Gairebé tothom coneix l’autor alemany David Safier (Bremen, 1966) per les seves novel·les d’humor, liderades pel Maleït karma. Pocs saben que també ha novel·lat els darrers vint-i-vuit dies de la resistència jueva al gueto de Varsòvia (del 19 d’abril al 16 de maig de 1943).

Safier ens regala una obra de ficció basada en fets reals, ben documentada, ben construïda i narrada amb un llenguatge modern i immediat.

La protagonitza Mira, una noia de setze anys que s’esforça per tirar endavant la seva família malgrat les penoses situacions que es viuen al gueto. Allà hi cohabiten l’altruisme, la felicitat i la misericòrdia amb la vilesa, la covardia i la crueltat.

Veient cada cop més clar que els exterminaran, joves jueus d’entre tretze i vint-i-nou anys prenen les armes per plantar cara als alemanys i lluitar per la seva dignitat. L’objectiu no és matar, sinó sobreviure. Les armes, però també la imaginació, la fantasia, l’enginy i la generositat es revelen com a poderoses eines de supervivència.

Amb els personatges de ficció s’hi barregen altres de reals, com el reconegut pedagog Janusz Korczak, autor d’El Rey Matías, tot un clàssic de la literatura infantil i juvenil.

Els personatges estan molt ben treballats. Afronten la realitat de manera molt diferent, mostrant el ventall de possibles reaccions humanes davant l’horror. Tots es veuen obligats a triar i és aleshores quan aflora el millor i el pitjor de cadascú.

Safier interpel·la també el lector sobre què faria en aquesta situació extrema: tu quina mena de persona vols ser?

Més informació:

• David Safier a les Biblioteques
• David Safier a la Viquipèdia
• Article d’El Mundo sobre l’obra
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Maria Àngels Fernández. Bib. Pare Miquel. Esplugues. 

El petit poble de Gilead, a Iowa, és l’escenari on es desenvolupen les novel·les de Marilynne Robinson. És un exemple de qualsevol poble de l’Amèrica profunda, tancat i profundament religiós.

A la novel·la Lila l’autora ens situa al poble uns anys abans de la Gran Depressió, una noia, que amaga un passat del qual no vol parlar, apareix sola al poble i entra a resguardar-se de la pluja  a l’església on coneix al pastor John Ames. Entre  els dos s’inicia una relació que acabarà en matrimoni.

Al llarg del relat anem descobrint el passat de la Lila a través del seus records: una nena maltractada per la seva família que es salva per la intervenció de la Doll que la protegirà mentre pugi i com sobreviu quan es queda sola fins que arriba al poble on trobarà finalment una llar.

La novel·la parla de tendresa, d’amor i comprensió, de viure en dignitat, de pors, de qüestionar-se l’existència. Quan la Lila aconsegueix una estabilitat en la seva vida, poc a poc es comença a fer preguntes i a plantejar-les al pastor. Així amb la Lila en endinsarem en el seu afany de coneixement, de plantejar-se i comprendre els misteris de l’existència, el perquè de les desgràcies i com s’intenten superar.

Marilynne Robinson, és una escriptora nord-americana nascuda l’any 1943. La novel·la Gilead (2004), va ser guardonada amb els premis Pulitzer i National Books Critics Award i  amb Home (2008), la seva tercera novel·la, i Lila va ser finalista del National Book Award.

Més informació:

• Marilynne Robinson a les Biblioteques
• Marilynne Robinson a la Viquipèdia
• Ressenya a "Macmillan"

• Entrevista a "El País"

Recomanat per Mª Antònia Bisbal. Bib. Central. Igualada. 

Recull de setze contes de to amarg i aspre al voltant de la família, la llar i les relacions personals  i com poden arribar a afectar a cada membre d’aquesta.

Històries com la de l’adolescent que viu el primer amor i la primera mort alhora, la mare sola davant el seu fill amb por, la nena que se separa de la seva mare com ho faria d’un amant, la noia que no entén la germana que ja no viu a casa, la nòvia secreta del pare… Com és habitual en la seva obra, l'autora explora els sentiments i les emocions dels protagonistes, els moments de ruptura familiars i la difícil relació entre pares i fills.
Són contes plens de detalls i tan reals com la vida. L’autora posa la lupa en les minúcies quotidianes per fer-les créixer fins a fer-les protagonistes d'uns relats que potser incomoden i remouen però que fan de mirall.

Jenn Díaz continua consolidant una trajectòria literària que es reconeix amb aquesta obra amb el premi Mercè Rodoreda 2016 de contes.

 

Més informació:

• Jenn Díaz a les Biblioteques
• Jenn Díaz a la Viquipèdia
• Blog
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Tere Casas. Bib. Sant Quirze del Vallès.

Carla Gràcia Mercadé és llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Ramon Llull i formada com a escriptora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on imparteix actualment classes d’escriptura creativa al Laboratori de Lletres.

Amb Set dies de Gràcia, la seva primera novel·la publicada al gener del 2014, ha guanyat els premis Llança de Sant Jordi (2014) d’Òmnium Cultural, el Vila de Gràcia (2015) de l’Ajuntament de Barcelona i el Premi Alghero Donna de literatura i periodisme, com a autora internacional (2016).

Set dies de Gràcia és una novel·la que combina a la perfecció la narració històrica de la revolta de les Quintes (1870), amb la ficció literària envers una trama familiar: la dels Lledó, que permet retratar la Barcelona de final de segle XIX a través dels seus personatges, les seves vivències i les seves misèries, fent real la màxima que la història d’una família pot ser tan convulsa com la d’un poble.

La novel·la ens trasllada als primers dies d’abril de 1870, quan la vila de Gràcia es revolta en contra de les lleves ordenades pel General Prim. A través d’aquests set dies de revolta, també coneixerem la vida d’una dona sense cognoms ni passat que va esdevenir la veu del poble i, en els moments més cruels del conflicte, va mantenir viva la lluita tocant les campanes de la Torre del Rellotge. Però qui era aquesta dona? Perquè va prendre part en el conflicte?

 

Set dies de Gràcia, deixa un regust actual i colpidor, que permet fer, salvant totes les distàncies, un cert paral·lelisme amb la situació actual que viu Catalunya: la voluntat d’un poble per trencar l’estatus quo imperant (les lleves obligatòries al 1870 i el dret a decidir l’autodeterminació de Catalunya al 2017).

La combinació de la trama històrica i familiar ens recorda molt a la novel·la Mariona, de Pilar Rahola, ambientada també a la vila de Gràcia del segle XIX. Per una altra banda, el recurs de l’argument de famílies benestants que amaguen misèries i secrets inconfessables que acaben tràgicament, pot també evocar-nos en ocasions l’argument de Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.

Us agradarà si us sou amants de la novel·la històrica i les trames familiars convulses.

Us emocionarà si sou apassionats del passat de la ciutat de Barcelona.

   

Més informació:

• Carla Gràcia a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Rubén Senserrich. Bib. Vicente Aleixandre. Badia del Vallès. 

Karen Dionne va néixer el 1953 a Akron, Ohio i amb 8 anys va marxar a Detroit amb la seva família, lloc on viu actualment. Es va graduar a la Grosse Pointe North High School el 1971 i va estudiar a la Universitat de Míchigan.

Als anys 60 es va traslladar a viure durant uns mesos al mateix lloc on transcorre la seva novel·la. Per això coneix tan bé la Península Superior de Michigan i les zones pantanoses dels Grans Llacs.

El llibre "La Hija del pantano" és la història colpidora d’Helena, una dona que neix al mig d’una zona deshabitada d’Amèrica fruit dels abusos sexuals d’un segrestador a la seva mare. Allà hi passa els primers 12 anys de la seva vida fins que ella i la seva mare són alliberades.

Helena canvia de cognom, es fa gran intentant oblidar el seu trauma personal, coneix al que és el seu marit i tots dos tenen dues filles i fan una vida tranquil·la.

La seva família actual ignora el seu passat feréstec i traumàtic. No li ha explicat a ningú que el seu pare segueix viu, ni que és un assassí, ni que està tancat a una presó de màxima seguretat.

Però tot es precipita quan el pare d’Helena s’escapa de la presó matant a dos guàrdies i la policia es presenta a casa seva per advertir-la de que corre perill.

Una d’aquelles històries macabres que ens mostren la cara més fosca de l’Amèrica profunda, on un home pot segrestar a una adolescent, violar-la, deixar-la embarassada, tenir una filla i mantenir-les a les dues lluny de la civilització durant més d’una dècada.

La situació esfereïdora d’una nena que neix d’una mare adolescent i el seu segrestador fa posar els pèls de punta. El seu pare és un monstre que s’ha aprofitat de l’amor natural que qualsevol fill sent pel seu progenitor. Però Helena ja no és una nena indefensa i està disposada a qualsevol cosa per protegir a la seva família.

