L'abril de 1921, va fer el seu servei militar com a mecànic al 2n regiment d'aviació d'Estrasburg. L'abril de 1922, va seguir cursos d'entrenament a Avord, que deixarà per anar a la regió parisenca amb el grau de sotstinent. A començament d'agost, es va incorporar al 37è regiment d'aviació a Casablanca, on va obtenir la seva llicència civil.

El gener de 1922, va estar a Istre com a alumne oficial de la reserva. Es va incorporar com pilot militar i promocionat a caporal. L'octubre, va esdevenir sotstinent de la reserva i escull la seva assignació al 34è regiment d'aviació, a Le Bourget. La primavera de 1923, va tenir el seu primer accident d'avió a Le Bourget i es fracturà el crani.

El 1924, Saint-Exupéry va treballar a l'Alier i la Creuse com a representant de la fàbrica Saurer que fabricava camions (no en vendrà més que un sol en un any i mig).

El 1926, és contractat per Didier Daurat, director d'explotació de les línies de la companyia Latécoère (futura Aeropostal) i va arribar a l'aeroport de Toulouse-Montaudran per a transportar correu via aèria entre Tolosa de Llenguadoc i Dakar. Va redactar llavors el seu primer llibre, L'Aviador, que publicaria a la revista d'Adrienne Monnier, “El Vaixell d'Argent”, on treballa el seu amic Jean Prévost. A Tolosa coneix a Jean Mermoz i Henri Guillaumet. Al cap de dos mesos, li encarreguen el seu primer viatge de correu a Alacant.

A finals de 1927, va ser nomenat cap d'escala a Cap Juby al Marroc amb la missió de millorar les relacions de la companyia amb els dissidents moros d'una part i amb els espanyols d'altra banda. Hi descobrirà l'ardent solitud del desert. El 1929 va publicar, amb Gallimard, la seva primera novel·la, Correu Sud, on contava la seva vida i les seves emocions de pilot.

El setembre de 1929, es va unir a Mermoz i Guillaumet a Amèrica del Sud per contribuir al desenvolupament de l'Aeropostal fins a Patagònia. El 1931, va publicar la seva segona novel·la, Vol de Nit, un immens èxit, en el qual evocava els seus anys a l'Argentina i el desenvolupament de les línies cap a Patagònia. El 1931, es va casar a Agay amb Consuelo Suncin (morta el 1979), escriptora i artista salvadorenca. Consuelo va ser model per a la "rosa temperamental" en El Petit Príncep.

A partir de 1932, la companyia Aeropostal s’integra a Air France, i Saint-Exupéry subsisteix amb dificultat, dedicant-se a l'escriptura i al periodisme. Va continuar essent pilot de proves i pilot de curses, al mateix temps que esdevenia periodista de grans reportatges.

Com a reporter per a Paris-Soir, va viatjar a Vietnam el 1934 i a Moscou el 1935. El desembre de 1935, prova un raid París-Saïgon, però es veu obligat a aterrar accidentalment el seu avió, un Caudron Simoun, al desert Líbic a Egipte. Va marxar a Espanya el 1936. De tots aquests viatges, va anar acumulant una molt important suma de records, d'emocions i d'experiències, que li servirien per a alimentar la seva reflexió sobre el sentit de la condició humana. La seva reflexió el va portar a escriure Terra d'Homes que es va publicar el 1939. L'obra és recompensada amb el premi de l'Académie française.

El 1939, és mobilitzat en l'exèrcit de l'aire i enquadrat en una esquadrilla de reconeixement aeri. El 23 de maig 1940, va sobrevolar Arràs mentre els panzers alemanys envaïen la ciutat. Amb l'armistici, se'n va de França cap a Nova York amb l'objectiu de fer entrar en guerra els nord-americans.

El maig de 1942, es va instal·lar al Canadà amb la família De Koninck, a l'antic Quebec. Tot i que la seva estada havia de durar uns dies, va passar finalment prop de cinc setmanes al Quebec a causa de problemes de visat.

L'abril de 1943, bé que considerat pels aliats com un pilot mediocre, incapaç de pilotar un avió de combat modern, va reprendre el servei actiu en l'aviació a Tunísia gràcies a les seves relacions i a les pressions del comandament francès. Aquest és l’any, en què El petit príncep va sortir publicat a Nova York.

Al 1944 es va quedar a Algèria, al Marroc, després en Algèria de nou, on va obtenir la primavera de 1944 l'autorització del comandant en cap de les forces aèries a la Mediterrània, el general americà Eaker, d'incorporar-se al prestigiós grup 2/33 que tenia base  a l'Alguer, a Sardenya. Va efectuar diversos vols, amb diverses avaries i incidents. El 17 de juliol de 1944, el 2/33 es va instal·lar a Borgo, no lluny de Bastia, a Còrsega. El 31 de juliol a les 8:25h del matí, es va enlairar per una missió cartogràfica. El seu avió es va estavellar a algunes milles de les costes de Provença. Fou oficialment donat per desaparegut.

Només es veu bé amb el cor, l'essencial és invisible als ulls.