Víctor Català

Durant aquest 2016 es commemora la mort de Caterina Albert (L'Escala, 11 de setembre de 1869 – 27 de gener de 1966), una de les escriptores fonamentals de la literatura catalana del segle XX. Va conrear diferents gèneres literaris: novel·la, narrativa, poesia i  teatre. Però la seva obra més coneguda és Solitud, novel·la cabdal del Modernisme amb la qual es consagrà com a escriptora.

Orígens

Filla gran de Lluís Albert, advocat, polític i propietari rural, i Dolors Paradís. Va viure de les rendes familiars al seu poble natal. Es va cuidar de la seva mare i del patrimoni familiar després de la mort del seu pare i de la seva àvia materna.

La seva educació es va desenvolupar principalment en el si familiar, espai on va poder desenvolupar les seves habilitats artístiques en el camp del dibuix, la pintura i l'escultura. Apassionada de la lectura i amb la influència de la mare, que escrivia poesies, i l'àvia, que era una gran coneixedora de la cultura popular, va iniciar-se de forma autodidacta en el terreny literari. Com a escriptora va defensar la seva independència i va defugir les tendències culturals oficials.

Va mantenir una gran amistat amb els grans escriptors de l'època com Joan Maragall,  Narcís Oller, Joaquim Folch i Torres, Àngel Guimerà, Prudenci Bertrana i Joaquim Ruyra entre molts d'altres.

Va col·laborar en diverses publicacions periòdiques com Joventut, La Il·lustració Catalana o Feminal

El per què del pseudònim

El 1898 Caterina Albert es va donar a conèixer als Jocs Florals d'Olot amb el poema Lo llibre nou i el monòleg teatral La infanticida. Tot i que les dues obres van ser premiades, es va crear un gran escàndol al descobrir-se que l'autora de La infanticida, d'una temàtica punyent, era una dona jove. A partir d'aquell moment Caterina Albert va signar totes les seves obres amb el pseudònim masculí de Víctor Català.

La societat de l'època desaprovava que una dona fos escriptora i que a més a més escrivís sobre els temes que ella tractava. El pseudònim masculí li donava, doncs, protecció davant les crítiques i llibertat moral per desenvolupar la seva obra literària.

Víctor Català és el nom d'un personatge de la novel·la Càlzer d'amargor que estava escrivint en el moment que es va donar a conèixer als Jocs Florals d'Olot i que va deixar inacabada.

Característiques de la seva obra

Amb la seva obra va contribuir a l'enriquiment de la literatura catalana i a la seva renovació. Amb un estil fortament definit, expressiu i amb una gran riquesa de vocabulari va tractar amb gran profunditat els conflictes interiors de l'ànima humana, centrant-se, sobretot, en el retrat de la dona de la seva època. Va trencar, també, les imatges idíl·liques de la narrativa del segle XIX per denunciar la crueltat i l'obscuritat el món rural de principis del segle XX.

Amb el seu mestratge influencià a les noves generacions d'escriptores començant per Mercè Rodoreda, encetant la tradició catalana escrita per dones.

Etapes de l'obra de Caterina Albert

Anys de modernisme:

En aquest període, el matrimoni format per Josepa Carcassó i Miquel Sitjar descobreixen la vocació literària de Caterina Albert i animen a publicar el seu primer poemari, Lo cant dels mesos, l'any 1901 a la Tipologia de L'Avenç. És en aquest període que col·labora a la revista modernista Joventut, on va escriure els contes Drames rurals, recollits posteriorment en el llibre del mateix títol. Aquesta és, doncs, l'etapa més important per la quantitat i varietat de la seva producció literària.

1. Poesia:  El cant dels mesos (1901),  Llibre Blanc – Policromi – Tríptic (1905),

2. Teatre: Quatre monòlegs (1901)

3. Reculls de contes: Drames rurals (1902), Ombrívoles (1904), Caires Vius (1907)

4. Novel·la: Solitud (1905). Una de les obres cabdals del Modernisme amb la qual es consagra com escriptora.

1915-1930:

A partir del 1907, amb l'arribada del Noucentisme, i a causa de les crítiques d'aquest moviment a la narrativa rural, Caterina Albert inicià un període de deu anys de silenci.

El 1915, però, va esdevenir membre de l'Acadèmia de la Llengua Catalana i el 1917 va presidir els Jocs Florals de Barcelona on pronuncià el discurs De civisme i civilitat. Fou nomenada membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona l'any 1923 on llegí el discurs Sensacions d'Empúries. El 1924 va guanyar el segon accèssit a l'Englantina d'Or del Jocs Florals de Barcelona a el poema Cavalls del port.

El 1918 comença la publicació per entregues d'Un film (3.000 metres), novel·la immediatament desqualificada per la crítica.

1. Reculls de contes: La Mare-Balena (1920) i Contrallums (1930). S'hi percep una certa evolució de la seva estètica literària.

2. Novel·la: Un film (3.000 metres) (1926). On assaja nous recursos literaris influenciada pel cinema.

3. Antologia: Marines (1928)

Guerra civil i dictadura

La Guerra Civil Espanyola i els primers anys de la dictadura franquista imposaren el seu segon silenci literari. L'Editorial Dalmau va reemprendre les edicions en català amb la publicació de Mosaic, l'any 1946. A partir de l'any 1950 Caterina Albert establí una relació professional amb l'editorial Selecta on publicarà els seus últims contes i les seves obres completes.

1. Recull de contes: Retablo (1944)

2. Recull d'articles: Mosaic (1946)

3. Reculls de narracions: Vida mòlta (1950) i Jubileu (1951)

4. Obres completes (1951 i 1972)

A les biblioteques trobaràs:



"Solitud"
 
"Drames rurals"
 
"Un Film. (3.000 metres)"
 
"Jubileu"

"Soledad"
 
"Els Paisatges de Caterina Albert i Paradís, Víctor Català : un itinerari històric i literari a través dels indrets vinculats a l'escriptora de l'Escala / Jordi Boix"
 
"Víctor Català. Una biografia insòlita / Lluís Albert i Rivas"
 
"Tres prosistes. Joaquim Ruyra, Víctor Català i Josep Pla / Gabriel Ferrater"
 

 

Més obres de Víctor Català a les biblioteques ►

 Selecció de webs:

   També et pot interessar:

Vés al prestatge de Novel·la ►
Efemèrides anteriors ►
 

Data d'actualització: 27/01/2016