Et proposem aquest llibre ja que el seu titol resumeix la història que explica a llarg de les seves págines. Nathalie és la protagonista d'aquesta història i el que més necessita és delicadesa per recuperar la seva vida, ja que un succes sobtat i molt dolorós trenca una relació matrimonial de 7 anys.

El ingeniós i poètic estil de l'autor David Foenkinos desperta emocions i reconeixements vitals. El llibre ofereix una gran quantitat de detalls, llistes de coses pendents, receptes, petites anècdotes que enriqueixen molt la historia i encara que es centra molt en la vida sentimental de Nathalie, té moments veritablement hilarants, divertits amb un humor molt net, molt inocent i sorprenent.

El mateix autor del llibre ha dirigit la pel·licula basada en el llibre. Aquest film es va estrenar el mes de juliol de 2012. 

Recomanat per la Biblioteca Santa Eulàlia de L'Hospitalet de Llobregat.

cgnghdh

En Joan Gaeli és un home d'idees i creu que «ja que el sentiment religiós ha actuat tantes végades com a força motriu del progrés, cal endegar aquesta força, industrialitzant-la des del municipi o des de l'Estat». I Miquel Gorienko és un rus que té el poder de fer miracles, però necessita un ideari que guiï la seva força. De I'associació de Gaeli i Gorienko en el marc de la CataIunya revolucionària sorgiran unes aventures increibles, divertides, iròniques i amargues alhora, en un dels llibres de Pere Calders més plens d'amenitat.

A Gaeli i l'Home Déu hi trobem moltes de les constants de l'obra de Calders: el fantàstic absurd, la quotidianitat, la ironia i humanitat, entremesclades amb aquella manera tan seva d'assassinar els personatges quan ja no són necessaris amb la facilitat de qui es talla les ungles. Però a Gaeli i l'Home Déu també hi ha lloc per les punyalades i els sarcasmes: contra els extremistes polítics i contra l'Escola d'Olot, així com també contra els il·luminats que, a la manera d'un Quixot, pretenen salvar el món d'una sentada.

Si considerem que pot haver-hi un missatge ocult en aquesta novel·la -si és que en té- de Gaeli i l'Home Déu, sigui que canviar el món és una tasca massa difícil i desagraïda. Per com es resol la novel·la, Calders sembla voler dir-nos que són millors els petits plaers que ens brinda el dia a dia, com un bon àpat o l'amor d'una persona estimada, que no pas les grans empreses inassolibles.
 

L'ombra de l'atzavara és una novel·la psicològica que, centrada sobre un personatge somniador i abúlic, Joan Deltell, ofereix un quadre de la situació conflictiva dels catalans exiliats a Mèxic, acarats a dues opcions possibles: una la d'arrelar-se, pròpia dels pràctics i decidits, i l'altra la de servar una imatge mítica de Catalunya, característica dels idealistes somniadors. Uns i altres són de la categoria dels fracassats i ofesos.

En aquesta novel·la Pere Calders abandona la fantasia burlesca que ens té acostumats i ens parla de l'exili català a Mèxic. Els exiliats, obligats a marxar de la seva terra, es debaten entre la idealització d'un país llunyà que probablement no existeix i un país que els accepta però no els acull.
El protagonista, en Joan Deltell, deambula per una ciutat decadent i pobra. Casat amb una mexicana, es resisteix a acceptar com a propis els costums locals mentre somnia en un retorn improbable a Catalunya. Pere Calders pinta l'entramat català a Mèxic amb un realisme xocant.

L'ombra de l'atzavara va ser una novel·la poc compresa quan es va publicar, considerada poc "històrica" per uns i poc "literària" per d'altres, ja que el testimoni de Calders no s'ajusta a allò que s'entenia majoritàriament com a tal a l'època i les tècniques que utilitza no són les que reivindiquen com a renovadores els defensors del "realisme històric". S'obre a una visió nova de la realitat amb aquell compromís que, segons paraules que Calders llançava contra la uniformitat del Realisme Històric, una visió que consisteix a «buscar altres noms a les coses per veure si es poden expressar amb una altra profunditat o una altra dimensió».