Enmig de la novel·la, com una línia vertebradora d’aquesta terrible experiència, apareix la història “La hija del Rey del pantano” de Hans Christian Andersen que va avançant amb la dura i complexa vida del personatge principal fins arribar a un final del tot inesperat.

Un thriller psicològic que costa de pair per la seva cruesa i que no podràs treure’t del cap fins que llegeixis la darrera pàgina.

Més informació:

• Karen Dionne a les Biblioteques
• Karen Dionne a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa. 

En un poble manxec anomenat Tomelloso, en plena època de la vendimia, apareix una caixa amb el cos d’una dona gran a dins i, de cop i volta, desapareix. Aquest és el punt de partida de la investigació policial protagonitzada pel guàrdia municipal de Tomelloso, Plinio, junt amb el seu ajudant, don Lotario, el veterinari del poble. Tots dos formen una parella d’investigadors rurals que destaquen en el panorama de la literatura espanyola de l’època de Franco.

Les històries de Plinio, com les de lladres i serenos de l’època, estan ambientades habitualment a les ciutats i presenten conductes criminals de la societat industrial. Sovint se’ls menystenia, aquests llibres, se’ls considerava un gènere menor, a diferència de l’actualitat, en què els llibres del gènere negre sí estan molt ben vistos. A més a causa de la crítica social, eren llibres susceptibles d’anar en contra de l’ordre i la moral establerta. Per tot això, els relats de Plinio escrits per Francisco García Pavón entre l’any 1953 i el 1985, tenen un enorme valor. Ens parlen d’un lloc i d’ un temps llunyans, amb uns costums i un llenguatge molt diferents amb els actuals.

L’autor, nascut al poble de Tomelloso, un indret de clares resonàncies quixotesques, va dedicar la seva vida a la universitat i el teatre, als llibres, en general, i curiosament va ser el bibliotecari del poble. 

Més informació:

• Francisco García Pavón a les Biblioteques
• Francisco García Pavón a la Viquipèdia
• Francisco García Pavón a L’Hospitalet confidencial 
• Adelia Lupi. Andanzas policiales por la Mancha de Plinio y don Lotario, una moderna pareja quijotesca.
• David Roas. Plinio, el detective manchego, o cómo resolver casos en seiscientos

Recomanat per Jordi Parcerisa. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

Nàpols, avui, és una ciutat bella i terrible: és el regne de la Camorra, i els nanos que hi creixen ho fan sota el seu influx. Un grup de deu xavals es llança a conquerir la ciutat. Procedeixen de famílies corrents, els agrada lluir calçat de marca i tatuar-se el símbol de la seva banda. Liderats per Nicolas Fiorillo, el Maraja, el grup d’adolescents utilitza les motos com els bandits de les pel·lícules de l’Oest usaven els cavalls. Volen apropiar-se d’una part del negoci del tràfic de drogues i l’extorsió, i aprofiten el buit que han deixat algunes famílies per iniciar l’ascens. El poder es consolida mitjançant el respecte, la por i la violència.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals    

Els Neville, excèntrica família noble, celebraran aviat la seva garden party anual, a la qual conviden el bo i millor de la societat. La festa és una tradició irrenunciable, malgrat que els Neville estan arruïnats i el comte fins i tot es planteja vendre les seves propietats. Acabarà, tal com ha predit una vident, amb un assassinat?     

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

“La noche en que todo cambió para siempre empezó con el timbre de un teléfono. La llamada se recibió a las diez y veinte. Era un lunes por la noche, fuera había ocho grados bajo cero y una niebla helada lo engullía todo.”Així comença aquesta novel·la de Donato Carrisi, que atrapa al lector des del primer capítol. Una història trepidant que comença dos mesos després de la desaparició d’Anna Lou, una jove de setze anys. El detectiu Vogel, un tipus serà l’encarregat d’aquesta investigació.

http://www.duomoediciones.com/cont/associatedContent/docsPot/primeroscapituloschicaenlaniebla.pdf (primers capítols de la novel·la)

 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals     

“Les persones, en definitiva, vistes aquestes coses, deuen ser tan fàcils de perdre de vista i d'oblidar com qualsevol altra cosa” (pàg.138).

On van a parar els desencisos? Mar Bosch, autora gironina, reflexiona en aquesta primera novel·la sobre la pèrdua, el caminar de les persones errants i les segones oportunitats. Situa els personatges en un poble fictici, Bedlam, on un 22 de juliol, arriba de sobte un hivern inesperat i sense fi. Explica la vida, les petites històries dels seus habitants que conflueixen a l’entorn d’aquest fenomen sorprenent i sobretot parla d’un nen que es diu Haiku i la seva mare, Agnès. A estones recorda a Sherwood Anderson a la seva obra Winesburg, Ohio i a James Hilton a Horitzonts perduts on parla de Xangri-la un lloc que esdevé sinònim de paradís. Bedlam exerceix d'imant per una sèrie de personatges que, dissortats en la seva existència anterior, troben en aquest poble una forma de retrobar-se amb ells mateixos compartint les seves experiències amb gent semblant a ells. Les converses transcorren i d'aquesta forma pinten els grans debats existencials de la vida humana.

La novel·la va rebre el XXXII Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero.

Més informació:

• Mar Bosch Oliveras a les Biblioteques
• Mar Bosch Oliveras a la Viquipèdia
• Premi Just M. Casero
• Blog. La càpsula
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Antònia Caño. Bib.La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Original novel·la que barreja de manera encertada la gastronomia i la pirateria.

Ambientada a començaments del segle XIX, la trama gira entorn a la particular relació que estableixen la capitana d’un vaixell pirata i un xef de la noblesa que haurà d’utilitzar tot el seu enginy i talent per sobreviure.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Temps de rates, de Marc Moreno, obra guanyadora de la vuitena edició (la darrera) del Premi Crims de Tinta, és una novel.la negra, molt negra, i,  sobretot, propera i realista. En el títol intuïm que baixarem a les clavegueres, hàbitat dels personatges marginals que ens introdueixen a la realitat contemporània d’un barri allunyat de la gran Barcelona, un microcosmos on viuen sabent que son uns mitja merdes sense futur, i que no sortiran mai d’allà.

Marc Moreno és periodista, i això es apreciable en la descripció dels personatges i en el to narratiu que utilitza a l'hora de crear la seva obra, un ritme ràpid, amb girs inesperats que ens mantenen en tot moment pendents del que els passa als seus protagonistes, tot i que aparentment la trama va per darrera i el que sobresurt es el missatge: la vida és fosca, violenta, miserable, esclafadora. 

El llibre ens atrapa pel seu ritme frenètic i pels seus diàlegs,  molt durs i demolidors, mitjançant la veu d’un narrador (en Charly) que no participa de la majoria de situacions però exerceix de testimoni. La narració ens endinsa en un fet, un “favor” demanat per un veí per casualitat,  que s’aprofita per retratar la fragilitat humana, la sordidesa d’un barri i la proximitat d’uns personatges que tots podríem reconèixer en els nostres veïns: el Mentens, l’Eloi i la seva mare, els mossos, la Jessica. Patim amb ells i per ells, perquè sabem que per més que s’esforcin no podran canviar el seu destí, marcat per l’autodestrucció de qui només té l’objectiu de sobreviure, com les rates.

El final és intensament colpidor,  fals final feliç d’amarguíssim humor negre que ens ve al pèl en temps de desesperança, de determinisme inamovible enmig de tanta foscor. Aquest llibre no us deixarà indiferents sinó que us provocarà una allau de sentiments com l’odi, la tendresa, la passió, la ràbia, la compassió, i us farà sentir vius.

Del mateix autor és molt recomanable l’obra Contra l’aparador, publicada per Llibres del Delicte el 2015 (editorial dedicada principalment a publicar obres de novel·la negra en català), de la qual Moreno és editor.

Més informació:

• Marc Moreno a les Biblioteques
• Marc Moreno a la Viquipèdia
• Fitxa
• Entrevista TV3
  

Recomanat per Sílvia Gómez. Bib. Vapor Badia. Sabadell. 

En un dipòsit de cadàvers roman el cos d’una dona que ningú no reclama; aleshores, a la fàbrica on treballava, s’ocuparan de les seves exèquies. La persona encarregada de fer-ho serà el cap de recursos humans de l’empresa, que haurà d’averiguar qui era. Publicada l’any 2004, la història té lloc a Jerusalem, escenari de violència mil·lenari. En aquest cas la víctima és una dona migrant que deixa enrere la seva família en una terra isolada del Caucas per poder guanyar-se la vida a la metròpoli amb una feina precària. Potser sigui aquesta una història que podem relacionar amb els desastres de l’actual civilització: atemptats, èxodes, guerres, fam. Una història que, al capdavall, parla d’un acte d’amor envers algú altre, de com podem dignificar la vida d’algú a qui la vida ha girat l’esquena. 

