Ángel Guimerá i Jorgea​ va néixer a Santa Cruz de Tenerife l’any 1845. Fill de pare català i mare canària, a 7 anys es van traslladar a viure a Catalunya. Van quedar-se uns mesos a Barcelona i després van anar a viure al Vendrell (Tarragona). Gran part de la seva vida la va passar a cavall entre el tarragonès i la ciutat comtal, d’on va ser nomenat fill adoptiu el 1909, i després membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. El principal teatre de Santa Cruz de Tenerife porta el seu nom des de 1923 en el seu honor.

Guimerà també va passar temps a Madrid, on va entrar en contacte amb l'ambient literari i artístic de la capital espanyola. I com molts artistes i escriptors de l’època, va viatjar a París per absorbir les novetats culturals i literàries. Àngel Guimerà va morir a Barcelona el juliol de 1924.

Moltes de les obres de Guimerà estan ambientades en contextos rurals i costaners de Catalunya, on predomina l'entorn natural. D’altres obres s'inspiren en el teixit urbà de la Barcelona de fi de segle XIX, en un moment de canvi social i modernització.

Per exemple, si parlem d’algunes de les seves obres més emblemàtiques, Terra Baixa (1896) es desenvolupa en un ambient rural de Catalunya, a les muntanyes de l'interior. La trama de Mar i Cel  (1899) transcorre en un vaixell en territoris mediterranis, i la Filla del mar (1900) en una població pesquera o marítima que ens fa pensar en la Costa Brava. Maria Rosa (1894) està  inspirada en una història real que va passar a la localitat catalana de Solivella (Tarragona),