Aquest àlbum il·lustrat explica una història sorprenentment senzilla i alhora captivadora. Com diu el seu títol, les protagonistes són tres pedres, que viuen tranquil·lament al cim d’una muntanya comptant les ovelles de la vall i observant com creixen les plantes aromàtiques. Un dia la seva vida canvia i es veuran arrossegades, sense moure’s, a un llarg viatge ple de petits ensurts i entrebancs.
La seva senzilla història captiva els més petits i els convida a observar, imaginar i conversar. Alhora, amaga una preciosa filosofia que pot esdevenir aprenentatge fins i tot per als adults. La història de les tres pedres és una invitació a observar el món a través d'una mirada tranquil·la, contemplativa i poètica. Convida a gaudir de tot allò que evoca la natura i a acceptar els canvis de manera positiva. Canvis que no semblen trasbalsar gaire a les tres pedres. Doncs, al cap i a la fi, són pedres. No deuen tenir sentiments, així com tampoc deuen haver fet cap curs de filosofia zen o llegit cap llibre sobre meditació o ikigai.
Les Tres pedres és una recomanable història per compartir amb petits i grans que ve presentada a través de les suggeridores il·lustracions realitzades pel mateix autor, Olivier Tallec. En aquest llibre, el dissenyador i il·lustrador francès, que el 2014 va ser guardonat amb el Premi Landerneau Album Jeunesse, fa gala de la seva àmplia experiència com a il·lustrador de llibres infantils. Les mateixes imatges evocadores i ús que fa del color transmeten la serenor del relat i fins i tot als infants més moguts. Per això és ideal per introduir una sessió de contes. També perquè podem aconseguir les seves protagonistes fàcilment, adaptar fàcilment la història al públic i fins i tot afegir-li un nou final. Animeu-vos a posar-vos en el paper d’aquestes pedres que no tenen res més a fer que contemplar el món que ens envolta!

Web de l'autor

Adequat de 6 a 8 anys.

Recomanat per la Biblioteca Pere Calders de Viladecavalls

Llibre il·lustrat que parla de les pors i les preocupacions que tots tenim, en aquest cas, relacionades amb la família.
La por de la Irene se centra en el seu germà Federico, que està malalt. Quan el metge el visita, ella sent com li diu a la seva mare que el nen es posarà bé i que no s’ha de preocupar per res. Tot i aquestes paraules tranquil·litzadores, la Irene viu amb angoixa la possibilitat de perdre el seu germà, a qui estima molt.
En aquest context, hi ha una frase que fa reflexionar: «La meva nena se’n va anar a la mar» es pot interpretar com una expressió poètica de l’absència i la pèrdua. El mar esdevé un símbol del que és desconegut i de la incertesa davant la possibilitat que algú estimat desaparegui.
A través de les imatges i les sensacions visuals, descobrim el món interior de la Irene i el seu patiment, i també la profunditat dels sentiments que desperta en ella la malaltia del seu germà.
Les il·lustracions, creades per Beatriz Martín Vidal, són precioses, molt expressives i semblen autèntiques pintures. Les imatges transmeten les emocions i els sentiments més profunds de la protagonista i ens apropen, d’una manera delicada i poètica, a les pors que sovint ens costa expressar amb paraules.

Adequat de 9 a 10 anys.

Recomanat per Carme Sanuy de la Biblioteca Central de Terrassa

Si t'agrada la literatura, gaudiràs veient com la trama connecta amb grans referents universals. L'autor aconsegueix mantenir el lector enganxat gràcies a una successió constant de misteris i enigmes que els protagonistes han d'anar resolent pas a pas.
És una novel·la rodona per a un públic juvenil que busca aventures a l'estil dels clàssics de misteri, però també per a docents i llibreters que vulguin encomanar el gust per la lectura.

Informació sobre l'autor

Adequat d'11 a 12 anys.

