Novel·la

Avui fa...

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►
 

50 anys de la mort de Jean Cocteau


50 anys de la mort de Jean Cocteau al prestatge de Cinema  ►


La figura de Jean Cocteau (1889-1963) recorre la primera metitat del segle XX aplegant les propostes més audaces i servint-se d'elles per construir el seu propi estil, sense encasellar-se en cap d'elles, i amb una curiositat intel·lectual molt gran.

Poeta i dramaturg, va ampliar la seva activitat a altres camps com la novel·la, el cinema i el dibuix. Aquest últim ho demostra el fet que va il·lustrar alguns dels seus llibres. 

La seva infància es desenvolupa en un ambient burgès marcat per les influències artístiques dels seus pares, ambdós músics i el seu pare, a més a més, dibuixant i pintor. Després del suicidi del seu pare, Cocteau inicia un període de viatges amb la seva mare, fet que despertà en ell una atracció pel cosmopolitisme que no l'abandonarà fins la seva mort. Des de 1908, any en què va conèixer el destacat dramaturg Édouard de Max, Cocteau es va submergir a la intensa vida social i cultural de Paris. En aquella època, Cocteau ja havia treballat al costat d'Igor Stravinski en el famós La consagració de la primavera (1913) i va reinventar el ballet juntament amb Serguei Diaghilev, Léonide Massine, Erik Satie i Pablo Picasso amb Parade (1917).

A la seva obra teatral Orfeo (1926) va dramatitzar la difícil existència de l'artista d'avantguarda, l'obra del qual es troba tan avançada al seu propi temps que crida la Mort. Aquest fet representa la tràgica pèrdua que va patir Cocteau durant la seva joventut del seu jove i brillant amant, el novel·lista Raymon Radiguet. Aquesta obra va ser portada anys més tard al cinema per la seva musa Jean Marais.

En poc menys de dues setmanes escriu Els infants terribles (1929), una gran novel·la en la que les seves obsessions sobre la mort, la seva infància, el sexe i el conflicte entre realitat i imaginació arriben a un punt culminant.

Els éssers singulars i llurs actes asocials són l'encant d'un món plural que els expulsa. Hom s'angoixa de la velocitat assolida pel cicló en què respiren aquestes ànimes tràgiques i lleugeres. Això comença per unes criaturades; al començament hom no hi veu sinó jocs.

Els infants terribles, pàg. 111.

Bona part de la seva producció es troba relacionada amb les seves experiències biogràfiques: Thomas el impostor (1923), Els infants terribles (1929), i Opium (1930). Cocteau, per exemple, va ser declarat no apte per al servei militar durant la Primera Guerra Mundial. Aquesta experiència personal l'agafarà prestada com a punt de partida de la seva novel·la Thomas el impostor. I una depressió l'any 1924 el condueix al consum d'opi, i que alternarà amb cures de desintoxicació intermitents. Opium mostra una relació amb la droga de la qual mai es penedirà.

Gran part de l'art de Cocteau va ser inspirat per una combinació de models clàssics i la seva pròpia persona, els quals va usar per projectar l'era del jazz en forma de literatura, il·lustracions i cinema. En la seva extensa producció trobem empremtes de tots els moviments d'avantguarda, sense que mai s'adherís plenament a cap d'ells. La seva obra pot ser considerada com una sèrie d'interessants experiències artístiques.


Bibliografia destacada:


Thomas el impostor
1923
La gran separación
1923
La crida a l'ordre
1926
Els infants terribles
1929
Orphée
1929


Opium
1930
El Potomak
1932
La máquina infernal
1934
Los padres terribles
1938
La dificultad de ser
1947


Cinema:


La bella y la bestia
1946
Orfeo
1947


Los padres terribles
1948
 		  


Recursos

 Webs interessants:

"Jean Cocteau" (pàgina oficial)

  • Molta informació sobre la seva vida i obra, notícies, exposicions i arxius.

"Jean Cocteau. Sur le fil du siècle" (Centre Pompidou)

  • Dossier pedagògic creat pel Centre Pompidou amb motiu de l'exposició que va tenir lloc a les seves instal·lacions del 25 de setembre de 2003 al 5 de gener de 2004.

 També et pot interessar:

Torna al prestatge  ►
Efemèrides anteriors  ►