.” Defensor de la rigorositat i de la necessitat de treballar cada dia per assolir la inspiració, la obra de Joan Brossa és Brossa en si mateixa. Més informació: Joan Brossa a les Biblioteques Joan Brossa a la Viquipèdia Fundació Joan Brossa Recomanat per Marta Puig. Bib. Santa Oliva. Olesa de Montserrat.
-
Teatre
Aquest any es commemora el centenari del naixement d’aquest autor cabdal de la literatura catalana (1919-1998). Joan Brossa és conegut principalment per la seva vessant literària dedicada a la poesia. Però va treballar molts gèneres, de forma individual o bé en col·laboració amb altres artistes, com Joan Miró o Antoni Tàpies. Molt coneguts són els poemes visuals, que repartits per la geografia catalana, permeten albirar el pensament de Brossa. Aquestes dues obres: "Teatre de carrer" i "Or i sal", recollides en aquest volum són una molt bona tria per iniciar-se en el vessant teatral d’aquest autor, no tan conegut entre el gran públic. La seva curta extensió fa que com a inici sigui plaent per a molt tipus de públic. L’obra teatral de Joan Brossa no ha estat extensament representada però no deixa de ser una obra prou interessant per llegir-la i imaginar-se-la vivament. El corrent surrealista va influir Brossa, d’aquí que el seu llenguatge sigui en aparença difícil de seguir però és viu i dinàmic, fet que aporta un sentit complet a la seva lectura. Ambdues peces permeten copsar la realitat quotidiana d’un barri i/o poble a través d’una recreació d’ambient somera. Brossa és un autor que no li dóna tanta importància al decorat de la seva obra com al diàleg i pes dels seus personatges. “Dona segona (és una veïna): estan bé aquest parell d’ulleres que té vostè a la mà, Emeri. Una per cada ull. ¿Les hi han dutes d’algun país estranger? Marit: No, no. Són de la botiga d’òptica “El tercer ull”. Dona: Doncs així, si s’havia de partir en tres, hi falta una ullera. Marit: Té raó. Però el màxim són dues, Màxima. (deixa de mirar amb els binocles).” Amb aquestes pinzellades ens explica Brossa el seu particular sentit de l’humor, un element imprescindible per a ell, que sempre incorpora en les seves obres. Com també ho és el joc (tant el visual com el tradicional. Aquesta edició publicada per l’Editorial 62 l’any 1981 dins la col·lecció "Les Millors Obres de la Literatura Catalana", es compon a més d’altres obres teatrals dels autors Josep Carner i Salvador Espriu. Si ens animem a llegir-la sencera, ens permetrà comparar les diferents visions d’aquest gènere de cadascun d’ells, un caire més literari del que reflecteix el teatre convencional, que prioritza la visió dramàtica. Més informació: Entrevista al programa “A Fondo” de TVE, disponible a les biblioteques i a RTVE. Fundació Joan Brossa Joan Brossa a les biblioteques Poemes musicats a les biblioteques Recomanat per Carme Pérez. Bib. Mestre Martí Tauler de Rubí
-
Fogall de sonets
El poeta Josep Pedrals comença un dels seus poemes així: “Brossa tot sol és un moviment literari” I és que certament, Brossa va crear, al voltant de la paraula i de la imatge, tot un univers que us convidem a descobrir. Tot i que les seves obres més conegudes són els poemes visuals, avui us recomanem un dels seus llibres de sonets: Fogall de sonet. És el seu segon llibre i pertany de ple a l’època en què Brossa va formar part del grup Dau al Set i en què va fer amistat amb altre artistes com Joan Miró i J.V. Foix. Brossa va ser un artista polifacètic que va escriure teatre, guions cinematogràfics, llibrets d’òperes... i sonets. En el sonet Brossa va