Els passatgers dels trens que arriben en onades a l’estació de tren de Sao Bento han d’esquivar els nombrosos turistes que s’acosten a l’estació per gaudir de la bellesa de les 20.000 rajoles de ceràmica vidriada blavosa que recobreixen el vestíbul de l’estació més famosa de Portugal. En els murals formats per aquestes rajoles típiques del país i pintades per Jorge Colaço, s’hi reprodueix la història del país i de la ciutat.

Des de la seva inauguració el 1887 l’estació era coneguda amb el nom de Victoria Terminus en honor a la reina Victòria, emperadriu de l’Índia, el 1996 es va batejar de nou amb un nom hindú, igual que la resta de monuments d’origen britànic del país, i el 2004 la UNESCO la va declarar patrimoni de la humanitat.

Arquitectònicament, l’edifici barreja l’estil gòtic victorià amb elements de l’arquitectura tradicional índia, i combina talles decoratives de flors i fauna autòctones realitzades per artistes locals amb escultures de pedra que representen les comunitats i castes del país aconseguint un estil propi de Mumbay.

L’estació de Kuala Lumpur ha passat per diferents etapes i remodelacions, ha brillat amb més o menys esplendor i ha patit etapes de decadència amb el creixement urbà de la ciutat i la creació d’altres estacions de tren més modernes i funcionals. Estèticament, és un edifici atractiu per als visitants. L’edifici barreja elements occidentals i orientals, pintada en color blanc destaca en el paisatge urbà sobretot pels seus elegants “Chatris”, uns elements arquitectònics en forma de pavelló rematat amb una cúpula oberta molt habituals en l’arquitectura índia i que simbolitzen l’orgull i honor.

L’estació de tren de Kanazawa, una ciutat on plou i neva sovint, és la primera estació ecològica del Japó i una mostra més de la fusió entre modernitat i tradició que defineix el país. L’entrada a l’estació està presidida per un gran tori de fusta vermellosa que dona la benvinguda als viatgers. Aquest arc, que fa més de 14 metres d’alt, és típic dels temples sintoistes, simbolitza l’entrada al món espiritual i contrasta pel seu aspecte tradicional amb la ultramoderna cúpula de vidre, la Cúpula de l'hospitalitat, que aixopluga els viatgers mentre esperen a l’exterior el bus o el taxi.

El melic de la ciutat dels canals és l’estació de trens Amsterdam Central, el monument més visitat del país. És el punt de partida de rutes ferroviàries internacionals i nacionals i el primer contacte amb la ciutat de molts dels seus visitants. L’arquitecte autor del disseny de l’edifici és P.J.H Cuypers,  el mateix del Rijksmuseum i per a la seva construcció va ser necessari construir tres illes artificials i utilitzar més de 8.000 pilars de fusta que subjectessin l’estructura.

A la ciutat balneària de Hua Hin, una petita estació de tren feta amb fusta i pintada amb colors vius i brillants com el vermell i el groc és considerada la més bonica del país. Sense cap grandiositat, Hua hin és també un dels llocs  les més visitats pels turistes que viatgen per la costa i les platges de la zona.

Envoltada d’arbres i plantes, l’edifici d’estil tailandès i victorià presumeix de la seva teulada punxeguda que es reconeix fàcilment entre els edificis del barri. Si de dia és bonica, quan de nit s’il·lumina amb milers de bombetes llueix esplèndida.

És una estació de tren o un ostentós palau? L’estació d’Anvers és un edifici monumental inaugurat el 1905 amb influències de l’Art Nouveau que s’ha adaptat perfectament a la modernitat dels nous temps i a les noves necessitats dels viatgers. Actualment, acull les modernes  línies ferroviàries d’alta velocitat que contrasten amb l’esplèndid sostre de metall i vidre, les vidrieres i les escalinates de marbre.

L’Estació de tren de Dunedin és l’edifici arquitectònic més fotografiat de tot Nova Zelanda.
Situada a l’illa del sud, és un edifici singular d’estil renaixentista flamenc, construït amb pedres de color blanc combinades amb pedres de basalt negre. Aquesta combinació fa que sovint se la compari amb les cases dels pastissos nadalencs de gingebre. Unes 750,00 rajoles fabricades en porcellana Doulton formen un vistós mosaic a la sala de reserves. L’estació és testimoni de l’època daurada de la ciutat a principis del s. XX quan era el centre comercial més important de la regió. Un restaurant i una galeria d’art completen la visita.

Durant molts anys es va atribuir erròniament el projecte de l’estació Central de la capital de Moçambic i la seva imponent cúpula central a l’enginyer Gustave Eiffel, però se sap que mai va viatjar a aquesta ciutat. L’estació és considerada la més bonica d’Àfrica. La façana de pedra alterna el color blanc i el verd i llueix un ornamentat rellotge d’estil victorià. En aquesta estació convertida ara en un enclavament cultural s’hi va filmar la pel·lícula Diamants de sang.