Recomanat per Gemma Fajeda de la Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat

Els Tícniks són uns peluixos molt especials que ven en Damir a la seva botiga d'antiguitats. Si els treus de la caixa, els abraces i recites la fòrmula màgica, els Ticniks cobraran vida durant 24h. I més val que segueixis les instruccions d'us al peu de la lletra si no vols que comencin a passar coses esbojarrades!
. A Topús, la Tina rep un Ticnik de part de la seva iaia Enriqueta. Es un popet rosa moníssim a qui anomena Topús. Serà bona idea dur a un octòpode màgic i bellugadís a un parc d'atraccions?

Aquest és el segon volum de la col·lecció Ticniks, un còmic amb històries divertides i lleugeres per a infants a partir de 5 anys.

Recomanat per la Biblioteca El Castell de Vacarisses

Catalunya flamenca és un assaig periodístic i històric escrit per Rafael Vallbona, periodista, escriptor i agitador cultural, que explora la profunda i arrelada tradició del flamenc a Catalunya.

Amb aquest llibre, Vallbona reivindica la catalanitat d’aquest gènere musical que va viure el màxim d’esplendor als anys 30 i explica com el franquisme el va tergiversar.

“El flamenc és una música tan pròpia d’aquest país com d’aquí a cent anys ho serà el reguetón”, diu l’escriptor barceloní en una entrevista que li van concedir a la televisió de Mataró fa uns mesos.

I segueix dient: “si hi ha tants músics i tants artistes bons de flamenc a Catalunya és perquè probablement el model de pedagogia musical que tenim és dels millors del món, fins i tot, el millor d’Europa”.

El llibre fa un recorregut de prop de dos segles d’història, a través de 20 capítols, des de les primeres manifestacions del flamenc de mitjans del segle XIX, com “La Gitanilla” al teatre de la Santa Creu de Barcelona, el 1827, fins a la Rosalía i els joves talents d’avui.

Durant tot el llibre, l’autor recorre a persones expertes de la seva generació. Gent que a Catalunya i des de Catalunya, ha mirat el flamenc amb respecte i fins i tot adoració. Així, esmenta a grans figures del gènere com Carmen Amaya, Enrique Morente, Camarón de la Isla, Duquende, Mayte Martín, Miguel Poveda, Queralt Lahoz, Chicuelo, Joan Albert Amargós, Carles Benavent, entre molts d’altres.

Vallbona també dedica un capítol especial a la rumba catalana citant a Peret, Los Amaya, Los Manolos i Gato Pérez. I més endavant a Sabor de Gràcia i Estopa.

Des de l’entranya de les seves vivències personals, Vallbona ens presenta una declaració d’amor autèntic al flamenc, i s’afegeix al grup de persones intel·lectuals, artistes, personalitats i polítics d’arrel catalana que “criden” que el flamenc és una expressió artística arrelada en la catalanitat.

Si en voleu saber més sobre la influència del flamenc a Catalunya, podeu reservar diversos documents a través del catàleg Aladí, i també us convidem a escoltar alguns dels intèrprets que apareixen recomanats per Rafael Vallbona a la Catalunya flamenca

Més informació:

• Rafael Vallbona a les Biblioteques
• Rafael Vallbona a la Viquipèdia

Recomanat per Elisabet Torrell. Bib. Central. Terrassa.

A la Noa li agraden moltes coses, sobretot les activitats relacionades amb la psicomotricitat gruixuda. És a dir, li agrada bellugar-se, jugar i ballar. També gaudeix dels moments de tranquil·litat, en què es distreu tota sola observant el món que l’envolta. Però, ai! Si s’endú algun ensurt, necessita de seguida les abraçades de la mare, que per a ella són màgiques i ho curen tot.

Llibre adreçat als infants més petits.
Adequat de 0 a 3 anys.

Recomanat per Carme Sanuy de la Biblioteca Central de Terrassa

Catábasis, de R. F. Kuang, és una novel·la de fantasia que combina parts que m’han recordat el mite d’Orfeu i Eurídice juntament amb la Divina Comèdia de Dante. Si hi afegim el món universitari de Cambridge i un sistema de màgia fascinant, ja tindríem tots els ingredients per gaudir d’aquesta original lectura.

