¿Per què hi ha tantes persones obeses? A que obeeix l'epidèmia de diabetis que en l'any 2020 afectarà a més de 300 milions de persones? Segons la hipòtesi que es formula al llibre, l'obesitat es deu a que els éssers humans d'avui en dia portem una vida completament contradictòria amb el nostre disseny evolutiu. Les societats desenvolupades i els països emergents veuen un augment descontrolat de les malalties cardiovasculars, que afecten de forma molt agressiva als majors de quaranta anys, però també en comencen a detectar en edats inferiors. Recomana seguir, en la mesura de lo possible, la forma de vida dels nostres avantpassats.

L'autor es metge de professió, expert en nutrició i alimentació. Doctorat en medicina per la Universidad de Granada i catedràtic de Fisiología a la Universidad de Extremadura. Col·labora amb la UOC (Universistat Oberta de Catalunya). Ha investigat, i molt, al voltant de la diabetis, la nutrició humana i l'exercici físic. Premio Nacional de Invetigación 1989. També imparteix conferències a nivell nacional i internacional. En els darrers anys ha estat treballant en l'anomenada medicina darwiniana, centrada en l'estudi de les malalties de l'opulència (síndrome metabòlic i malalties associades). Col·labora habitualment en publicacions especialitzades.
 

"Qualsevol que hagi llegit el llibre de Foer i continuï consumint els productes de la indústria o no te cor, o es impermeable a la raó, o ambdues coses" J.M. Coetzee.

La provocadora narració de Safran Foer qüestiona les creences, mites i tradicions relacionades amb el fet de menjar o no carn. Ens preocupa saber com es sacrifiquen les bèsties i el sofriment que pateixen? Pot l'home viure sense ingerir carn? Aquestes respostes i molt més sobre el tema dels animals destinats al consum humà s'analitzen en profunditat en aquest llibre, que no deixa indiferent després de llegir-ho.

Quan l'autor va ser pare va començar a preocupar-se per l'alimentació del seu fill: menjar carn es bo per la salut? Quins son els efectes econòmics, socials i ambientals de fer-ho? En el llibre s'explora l'origen dels nostres hàbits alimentaris, des de els costums nacionals a les tradicions familiars, passant per la gran falta d'informació. Amb gran perspicàcia, un equilibrat sentit ètic i una creativitat desbordant, l'autor ens mostra la veritat sobre el preu que paga el medi ambient, el tercer món i els animals.

Foer va néixer a Washington D.C. al 1977. Es autor de "Tot està il·luminat" (Columna 2002), "Tan fuerte, tan cerca" (Lumen 2005) i "Tree of Codes" (2010). Ha estat guardonat amb diversos premis i la seva obra ha estat traduïda a sis idiomes. Viu a Brooklyn, Nova York.

 

Sergi Lara, geògraf i guia de muntanya ens presenta aquesta guia per indrets poc coneguts de l'Empordà: l'Albera, la Muga, el Montgrí, les Gavarres, l'Ardenya... Un total de set rutes que recorren la diversitat paisatgística de l'Empordà. Cada ruta inclou: un mapa, una fitxa tècnica i la descripció. La guia és pensada per amants del btt amb un nivell físic i tècnic mitjà-alt. 

També pot ser d'interès consultar el web del Consell Comarcal del Baix Empordà, des del qual, es poden descarregar a dispositius gps rutes btt, de senderisme, de cicloturisme i d'altres activitats per conèixer aquests bonics espais. 

Una altra proposta de (re)descobriment de clàssics que us oferim per a aquest estiu. En aquest cas respon a la lamentablement freqüent casuística de talents que varen deixar-nos molt abans del previst. Drake fou un jove músic anglès que va deixar tres àlbums de folk, rock i pop d'empremta molt sensible i personal. Pink moon –de 1972- és el que va resultar el seu darrer testimoni. 
 

Un autèntic transplantament com el que pretenien amb el cap de la Maggot és el que varen aconseguir Funkadelic, una de les cares de la bicefàl·lia comandada amb mà de ferro per George Clinton, un dels grans iconoclastes de la música del s. XX. Un dels clàssics del rock i del funk. De 1971. Per a vosaltres...
 

