Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) fou un poeta en majúscules que entenia la creació poètica com quelcom que anava més enllà de qualsevol convencionalisme. La poesia era per a Brossa una eina al servei de la comunicació, sense divisió de gèneres, oberta, transversal, polièdrica. De forma autodidacta, va beure de la tradició literària del país i es va nodrir de les tendències creatives europees per tal de crear un llenguatge, un univers propi, que el converteix en un dels màxims representants de la segona avantguarda catalana.

Inclassificable, inabastable, gegantí. La producció poètica de Joan Brossa defuig de qualsevol etiqueta i paraula, visió i acció esdevenen un tot que s’intercomunica per donar lloc a una producció en la qual tenen cabuda formes poètiques clàssiques i, a la vegada, poemes visuals, objectes, intervencions urbanes, peces teatrals i guions cinematogràfics. El domini de les estructures poètiques més clàssiques és tan evident com ho són el minimalisme d’alguns poemes escrits i la capacitat de síntesi del llenguatge visual amb què s’expressa.

Transformar la realitat a partir de l’aparellament d’elements que provenen de contextos diversos, jugar amb la forma de les lletres, qüestionar el món a partir de l’activació de la mirada converteixen Brossa en un prestidigitador de la paraula, en un mag que posa de manifest que res no és el que sembla. A la vegada, el context històric en què va viure fa del poeta un creador combatiu, crític, punyent, que empra el llenguatge poètic per disparar verí i ferir amb la duresa de les paraules. Guerriller, fidel a uns ideals, defensor d’una llengua, sempre emprà el català com a vehicle comunicatiu.

Extremadament actual en el discurs, vitalista en la manera com afronta la vida, Brossa és un poeta amb una producció ingent, que va concebre l’acte poètic com un exercici necessari per a la condició humana. Amb Brossa penetrem en el món de l’inconegut per eixamplar els límits de l’expressió poètica. ‘Brossa polièdric’ és la porta d’entrada a un univers creatiu vital, performatiu. Benvinguts al món impossible d’aquell que el fa possible. 

Font: Fundació Joan Brossa