Més informació:

• Abraham B. Yehoshua a les Biblioteques
• Abraham B. Yehoshua a la Viquipèdia
• A. B. Yehoshua a Goodreads

Recomanat per Jordi Parcerisa. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Carmen Posadas, l'escriptora uruguaiana, guanyadora del premi Planeta, tracta en aquesta novel·la "La hija de Cayetana" un dels episodis menys coneguts de la vida de Cayetana, musa inoblidable de Francisco de Goya: la Duquessa d'Alba.

Ambientada en la cort de Carlos IV, especialment l'ambient a Madrid després de la mort de Carlos III, l'acció s'inscriu entre 1788 i 1796. Una dóna excèntrica, capritxosa i lliure que durant més de dos-cents anys va mantenir inalterable el seu poder de seducció però que molt pocs saben, que la duquessa va adoptar a una nena negra, María de la Luz, que venia de Cuba i era filla d'esclaus, a qui va voler i va educar com a una filla i a la qual va deixar part de la seva fortuna.

Novel·la extensa, que relata la vida de dues dones d'oposat rang social (una noble, la duquessa d'Alba, casada amb José Álvarez de Toledo des dels tretze anys, i Trinidad, una esclava negra arribada del Perú). L'autora explica la peripècia de les dues mares: l'adoptiva, amb els seus amors i drames en la cort de Carlos IV, un autèntic niu d'intrigues, i la de la biològica, Trinitad que, esclava a Espanya, lluita per trobar al bebè que li va ser arrabassat en néixer. Estructurada la trama en tres parts, serveixen de fil argumental per anar relatant els usos i costums de la cort espanyola.

Més informació:

• Carmen Posadas a les Biblioteques
• Carmen Posadas a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. Bellvitge. L'Hospitalet de Llobregat. 

Mary Kubica és una escriptora nord-americana nascuda a Illinois. És llicenciada en Història i Literatura Americana per la Miami University d’Oxford. Viu a Chicago amb el seu espòs i els seus dos fills, on gaudeix amb l’escriptura, la fotografia, la jardineria i la cura dels animals d’un refugi local.

Va debutar a la literatura a l’any 2014 amb la novel·la The Good Girl, que va tenir gran èxit de la crítica i va ser traduïda a nombrosos idiomes. Al 2015 va escriure aquesta que us presentem tot seguit Pretty Baby, que es va publicar en castellà per Harper Collins al 2017.

Ambdues novel·les es poden encabir dins del subgènere “Domestic Noir”, una barreja de thriller psicològic i novel·la negra sense detectius en la que hi ha un cas, però la persona que ho investiga no és policia sinó una persona corrent que detecta una sèrie d’irregularitats a prop de casa seva. Aquest subgènere s’ha fet mundialment famós amb novel·les com La Noia del tren de la Paula Hawkins i La Vídua de la Fiona Barton.

El llibre tracta d'una dona altruista, Heidi Wood, que treballa a una ONG amb la integració de grups marginats i persones amb risc d’exclusió social. Està casada amb Chris Wood, un empresari que passa gran part del seu temps viatjant per motius laborals. Tots dos tenen una filla de 12 anys que es diu Zoe i està en plena adolescència.

Un dia fred i plujós de primavera la Heidi es troba a l’andana del tren a una jove sense sostre que es diu Willow i que malviu pels carrers de la ciutat portant en braços al seu bebè de només quatre mesos.

Quan les torna a veure en aquella dramàtica situació, la Heidi no s’ho pensa dues vegades i se les emporta a casa seva per poder atendre a la jove mare i a la seva criatura.

Però les coses no son el què semblen i ben aviat comença a emergir una història soterrada que amaga maltractaments, abusos, traumes i ferides emocionals que no s’han curat.

El lector es troba immers en una trama intrigant i recargolada que comença a girar fins que dona la volta com un mitjó. Poc a poc es van descobrint els personatges amb les seves fortaleses i les seves fragilitats. El que havia començat com un acte de bondat acaba amb el descobriment de la cara més crua de la naturalesa humana.

Què estaries disposat a fer per ajudar a una noia desconeguda?

Una historia, narrada a tres veus, molt ben explicada que et farà passar les pàgines a ritme de vertigen fins que acabis de conèixer tota la veritat.

   

Més informació:

• Mary Kubica a les Biblioteques
• Pàgina web oficial

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa. 

 

Ambientada en un futur immediat, en una època on estan a punt de llançar-se els primers coets espacials tripulats, la història descriu l’arribada a la Terra de sers estranys enormement poderosos, coneguts com els “Supersenyors”. Tot i aquest terrible nom, no es tracta d’un relat terrorífic d’invasió i conquesta violenta: els Supersenyors de Clarke ha vingut per fer el bé malgrat nosaltres mateixos i la novel·la demostra d’una manera convincent com benèvols i estranys governants podrien instaurar l’harmonia en un planeta en guerra.

Arthur C. Clarke era escriptor anglès que va viure durant dècades a la ex colònia britànica de Sri Lanka. Llegint El fin de la infància el lector té la sensació que els Supersenyors són una projecció idealitzada dels buròcrates del Foreign Office que en un altre temps van regir a l’Imperi Britànic. Però hi ha una diferència: aquests Supersenyors no són blancs. Durant cinquanta anys s’amaguen de la humanitat i quan per fi es donen a conèixer, es produeix una commoció. El seu aspecte físic és igual al del dimoni bíblic. Clarke introdueix llavors una llarga descripció de la utopia científica segons la qual els Supersenyors ha forjat un món sense problemes, unit i feliç sota un únic govern; el crim pràcticament ha desaparegut, tots viuen en ciutats enjardinades, amb tot el temps lliure per dedicar-se a les arts i a la ciència. Però encara passen més coses: els fills d’aquesta utopia comencen a tenir somnis estranys, visions nocturnes de sols llunyans, de planetes desconeguts. Sota la tutela dels Supersenyors comencen a convertir-se a la “Superment”. En un gran clima metafísic, commovedorament descrit, tota la raça humana pateix una metamorfosis inconcebible, es desprèn de la carn per convertir-se en un ideal platònic de la ment, que deambula lliurement entre les estrelles. Els Supersenyors observen aquesta metamorfosis amb certa tristesa, ja que només compleixen el paper de parters d’aquesta reencarnació còsmica, però no poden integrar-se a la Superment. Pobres dimonis.

Aquesta novel·la es va publicar el 1953 i continua essent vigent en molts dels seus conceptes. És un mite religiós universal per una època científica, el relat d’un benigne Judici Final en el qual les portes de la Ciutat de Déu estan obertes a tothom. 

Més informació:

• Arthur C. Clarke a les Biblioteques
• Arthur C. Clarke a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró. 

En la seva cinquena novel·la, l’escriptor i cineasta David Trueba ens convida a conèixer el recorregut vital de Dani Campos -alies Dani Mosca-, un músic insegur i somiador que s’enfronta a la mort del seu pare. 

La història ens la explica el propi protagonista al llarg d’un singular viatge en cotxe fúnebre, el que empren per portar les despulles del seu progenitor al seu poble natal amb l’única companyia d’un pintoresc  xofer equatorià que condueix el vehicle. 
Un trajecte que dóna peu al protagonista a rememorar vivències d'infància i joventut i a veure el seu passat des del revelador mirall de la maduresa, el en qual el comportament del seu pare o la manera d’entendre la vida del seu amic Gus prenen un nou significat. De fet, tot i que la novel·la té un clar protagonista, la narració destaca pel retrat d'alguns del seus personatges secundaris, molt versemblants i propers.
 
La novel·la és una commovedora biografia sentimental amb inspirades reflexions sobre el pas del temps, la força de l’amor i la mort, el valor de l’amistat, la recerca dels orígens i el sentiment de pertinença. Un relat que destil•la un cert to poètic gràcies a la utilització de lletres i títols de cançons que el protagonista compon per parlar-nos de les seves experiències i que també sap extreure el sentit de l’humor de les situacions més xocants i surrealistes.

Més informació:

• David Trueba a les Biblioteques
• David Trueba a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Marta Eiriz. Bib. Llefià-Xavier Soto. Badalona.

Premi Sant Joan 2016, Les darreres paraules pren la forma d’un fals “manuscrit” misteriós trobat en un llibreter de vell per l’autora, tal i com s’explica a la introducció. La segona part de la novel·la narra les suposades memòries que l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg dicta en primera persona al seu secretari, Erwin.

Saber que tinc els dies comptats m’impulsa a ser valent i sincer, a parlar de tot quant no m’he atrevit a revelar a ningú. Si ara que Àustria està en guerra es conegués part del que vull explicar seria titllat d’antipatriota i qui sap si no enviat a la davant d’un escamot d’afusellament, per molt cosí de l’Emperador que i malgrat que estigui molt malalt.