trobar la fórmula per donar sortida a la seva necessitat creativa i transgressora. I va ser aquesta manera de ser seva, tan diferent i tan contracorrent, el que va fer que no fos fins a mitjans dels anys vuitanta que la seva obra va començar a ser coneguda. Entre 1941 i 1986 va escriure més de 80 llibres de poesia, però molt pocs van ser publicats, i no va ser fins a la dècada dels vuitanta que arribaren al públic lector. I en el cas que ens ocupa, per què fogars? Totes les excepcions de la paraula ens serveixen per explicar el contingut de l’obra. Un fogar és el lloc on es crea l’escalfor, el caliu... i per extensió, la llar. La llar de sonets des d’on Brossa vol transmetre la seva creativitat i avantguarda es presenta com un petit llibret dels que cap a la butxaca. Així doncs, per què no incorporar una mica de Brossa en els nostres trajectes en tren, a les sales d’espera o als bancs del parc? Fogall de sonets es divideix en tres gran blocs: Pics d’ulls, El ròssec i El braseral. Sota aquest epígrafs s’hi repleguen 55 sonets que versen, en la seva majoria, sobre la natura, i on ens parla d’elements com el dia, la nit, la fusta, les abelles... Enguany les biblioteques, les llibreries, les universitats,... el món de les lletres, de la música, del teatre, de l’art! commemorarà el centenari del naixement de Joan Brossa, l’artista plàstic català per excel·lència. Joan Brossa va néixer a Barcelona un dia fred, el 19 de gener de 1919. Va morir el 1998, també feia fred. Era 30 de desembre. Va viure, doncs, 79 anys. Fer una breu descripció de com va ser la seva vida i de tota la seva producció artística i literària és impossible; va ser un artista en molts sentits, i va produir gran quantitats d’obres, de de guions de pel·lícules per al seu amic Pere Portabella fins a les reconegudes sextines, passant per una importantíssima producció de textos teatrals, poemes visuals, novel·les i infinitat d’obres en col·laboració amb altres artistes, com Joan Miró o Antoni Tàpies. No es va poder escapar de la guerra, i amb 17 anys va ser enviat al front de Lleida. Era de l’anomenada lleva del biberó. Però un accident va provocar-li una lesió ocular i va ser apartat del front. Una de les seves accions més rellevants per al desenvolupament i posada en valor de la cultura catalana va ser la fundació, l’any 1948, del grup Dau al Seu, juntament amb els artistes Joan Tharrats, J.V. Foix, Joan Ponç i Antoni Tàpies, entre d’altres. Dau al Set unia una tradició moderna i europea d’abans de la guerra, amb una nova generació de poetes que no havien conegut la llibertat artística a causa de la situació política. Gran aficionat al cinema, i feliç perquè van posar la filmoteca de Catalunya al costat de casa seva, Brossa també va escriure guions cinematogràfics. Alguns d’ells van ser duts al cinema pels directors Frederic Amat, Carlos Atanes i Pere Portabella. Admirador de Lorca i gran detractor de Walt Disney, Joan Brossa es va manifestar sempre a plaer; molt crític amb la premsa i amb els mitjans de comunicació, sempre es va mostrar fastiguejat per la mediocritat imperant en el món, també en el món de l’art. “La televisió és per distreure’s, i jo trobo que l’avorriment és una experiència molt interessant.” Defensor de la rigorositat i de la necessitat de treballar cada dia per assolir la inspiració, la obra de Joan Brossa és Brossa en si mateixa. Més informació: Joan Brossa a les Biblioteques Joan Brossa a la Viquipèdia Fundació Joan Brossa Recomanat per Marta Puig. Bib. Santa Oliva. Olesa de Montserrat.