El punt de partida és la mort en un accident del catedràtic Jacob Grimes, suposadament per culpa de la nostra protagonista, l’Alice Law. Per obligació moral i també per interès personal, ja que necessita Jacob per defensar la seva tesi, graduar-se i obtenir la seva carta de recomanació per aspirar a una plaça de prestigi, l’Alice emprèn el descens a l’inframon acompanyada de Peter Murdoch, el seu rival acadèmic i antagonista. En Peter i l’Alice, acostumats a competir entre ells, es veuen obligats a cooperar per anar superant les proves i els reptes que es trobaran en aquest descens. Aquesta aventura serà també un viatge introspectiu per a l’Alice.

Kuang aprofita la novel·la per fer una crítica al sistema universitari contemporani: abús de poder dels tutors, competitivitat fins a extrems tòxics, obsessió pel treball… Tot plegat fa que ens plantegem si el sacrifici de la salut, de les relacions o de la felicitat compensa en un sistema que ens empeny a una competició infinita, en què sempre has de ser millor que els altres. Un sistema en què qualsevol fita queda petita de seguida i en què assolir un objectiu només serveix per començar a perseguir-ne un de més ambiciós.

Més informació:

• Consulta el llibre al catàleg Aladí
• Vídeo sobre el llibre

Recomanat per Xavier Imedio. Biblioteca del Districte 2. Terrassa.

Kazuo Ishiguro, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 2017, és un mestre indiscutible a l’hora d’explorar la memòria, el pas del temps i els racons més vulnerables de la condició humana. En aquesta novel·la, l’autor britànic d’origen japonès torna a la ciència-ficció més íntima i humanista, una línia que ja va traçar magistralment a No em deixis mai.

Aquesta història ens submergeix en la ment de la Klara, una Amiga Artificial (AA) dissenyada per fer companyia als nens privilegiats. Des de l’aparador de la botiga on espera ser escollida, observa el món exterior amb una curiositat desbordant i una devoció quasi mística pel Sol, a qui considera una entitat generosa i vital.

El que fa que aquesta lectura sigui realment captivadora és el canvi de perspectiva. En lloc de mirar la tecnologia amb recel o des de la distància, Ishiguro ens col·loca dins dels ulls de la màquina. La mirada de la Klara és neta, minuciosa i profundament empàtica, fet que genera una paradoxa fascinant: sovint ella es mostra molt més humana, comprensiva i lleial que les persones de carn i ossos que l’envolten. La seva veu narrativa t’atrapa subtilment, sense girs dramàtics forçats, sinó a través d’una tendresa continguda que acaba calant molt fons.

Us encoratjo a endinsar-vos en aquesta obra perquè va un pas més enllà del debat sobre els perills de la intel·ligència artificial. És una història que fa de mirall i fa reflexionar. Utilitza la tecnologia com a pretext per llançar-nos preguntes essencials que ens toquen a tots: Què ens fa realment humans? Es pot replicar el cor de les persones? Què significa estimar i tenir cura d’algú en un món cada vegada més individualista i competitiu?

Klara i el sol és una novel·la delicada i punyent alhora, ideal per a qui busqui històries reflexives que deixen una petjada entranyable a la nostra memòria.

Més informació:

• Consulta el llibre a l’eBiblio
• Consulta el llibre al catàleg Aladí
• Ressenya del llibre
• Kazuo Ishiguro a la Viquipèdia

Recomanat per Susi Rodríguez Melero. Biblioteca de Terrassa.

Un matí assolellat d'hivern la Gata, la Conilla, l'Ànec i en Teixó s'adonen que fa un bon dia per fer allò que més els agrada però que serà molt més agradable fer-ho en companyia dels amics.
Una reivindicació de l'amistat i dels moments compartits fet amb molta sensibilitat.
Acompanyat d’un tauler de joc del Parxís per estirar la lectura i gaudir en comunitat com els protagonistes d'aquesta història.

Web de l'autora

Adequat de 3 a 6 anys.

Recomanat per la Biblioteca Àngel Guimerà de Matadepera

Saps que hi ha dracs que dormen a la ciutat de Barcelona?
T'has preguntat mai on pots trobar-los?
En un edifici, en un parc, en una casa, potser?