Utilitzant de manera molt intel·ligent la primera persona, Carme Riera ens apropa a la figura controvertida d’arxiduc. L’obra, en un estil molt àgil, enllaça una agitada vida personal, marcada per unes difícils relacions familiars i una sexualitat dissoluta i contradictòria, amb la història de la fi de la monarquia austro-hongaresa, que va acabar en la primera guerra mundial.

Més informació:

• Carme Riera a les Biblioteques
• Carme Riera a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català 

Recomanat per Eva Montiel. Bib. Central. Santa Coloma de Gramenet. 

El Papa ha estat segrestat pels francmaçons i suplantat per un doble. La cúpula davant la idea que una indignada massa catòlica es llanci al desesperat rescat, posant amb això en perill la vida del Papa o, pitjor encara; davant l'amenaça d'una possible crisi de fe general, només posa a un grup de "triats" catòlics al tant de la situació. Un frau mitjançant el qual un grup de brillant estafadors s'ompliran la butxaca a costa de la ingenuïtat de tant catòlic burgès aconsegueixin embarcar en aquesta nova croada.

En els primers capítols, en els quals coneixerem a Anthime, un madur inventor i estudiós francès membre de la Lògia que, després de creure's objecte d'un fet miraculós, de la nit al dia es converteix al catolicisme. Anthime és un d'aquests personatges ben construïts als quals, després de només unes pàgines, ja associaries o descartaries com a protagonista de certes accions o converses. També ho és Verónica, la seva dona i, més endavant, el Marquès de Fleurissoire, un ingenu seguidor i víctima de la causa catòlica, un home gris, cavaller creuat que gens ha vist i gens ha viscut, i veu en aquesta missió l'última oportunitat de viure una aventura.

L'argument sens dubte anima a la lectura, i el sarcasme present no bé hem començat promet diversió. La seva lectura es recomana per diferents motius: és una obra molt personal que, a més de sarcasme, té una gran dosi de contingut crític i molta valentia per part del seu autor. El text és de lectura amena i lleugera i resisteix el pas del temps al mateix temps que convida a la reflexió sobre l'absurd humà, l'enveja, la supèrbia i sobretot l'anhel de glòria.

Més informació:

• André Gide a les Biblioteques
• André Gide a la Viquipèdia

Recomanat per Marta Serrano. Bib. del Fondo. Santa Coloma de Gramenet. 

El color púrpura narra la intensa vida de Celie, una dona procedent del món rural del sud dels Estats Units. Forçada a casar-se amb un home brutal, Celie comparteix la seva desgràcia només amb Déu. Però Celie patirà una transformació gràcies a l’amistat que estableix amb dues dones extraordinàries, que l’ajudaran a adquirir l’autoestima i la força que necessita per perdonar.

Novel·la epistolar de gran crueltat en la qual es retrata la doble repressió que patien les dones afroamericanes: la procedent d’una societat racista i la procedent del masclisme de la seva pròpia comunitat.

La protagonista inicia les cartes dirigint-se a Déu i les acaba dirigint a una persona concreta (i aquest és un fet revelador). Alice Walker juga amb el lector, amb girs inesperats dins la trama, que sembla aparentment rutinària, sense més afany que explicar-nos les vivències poc importants dins la cruel vida de Celie. L’estructura en forma epistolar és una característica a valorar, ja que el lector experimenta més proximitat amb la veu de la protagonista a través de les cartes.

El color púrpura va rebre el Premi Pulitzer l’any 1983.

Més informació:

• Alice Walker a les Biblioteques
• Alice Walker a la Viquipèdia

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró. 

Barcelona, 1854. Quan el cadàver incorrupte d'una donzella romana apareix al peu d'un pou carregat de llegendes, la por s'apodera de la imaginació popular. Octavio Reigosa, descregut inspector del Cos de Vigilància, serà l'encarregat d'investigar la sèrie de crims sagnants i miracles impossibles que se succeeixen després de l'aparició de la “Dama del Pozo”. I per a això comptarà amb l'ajuda d'Andreu Palafox, un jove cirurgià d'autòmats que amaga també el seu propi secret impossible.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Myriam decideix tornar a treballar com a advo­cada, malgrat la reticència del marit, després d’uns anys retirada per cuidar els seus dos nens. La parella comença a cercar mainadera, i després d’una tria molt exhaustiva, troba Louise, que conquereix ràpidament l’estima dels nens i passa a ocupar, a poc a poc, un lloc central a la llar. Però el parany de la dependència mútua que es va creant es tancarà de manera tràgica.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Es tracta de la primera novel·la de Nadia Ghulam, una jove nascuda a Kabul l’any 1985 i que, en col·laboració amb la periodista Agnès Rotger (1973), va decidir escriure aquesta versió novel·lada de la seva pròpia història. L’obra va guanyar el Premi Prudenci Bertrana l’any 2010.

En aquesta novel·la de caire autobiogràfic, la protagonista, la Nadia, que és una noia afganesa que viu actualment a casa nostra, explica els anys en què es va veure obligada a viure sota l’aparença del seu germà mort per sobreviure durant el règim dels talibans a l’Afganistan. Arran d’un bombardeig quan tenia només vuit anys, va patir greus ferides i va estar ingressada durant dos anys a l’hospital. Gràcies a la seva voluntat fèrria i a la perseverança de la seva mare, va poder sobreviure. Aquest període on va haver de viure sota aquesta identitat falsa es va allargar durant 10 anys per poder mantenir la seva família i va refer, finalment, la seva vida a Barcelona, gràcies a la col·laboració d’una ONG. 

 

Més informació:

• Nadia Ghulam a les Biblioteques
• Nadia Ghulam a la Viquipèdia

Recomanat per Glòria Sánchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera. 

Ramon Solsona (Barcelona, 1950), escriptor, periodista i guionista, s'afegeix a allò que de manera un pèl barroera podríem anomenar el gènere de l'assassinat en terres de muntanya, una temàtica que també han tractat altres autors catalans contemporanis d'èxit: Les veus del Pamano de Jaume Cabré, Dos taüts negres i dos de blancs de Pep Coll, i Tor: tretze cases i tres morts de Carles Porta.

La novel·la comença amb la confessió d'un crim passional, des del primer capítol ja tenim la víctima, un guàrdia civil, mort a mans d'un topògraf. Però no us penseu pas que es tracta d'una novel·la policíaca, aquest episodi clau serà el fil que, tot estirant,  ens portarà a la vall de Cardós de l'any 1965, en plena construcció de les obres hidroelèctriques que havien d'abastir d'energia la ciutat de Barcelona i la seva àrea d'influència.

L'autor retrata una societat en un procés de canvi iniciat amb les obres de la Canadenca, la companyia de l'enginyer Pearson, un projecte gegantí que no es va enllestir fins a la dècada dels vuitanta del segle passat. Al llarg d'aquests anys, com dirà un dels personatges, “el Pallars Jussà va ser el Far West”. I és que una gran quantitat de persones de molts llocs d'Espanya hi acudien a buscar feina i, a mesura que canviava la fesomia de la vall, fins llavors un racó de món, també va canviar la demografia, l'economia i fins i tot els valors morals.
Intercalant testimonis i fragments d'investigacions periodístiques, l'autor desplega una galeria de personatges, des dels treballadors més qualificats fins als obrers, els habitants autòctons de la vall, guàrdies civils, mossèns, periodistes...Un munt d'històries paral·leles que ens revelaran el perquè del crim, amb el rerefons de la dictadura, una sobtada prosperitat econòmica i les primeres passes cap a la modernitat materialitzada amb els sis-cents, la televisió i el turisme.

Més informació:

• Ramon Solsona a les biblioteques
• Ramon Solsona a la Viquipèdia
• Ramon Solsona a la Institució de les Lletres Catalanes
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Català

Recomanat per Bib. Vilanova del Camí. 

Ens trobem als anys 80 en el petit poble de Derry, a l’Estat de Maine. En ell hi viu una colla de set nens que es fan anomenar El Club dels Perdedors. Sovint s’han d’afrontar als seus problemes quotidians amb el busca-raons de l’escola.  Però les seves vides canvien dràsticament quan, durant l’estiu, una gran amenaça plana sobre ells després que una onada d’estranyes morts provoquin el pànic i el terror entre els habitants del poble. Unint les seves forces, el grup d’amics decidirà buscar a l’assassí. És llavors que descobriran que els crims han estat comesos per una entitat maligna, un sàdic monstruós anomenat Pennywise, que llueix una terrorífica disfressa de pallasso. ¿Seran capaços de plantar cara a aquest monstre de fam insaciable que s’alimenta de la por dels nens?