Tots hem viscut, de petits, com l'avorriment s'apoderava de nosaltres un cop passada la rauxa dels primers dies d'estiu. Sentíem que els dies s'allargaven més enllà de les possibilitats dels nostres jocs i distraccions. La Coraline Jones, protagonista d'aquest còmic, també s'avorreix: els seus pares estan massa enfeinats per estar per ella i no hi ha cap altre nen amb qui jugar. Què fer? Jugar als exploradors! A la Coraline li sembla una idea genial, ja que s'acaba de mudar amb la seva família a una casa enorme enmig del camp.Tot explorant, troba una porta misteriosa que l'atrau poderosament i decideix obrir-la, submergint-se en un malson del qual només podrà despertar fent servir tota la seva intel·ligència i el seu valor...

Com ja haureu endevinat, Coraline guarda moltes similituds amb l'Alícia al país de les meravelles, però l'obra ho assumeix i fa d'això una virtut. Seguir les passes de Lewis Carroll no és una tasca fàcil, i Neil Gaiman se'n surt gràcies a un talent innat i a un coneixement profund dels mecanismes de la ficció. L'autor teixeix la trama amb elegància, dotant de personalitat pròpia a la seva protagonista, encantadora en la seva ingènua, però ferma, determinació de derrotar la bruixa i tornar amb els seus pares autèntics. No només això, sinó que enriqueix el material de referència establint un curiós diàleg entre ambdues obres. L'obra és tan bona que va ser duta a la pantalla gran. Aquí teniu el tràiler:

I recordeu, que de vegades, és una sort tornar de les vacances!  

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona al Bibarnabloc

Molts de nosaltres prenem whisky sense entendre'n gaire. No és necessari, però, conèixer els detalls de la seva fabricació per poder gaudir d'una copa; ara bé, el plaer i la satisfacció augmenten considerablement si es tenen alguns coneixements bàsics.

Gràcies a Charles Maclean, un dels escriptors més importants en aquest camp, podem endinsar-nos en un gratificant viatge de descobriment de l'espirituós més noble del món, el whisky!

I és que teniu al davant la guia visual perfecta per endinsar-vos-hi. Una completa i acurada informació sobre els orígens del whisky, els ingredients  per elaborar-lo, les tècniques de producció, la maduració, l'embotellament, i a més, l'avaluació mitjançant el tast. La varietat d'equips, les pràctiques utilitzades i la interacció de les matèries primeres donen com a resultat infinitat de matisos i estils regionals que els identifiquen. És per això que el llibre presenta una descripció de destil·leries de diversos països com són Escòcia, Irlanda, Estats Units, Canadà, etc. Aquest és, òbviament, el regal ideal per a qualsevol amant del whisky.

Hi ha ciutats que tenen una màgia especial que fa que encara que no les coneguis, exerceixen una atracció misteriosa. Això fa que més d'hora que tard, qui pateix aquesta crida les acabi visitant. Una de les raons que expliquen aquesta atracció és la literatura: les bones novel·les que tenen com a escenari o protagonista, o dels dues coses alhora, a les ciutats.  Els llibres d'Erri de Luca tenen aquesta poderosa arma: en el meu cas em vaig enamorar de Nàpols amb la lectura de les obres de l'autor italià. I em perdonareu la llicència futbolística per donar-vos una altra d'aquestes raons: abans ho havia fet el Napoli de Maradona. Dues de les millors novel·les de De Luca, Montedidio o El dia abans de la felicitat, tenen a Nàpols com a fortíssim teló de fons de la narració que ens descriu els feliços dies de la infància dels protagonistes. Aquest és un element comú amb Els peixos no tanquen els ulls, i per tant una constant de la prolífica obra de l'autor.