Kevin és un assassí. Un noi que, poc abans de complir 16 anys, mata set companys de classe, un mestre i un treballador de la cafeteria de l'escola. I, com diu el títol, els personatges que han de parlar d'ell són l'Eva, narradora d'aquesta xocant i intel·ligent novel·la epistolar, i el seu pare Franklin, l'exmarit a qui es dirigeixen les seves cartes.

En aquestes cartes, Eva explora els antecedents i les ramificacions de la matança del seu fill. Ho fa sense cap tendència a l'autocompassió o a l'anàlisi i sempre amb honestedat. Es fa les inevitables preguntes: per què ho va fer?, fins a quin punt els pares en són responsables?, va néixer Kevin essent malvat?, o potser Eva no el va estimar prou?

Eva és una dona que es queda embarassada, en part, per tenir una mica de què parlar en els sopars. No li agrada el seu fill, i la seva vida professional i social es ressenteix des del moment de la seva concepció.

Un personatge egoista, crític -sempre disposat a creure el pitjor de Kevin- i, com ell mateix comenta amb una precisió devastadora en la seva primera i única sortida mare-fill, amb tots els atributs que ella odia dels seus compatriotes americans: consentits, beats, superiors, ignorants, ...

Una novel·la remarcable que obliga a enfrontar-se a temes tan importants com l'amor i l'educació dels fills, la culpa, el crim i el càstig, el perdó i la redempció, i potser el més important, què podem fer quan la resposta al perquè és alhora massa complexa per a la comprensió humana, o simplement inexistent?

Sabies que...
 

Ens trobem davant d'una reunió explosiva i històrica: el guitarrista John Scofield, el bateria Jack de Johnette i el pianista Larry Goldings exploten la seva sinèrgia jazzística en un doble disc en directe memorable. Les composicions (d'autoria repartida) són punts de partida per vols sense paracaigudes. La guitarra d'Scofield passa del jazz subtil amb funk furiós fill del wah-wah. El hammond de Larry Goldings omple de groove fins l'últim racó de l'harmonia, i DeJohnette juga amb el temps com si fos un malabar connectant les mans dels seus companys de grup. Una captura que eleva l'experiència de la música lliure a nivells extraordinaris.
 

Abans de morir, Frank Zappa va reorganitzar el seu ingent material compositiu (més de 70 discos, la majoria dobles) i va deixar una llista de publicacions pòstumes per ocupar els següents cent anys. Li va donar temps, en vida, d'estrenar les seves peces orquestral més treballades. El conjunt, anomenat The Yellow Shark, ofereix una mostra del talent irrepetible d'aquest compositor que no va limitar mai la seva imaginació ni va ser avar amb el seu esforç compositiu. Cada peça té alguna originalitat, alguna forma impensada pel pop i gens natural per una orquestra. Un terreny mig on les bandes de Zappa es movien com cap banda anterior ni posterior. Una fita compositiva que val la pena gaudir amb els ulls tancats. 
 

Aquest llibre conté una amplia selecció de més de 400 receptes basades en la cuina mediterrània─La dieta mediterrània és un model alimentari dels més saludables i equilibrats del món. Ofereix una varietat de productes molt important que permet combinar el plaer de la taula amb l'equilibri nutricional i cultural. A més a més, nombrosos estudis han posat de manifest el paper de la dieta mediterrània en la prevenció de malalties cardiovasculars, la diabetis o els diferents tipus de càncer, entre d'altres─, considerada una de les més sanes del món per ser lleugera i saludable, a més de pobre en greixos i rica en fibres, vitamines i principis nutritius. El llibre està estructurat en 7 parts: entrants, pizzes i tartes salades, primers plats (pasta, arrós, etc.), peixos, carns (sobretot carns blanques), verdures i postres (principalment amb fruites). Totes les receptes estan descrites amb detall, en la majoria dels casos amb il·lustracions pas a pas, i amb informació sobre la dificultat, el temps de preparació i les calories. 

La historia de Lydie és una faula urbana que té lloc al "Callejón del Bebé", en un barri discret i tradicional on els veïns formen una comunitat peculiar. El relat comença quan Camille, que està embarassada, perd la seva filla (Lydie) en el moment del part. Passat un temps Camille explicarà a la seva família i als seus veïns, que la seva filla ha tornat i actuarà com si encara visqués, com si la pugues veure i sostenir-la als seus braços. Els veïns, un cop superat el desconcert inicial, optaran per ser còmplices d'aquesta històra i així ajudar-la a ser feliç. A partir d'aquí assistim a la creació d'un microcosmos entranyable: la celebració de l'aniversari de Lydie, el passeig en tren on el revisor es nega a deixar pujar sense bitllet a la protagonista i fins i tot al seu primer dia de classe.

