A principis de 1925 Luis Buñuel es trasllada a París com a secretari d’Eugeni d’Ors a l’Institut de Cooperació Internacional. És en aquesta ciutat on descobreix que el cinema era, en paraules seves, “una expressió humana i no només una caixa negra”. Va ser després d’una col·laboració amb el director de cinema polonès Jean Epstein que es va fer cineasta. També a París estableix contacte amb el grup d’artistes espanyols que conviuen a la capital francesa tals com Picasso, Unamuno Joaquin Peinado, entre d’altres.

La seva pel·lícula Un Perro andaluz (1929) el posiciona com un referent en el món del cinema i, gràcies a això, l’any vinent viatja a Hollywood contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer. Torna a Espanya una mica abans de la proclamació de la Segona República i al cap d’un temps s’afilia al Partit Comunista.

Amb l’esclat de la Guerra Civil es posa al servei del govern republicà i és nomenat coordinador de propaganda al servei d’informació a l’ambaixada republicana de París. Tot i que l'any 1941 el Museu d’Art Modern de Nova York el contracta com a productor associat a l’àrea documental i, més tard, com a conseller i muntador en cap de pel·lícules documentals, el 1943 dimiteix a causa de la persecució que pateix pels seus antecedents surrealistes i d’esquerres.

L'any 1944 es trasllada a Los Angeles, però dos anys més tard decideix marxar cap a Mèxic on establirà la seva llar. Tot i que viatja sovint a Europa i als Estats Units per feina i per recollir reconeixements a tort i a dret, el 29 de juliol de 1983 mor a l’Hospital Anglès de Ciutat de Mèxic.