-
Brossa x Brossa
“Estimat Joan, aquest és el llibre que m’havies demanat i que amb tanta il·lusió vam fer plegats.” El periodista Lluís Permanyer era amic de l’artista Joan Brossa i hi tenia prou confiança per poder recollir confessions i opinions que mai havien publicat o emès els mitjans de comunicació. Durant alguns matins de l’any 1992 es van reunir tots dos per fer les entrevistes amb les que Permanyer va elaborar les memòries Brossa x Brossa. Records. L’artista va reclamar-li al seu amic, que havia publicat alguns llibres sobre art, quan en faria un sobre la seva obra. Lluís Permanyer, que era des de feia anys cronista de La Vanguardia a Barcelona, va agafar l’encàrrec i el va transformar en unes memòries que, assegura, no creu que mai el mateix Joan Brossa hagués escrit. Enguany celebrem el centenari del naixement del poeta i, reprenem aquesta biografia que, a més està il·lustrada amb fotografies d’alguns moments més o menys quotidians de la vida de l’artista Joan Brossa va néixer a Barcelona el 19 de gener de 1919, i va morir el 1998, als 79 anys, així és que no va poder veure publicades aquestes memòries. Va ser un artista en molts sentits, i va produir gran quantitats d’obres, de de guions de pel·lícules per al seu amic Pere Portabella fins a les reconegudes sextines, passant per una importantíssima producció de textos teatrals, poemes visuals, novel·les i infinitat d’obres en col·laboració amb altres artistes, com Joan Miró o Antoni Tàpies. Ell assegurava que la seva poesia no anava avançada, que feia l’obra que pertocava a la seva època; deia que era la gent, la que anava endarrerida. Per això, creu Permanyer que potser no se’l va valorar prou en vida. La guerra va esclatar quan Brossa tenia 17 anys i va ser enviat al front de Lleida. Era de l’anomenada lleva del biberó. Però un accident va provocar-li una lesió ocular i va ser apartat del front. Una de les seves accions més rellevants per al desenvolupament i posada en valor de la cultura catalana va ser la fundació, l’any 1948, del grup Dau al Seu, juntament amb els artistes Joan Tharrats, J.V. Foix, Joan Ponç i Antoni Tàpies, entre d’altres. Dau al Set unia una tradició moderna i europea d’abans de la guerra, amb una nova generació de poetes que no havien conegut la llibertat artística a causa de la situació política. Gran aficionat al cinema també va escriure guions cinematogràfics. Alguns d’ells van ser duts al cinema pels directors Frederic Amat, Carlos Atanes i Pere Portabella. Admirador de Lorca i gran detractor de Walt Disney, Joan Brossa es va manifestar sempre a plaer; molt crític amb la premsa i amb els mitjans de comunicació, sempre es va mostrar fastiguejat per la mediocritat imperant en el món, també en el món de l’art. Defensor de la rigorositat i de la necessitat de treballar cada dia per assolir la inspiració, la obra de Joan Brossa és Brossa en si mateixa. Més informació: Joan Brossa a les Biblioteques Lluís Permanyer a la Viquipèdia Joan Brossa a la Viquipèdia Fundació Joan Brossa Recomanat per Marta Muñoz. Bib. Santa Oliva. Olesa de Montserrat.
-
El Saltamartí
Els discos de gramòfon fan que estigui en circulació la poesia recitada pels mateixos poetes. A mi també em sembla, és clar, que la poesia ha de ser llegida en veu alta, o si més no a mitja veu; vull dir que és millor desempaquetar-la dels llibres, oi? De viva veu, aquest poema inclòs a El Saltamartí, és tota una declaració d’intencions. Per a Brossa, la poesia no és només llegir. És acció. És veu. Al lector o lectora que no li espanti trobar-se amb imatges fetes poema i prosa transformada en vers sinó que, al contrari, l’estimuli per continuar, El Saltamartí l’esperonarà a gaudir de noves sensacions. Brossa trenca amb els convencionalismes encotillats i reivindica una altra Poètica. Més directa, autèntica i productiva. Els poemes visuals i els poemes convertits en definicions de diccionari o viquipèdia demanen un esforç per part de qui llegeix. El d’interpretar allò que veuen, llegeixen o senten. Per tant, dels poemes de Brossa neixen idees fruit de la interpretació lectora. A més, El Saltamartí està concebut com un joc. Fugint de la llagosta saltadora, Brossa va batejar aquest recull amb el nom d’una joguina, el conegut tentetiesu. Atenció! Si goseu entrar al món brossià haureu de complir un parell de condicions. La primera és tornar a ser el nen o nena d’antuvi. Lligada a aquesta va la segona condició. Tornar a la innocència per descobrir nous significats i noves realitats i acceptar-les. Talment com si estiguéssiu descobrint la poesia per primera vegada. Perquè així serà amb Brossa. Estimada lectora, estimat lector si t’endinses a l’obra brossiana descobriràs una nova poesia. Directa, reivindicativa i juganera. Més informació: Joan Brossa a les Biblioteques Joan Brossa a la Viquipèdia Fundació Joan Brossa Recomanat per Mireia Reverter. Bib. Mestre Martí Tauler. Rubí.