It o Això, va viatjar durant molt de temps a través de l’espai fins a trobar un planeta on hibernar i alimentar-se. Durant milions d’anys, va viure sota terra, esperant l’arribada de la humanitat, un fet que d’alguna manera sabia que succeiria. Una vegada que la gent va assentar-se sobre el lloc de descans de It, es va aixecar en el poble de Derry. Allà va adoptar un patró d’hibernació de 27 anys per matar a les seves preses i delitar-se amb la carn dels nens innocents. Així, cada vegada que desperta està marcat per un acte brutal i violent, com l’assassinat o el suïcidi, ja que la criatura sent una atracció natural pel sofriment i la tragèdia.

It està narrada a dos temps, el 1957 i el 1985, alternant aquests capítols i, en conseqüència, passant de la infància a la maduresa dels seus protagonistes. Aquest recurs literari és utilitzat amb l’habilitat que caracteritza a un dels escriptors més llegits del món.

It és una de les millors novel·les del mestre del terror. També és una de les millors del gènere.

Llegir avui It, després d’haver passat més de trenta anys de la seva publicació és com tornar a l’aventura i a l’humor. Sobretot és una mirada enrere, una finestra a través de la qual poder contemplar aquells anys on la única preocupació era no arribar a casa amb la roba destrossada pels jocs que es disfrutaven amb els amics mentre construíem cabanes al costat del riu, berenàvem i ens gastàvem la paga en els recreatius.

Més informació:

• Stephen King a les Biblioteques
• It a la Viquipèdia
• Stephen King a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró. 

Jeffrey Archer (Baron Archer of Weston-super-Mare) va néixer a Londres el dia 15 d’abril de 1940. És aristòcrata, multimilionari, escriptor de “bestsellers” i antic polític britànic amb èxit internacional. Compta amb un gran nombre de lectors i el suport unànime de la crítica especialitzada.

Amb 29 anys es va convertir en el membre més jove de la Cambra dels Comuns, càrrec que va haver d’abandonar  quan la companyia on tenia invertit tot el seu capital va fer fallida. Llavors va decidir escriure un llibre sobre un home estafat “Ni un penique más, ni un penique menos” que va triomfar internacionalment.

Va ser durant set anys vicepresident del Partit Conservador i en aquest temps es va fer amic íntim de Margaret Thatcher i de John Major. Com a premi a la seva carrera, el 1992 va ser nomenat lord amb caràcter vitalici a la Cambra Alta per la reina Isabel II.

Al llarg de la seva carrera política va protagonitzar diversos escàndols i controvèrsies. El 2001 va ser condemnat a quatre anys de presó acusat de perjuri i obstrucció a la justícia.

Va tenir dos fills (William i James) amb la seva esposa, Mary Archer, que és científica especialista en energia solar.

El llibre tracta d’una versió contemporània de la novel·la “El Comte de Montecristo” d’Alexandre Dumas, basada en la història real d’un sabater parisenc que el 1807 va anar a la presó per un crim que no havia comès.

El protagonista principal de “El impostor”, Danny Cartwright, és un jove de classe obrera que és condemnat injustament per un homicidi. Durant el seu període de captiveri comparteix cel·la amb un lord britànic que li ensenya bones maneres i l’anima a estudiar a dins de la presó per preparar la seva defensa i desemmascarar les persones que el van acusar.

La història comença quan el jove Danny, li proposa matrimoni a la seva noia de sempre, la Beth Wilson. En aquell moment transcendent de les seves vides,  emocionats, truquen a Bernie Wilson, el germà de la Beth i el millor amic del Danny. Tots tres es reuneixen a un bar per celebrar el compromís però un grup de 4 homes, asseguts a la taula del costat, comencen a causar problemes increpant a la jove Beth. Tot acaba amb una baralla i el Bernie Wilson mort per arma blanca.

L’advocat de Danny Cartwright, Alex Redmayne, creu des del principi en la seva innocència i el defensa amb molta professionalitat. Però els 4 homes que van provocar la baralla són persones de prestigi que menteixen sobre uns fets que es van produir sense més testimonis. D’aquesta manera l’acusat acaba sentenciat a 22 anys de presó i durant els primers mesos de captiveri no hi veu sortida possible a la seva situació.

Mica en mica va passant el temps sense esperança però una sèrie de fets inesperats i trepidants fan que la seva vida doni un gir de 180 graus quan té l’oportunitat de demostrar tot el que li ha ensenyat el seu noble company de cel·la.

El protagonista caça l’oportunitat al vol. Ha arribat el seu moment i no el pensa desaprofitar.

És una història de suspens, intriga i venjança plena d’injustícies, emocions intenses, desesperació i lluita.

La trama atrapa al lector des del primer capítol i els personatges tenen unes característiques molt marcades que els fan entranyables o menyspreables des del minut zero. Queda clar de seguida quins son els bons i els dolents.

La seva lectura et fa patir i gaudir a parts iguals però sobre tot t’endinsa en un món del qual sembla impossible sortir.

Per sort, l’audàcia i la perseverança del protagonista i el seu defensor acaben donant un alè d’esperança al lector i un missatge d’optimisme que et deixa amb un bon gust de boca després de tanta injustícia i sofriment.

Més informació:

• Jeffrey Archer a les Biblioteques
• Jeffrey Archer a la Viquipèdia
• Pàgina web oficial

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa. 

Moira narra la història de Joseph, un noi que ingressa a la universitat després d'una rigorosa educació puritana. Aviat aquest nou entorn i les seves amistats entraran en conflicte amb els estrictes preceptes religiosos que regeixen la seva existència. La seva obsessió amb la «puresa» el porta a rebutjar l'estudi dels clàssics o de l'art, i el  sumeix progressivament en una solitud autoimposada, carregada de culpa i de rancúnia.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

La nit de l'11 de maig de 1888, en Paul Gravath caminava pels carrers de Manhattan encara il·luminats per fanals de gas. El jove advocat anava de pressa i amb cara de pomes agres. Thomas Edison, el geni, el mag, l'inventor de la bombeta elèctrica, l'esperava en el seu imponent despatx, disposat a barallar-se dur per tal de defensar la seva patent.

 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Jack Carter, principal sicari dels mafiosos londinencs Les i Gerald Fletcher, torna a la seva ciutat natal al nord d'Anglaterra després de vuit anys d'absència. L'última vegada que va ser-hi, va ser per enterrar al seu pare, i ara torna per al funeral del seu germà Frank. Segons la policia, la mort de Frank va ser accidental: el seu cotxe  va despenyar-se per un precipici amb ell borratxo al volant. Però Jack, que coneixia bé al seu germà malgrat la dolenta relació que mantenien, sospita de la versió oficial i comença a interrogar a tots aquells que coneixien a Frank. Les preguntes de Jack incomodaran als peixos grossos de la zona i als seus aliats a Londres, els germans Fletcher.

 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Una novel·la que ho té tot. Una dona forta, una història meravellosament elaborada, una ambientació sorprenent, un misteri vinculat a un dels episodis més foscos de la història d’Espanya, un secret de família.16 de juliol de 1936, Illes Canàries. Un assassinat desencadena el cop d’estat de Franco i l’inici de la Guerra Civil espanyola.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Toni Morrison (Lorain, Ohio, 1931) va néixer en el si d’una família de classe treballadora. Batejada amb el nom de Chloe Anthony Wofford, va adoptar el nom literari de Toni Morrison, prenent el seu sobrenom familiar i el cognom del seu marit, amb qui va estar casada des del 1958 fins el 1964 i amb qui va tenir dos fills. Va estudiar Filologia anglesa l’any 1955. Va treballar com a professora a la Texas Southern University  de Houston i a la Howard University. L’any 1964 va començar a treballar com a editora literària de Random House, a Nova York,  des d’on va desenvolupar un rol vital en la difusió de la literatura afroamericana. L’any 1988 va guanyar el Premi Pulitzer i el 1993 el Premi Nobel de Literatura. Actualment combina la seva tasca literària amb el treball de professora d’Humanitats a la Universitat de Princenton. Les seves novel·les plantegen la problemàtica de la població negra als Estats Units, i sobretot sobre la situació  de les dones. 

Amb la novel·la El retorn vivim la tornada a casa del veterà de la guerra de Corea Frank Money. Frank torna ferit i traumatitzat per l’experiència de la guerra. Pobre i víctima de la segregació racial de la nord Amèrica dels anys cinquanta, s’aboca a l’alcoholisme i a una relació buida que el condueix cap a l’extrema soledat. Només li queda, doncs, intentar recuperar el lligam amb la seva germana, la única persona a qui s’ha sentit profundament unit. Tot i que sempre ha tingut la necessitat de protegir-la, mai ho ha aconseguit del tot i ha estat incapaç d’evitar-li una vida complicada. Abandonada als pocs dies de casar-se, la fràgil Cee intenta ara guanyar-se la vida com pot. Frank es proposa salvar-la per salvar-se a ell mateix. 