Lydie es fruit de la col·laboració entre el guionista belga Benoit Zidrou i el dibuixant català Jordi Lafebre. La implicació dels dos autors es percep sobretot en la riquesa de detalls tant a nivell de dibuix com de guió. Cal destacar la capacitat del dibuixant en l'aplicació dels colors, càlids i vius pels moments feliços i tons més freds pels fragments dramàtics. Juntament amb un traç delicat i un guio únic fan d'aquest història un relat realment entrenyable

Lydie és una historia amb un missatge més revolucionari del que pot semblar, tal com diu un dels seus personatges:  "¿por qué hacer el mal cuando resulta tan sencillo hacer el bien?".

Més informació:

• Entrevista a Jordi Lafebre
• Biografia de Jordi Lafebre a Norma Editorial.

Michael Pollan, periodista i escriptor, col·labora des de 1987 al The New York Times Magazine i els seus articles han rebut nombrosos guardons.

Al llibre trobarem consells per menjar bé fugint de la influència de la publicitat i de la ciència. Ens ajudarà a parar atenció en el "com" i en el "què" mengem.

Segons l'autor el que fem és en comptes de menjar, consumir «substàncies comestibles semblants al menjar», no provinents de la naturalesa sinó de la ciència. A la dieta occidental, el menjar ha estat reemplaçat pels nutrients i el sentit comú per la confusió. Pollan proposa un camí alternatiu d'alimentació que està inspirat en la tradició heretada de les nostres àvies i mares, en l'ecologia i en el sentit comú.

Algunes de les recomanacions que trobarem en aquest fresc i eloqüent manifest serien: no mengis res que la teva besàvia no reconegués com a menjar, evita els productes alimentaris que exhibeixin afirmacions de propietats saludables o surt del supermercat com més aviat millor.

Un llibre original i pràctic que, polèmiques apart, ens pot ajudar a alimentar-nos millor.

Ibn Battuta és considerat un dels grans viatgers de tots els temps i un dels mestres dels relats de viatges o rihla, un gènere literari nascut a les terres occidentals de l'islam en el segle XII. Va iniciar els seus viatges l'any 1325, i durant més de trenta anys va realitzar una ruta de més de cent vint mil quilometres que el va portar des del seu Marroc natal a conèixer mig món. En finalitzar el seus viatges el sultà benimerí del Marroc li va demanar que posés per escrit les seves aventures pel món, una crònica dictada a l'estudiós granadí Ibn Juzay al-Kalbi que rebrà el títol de "Testimoni preciós de països exòtics i de viatges insòlits". Un meravellós llibre que ens permetrà gaudir de les experiències i aventures viscudes pel "viatger de l'islam".

José Carlos Fernandes està considerat el millor autor portuguès de còmics.
A Agencia de viajes Lemming recull en un sol volum les tires còmiques que va publicar l'estiu de 2005 al Diário de Notícias. Tot un homenatge a Les ciutats invisibles, d'Italo Calvino.

Agencia de viajes Lemming comença amb els preparatius per a les vacances del Sr. Zoloft, un arxiver que, il·lusionat, va a parar a aquesta singular agència on de seguida s'atabalarà amb la infinitud de propostes que li fa el seu responsable. Que està avorrit? Pot fer turisme nuclear, turisme criminal, visitar la ciutat de Zamith, plena d'esplendorosos urinaris públics, o bé la de Prizerv, que té museus per a tot, fins i tot un de la càries dental. Que vol emocions més fortes? Doncs pot anar de vacances a Gibil, famosa pels seus espectaculars incendis artístics que atrauen turistes d'arreu del món. Que necessita passar uns dies tranquil? Pot visitar Dulia, una ciutat amorfa sense cap interès. Tan poca cosa que fins i tot el viatger l'oblida de seguida quan en surt.