En aquest àlbum il·lustrat, i de la mà de la Colometa i el seu nou amic inesperat, t'endinsaràs en l’aventura de descobrir que s'amaga dins la casa Batlló de Barcelona, on les parets tremolen, l’aigua comença a entrar pel terrat i l’ombra d’una cua gegant s’acosta per les escales.

En aquest any 2026, on Barcelona és la capital mundial de l’arquitectura, convidem a totes les famílies a endinsar-vos i gaudir del món de l’arquitectura amb àlbums com aquests, on descobrireu la Casa Batlló d’Antoni Gaudí a través d’un text entenedor d'en Cécili Alix i unes il·lustracions molt vistoses i plenes de color d'en Fred Sochard.

Adequat de 6 a 8 anys.

Més informació

Recomanat per Rosa Dual de la Biblioteca El Castell de Vacarisses

La llum té quelcom de màgic: la seva ombra. Des de temps pretèrits, les ombres han fascinat la humanitat i han esdevingut una font inesgotable de joc, imaginació i expressió. Una de les manifestacions més sorprenents és l'anomenada ombronania, l'art de crear figures amb les mans entre una font de llum i una pantalla perquè les ombres prenguin vida i es transformin en personatges i històries.

Aquesta és, precisament, la proposta que Sophie Collins ens presenta en aquest llibre. Ens convida a descobrir el fascinant món de les ombres xineses i a convertir-nos en artistes, creant les nostres pròpies representacions teatrals. Amb explicacions clares i propostes accessibles -que van pujant de nivell-, ens mostra com la llum, les mans i la imaginació poden donar forma a un univers ple de possibilitats expressives.

El teatre d'ombres és una activitat tan antiga com senzilla que convida els infants a jugar, experimentar, investigar i narrar. En aquest procés, descobreixen, a través dels sentits, les possibilitats de la llum mentre s'endinsen en un univers màgic i oníric. Alhora, imaginar una història, construir els escenaris, aprendre a dominar el cos i la llum per donar vida als personatges i treballar en equip afavoreix el desenvolupament de la memòria, la concentració, la coordinació, l'expressió, la cooperació i la creativitat.

La riquesa d'aquesta proposta va encara més enllà. El teatre d'ombres integra diversos llenguatges expressius -corporal, dramàtic, literari, plàstic i musical- i apropa els infants a l'art, la música i els sons d'una manera vivencial. Esdevé, així, una eina educativa de gran valor que desperta la sensibilitat artística, estimula la imaginació i afavoreix la capacitat de comunicar, tot connectant de manera natural amb les diferents etapes educatives.

Adequat de 9 a 10 anys.

Més informació:

El Teatre d’Ombres : el primer cinema.

Teatre d’ombres com a eina pedagògica.

Vídeo sobre teatre d'ombres amb les mans per Llumbret (Tutorial) 

Recomanat per Marga Ortiz Morillas de la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí

Aquesta meravellosa edició de Francisco Socas, publicada per Càtedra, inclou en un únic volum les 124 cartes que constitueixen el corpus de l’obra de Luci Anneu Sèneca, publicada al voltant de l’any 62 dC sota el probable títol Epistulae Morales ad Lucilium, en vint llibres, corresponents a rotlles o volumina.

Enriquit per una acurada introducció a la vida i el context històric del filòsof, la primera part del llibre consisteix en una completa biografia que ens explica des dels orígens del pensador i els seus anys de formació i estada a Egipte, fins a la seva posterior participació en les intrigues de palau de la Roma imperial. El coneixement sobre Sèneca ens arriba principalment a través dels textos de Tàcit i Dió Cassi sobre el regnat de Neró, en què ocupa un lloc destacat com a polític, diplomàtic i pensador.