-
Cartografía de una desaparición: panegírico a Joan Brossa
“Mi panegírico no será más que la historia de mi encuentro con la obra de Brossa: una especie de relato autoficcional que iré escribiendo entre universidades, aviones, clínicas, salas de embarque y hoteles. Una nueva autoficción en donde, relatándome a mí mismo, buscaré retratarlo a él. Sí. Lo sé. Ya lo sé. Sé que puede parecer un acto de amor propio, pero les aseguro que no lo es. Les ruego que no se fastidien. Ni que lo tomen a mal. En esta autoficción voy a tratar de explorar mi propia ingeniería del yo, pero con la única finalidad de poder llegar a la suya” Amb aquestes paraules l’autor uruguayà Sergio Blanco (1971) resumeix la seva obra de teatre “Cartografía de una desaparición”. Tot comença quan Xavier Albertí, director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, encarregà al dramaturg una creació a partir de l’obra de Joan Brossa que formarà part de les activitats de l’Epicentre Brossa, variacions i varietats que el teatre va programar la temporada 2016/2017. La idea d’Albertí era aconseguir una acció teatral a través de la mirada d’un dramaturg que no conegués gaire l’univers Brossa. A partir d’aquesta premissa, Blanco, un dels grans autors teatrals contemporanis, ens ofereix la visió més personal i juga amb l’autoficció per explicar en primera persona la lectura personal que fa de l’obra del poeta. Ens parla del procés d'aproximació i coneixença que l'ha portat també a una aproximació i a un autoconeixement personal i vital. La posada en escena és senzilla, a l’escenari veiem una cadira i una taula de treball amb un focus de llum que l’il·lumina. Sergio Blanco, autor, director i intèrpret de l’obra, pràcticament no es mou de la cadira i va passant els fulls de paper a mida que els va llegint durant poc més d’una hora. Al fons es projecta l’anada i vinguda de les onades d’un mar que podria ser el Mediterrani o el Mar de la Plata. L’espectador no acaba d’entendre si es tracta d’una lectura dramatitzada, una conferència, un monòleg, una confessió, una classe magistral... Brossa apareix i desapareix del text constantment i la seva poesia esquitxa i il·lustra alguns moments del procés creatiu. El viatge a la recerca de Brossa acaba sent un viatge a la recerca del propi Sergio Blanco. Col·loqui Teatre Nacional de Catalunya (TNC) 09/11/2018 Entrevista a Sergio Blanco Més informació: Brossa, poesia sobre els escenaris! Any Joan Brossa (Generalitat de Catalunya 2019) Fundació Joan Brossa Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques
-
Tria de poemes conversables
“La poesia visual és un servei a la comunicació” Un paraigües ple de crispetes, una plantilla de sabata amb la paraula CAMÍ, un joc de cartes travessat per un candau, una sabata que engoleix la lluna... són només alguns exemples dels poemes objecte que trobareu al Tast de poemes objecte que Joan Brossa va publicar l’any 1995 amb l’editorial Barcanova. UNES ULLERES... Unes ulleres per a llegir pensaments! Unes ulleres per a llegir pensaments dins la Tria de poemes conversables, publicada en el mateix volum que Tast. De fet, són dues petites antologies fetes pel mateix Brossa que va voler mostrar com una unitat del que podríem anomenar, potser, la quotidianitat brossiana. Per als qui no coneguin Brossa, aquesta és una molt bona primera aproximació, ja que presenta l’obra més lúdica i senzilla de l’autor. Una reedició impactant de la Tria de poemes conversables / Tast de poemes objecte és la que es va fer per encabir els dos treballs dins de l’obra plàstica Ou amb dos rovells, l’any 1996. I quan diem encabir cal entendre-ho de manera literal: un ou que s’obre verticalment i que conté dos petits llibrets amb els dos reculls que avui recomanem. D’aquesta obra plàstica i literària se’n van fer 3000 exemplars, numerats. Al fons de la biblioteca Santa Oliva d’Olesa de Montserrat n’hi ha un... Totes dues són obres on es coneix l’essència de Brossa, que des dels seus inicis va pretendre donar una nova dimensió i experimentació al concepte de poesia. Enguany les biblioteques, les llibreries, les universitats,... el món de les lletres, de la música, del