Erri de Luca durant la presentació d'Els peixos no tanquen els ulls a la Biblioteca Esquerra de l'Eixample-Agustí Centelles el 15 de març de 2012.
Foto: Jordi Casañas

Erri de Luca ens narra en aquesta breu novel·la (com totes les que ha escrit) l'estiu d'un infant de deu anys en el qual sembla que li hagi de passar tot: el primer amor, la primera baralla amb d'altres nois, la primera decepció, l'adquisició de valors morals, etc... Unes descobertes que van modelant-se a patir amb l'experiència vital i les lectures del protagonista. De Luca no abandona tampoc en aquest llibre l'ús poètic del llenguatge tant singular que utilitza a tots els seus llibres, i que fa que la lectura sigui fàcil però no lleugera. Que hàgim d'assaborir cada frase com si fos un vers. L'autor ha confessat que aquesta novel·la és la més autobiogràfica de totes les seves, ja que moltes de les situacions narrades són records de la seva pròpia infància. És per això que la seva ciutat, Nàpols, hi té el seu paper, encara que no tan important com a les altres dues novel·les citades, però hi és present de forma lleu a tot el llibre. Els peixos no tanquen ells ulls, una bona oportunitat d'apropar-se a un dels escriptors italians més interessants del moment, que ja fa temps s'ha significat a una veu pròpia.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona al Bibarnabloc

Fruites, verdures, cereals, hortalisses... aquest llibre explica com treure el màxim partit dels aliments crus per augmentar la salut, combatre el cansament, aconseguir un pes ideal o solucionar problemes digestius.

Les característiques bioquímiques d´aquests aliments es mantenen intactes i per tant el seu contingut en vitamines i minerals no es veu modificat.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

 

Trobar respostes als dubtes que habitualment es fan els pares respecte de la enueresi i que molts cops no s'arriben a formular al especialista.

Quins remeis es feien servir antigament per intentar corregir la incontinència i quines són les claus mèdiques, i no psicològiques, com es creia fins fa molt poc temps, que justifiquen  aquest trastorn.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

Jofre és un habitual de la firma Cossetània (el recordareu en el seu mític "La Cuina del calçot"). Va treballar a diferents hotels i fondes de tot el país fins que ha esdevingut un referent en la cuina casolana catalana.

En aquest llibre hi podem trobar, com aquell qui diu, una recepta de pa torrat per a cada dia de l'any. Hi ha torrades molt simples, però molt gustoses, i d'altres de complexes. Alhora, hi incorporen tant el món vegetal (tomàquets, pebrots, cebes, calçots, patates, cols, espàrrecs, albergínies…), com els productes del mar (sigui el peix fresc o en oli, salat o fumat), com carns ben diverses (llom, pernil, botifarra, rosbif, sobrassada, gall dindi, patés…) o, finalment, tota mena d'amaniments, salses i condiments. Aquesta varietat d'ingredients ens dóna un autèntic joc culinari de sabors i propostes.

Aquesta obra ja va per la segona edició. Aprofitem per destacar un parell de receptes: la torrada de carpaccio de bacallà amb pebrots del piquillo i la torrada de melmelada de préssec i formatge rocafort, dues propostes ben diferents. Com diu Jaume Fàbrega en el pròleg, "la torrada és com el pa elevat a la categoria d'allò daurat, cruixent, sovint més abellidor i mengívol. I per mor de la seva escalfor, convertit en plat, fins i tot plat complet o un sopar lleuger o, és clar, un esmorzar substanciós".