Sèneca també fou poeta, dramaturg, estadista, orador i emprenedor. La contextualització de la seva figura resulta especialment interessant tant per l’aproximació a la seva personalitat polièdrica com per la presència d’altres personatges rellevants, com Calígula, Agripina o Neró. Les cartes a Lucili permeten, a més, conèixer la vida quotidiana de la cort imperial i tenen un gran valor testimonial. Quan les escriu, Sèneca és conscient i expressa el seu fracàs amb Neró, però és en les seves reflexions sobre qüestions universals on rau la vigència del seu llegat, plenament aplicable als nostres dies.

Aquesta edició també inclou una explicació sobre la transmissió del text, una cronologia, bibliografia, abreviatures, un índex de matèries i un índex de noms propis. És una obra excel·lent per apropar-se a la figura de Sèneca, comprendre millor l’estoïcisme i descobrir unes ensenyances que continuen essent sorprenentment actuals.

Més informació:

• Sèneca a les Biblioteques
• Sèneca a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Obres de Sèneca al Projecte Gutenberg

Recomanat per Cristina Bru Sànchez. Bib. Pere Calders. Viladecavalls.

Proyecto Hail Mary, d’Andy Weir, és una novel·la de ciència-ficció que combina aventura espacial, humor i divulgació científica amb una habilitat notable. L’autor, conegut per The Martian, torna a demostrar que sap convertir conceptes científics complexos en una història accessible i absorbent.

La trama segueix Ryland Grace, un científic que es desperta sol en una nau espacial sense recordar qui és ni com ha arribat allà. A mesura que recupera la memòria, descobreix que forma part d’una missió desesperada per salvar la Terra d’una amenaça global. Aquest plantejament genera una tensió constant, reforçada per una estructura narrativa que alterna entre el present a l’espai i els records a la Terra.

Un dels punts forts de la novel·la és el rigor científic. Weir explica fenòmens d’astrofísica, biologia i enginyeria amb claredat, integrant-los dins l’acció sense que es facin feixucs. Això fa que el lector no només segueixi la història, sinó que també entengui els reptes als quals s’enfronta el protagonista. Ryland Grace és un personatge proper, amb un sentit de l’humor que alleugereix els moments més crítics. A més, les relacions que es desenvolupen al llarg de la història aporten profunditat emocional i fan que la novel·la vagi més enllà de la simple supervivència.

És un llibre molt àgil. Cada capítol aporta nova informació o un gir que manté l’interès viu. En conjunt, Proyecto Hail Mary és una obra molt recomanable per als amants de la ciència-ficció i també per a qui busqui una història emocionant i intel·ligent. Combina entreteniment i coneixement d’una manera que enganxa des del principi fins al final.

Més informació:

• Andy Weir a les Biblioteques
• Andy Weir a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial
• Vídeo sobre l’obra

Recomanat per Estefania Aragón. Bib. Districte 6. Terrassa.

Amazing grace (1972) és un àlbum de cançons de gospel interpretades per Aretha Franklin (Memphis, 1942 - Detroit, 2018), enregistrat en directe i publicat per Atlantic Records l’any 1972. Franklin va cantar acompanyada per diversos músics i cantaires, entre d’altres, James Cleveland (Chicago, 1931 - Culver City, 1991) i el Southern California Community Choir. L’enregistrament es va fer, com és sabut, al New Temple Missionary Baptist Church (Los Ángeles), en dues sessions obertes al públic en dies consecutius de gener del 1972.

El director de cinema Sydney Pollack (Lafayette, 1934 - Los Ángeles, 2008) va rebre l’encàrrec de Warner Brothers Films per filmar els assaigs i el concert amb el propòsit de fer un concert documentari. L’ús de la claqueta abans de cada gravació es va descartar per evitar d’interferir en la feina dels artistes. Quan va voler afegir la banda sonora a la filmació d’unes vint hores, Pollack es va adonar que no podia sincronitzar els dos enregistraments com ho feia després de rodar un film. Calia passar la pel·lícula fins al moment en el qual aparentment començava una peça o una intervenció enregistrada, i afegir-hi el so. Tot plegat era molt laboriós sense la claqueta i, en absència del programari informàtic avui en ús, que permet de sincronitzar quasi a la perfecció el so i la imatge, Pollack ho va deixar estar.