A través de les converses del Sr. Zoloft amb l'agent de viatges, el lector viatja a ciutats imaginàries i, alhora, estranyament familiars i properes. El provincianisme del primer, que no gosa moure's de la seva ciutat, topa amb el cosmopolitisme del segon, que demostra un domini exquisit de la seva feina i un gran coneixement del món, que ha adquirit a través dels fulletons turístics que s'encarrega de promoure.
L'autor portuguès proposa un viatge a tots aquests destins imaginaris ple de sentit de l'humor i una reflexió crítica del turisme de masses i del viatger del segle XXI, que ha perdut l'esperit romàntic dels grans exploradors. "Què aprenem de viatjar si ho fem tancats en una bombolla?", es lamenta l'agent de viatges.

I ho fa no només amb un text intel·ligent i provocador, sinó també amb unes il•lustracions a dues tonalitats: el gris per a les converses dels dos protagonistes i el color ataronjat per viatjar a totes aquestes ciutats esperpèntiques.

Recomanat per la Biblioteca Central d'Igualada. 
 

Avui dia, el món és molt més abastable que mai i viatjar s'ha tornat, en molts casos, una activitat habitual. Més enllà de les visites a monuments, esglésies i museus d'un determinat indret, d'obligada visita pel viatger, trobem una altra activitat igualment enriquidora i autèntica: el turisme gastronòmic. I aquest és precisament el tema central d'aquesta obra, que recull els productes gastronòmics típics que podem trobar a més de 125 llocs d'arreu del món.
Distribuïda entorn els cinc continents, es va desglossant per països informació sobre els menjars més genuïns del lloc, la seva història, una breu informació útil pel viatger i els millors emplaçaments -per autèntics- on degustar aquestes especialitats, tot això il·lustrat amb fotografies d'alta qualitat que el converteixen en un llibre molt visual i atractiu, a més de temptador.

El fet de completar qualsevol viatge, no importa si és llunyà o més proper, amb un bon àpat típic del destí, a més de ser tot un plaer de ben segur que ens endinsarà una mica més en la seva cultura. 

 

Recomanat per la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet.

El director romanès d'origen jueu establert a França, Radu Mihaileanu (Bucarest, 1958), és guionista de totes les seves pel·lícules (Traidor, El tren de la vida, El Concierto, Vete y vive, La fuente de las mujeres). "Els seus personatges es veuen obligats a mentir per raons ben nobles. El seu cinema reflexiona sobre la multiplicitat cultural, la identitat i la impostura, la repressió totalitària i la persecució dels jueus, no en va el seu pare, després de patir la persecució nazi, va decidir de canviar-se el nom" (Traduït i adaptat de: Juan Luis Sánchez a CINE21.COM).

Vete y vive (França-Israel 2005), ens du a visitar el moment històric a mitjans dels anys 80 en què l'Operació Moisès, duta a terme de forma secreta per Israel, "salva" de morir de gana als camps de refugiats del Sudan famílies jueves d'origen etíop, els falashes. Una dona cristiana aconsegueix fer marxar el seu fill cap a Israel amb una dona jueva que acaba de veure morir el seu propi fill. La història es desenvolupa a Jerusalem, on el nen que agafa el nom jueu de Schlomo creix en una família adoptiva, amb la por que es descobreixi que no és jueu ni orfe. A la pel·lícula veiem el protagonista passar de mans de la seva pròpia mare, a mans de la mare del nen mort que se l'endurà cap a Israel i que després també morirà, moment en el que Schlomo és adoptat i apareix una tercera mare. Finalment, la seva companya i mare del seu fill, serà la qui finalment l'entendrà i el farà retornar d'alguna manera cap a la seva primera mare.
Tot i ser el testimoni, en algun moment gairebé documental, d'una gran tragèdia humana i de presentar la vida a Israel durant els anys 90 amb tot el que hi ha de persecució, intolerància, límits a la convivència a l'interior de la pròpia societat jueva, és una pel·lícula amb una bona dosi d'humor i, perquè no, de tendresa.
La música, les llums i els colors també són tot un regal.

Recomanat per la Biblioteca Sant Adrià de Sant Adrià del Besòs. 

Dins la cruenta història del colonialisme, las misiones dels jesuïtes al Paraguai mereixen un comentari a part. Durant un període considerable de temps, el desig d'aquesta congregació religiosa de sostraure's al control directe de les corones espanyola i portuguesa (i de la jerarquia catòlica), l'afany per aconseguir una conversió no forçada dels indígenes al cristianisme i, al mateix temps, una considerable admiració per llurs trets culturals propis, varen permetre la creació d'un singular tipus de societat on cristianisme, utopia social i costums indígenes confluïen.

