El parc nacional dels llacs de Plitvice es troba al centre de Croàcia i és un dels racons més coneguts d’aquest país. El parc es va crear el 1949 i des del 1979 forma part del patrimoni de la humanitat de la UNESCO.

L’atractiu principal del parc són un conjunt de llacs d’aigües cristal·lines connectats entre ells mitjançant rius i cascades. Visualment, l’indret té una bellesa desbordant, i això el converteix en un pol d’atracció turística. Fora de la zona més propera als llacs, la naturalesa és totalment salvatge; on dominen els boscos de faig, pi i avet, en els quals habiten mussols, àligues, galls fers, linxs, llops i fins i tot ossos.

El parc nacional de Timanfaya es troba a les illes Canàries, concretament a l’illa de Lanzarote. Va ser declarat parc nacional l’estiu del 1974. És el parc més petit dels que es presenten en aquest recull. És una reserva de la biosfera de la UNESCO des de 1993.

La seva particularitat és que es tracta d’una zona volcànica, hi ha àrees que encara mantenen certa activitat. Durant el segle XVIII hi haguera unes erupcions tan fortes que van fer desaparèixer nou pobles. L'any 1824 molta gent hagué d’emigrar per culpa de l’activitat volcànica.

Es tracta d’un parc molt interessant des del punt de vista geològic, pràcticament no hi ha vegetació, el paisatge té quelcom de lunar. La rugositat de les formes, els colors variats, les siluetes dels volcans i la costa abrupta el converteixen en un lloc únic i captivador.

El parc nacional de Vatnajökull es troba a Islàndia i és el segon parc més gran -en superfície- d’Europa. Es va crear el 2008, però la zona de Skaftafell i Jökulsárglijúfur ja eren parcs nacionals anteriorment.

Vatnajökull és el nom que rep la glacera més gran d’Europa, té una superfície de 8.100 km², fa uns 100 km de nord a sud i uns 150 km d’est a oest. El gruix del gel és d’uns 400-600 metres. A més, dins de la glacera hi ha diversos volcans actius que creen llacs glacials.

Fa uns 1000 anys, quan els primers pobladors arribaren a Islàndia, Vatnajökull era molt és petit que actualment, va créixer al llarg dels segles següents, fins que el segle XX, arran del canvi climàtic va començar a reduir-se.

El parc nacional de la Suïssa saxona es troba a l’oest d’Alemanya, a la frontera amb República Txeca, prop de la ciutat de Dresden. El parc es va crear l’any 1990.

El riu Elba travessa el parc i s’hi poden trobar muntanyes d’arenisca on es practica l’escalada i el senderisme. El paisatge està cobert de boscos, alguns dels quals no han tingut cap mena d’intervenció humana. Alguns dels llocs més populars de la zona són el pont de Bastei o la fortalesa Königstein.

Quelcom que el fa singular és l’estricta regulació: l’excursionisme i l’escalada estan limitats amb l’objectiu de conservar la natura.

Per últim, cal afegir que a l’altra banda de la frontera hi ha el parc nacional txec de la Suïssa bohèmia.