L’any 2007, el productor audiovisual Alan Elliott va comprar l’enregistrament a Warner i en creà una còpia amb el so afegit per Serge Perron. El muntatge va anar a càrrec de Jeff Buchanan i en sortí una cinta de vora una hora trenta minuts, que va estar disponible per a l’estrena l’any 2011. No obstant això, la cantant Aretha Flanklin va al·legar que no havia donat el seu permís per comercialitzar la filmació del concert amb el so de la seva interpretació i no es va veure als cinemes fins després de la seva mort (2018), quan els hereus arribaren a un acord amb el productor. Universal Studios l’edità en DVD l’any 2019. En honor a la veritat, s’ha de dir que el muntatge es va fer amb una sabata i una espardenya, car els tracks d’àudio s’afegiren a unes preses filmades als assaigs, que s’uniren a la filmació de la sessió de gravació. Així, en una mateixa cançó, veureu la cantant amb vestuari, posició i il·luminació diferents.

Les sessions van ser presentades per James Cleveland i Aretha Franklin fou la solista. En algunes peces, en duet amb Cleveland i la majoria amb l’acompanyament del cor. Us citem els cants enregistrats a la pel·lícula: “Wholy holy”, de Martin Gaye, molt lent i mesurat ; “What a friend we have in Jesus”, de Joseph M. Scriven i Charles Crozat Converse, seguit de “How I got over”, de Clara Ward, tots dos en la línia del cant més field holler, a crits, i per moments quasi rhythm and blues ; “Precious memories”, de J. B. F. Wright, comença quasi com una tonada per adormir els infants, en memòria dels temps feliços, i acaba a crits en l’esperança de la vinguda de Crist ; “Precious Lord, take my hand”, de Thomas A. Dorsey, seguit de “You’ve got a friend”, de Carole King, amb ritme lent el primer i més mogut el segon, però tots dos amb una força vocal extraordinària, per fer present el poder de la pregària i la presència de Déu ; “Amazing grace”, de John Newton, cantada a la seva manera, a crits, en agraïment a les obres meravelloses que Déu havia fet per la seva comunitat afroamericana, com una primícia de l’esdevenidor ; “Mary don’t you weep”, popular del segle XIX dedicada a Santa Maria Magdalena ; “Climbing higher mountains”, també popular, amb  l’única intervenció de la cantant adreçada als artistes del concert: els obliga a repetir l’entrada perquè els músics i el cor s’han menjat un vers ; “Old landmark”, de W. Herbert Brewster i Adeline M. Brunner, sobre els rituals i les pregàries d’abans, tota ritme i percussió, cantada per Franklin després que Cleveland, el cor i el públic l’hagin cantada i ballada sota el vers “He’s all right” ; “Never grow old”, popular, sobre l’esperança en la vida eterna ; “I’m so glad got religion”, cantada a pèl com un bis de comiat. Val a dir que la versió audiovisual no inclou totes les cançons del disc.

La primera impressió que fa tot plegat es pot resumir en què Amazing grace té poc a veure amb els himnes coneguts a Europa sota l’etiqueta espiritual negre. El gospel és d’una altra fusta. D’acord amb el seu significat en anglès, ha de ser així. La predicació de la paraula de Déu amb el cant no pot entonar una melodia dolça i harmoniosa com si hagués d’encoratjar els assistents a una marxa a favor de la igualtat racial. La paraula de Déu s’ha d’anunciar a crits, amb veu de tro, i això és el que fa l’Aretha Franklin.