teatre, de l’art! commemorarà el centenari del naixement de Joan Brossa, l’artista plàstic català per excel·lència. Joan Brossa va néixer a Barcelona un dia fred, el 19 de gener de 1919. Va morir el 1998, també feia fred. Era 30 de desembre. Va viure, doncs, 79 anys. Fer una breu descripció de com va ser la seva vida i de tota la seva producció artística i literària és impossible; va ser un artista en molts sentits, i va produir gran quantitats d’obres, de de guions de pel·lícules per al seu amic Pere Portabella fins a les reconegudes sextines, passant per una importantíssima producció de textos teatrals, poemes visuals, novel·les i infinitat d’obres en col·laboració amb altres artistes, com Joan Miró o Antoni Tàpies. No es va poder escapar de la guerra, i amb 17 anys va ser enviat al front de Lleida. Era de l’anomenada lleva del biberó. Però un accident va provocar-li una lesió ocular i va ser apartat del front. Una de les seves accions més rellevants per al desenvolupament i posada en valor de la cultura catalana va ser la fundació, l’any 1948, del grup Dau al Seu, juntament amb els artistes Joan Tharrats, J.V. Foix, Joan Ponç i Antoni Tàpies, entre d’altres. Dau al Set unia una tradició moderna i europea d’abans de la guerra, amb una nova generació de poetes que no havien conegut la llibertat artística a causa de la situació política. Gran aficionat al cinema, i feliç perquè van posar la filmoteca de Catalunya al costat de casa seva, Brossa també va escriure guions cinematogràfics. Alguns d’ells van ser duts al cinema pels directors Frederic Amat, Carlos Atanes i Pere Portabella. Admirador de Lorca i gran detractor de Walt Disney, Joan Brossa es va manifestar sempre a plaer; molt crític amb la premsa i amb els mitjans de comunicació, sempre es va mostrar fastiguejat per la mediocritat imperant en el món, també en el món de l’art. “La televisió és per distreure’s, i jo trobo que l’avorriment és una experiència molt interessant.” Defensor de la rigorositat i de la necessitat de treballar cada dia per assolir la inspiració, la obra de Joan Brossa és Brossa en si mateixa. Més informació: Joan Brossa a les Biblioteques Joan Brossa a la Viquipèdia Fundació Joan Brossa Recomanat per Marta Puig. Bib. Santa Oliva. Olesa de Montserrat.
-
Fogall de sonets
El poeta Josep Pedrals comença un dels seus poemes així: “Brossa tot sol és un moviment literari” I és que certament, Brossa va crear, al voltant de la paraula i de la imatge, tot un univers que us convidem a descobrir. Tot i que les seves obres més conegudes són els poemes visuals, avui us recomanem un dels seus llibres de sonets: Fogall de sonet. És el seu segon llibre i pertany de ple a l’època en què Brossa va formar part del grup Dau al Set i en què va fer amistat amb altre artistes com Joan Miró i J.V. Foix. Brossa va ser un artista polifacètic que va escriure teatre, guions cinematogràfics, llibrets d’òperes... i sonets. En el sonet Brossa va trobar la fórmula per donar sortida a la seva necessitat creativa i transgressora. I va ser aquesta manera de ser seva, tan diferent i tan contracorrent, el que va fer que no fos fins a mitjans dels anys vuitanta que la seva obra va començar a ser coneguda. Entre 1941 i 1986 va escriure més de 80 llibres de poesia, però molt pocs van ser publicats, i no va ser fins a la dècada dels vuitanta que arribaren al públic lector. I en el cas que ens ocupa, per què fogars? Totes les excepcions de la paraula ens serveixen per explicar el contingut de l’obra. Un fogar és el lloc on es crea l’escalfor, el caliu... i per extensió, la llar. La llar de sonets des d’on Brossa vol transmetre la seva creativitat i avantguarda es presenta com un petit llibret dels que cap a la butxaca. Així doncs, per què no incorporar una mica de Brossa en els nostres trajectes en tren, a les sales d’espera o als bancs del parc? Fogall de sonets es divideix en tres gran blocs: Pics d’ulls, El ròssec i El braseral. Sota aquest epígrafs s’hi repleguen 55 sonets que versen, en la seva majoria, sobre la natura, i on ens parla d’elements com el dia, la nit, la fusta, les abelles... Enguany les biblioteques, les llibreries, les