Amb aquesta novel·la publicada el 2012, Toni Morrison, amb 81 anys, segueix sent la veu que representa la lluita per la defensa dels drets humans, especialment de les dones de raça negra, però també la confirmació de l'existència d'una consciència crítica que batega als Estats Units malgrat que els esdeveniment intentin amagar la seva realitat. A El retorn, manté la línia ideològica que s'ha forjat al llarg del temps i que es manifesta en obres com: Sula, Ojos Azules, Beloved o La Canción de Salomón.

Les veus de la novel·la són interessants: és el mateix Frank qui s'adreça a l'autora, en lletra cursiva, com si tots dos estiguessin connectats. Això li dóna més entitat a Frank i fa que el lector s'adoni d'un aspecte del qual no n'és sempre conscient: el mateix acte de narrar, a través d'un autor, la vida d'uns personatges que se'ns volen fer reals. Però, a més a més de Frank, hi ha altres narradors de la història. Morrison torna a jugar amb el punt de vista múltiple per presentar la realitat a través de diferents personatges, i fa aquests canvis de veu d'una manera tan subtil que el lector gairebé no se n'adona i això fa que l'estructura i la construcció de l'obra en surti reforçada.

La imatge dels cavalls en la lluita, bells i brutals, s'associa finalment a la dels homes que s'aixequen. En aquest primer capítol, explicat pel protagonista, trobem el sentit de la novel·la: un relat del valor dels ciutadans afro-americans impulsats davant les circumstàncies socials i racials.
La novel·la està emmarcada pel parèntesi que construeixen dos poemes que parlen de somnis però també del món real al que els personatges acaben retornant després d'haver sobrepassat els límits però també d'haver viscut un procés de maduració. 

Més informació:

• Toni Morrison a les Biblioteques
• Toni Morrison a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró. 

Yukio Mishima, és el pseudònim de Kimitake Hiraoka, autor nascut a Tòquio l’any 1925. 

Fou autor d’una extensa obra literària englobada en diversos gèneres: va escriure novel·les, obres de teatre, contes, poemes i assaigs. Com es pot observar, va ser un escriptor molt complet i també prolífic amb un tret distintiu ben clar: ser capaç de plasmar el comportament humà amb delicadesa i rigor. La seva prematura mort als 45 anys a partir del ritual del harakiri va posar fi a la vida d’un personatge marcat pels contrastos i les turbulències. 

L’obra es va publicar per primer cop l’any 1954 i és considerada com la gran història d’amor de la literatura japonesa. L’argument és senzill: en Shinji, un noi de 18 anys de família humil s’enamora de la Hatsue, una noia de procedència benestant. El tema és recurrent en moltes obres de la literatura universal, però el carisma d’aquesta obra ve donada per l’extrema sensibilitat narrativa i la poètica descripció de l’entorn i l’època. 

Més informació:

• Yukio Mishima a les Biblioteques
• Yukio Mishima a la Viquipèdia
• Reportatge: Yukio Mishima

Recomanat per Bib. Ernest Lluch. Vilassar de Mar. 

Santiago Rusiñol va ambientar El català de la Manxa al municipi de Campo de Criptana, al bell mig de la Mancha, on hi ha els molins del Quixot. La novel·la està protagonitzada per un antic viatjant català que regenta el bar del poble, que anomena Cantalafuente. Totalment integrat a la vida local, està casat i amb un fill. La història comença quan rep la visita d’un company anarquista que fuig de Barcelona i un cop junts voldran posar en pràctica les seves idees revolucionàries. Això vol dir alliberar el poble d’antigues lligadures que el fan dur una vida indolent, però serà debades, i fins i tot el seu fill li deixa anar un bon dia – Pare, jo de gran vull ser torero.

Val la pena recordar el context històric del llibre, publicat l’any 1914 per Antonio López, quan Espanya vivia temps convulsos. La pèrdua de les últimes colònies d’ultramar va suposar la fi de la prosperitat econòmica. Les colònies africanes eren conflictives i hi havia importants revoltes populars, com la Setmana tràgica. Sota l’empara de la llei de jurisdiccions, l’exèrcit i la guàrdia civil censurava les opinions crítiques amb l’Estat. Bona part de la societat espanyola demanava la regeneració del país, canvis en la seva organització política: la monarquia, el sufragisme i l’abolició dels privilegis. A Catalunya, mentrestant, s’havien establert els fonaments del fet diferencial català amb la constitució de la Mancomunitat de Catalunya.

Més informació:

• Santiago Rusiñol a les Biblioteques
• Santiago Rusiñol a la Viquipèdia

Recomanat per Jordi Parcerisa. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt.

Lucas és un escriptor de Buenos Aires de 44 anys en plena crisi matrimonial, laboral, existencial i financera, que marxa uns dies a l’Uruguai  amb l’objectiu de cobrar els diners d’una feina i així evitar pagar els corresponents impostos al seu país.
  
A Montevideo coneix (de fet es retroba) amb Magalí, una dona més jove i molt atractiva (ella prefereix que li diguin pel cognom: Guerra), i corre com un ximple durant un dia i una nit rere ella, cap a un final que es preveu desastrós, per una ciutat descrita amb precisió. 
Podria ser la tòpica història d’un home  madur que no es vol fer gran i sedueix  la noia jove.

Però la historia de La uruguaya va molt més enllà.  Amb el nombre just de pàgines se’ns explica la descomposició del matrimoni de Lucas i també la descomposició de tot un model de vida i de família.
La novel·la ens parla sobretot de la dolorosa impossibilitat d’aconseguir viure la vida que havíem planejat.  De la culpa, de les derrotes i de com conservar malgrat tot, la dignitat en aquest territori hostil. 
Lucas cau bé. És honest,  intel·ligent, romàntic i té humor. 

La uruguaya acaba essent una peça literària molt completa tot i la seva brevetat, profundament trista i alhora plena d’ironia, que ens fa reflexionar sobre l’amor, la família i la parella en els nostres temps. 

Més informació:

• Pedro Mairal a les Biblioteques
• Pedro Mairal a la Viquipèdia
• "La Uruguaya", del argentino Mairal, se "expande como un virus" por el mundo
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. Antònia Torrent. Arenys de Munt

Isabel Keats és el pseudònim darrere el qual s’amaga Belén Solesio López-Bosch, una escriptora madrilenya llicenciada en Publicitat  i Relacions Públiques. És emprenedora i mare de família nombrosa.

Va començar a escriure novel·la romàntica com a hobby inspirada per Jane Austen, Elisabeth Gaskell i Charlote Brönte, entre d’altres.

Ha estat guardonada amb el premi Harlequin España de novel·la romàntica, el Premi de Relat Curt HQÑ i el Certamen Vergara-RNR.

Ha publicat una dotzena d’obres entre novel·les i relats. Ha estat traduïda a l’anglès, al francès i a l’alemany.

Cuéntaselo a otra

Inés Santaolalla és una jove empresària d’èxit que decideix agafar un any sabàtic per aïllar-se del món, per escriure una novel·la i per recuperar la seva autoestima després de divorciar-se del seu marit quan aquest li és infidel.

Per això demana una excedència a la seva empresa i se’n va a treballar com a portera a un bloc de pisos del barri de Salamanca de Madrid. Però com que no vol que ningú la reconegui es caracteritza amb unes ulleres de cul de got, es pentina amb un monyo tibat i es disfressa de iaia amb roba ampla i passada de moda.

Al bloc hi viuen: Enrique Echevarría i la seva filla adolescent, que és un metge vidu que està de molt bon veure; una anciana ex-actriu que es troba en hores baixes i un productor de cinema amb una vida molt misteriosa que transporta suposats cadàvers cada 15 dies durant la nit.

Aquest argument rocambolesc, per tractar-se d’una novel·la romàntica, és un homenatge a la portera de “L’elegància de l’eriçó” de l’escriptora francesa Muriel Barbery.

Està escrita amb una barreja d’humor, ingeni i ironia. Tots els personatges gaudeixen d’aquest caràcter espontani i fresc, fins i tot els secundaris.

En principi pot semblar una història poc creïble, sobre tot quan veus que la protagonista es disfressa per ficar-se de ple al seu paper de portera amb la intenció de passar desapercebuda.

A mesura que avança el relat anem descobrint als veïns. N’hi ha un que es dedica a activitats delictives però els altres no avisen a la policia perquè intentaran resoldre el cas per ells mateixos, mantenint així la intriga del relat.

Precisament els personatges son un dels punts forts de “Cuéntaselo a otra”, amb els seus diàlegs àgils, encertats i divertits, amb frases enginyoses i lapidàries.

Destaca l’escriptura elegant de l’autora perquè posa referències a tota la novel·la que van picant l’ullet al món de la cultura i dels llibres.