Les sessions al New Temple havien de ser un homenatge a la millor cantant de soul de tots els temps mitjançant un concert de l’estil musical que li havia permès de conrear el seu talent: el gospel. Ara bé, tot l’acte va ser conduït i dominat per James Cleveland. Aquest cantant, juntament amb Clara Ward i Mahalia Jackson, també intèrprets de gospel, eren amics de la família Franklin i l’Aretha va créixer amb la seva música. La intervenció de Cleveland en aquell concert de dues sessions va tenir, com es diria avui, tots els ingredients d’un domini patriarcal de l’escenari.
Cleveland presentà la cantant com si ella no sabés tots els detalls exposats d’ella mateixa i el públic mai no n’hagués sentit a parlar. La féu seure, la féu aixecar, l’ensenyà al públic... sense deixar-la parlar. Fins i tot el director del cor arriba a dir a la cantant com és la lletra i en quin to ha de cantar. Cleveland està memorable quan es grata el nas, s’eixuga la suor o s’ajusta els pantalons al davant de Franklin. I malgrat el despropòsit, se supera ell mateix tot seguit. Mentre l’Aretha canta “Amazing grace”, fa l’estaquirot al seu costat amb gestos i carotes, com si cantés ell, i no content amb tot això, l’engrapa pel braç, s’hi arropenja i en acabar l’empeny amb el cos fora de la trona per parlar ell. Ho fem notar, per ser justos, sense negar el component d’exaltació mística que el cant va provocar en tots els presents, fossin músics o públic.

El segon dia, Cleveland també fa de mestre de cerimònies. Dóna les explicacions de les cançons que cantarà l’Aretha i el cor. A diferència de la vigília, no canta res, llevat d’alguna intervenció aïllada. Al DVD veureu el rostre de l’Aretha molt controlat i gens alegre. Fent una pausa, Cleveland presenta la Clara Ward, una cantant que coneix l’Aretha des de sempre. Seguidament presenta el pare de l’Aretha, Clarence La Vaughn Franklin. Adreça unes paraules de reconeixement a la seva filla: l’Aretha és excepcional, però ha après moltíssim de James Cleveland i d’altres llegendes del gospel com Clara Ward i Mahalia Jackson. Aquí la cara de l’Aretha s’alegra una mica. Torna a cantar i després de la darrera cançó diu simplement: “Thank you very much. Good night, God bless you, thank you. God be with you”. La diferència de comportament amb els mocadors és brutal. Cleveland no para d’eixugar-se la suor. En canvi, Franklin deixa que la suor li ragi per la cara. Solament se’n deslliura quan el seu pare li eixuga la cara mentre canta.

Recomanem aquest concert filmat per la qualitat excepcional del so i el caràcter singular de les versions enregistrades. L’únic retret artístic fóra que el DVD no inclou tot el contingut del disc d’àudio editat l’any 1972.

Més informació:

• Aretha Franklin a les Biblioteques
• Aretha Franklin a la Viquipèdia
• La pel·lícula a la Viquipèdia
• L'àlbum Amazing Grace a la Viquipèdia
• Fitxa del disc a Discogs

Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.

De vegades dues persones poden fer un llibre amb dos ulls i deu dits. Aquest ha estat el cas de l’obra El Pirineu oblidat : memòries de la llum (Brau Edicions, 2022), il·lustrat per Kim Castells (Barcelona, 1947 -  ) amb textos d’Albert Villaró (La Seu d’Urgell, 1964 -  ), per bé que el fotògraf algunes ratlles hi ha deixat i de ben segur l’autor d’Andreu el Vidu hi haurà llucat una mirada. Si l’arribeu a tenir als dits, us adonareu que heu obert un “llibre de sants”, per badar abans que per llegir. Un llibre d’obra gràfica per transportar-vos a una realitat que avui solament podeu veure en tres dimensions a llocs com ara Casa Rull de Sispony o Casa Gassia d’Esterri d’Àneu.

Castells i Villaró us ofereixen una visita virtual impresa a un món que ja no existeix: la casa pirinenca, clos familiar i empresarial alhora, castell i envelat i, com molt encertadament en diuen, bressol i mortalla, l’univers sencer pel qual transitaven les persones des que sortien de les entranyes maternes fins al moment de colgar-se dins les entranyes de la terra. En llenguatge planer, tota una vida de l’ascorroll al colguer sense voltar el món.
Les imatges de la casa pirinenca es presenten agrupades en quadre blocs. El primer en mostra les estances, organitzades a l’entorn de la llar de foc i la cuina; al segon hi ha les vistes exteriors: l’obra dels murs i els teulats, amb les finestres i les balconades orientades al sol, i la porta on fos més avinent l’accés. Els dos darrers blocs van dedicats als paratges naturals  i els detalls de cultura material —quasi se’n podria dir artística—, aquelles peces de factura pròpia que són testimonis d’un món esvaït, des dels cremalls fins a la besulla.