universitats,... el món de les lletres, de la música, del teatre, de l’art! commemorarà el centenari del naixement de Joan Brossa, l’artista plàstic català per excel·lència. Joan Brossa va néixer a Barcelona un dia fred, el 19 de gener de 1919. Va morir el 1998, també feia fred. Era 30 de desembre. Va viure, doncs, 79 anys. Fer una breu descripció de com va ser la seva vida i de tota la seva producció artística i literària és impossible; va ser un artista en molts sentits, i va produir gran quantitats d’obres, de de guions de pel·lícules per al seu amic Pere Portabella fins a les reconegudes sextines, passant per una importantíssima producció de textos teatrals, poemes visuals, novel·les i infinitat d’obres en col·laboració amb altres artistes, com Joan Miró o Antoni Tàpies. No es va poder escapar de la guerra, i amb 17 anys va ser enviat al front de Lleida. Era de l’anomenada lleva del biberó. Però un accident va provocar-li una lesió ocular i va ser apartat del front. Una de les seves accions més rellevants per al desenvolupament i posada en valor de la cultura catalana va ser la fundació, l’any 1948, del grup Dau al Seu, juntament amb els artistes Joan Tharrats, J.V. Foix, Joan Ponç i Antoni Tàpies, entre d’altres. Dau al Set unia una tradició moderna i europea d’abans de la guerra, amb una nova generació de poetes que no havien conegut la llibertat artística a causa de la situació política. Gran aficionat al cinema, i feliç perquè van posar la filmoteca de Catalunya al costat de casa seva, Brossa també va escriure guions cinematogràfics. Alguns d’ells van ser duts al cinema pels directors Frederic Amat, Carlos Atanes i Pere Portabella. Admirador de Lorca i gran detractor de Walt Disney, Joan Brossa es va manifestar sempre a plaer; molt crític amb la premsa i amb els mitjans de comunicació, sempre es va mostrar fastiguejat per la mediocritat imperant en el món, també en el món de l’art. “La televisió és per distreure’s, i jo trobo que l’avorriment és una experiència molt interessant.” Defensor de la rigorositat i de la necessitat de treballar cada dia per assolir la inspiració, la obra de Joan Brossa és Brossa en si mateixa. Més informació: Joan Brossa a les Biblioteques Joan Brossa a la Viquipèdia Fundació Joan Brossa Recomanat per Marta Puig. Bib. Santa Oliva. Olesa de Montserrat.
-
El Saltamartí
Els discos de gramòfon fan que estigui en circulació la poesia recitada pels mateixos poetes. A mi també em sembla, és clar, que la poesia ha de ser llegida en veu alta, o si més no a mitja veu; vull dir que és millor desempaquetar-la dels llibres, oi? De viva veu, aquest poema inclòs a El Saltamartí, és tota una declaració d’intencions. Per a Brossa, la poesia no és només llegir. És acció. És veu. Al lector o lectora que no li espanti trobar-se amb imatges fetes poema i prosa transformada en vers sinó que, al contrari, l’estimuli per continuar, El Saltamartí l’esperonarà a gaudir de noves sensacions. Brossa trenca amb els convencionalismes encotillats i reivindica una altra Poètica. Més directa, autèntica i productiva. Els poemes visuals i els poemes convertits en definicions de diccionari o viquipèdia demanen un esforç per part de qui llegeix. El d’interpretar allò que veuen, llegeixen o senten. Per tant, dels poemes de Brossa neixen idees fruit de la interpretació lectora. A més, El Saltamartí està concebut com un joc. Fugint de la llagosta saltadora, Brossa va batejar aquest recull amb el nom d’una joguina, el conegut tentetiesu. Atenció! Si goseu entrar al món brossià haureu de complir un parell de condicions. La primera és tornar a ser el nen o nena d’antuvi. Lligada a aquesta va la segona condició. Tornar a la innocència per descobrir nous significats i noves realitats i acceptar-les. Talment com si estiguéssiu descobrint la poesia per primera vegada. Perquè així serà amb Brossa. Estimada lectora, estimat lector si t’endinses a l’obra brossiana descobriràs una nova poesia. Directa, reivindicativa i juganera. Més informació: Joan Brossa a les Biblioteques Joan Brossa a la Viquipèdia Fundació Joan Brossa Recomanat per Mireia Reverter. Bib. Mestre Martí Tauler. Rubí.