Tot plegat fa que resulti un llibre recomanable per llegir en època de vacances, quan volem desconnectar i fer-nos un fart de riure amb una lectura amena, esbojarrada i de vegades una mica surrealista que acaba arribant al cor del lector.

De fet, en qualsevol moment pot venir de gust tenir a les mans un llibre entretingut, ben escrit, divertit i diferent del que esperem trobar en algunes típiques i tòpiques novel·les romàntiques.

 

Més informació:

• Isabel Keats a les Biblioteques
• Pàgina web oficial 

També et pot interesar:

• Fons especial de novel·la romántica de la Biblioteca del districte 3 de Terrassa

Recomanat per Susi Rodríguez. Bib. Districte 3. Terrassa.

Aquesta és la història d’una tigressa blanca que aplica la mateixa transcendència a l’hora d’escriure que en rematar un francès. L’antiga secta xinesa de les Tigresses Blanques dediquen quasi una dècada a l’art de la fel·lació com a activitat sacra, per completar un procés biològic que les farà rejovenir entre cinc i quinze anys. La Blanca —que no es diu així— té vint-i-cinc anys i tot just emprèn el camí que la farà incorruptible. Actua verge de traves morals i culpabilitats cristianes i està decidida a capgirar la idea occidental del sexe com a mecànica horitzontal. Per aconseguir-ho tastarà un reguitzell de companys —cadascun batejat amb l’idiograma pertinent— i fugirà de la penetració. No és cap joc ni som davant el tot s’hi val. Hi ha uns preliminars lents, regits per un codi compartit, a la recerca de l’èxtasi durador.

 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

El jove Norman Huntley, fill del llibreter de Cornford, i el seu amic Henry, mecànic de cotxes, han passat uns dies fabulosos de vacances a Irlanda. De tornada cap a Anglaterra, decideixen entrar a visitar una església zelosament custodiada pel sagristà de la parròquia. Per guanyar-se la seva simpatia, els nois asseguren que coneixen una gran amiga de l’antic rector de la parròquia i s’inventen un personatge d’allò més estrafolari: l’octogenària senyoreta Hargreaves, arpista i poeta, neboda del duc de Grosvenor, i també una viatgera intrèpida que va a tot arreu amb un gos i una cacatua... i la seva pròpia banyera portàtil. I resulta que funciona, perquè el sagristà els obre la porta de l’església, encantat de tenir coneixences comunes.

De fet, funciona tan bé que al cap d’uns dies en Norman rep una carta de la senyoreta Hargreaves dient que està feliç de fer-li saber que passarà uns dies a Cornford i que confia que ell la vindrà a recollir a l’estació de tren.

 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

La proposta que l’Addie Moore fa al seu veí Louis Waters —si li agradaria anar a casa seva per dormir amb ella— sacsejarà profundament les seves vides i les seves expectatives. Tots dos fa anys que són vidus i saben què és la soledat. De la distància i l’estranyesa dels primers moments, avancen cap a la intimitat i la complicitat, cap a un coneixement profund de l’altre. En la quietud de la nit parlen amb franquesa sobre la seva joventut, els matrimonis i els fills, els enganys, les esperances, la solitud i les pors. Qui sap si passaran junts la resta de les seves vides.

 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quina és la diferència entre 'simpático' i 'sympathetic' i "complaciente" i "complacent"? Per què no es pot traduir cúanto tiempo?' per 'how long time?' Quan es diu 'last month' i quan 'the last month'? English for Spanish speakers: errors comuns en anglès dels hispanoparlants és una guia que resol els errors i problemes més comuns de l'anglès, dirigida a estudiants de qualsevol nivell; pot ser usat a classe o bé per a l'autoaprenentatge.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

A la Praga ocupada pels nazis, l’exempleat de banc jueu Josef Roubick descobreix fins a quin punt es pot arribar a capgirar la seva vida quotidiana. A través d'un monòleg adreçat sobretot a la seva antiga amant absent, ens informa de les seves decisions, que passen de la renúncia a la rebel·lió. Roubick, que no va fugir quan encara podia fer-ho, tracta d'adaptar-se als decrets i a les prohibicions contra els jueus. I, després de conèixer un membre de la resistència comunista, decideix no presentar-se a un "transport" per al qual ha estat convocat. A partir d’aleshores, en haver triat la vida sobre la mort als camps, s'amaga i tracta de sobreviure fent la seva nova vida d’aïllament com a no-ciutadà perseguit. 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Cochabamba (Bolívia), 2015. Santiago Blanco és un investigador policial retirat. Als seus cinquanta-sis anys, té una xicota, Gladis, que atén un lloc de menjar a l'edifici en el qual ell treballa com a porter. Aquest edifici és del coronel Uribe, que ho va contractar quan Blanco va renunciar al seu lloc i va arribar a viure sota un pont.

Un vell delinqüent reciclat com a cambrer anomenat Abrelatas li demana ajuda per trobar el cadàver del seu fill, robat de la morgue. Enmig d'una recerca macabra, i davant la visió desoladora d'una realitat corrupta, Santiago Blanco haurà de resoldre al mateix temps el seu futur sentimental i existencial.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

En llengua turca, daha vol dir ‘més’. És també la primera paraula que aprenen els immigrants il·legals que arriben a Turquia a la recerca d'una vida millor. Allà poden acabar a la mercè d'en Gazâ, un nen de nou anys que, seguint els passos del seu pare, s'ha convertit en traficant d'éssers humans. Sumit en aquesta barbàrie, pren distància de l'horror executant les seves tasques sense empatia fins que un dia un accident fatal l'obliga a confrontar-se amb la seva pròpia supervivència, i li proporciona un difícil camí cap a la redempció.

En aquesta història viva que creix a les mans de qui la llegeix, Daha! és un crit de desesperació i, també, l'exigència a què els contrabandistes sotmeten els immigrants, convertits en mercaderia després d'haver estat despullats de la seva humanitat. Hakan Günday ens ofereix un text esfereïdor, escrit amb una poètica demolidora, que examina la vida dels que es lliuren, cada dia, a la guerra humana.

 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Ed Bendler és un estudiant de la RDA que acaba de perdre el gat, l'única cosa que li quedava de la seva companya. Cada dia dubta si saltar o no. Carrega les seves coses en una bossa i fuig a Hiddensee, una illa del Bàltic que acull els pàries de l’Alemanya de l’Est: punks, bluesers, contestataris de tota mena escopits per una societat estricta. Som a l’estiu de 1989. Per Hiddensee passen també els que volen fugir del país per mar, nedant o amb els primers aqua scooters: aquells que s’anomenen els nàufrags i que protegeix Alexander Krusowitsch, l’enigmàtic Kruso, des d’un bar restaurant amb forma de vaixell i aires de secta. Fins que, un bon dia de novembre, cau el Mur...
 

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Nascut a Beirut (Líban) l’any 1949, en el si d’una família àrab catòlica, va estudiar Economia política i Sociologia i actualment és un dels autors més destacats de la literatura europea.

Va exercir com a periodista al diari An Nahar i va viatjar per diversos països en alguna ocasió com a corresponsal de guerra. Un cop esclatada la guerra civil libanesa, es va exiliar a França, on viu des de l’any 1985 dedicat a la literatura. Ha rebut diversos guardons entre els que destaquen el Premi Goncourt, el Premio Príncipe de Asturias de las Letras i és membre de l’Académie Française des de l’any 2011.

Entre la seva obra, destaquen les novel.les de ficció Lleó l’Africà, Samarcanda, Els jardins de la llum, El segle primer després de Bèatrice, Les escales de Llevant, El periple de Baldassare i Los desorientados. Ha conreat també el gènere de l’assaig amb títols com Les creuades vistes pels àrabs, Les identitats que maten, Orígens i Un món desajustat.

A la novel.la Lleó l’africà , el protagonista és en Hassan al-Wazzan, fill de Mohamed l'Alamí, dit Lleó l'Africà, va ser capturat el 1518, en tornar d'un pelegrinatge a la Meca, per pirates sicilians, que el van oferir com a obsequi a Lleó X, el gran papa del Renaixement. Ens trobem en el pas del segle XV al XVI, època de la reconquesta de Granada, de la presa del Caire pels otomans, de l'imperi negre musulmà dels Askia, època de Giulio de Mèdici i del saqueig de Roma pels soldats de Carles V. La grandesa d’aquesta novel.la és la construcció d’un personatge que pertany alhora a diferents cultures i imperis per esdevenir l'home cosmopolita que es guia per la passió de viure i l'instint de la felicitat. 

Més informació:

• Amin Maalouf a les Biblioteques
• Amin Maalouf a la Viquipèdia

Recomanat per Glòria Sànchez. Bib. Josep Roca i Bros. Abrera. 

