Al voltant de l’any 1968 van haver-hi una sèrie de revoltes, quasi de forma sincronitzada, arreu del món: Mèxic (massacres de Tlatelolco) , França (revoltes estudiantils i obreres), EEUU (assassinat de Martin Luther King, protestes contra la guerra del Vietnam i moviment hippie a San Francisco) , Txecoslovàquia (la Primavera de Praga que va acabar amb la invasió del país per part de la Unió Soviètica), Itàlia (les lluites sindicals i obreres que van confluir en la tardor calenta), Alemanya (moviments d’estudiants contra el govern) i Espanya (moviments d'estudiants que s'oposaven al franquisme). De tots aquests moviments, el més conegut és el del el maig del 68 que es va iniciar a França: el detonant va ser el tancament de la Universitat de Nanterre el 30 de març, però això no vol dir que els conflictes als altres països fossin de baixa intensitat.

Com van sorgir les revoltes?

Aquesta coincidència no es fruit de l’atzar, totes les situacions s’havien anat gestant al llarg dels anys seixanta. Després de la Segona Guerra Mundial hi ha un període de prosperitat, els fills d’aquest món pròsper voldran canviar moltes de les xacres de la societat que defineixen com “antiquada i rígida”. És el moment en que l’ús de la píndola anticonceptiva es fa extensiu, augmenta el feminisme, els homosexuals reivindiquen els seus drets, els sindicats apareixen com a garants de les condicions laborals dels obrers, els estudiants volen aplicar ideologies socialistes fent coalició amb els obrers de les fàbriques i surten moviments de renovació artística.

A cada país s’ocupen carrers, places i universitats com a forma de protesta i els manifestants van ser combatuts amb duresa pel poder del moment.

Què va quedar del maig del 68?

Si féssim un anàlisi veuríem que uns anys després molts del líders de la revolta s’havien acomodat i formaven part del Sistema que tant havien criticat. Malgrat tot molts dels canvis que avui dia tenim integrats dins de la normalitat es van reivindicar l’any 1968.

Si voleu saber-ne més

Us oferim una selecció de novel·les relacionades amb aquestes revoltes. També per introduir-vos en el tema us recomanem 1968. "El nacimiento de un nuevo mundo", de Ramón Gonzàlez Férriz, d'on hem extret una frase pronunciada per François Miterrand:

“aunque la juventud no siempre tiene la razón, la sociedad que se ríe de ella, que la menosprecia y que la golpea siempre está equivocada” (pàg. 106).