-
Teatre
Aquest any es commemora el centenari del naixement d’aquest autor cabdal de la literatura catalana (1919-1998). Joan Brossa és conegut principalment per la seva vessant literària dedicada a la poesia. Però va treballar molts gèneres, de forma individual o bé en col·laboració amb altres artistes, com Joan Miró o Antoni Tàpies. Molt coneguts són els poemes visuals, que repartits per la geografia catalana, permeten albirar el pensament de Brossa. Aquestes dues obres: "Teatre de carrer" i "Or i sal", recollides en aquest volum són una molt bona tria per iniciar-se en el vessant teatral d’aquest autor, no tan conegut entre el gran públic. La seva curta extensió fa que com a inici sigui plaent per a molt tipus de públic. L’obra teatral de Joan Brossa no ha estat extensament representada però no deixa de ser una obra prou interessant per llegir-la i imaginar-se-la vivament. El corrent surrealista va influir Brossa, d’aquí que el seu llenguatge sigui en aparença difícil de seguir però és viu i dinàmic, fet que aporta un sentit complet a la seva lectura. Ambdues peces permeten copsar la realitat quotidiana d’un barri i/o poble a través d’una recreació d’ambient somera. Brossa és un autor que no li dóna tanta importància al decorat de la seva obra com al diàleg i pes dels seus personatges. “Dona segona (és una veïna): estan bé aquest parell d’ulleres que té vostè a la mà, Emeri. Una per cada ull. ¿Les hi han dutes d’algun país estranger? Marit: No, no. Són de la botiga d’òptica “El tercer ull”. Dona: Doncs així, si s’havia de partir en tres, hi falta una ullera. Marit: Té raó. Però el màxim són dues, Màxima. (deixa de mirar amb els binocles).” Amb aquestes pinzellades ens explica Brossa el seu particular sentit de l’humor, un element imprescindible per a ell, que sempre incorpora en les seves obres. Com també ho és el joc (tant el visual com el tradicional. Aquesta edició publicada per l’Editorial 62 l’any 1981 dins la col·lecció "Les Millors Obres de la Literatura Catalana", es compon a més d’altres obres teatrals dels autors Josep Carner i Salvador Espriu. Si ens animem a llegir-la sencera, ens permetrà comparar les diferents visions d’aquest gènere de cadascun d’ells, un caire més literari del que reflecteix el teatre convencional, que prioritza la visió dramàtica. Més informació: Entrevista al programa “A Fondo” de TVE, disponible a les biblioteques i a RTVE. Fundació Joan Brossa Joan Brossa a les biblioteques Poemes musicats a les biblioteques Recomanat per Carme Pérez. Bib. Mestre Martí Tauler de Rubí
-
Brossa x Brossa
“Estimat Joan, aquest és el llibre que m’havies demanat i que amb tanta il·lusió vam fer plegats.” El periodista Lluís Permanyer era amic de l’artista Joan Brossa i hi tenia prou confiança per poder recollir confessions i opinions que mai havien publicat o emès els mitjans de comunicació. Durant alguns matins de l’any 1992 es van reunir tots dos per fer les entrevistes amb les que Permanyer va elaborar les memòries Brossa x Brossa. Records. L’artista va reclamar-li al seu amic, que havia publicat alguns llibres sobre art, quan en faria un sobre la seva obra. Lluís Permanyer, que era des de feia anys cronista de La Vanguardia a Barcelona, va agafar l’encàrrec i el va transformar en unes memòries que, assegura, no creu que mai el mateix Joan Brossa hagués escrit. Enguany celebrem el centenari del naixement del poeta i, reprenem aquesta biografia que, a més està il·lustrada amb fotografies d’alguns moments més o menys quotidians de la vida de l’artista Joan Brossa va néixer a Barcelona el 19 de gener de 1919, i va morir el 1998, als 79 anys, així és que no va poder veure publicades aquestes memòries. Va ser un artista en molts sentits, i va produir gran quantitats d’obres, de de guions de pel·lícules per al seu amic Pere Portabella fins a les reconegudes sextines, passant per una importantíssima producció de textos teatrals, poemes visuals, novel·les i infinitat d’obres en col·laboració amb altres artistes, com Joan Miró o Antoni Tàpies. Ell assegurava que la seva poesia no anava avançada, que feia