Ivà Barànov, antic membre de les forces de seguretat del tsar, i Lleó M. ,revolucionari bolxevic, es troben a la terrassa d’un cafè de Niça i conversen sobre els anys de joventut: “tu vas matar a Kurílov”, li diu el policia al revolucionari. L’any 1903 Lleó M. havia rebut l’encàrrec d’executar a Kurílov, ministre d’instrucció pública del tsar Nicolàs II. Lleó M. no vol parlar d’aquest tema i fuig del cafè. Dies després el troben mort a casa i entre les seves pertinences hi ha una cartera negra amb un manuscrit a l'interior que porta per títol El cas Kurílov.

Irène Némirovsky era una escriptora nascuda a Ucraïna l'any 1903. El 1918 la seva família va haver d’immigrar a conseqüència de la Revolució Russa, primer van anar a Finlàndia i finalment van acabar establint residència a París. Les seves obres estan molt relacionades amb la seva trajectòria vital: El cas Kurílov descriu la Rússia pre-revolucionaria; Vi de solitud són històries de refugiats russos; El mestre d’ànimes és el retrat d’un immigrant de l’Est que arriba a França i vol triomfar de forma ràpida; Los perros y los lobos descriu la vida d’intel·lectuals i artistes jueus residents a París; Suite francesa, la més coneguda, situada als dies previs a la invasió nazi de França, mostra la societat burgesa, hipòcrita i angoixada, a qui només preocupava la pèrdua del seu estatus social i bens materials.

El 13 de juliol de 1942 la gendarmerie va detenir Némirovsky i la va portar al camp de concentració d’Auschwith, on va ser assassinada el 17 d’agost. 
 

Més informació:

• Irène Némirovsky a les Biblioteques
• Irène Némirovsky a la Viquipèdia
• Irène Némirovsky y el dragón

Recomanat per Antònia Caño. Bib. La Muntala. Sant Vicenç de Montalt. 

Després del cessament de la violència d’ETA Fernando Aramburu, troba el moment per tornar a escriure sobre el conflicte. Amb Años lentos al 2011 va guanyar el  Premi Tusquets de novel·la, i ara, amb Patria aconsegueix el Premio Francisco Umbral i el Premio de la Crítica de narrativa castellana. 

Patria és una novel·la que ens apropa a la societat basca mitjançant la narració de la història de dues famílies colpejades directament per un atemptat terrorista. El relat de les vivències dels membres de les famílies és l’excusa perfecta a la que l’autor recorre per mostrar-nos com tota la societat basca ha patit el conflicte armat d’ETA.

El text està escrit amb una sintaxis senzilla, amb un vocabulari ben triat i amb un castellà que ambienta magistralment la història en el territori físic i social d’Euskadi. T’acosta emocionalment i empàticament als personatges sense deixar-te indiferent. 

Patria és un llibre que obrirà molts interrogants a aquells lectors que no hagin llegit altres obres sobre aquest tema. En la seva lectura, Aramburu aconsegueix que el lector reflexioni, desperti la seva curiositat i creï  la necessitat de saber més. 

Més informació:

• Fernando Aramburu a les Biblioteques
• Fernando Aramburu a la Viquipèdia
• Patria voraz. El País.
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. Josep Badia i Moret. Ametlla del Vallès, L. 

 

A la primavera de 1945, Walter Urban, de 17 anys, treballador d’una granja, és reclutat a la força, juntament amb el seu amic Fiete, per part d’un exèrcit nazi agonitzant. Testimonis obligats del final de la Segona Guerra Mundial, els fets tràgics que els toca viure marcaran per sempre la vida de Walter.  Ja a la seixantena, esgotat per una dura vida com a treballador de les mines de la conca del Rur, i submís en un silenci infranquejable, el seu fill intenta descobrir què li va passar al seu pare al final de la guerra. L’autor combina la prosa lírica continguda amb una cruel objectivitat dels fets, situant el punt àlgid de la narració a la meitat de la novel·la. Commovedor relat antibèl·lic, més que un episodi més sobre la Segona Guerra Mundial, esdevé una història universal quan ens fa reflexionar sobre la força del destí,  la culpa i de l’amistat.

Ralf Rothmann és un escriptor alemany, novel·lista, poeta i dramaturg. Tot i que la seva obra ha estat traduïda a diferents idiomes i ha guanyat diferents premis literaris, entre ells els Heinrich Böll, el Max Frisch, el Walter Hasenclever o el Friedrich Hölderlin, de moment només s’ha traduït al català i castellà Morir a la primavera. Un autor, sens dubte, per anar descobrint. 

Més informació:

• Ralf Rothmann a les Biblioteques
• Ralf Rothmann a la Viquipèdia
• La verdad detrás del vacío

Recomanat per Cristina Valls. Bib. Antoni Comas. Mataró. 

Olivier Norek (1975), escriptor i antic tinent de la policia a Paris, amb aquesta novel·la va ser el guanyador a la millor novel·la negra europea del Festival Internacional de Lyon, Quais du Polar, el 2016.

Nano, el fill petit d'una família corsa de delinqüents, va a parar a Marveil una coneguda i massificada presó. La seva germana intentarà alliberar-lo, després d'adonar-se que no pot superar la seva duresa. Per fer-lo haurà de planejar, conjuntament amb el grup que lidera, el robatori de les proves que van portar a presó al seu germà. Per donar falses pistes, també robarà quatre proves més que aconseguiran canviar la vida de quatre reclusos. 

A l'altra banda, Víctor Conte, l'etern dimissionari, i el seu equip de la policia judicial intentaran recuperar les proves. La trama anirà serpentejant entre els errors dels lladres i els errors que cometen els policies.
És una novel·la que possiblement té un excés de moralina, però és entretinguda i té un bon ritme. 
Si t'agrada aquesta novel·la també t'agradarà

• "Una novela criminal" de Giancarlo de Cataldo 
• "L'home del llac" de Arnaldur Indridason
• "Si los muertos no resucitan" de Philip Kerr
• "La Tristeza del samurai" de Víctor del Árbol
• "Liquidación final" de Petros Markaris
• "La verdad y otras mentiras" de Sascha Arango

Més informació:

• Olivier Norek a les Biblioteques
• Olivier Norek a la Viquipèdia

Recomanat per Ilumi Ramos. Bib. Josep Maria López-Picó. Vallirana. 

A dia d’avui, aquesta novel·la  ja és considerada pels crítics com una de les “grans” novel·les de la narrativa americana contemporània. Ha estat finalista del prestigiós Man Booker Prize i del National Book Aware, millor novel·la de l’any 2015 segons The New York Times i guanyadora del Premi Kirkus. El llibre és un drama en tota regla ple de bellesa que atrapa inevitablement al lector.

L’autora americana d'origen hawaià, Hanya Yanagihara, ens situa al Nova York actual per parlar-nos sobre l’amistat entre quatre homes durant uns trenta anys des que es van conèixer per atzar a la universitat. Ens sembla molt interessant com una dona aconsegueix aprofundir en la masculinitat moderna actual i copsar les conductes dels homes i la seva forma de comunicar-se.

En la història dels quatre amics, conforme avança la novel·la, en Jude es converteix en el centre de les relacions de tots els personatges, tots plegats acompanyants d’un gran dolor i de molt amor. La seva vida passa a ser el fil conductor i el seu relat sovint ens farà deixar el llibre a sobre la tauleta de nit per poder agafar aire i respirar profundament davant la duresa del seu secret, el seu passat i el seu present.  
El dramatisme dels abusos viscuts queda pal·liat per la gran qualitat narrativa de l’autora, que meravellosament combina nombrosos moments de fraternitat i d’humanitat amb el testimoni i les conseqüències d’una infància atroç. 

Més informació:

• Hanya Yanagihara a les Biblioteques
• Hanya Yanagihara a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. Valentí Almirall. El Papiol.  

Lluís Pasqual és dramaturg i director del Teatre Lliure i amb el llibre “De la mano de Federico “ s'estrena a la literatura amb una evocació de Federico García Lorca

Lluís Pasqual es declara fan precoç de l'obra lorquiana: «Quan era petit la meva mare i la meva germana cantaven cançons andaluses (... / ...). Cap als dotze anys vaig començar a llegir la seva poesia, i als catorze seu teatre ». Amb aquesta declaració arrenca «De la mano de Federico», un assaig literari que ofereix un viatge entre el director català i el poeta granadí. Amb aquest viatge Lluís Pasqual rememora la seva relació amb García Lorca i se'ns revela un narrador precís, elegant, commovedor. Un relat deliciós, d'una sensibilitat i una força narrativa excepcionals.

«Igual que quan un s'enamora per primera vegada,  s'està enamorant d'algú i de l'amor al mateix temps, García Lorca era per a mi« l'autor »

Més informació:

• Lluís Pasqual a les Biblioteques
• Lluís Pasqual a la Viquipèdia
• Descarrega't la novel·la a eBiblio: Castellà

Recomanat per Bib. P. Gual i Pujadas. Canet de Mar.