Una confluència, però, no exempta de problemes i contradiccions, agreujades per l'afany expansionista de la reialesa espanyola i portuguesa. És en aquest escenari on es desenvolupa la trama del film. Dilemes com ara l'aposta per la preservació de la cultura guaraní o la seva conversió al cristianisme; la defensa del seu modus específic de viure o la temptació de posar-se del costat del poder, travessen l'estructura narrativa d'una pel·lícula que no ha suscitat pas la unanimitat de la crítica -hi ha valoracions positives, així com de molt negatives- però que difícilment deixarà indiferent l'espectador, atret per la interpretació d'un Robert de Niro en plena forma, uns paisatges magníficament filmats i una banda sonora capaç de fer-nos emocionar.

 

Recomanat per la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet.

Rubén Pellejero és un dibuixant nascut a Barcelona que els darrers anys ha publicat a França, on ha col·laborat amb el guionista Denis Lapière. Junts han creat per exemple "El Vals del gulag", una dramàtica història emmarcada en l'URSS d'Stalin.

El còmic explica la desesperada cerca de la protagonista, que viatja a Sibèria per trobar al seu home. Durant el viatge escriu als seus fills i a partir de les cartes anirem coneixent la dura història de la parella: la seva separació per culpa de la guerra, la deportació del marit a un gulag per criticar el sistema estalinista, l'angoixa de l'espera…

El llibre és una crua descripció de les duríssimes condicions de vida abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial a l'antiga URSS, especialment en els camps de treball siberians.

Denis Lapière va publicar a Youtube aquest vídeo, que inclou una mostra d'un espectacle musical sobre "El Vals del gulag".
 

Abans, les famílies anaven a la masia dels avis a passar les vacances; viatjant a un país llunyà podies agafar la tisi o alguna cosa pitjor; quan una parella tenia fills ja no podia pensar en anar gaire lluny. Però tot això era abans. Ara, viatjar amb nens és perfectament possible a qualsevol racó del planeta. Possible i molt aconsellable. Els pares viatgers estaran contents perquè podran continuar veient món com feien quan encara no tenien canalla i els nens aprendran a espavilar-se, conèixer altres cultures, altres menjars... I tots plegats tornaran potser cansats, però també satisfets perquè això de tirar endavant un projecte comú sempre fa sentir molt bé. Amb una mica d'informació i l'empenta necessària, gairebé tot es pot fer. Empenta que dóna aquest llibre ajudant a planificar el viatge, què cal tenir en compte abans i durant el viatge i amb exemples de països on viatjar i passar-ho bé en família.

Enllaços d'interès: 

Internet ofereix diversos recursos que poden ajudar a escolilr les millors vacances per a tota la família. A continuació us mostrem una petita tria: 

- Sortir amb nens

- El petit explorador

- Vacances en família

- Vilars rurals 

El dibuixant badaloní Rubén Pellejero és un dels autors de còmics més reconeguts de l'escena estatal. L'avalen un grapat d'atractives obres publicades durant més de trenta anys de trajectòria artística i guardons tan prestigiosos com el premi al Saló del Còmic d'Angoulême a la millor obra estrangera publicada a França el 1997 o el Gran Premi al Saló del Còmic de Barcelona l'any 2010 en gratitud per la seva carrera.

Tabú, publicada l'any 2000 en col·laboració amb el guionista argentí Jorge Zentner, és una història inquietant sobre una sèrie d'assassinats inexplicables i la investigació policial que intenta esclarir-los. L'acció es desenvolupa en dues línees argumentals en aparença desconnectades entre sí, que no obstant això s'aniran relacionant (a mesura que la trama s'endinsa en terreny sobrenatural), fins a convergir en un final certament esgarrifós, on la il·lustració d'en Pellejero pren una importància cabdal.

L'elecció del blanc i negre per a la realització d'aquesta obra és un encert. El joc de llums i ombres que tan bé domina l'autor badaloní aconsegueix transmetre en aquest àlbum tot el misteri i el desassossec que la història exigia. M'atreviria a descriure-ho com una barreja entre el Londres fosc i sinistre d'en Jack l'Esbudellador i la millor atmosfera del cinema negre. En tot cas, una bona manera d'apropar-se al treball d'en Rubén Pellejero, un artista de nivell a qui val la pena conèixer.

Més informació sobre Ruben Pellejero.