l’obra que pertocava a la seva època; deia que era la gent, la que anava endarrerida. Per això, creu Permanyer que potser no se’l va valorar prou en vida. La guerra va esclatar quan Brossa tenia 17 anys i va ser enviat al front de Lleida. Era de l’anomenada lleva del biberó. Però un accident va provocar-li una lesió ocular i va ser apartat del front. Una de les seves accions més rellevants per al desenvolupament i posada en valor de la cultura catalana va ser la fundació, l’any 1948, del grup Dau al Seu, juntament amb els artistes Joan Tharrats, J.V. Foix, Joan Ponç i Antoni Tàpies, entre d’altres. Dau al Set unia una tradició moderna i europea d’abans de la guerra, amb una nova generació de poetes que no havien conegut la llibertat artística a causa de la situació política. Gran aficionat al cinema també va escriure guions cinematogràfics. Alguns d’ells van ser duts al cinema pels directors Frederic Amat, Carlos Atanes i Pere Portabella. Admirador de Lorca i gran detractor de Walt Disney, Joan Brossa es va manifestar sempre a plaer; molt crític amb la premsa i amb els mitjans de comunicació, sempre es va mostrar fastiguejat per la mediocritat imperant en el món, també en el món de l’art. Defensor de la rigorositat i de la necessitat de treballar cada dia per assolir la inspiració, la obra de Joan Brossa és Brossa en si mateixa. Més informació: Joan Brossa a les Biblioteques Lluís Permanyer a la Viquipèdia Joan Brossa a la Viquipèdia Fundació Joan Brossa Recomanat per Marta Muñoz. Bib. Santa Oliva. Olesa de Montserrat.
-
Cartografía de una desaparición: panegírico a Joan Brossa
“Mi panegírico no será más que la historia de mi encuentro con la obra de Brossa: una especie de relato autoficcional que iré escribiendo entre universidades, aviones, clínicas, salas de embarque y hoteles. Una nueva autoficción en donde, relatándome a mí mismo, buscaré retratarlo a él. Sí. Lo sé. Ya lo sé. Sé que puede parecer un acto de amor propio, pero les aseguro que no lo es. Les ruego que no se fastidien. Ni que lo tomen a mal. En esta autoficción voy a tratar de explorar mi propia ingeniería del yo, pero con la única finalidad de poder llegar a la suya” Amb aquestes paraules l’autor uruguayà Sergio Blanco (1971) resumeix la seva obra de teatre “Cartografía de una desaparición”. Tot comença quan Xavier Albertí, director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, encarregà al dramaturg una creació a partir de l’obra de Joan Brossa que formarà part de les activitats de l’Epicentre Brossa, variacions i varietats que el teatre va programar la temporada 2016/2017. La idea d’Albertí era aconseguir una acció teatral a través de la mirada d’un dramaturg que no conegués gaire l’univers Brossa. A partir d’aquesta premissa, Blanco, un dels grans autors teatrals contemporanis, ens ofereix la visió més personal i juga amb l’autoficció per explicar en primera persona la lectura personal que fa de l’obra del poeta. Ens parla del procés d'aproximació i coneixença que l'ha portat també a una aproximació i a un autoconeixement personal i vital. La posada en escena és senzilla, a l’escenari veiem una cadira i una taula de treball amb un focus de llum que l’il·lumina. Sergio Blanco, autor, director i intèrpret de l’obra, pràcticament no es mou de la cadira i va passant els fulls de paper a mida que els va llegint durant poc més d’una hora. Al fons es projecta l’anada i vinguda de les onades d’un mar que podria ser el Mediterrani o el Mar de la Plata. L’espectador no acaba d’entendre si es tracta d’una lectura dramatitzada, una conferència, un monòleg, una confessió, una classe magistral... Brossa apareix i desapareix del text constantment i la seva poesia esquitxa i il·lustra alguns moments del procés creatiu. El viatge a la recerca de Brossa acaba sent un viatge a la recerca del propi Sergio Blanco. Col·loqui Teatre Nacional de Catalunya (TNC) 09/11/2018 Entrevista a Sergio Blanco Més informació: Brossa, poesia sobre els escenaris! Any Joan Brossa (Generalitat de Catalunya 2019) Fundació Joan Brossa Recomanat pel Prestatge virtual d'Arts escèniques