Quan el bosc camina

cap a la vellura,

en venir l’hivern,

 

Serves, tu, l’alzina

de la fusta dura

i el fullatge etern.

 

Tos forcats impliquen

barreges de líquen

i vesc de Nadal

 

Cap alè no et torba,

druïdessa orba,

metall vegetal.

 

L’hivern és vingut:

plovisquegen glans

de ta fortitud.

 

Un senglar, perdut

de la nit abans,

golafre hi acut.

Guerau de Liost. La muntanya d’ametistes. 1931.

L'alzina