Us animem a descansar la vista en unes imatges de qualitat acompanyades de textos de lletra generosa que no costa de llegir i, a més a més, d’una bona qualitat literària. Solament a les peces de tancament es trenca un xic l’encís amb unes pàgines de lletra petita, com si duplicar-ne l’extensió per contenir les diòptries hagués de desballestar el cost unitari acceptable segons els experts de màrqueting.

El dolor de les famílies absents —per fugir d’una vida de pobresa material i dura a causa de l’esforç per guanyar-se el pa en deu mesos d’hivern i dos d’infern— s’expressa en la solitud i la desolació dels pobles deshabitats o amb prou feines poblats per unes poques ànimes. També hi és present el dolor dels supervivents, els muntanyencs d’una generació ja quasi extingida, els qui no se’n varen anar quan encara podien fer una vida diferent en un altre lloc i a les acaballes ja només hi havia les dones, perquè viuen més que els homes. Una gent de vida senzilla i pura, contenta de rebre les visites dels estiuejants quan els veïns se n’havien anat, que obria les cases i les esglésies per dir el nom de cada cosa o espeternegar les anècdotes apreses per tradició familiar i en converses amb el mestre o el mossèn, qui sap si el metge o el notari —quan encara hi havia estudi i missa, o podien fer venir un metge i un notari—. Una gent a la qual es donava les gràcies sense donar-li res. Per tot això, és just que avui calgui pagar entrada per veure les relíquies d’aquest món pretèrit.

Més informació:

• Kim Castells a les Biblioteques
• Albert Villaró a les Biblioteques
• Informació del llibre a l’editorial
• Article a Empordà
• Article a VilaWeb
• Ecomuseu de les Valls d’Àneu (Casa Gassia)
• Museu Casa Rull

Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.

Sortir a robar cavalls és una de les novel·les més emblemàtiques de la literatura nòrdica contemporània. La història transcorre a finals dels anys noranta i ens explica la vida d’en Trond Sander, un home gran que decideix retirar-se a una casa aïllada en un bosc de Noruega. Aquest aïllament voluntari es converteix en un viatge introspectiu cap als records de la seva joventut, concretament cap a l’estiu del 1948, un moment clau marcat per la postguerra i per la complexa relació amb el seu pare.

Per Petterson utilitza una narrativa minimalista, amb un llenguatge senzill que captiva les emocions del lector. Diu molt amb poques paraules. Et transporta, amb algunes imatges poètiques, al seu univers intern mitjançant una «tècnica iceberg» que et deixa veure la profunditat del seu discurs. Explora temes universals com la soledat, la memòria personal, la reconciliació amb la infància i la bellesa agredolça d’envellir. En aquesta novel·la, la natura no és un simple escenari, sinó un personatge viu que marca el ritme de la vida.

És una lectura ideal per a aquells que busquen una veu meditativa i honesta, capaç de transformar els paisatges nòrdics en un mirall de l’ànima. Una obra imprescindible que ens ensenya com els fets viscuts durant la infància configuren, de manera silenciosa i implacable, la persona adulta en què ens acabem convertint.

Per Petterson va néixer a Oslo el 1952. Es va criar a la regió d’Østlandet, una zona rural que sovint inspira els seus escenaris. Va començar la seva carrera com a traductor i crític literari abans de publicar la seva primera novel·la. La seva obra es caracteritza per una profunda introspecció psicològica, una narrativa minimalista i una connexió molt forta amb la natura. És conegut internacionalment gràcies a Sortir a robar cavalls (2003), que ha estat traduïda a més de trenta idiomes i ha guanyat diversos premis literaris, consolidant-lo com un dels grans autors nòrdics contemporanis.

Més informació:

• Per Petterson a les Biblioteques
• Per Petterson a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Susi Rodríguez Melero. Bib. del Districte 3. Terrassa.