La Barcelona preolímpica dels anys vuitanta, viva, densa i bruta. La visita del Papa sota una pluja persistent. Una dona que ha fugit d'un passat tèrbol i s'instal·la en la Barcelona burgesa i claustrofòbica de la part alta. Un viatge sense retorn Rambla avall, enmig de transvestits savis, sexe encomanadís i homes enigmàtics. Tot plegat amb el teló de fons dels records d'infantesa del riu i de les muntanyes del sud del país.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Nascuda una dècada després de l'aparició dels primers zombis, en un món on la civilització amb prou feines sobreviu en enclavaments dispersos, Tremp ha passat els seus escassos 15 anys de vida entre aquestes criatures; sap com evitar-les i, en cas que acabin creuant-se en la seva camí, sap també com matar-les. Amb aquesta bella i pertorbadora novel•la, Alden Bell ens submergeix en un món on el malson i la bellesa són les dues cares d'una mateixa moneda. A través dels ulls de la seva inoblidable heroïna serem testimonis dels petits miracles de l'apocalipsi i descobrirem que, en definitiva, no hi ha pitjor infern que el que un mateix porta a sobre.

Ramón Rodríguez, líder de The New Raemon,  banda de l'escena musical indie nacional, es recolza en els pinzells de la dibuixant Cristina Bo per fer una mirada al passat: la seva família, els metges, el còmic, el cinema i la saga Star Wars, la música ..., a aquest passat que durant molts anys va tenir la particularitat d'estar determinat per les seves "absències", una mena de desmais epilèptics que van condicionar el seu dia a dia i la seva creixent relació amb la música, fins que va aconseguir superar . I ho fa amb humor i sense buscar la transcendència.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

A "Pensar el segle XX" l'historiador Tony Judt (1948-2010) dirigeix la seva excepcional mirada de gran angular sobre els principals corrents de pensament del segle passat. Seguint el fil de la pròpia experiència i autobiografia intel·lectual, Judt traça amb l'eloqüència i l'amenitat que li són característiques la història del pensament del segle XX, els triomfs i els fracassos dels intel·lectuals més influents, i ens n'apropa les idees i el risc que han comportat els seus compromisos polítics. Obra pòstuma, escrita a partir d'una sèrie de converses amb el seu amic i company historiador Timothy Snyder que van tenir lloc durant els darrers mesos de vida de Tony Judt.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

 

Fa setze anys que la Dora i en Luka no es veuen. De petits eren inseparables i passaven llarguíssims dies d'estiu a les platges de roques del petit poble de pescadors de Croàcia on van néixer. Però d'un dia per l'altre, els pares de la Dora decideixen anar-se'n a viure a França, i en Luka es queda sol al poble. Les seves vides avancen al ritme descompassat propi dels adolescents fins que, als vint-i-cinc, l'atzar farà que es retrobin en una exposició que en Luka fa a París. Com si el temps hagués estat aturat durant tots aquests anys, la Dora i en Luka reprenen la complicitat de seguida i comencen una història d'amor que semblava escrita i predestinada. Però quan en Luka torna a casa uns dies per acabar de posar ordre a la seva vida i tornar als braços de la Dora, la distància fa trontollar les certeses més inimaginables. "Cada dia, cada hora" és una història d'amor moderna, fresca i commovedora que no deixarà cap lector indiferent.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

La història d'un segrest explicat al detall gràcies a testimonis i informes policials reals.

El 4 de desembre de 1997, quan només tenia 18 anys d'edat, Melina va ser segrestada quan es dirigia a la Universitat de Lima, Perú. Aquest "plagi" (com s'anomena al segrest al Perú) va ser una experiència traumàtica que va durar 3 dies i que la marcaria per sempre. Dotze anys després, el prolífic autor Hernán Migoya, actual marit de Melina, va decidir reconstruir els fets a partir dels testimonis dels involucrats, així com dels informes policials del succés i les transcripcions dels interrogatoris. Una tasca de prop de tres anys de treball juntament amb l'artista Joan Marín que ha donat com a fruit una impressionant novel·la gràfica.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

Aquest llibre és un passeig per l'Antiguitat seguint un itinerari subjectiu i lliure de qualsevol lligam. L'objectiu d'aquest passeig és buscar en els mestres antics unes regles de vida i pensament de les que no tenim avui en dia. No es tracta de preguntar-li a Sòcrates de quin costat hem de dormir, ni a Epicur què és el que cal menjar al matí, ni a Sèneca com gestionar els nostres estalvis. Es tracta més aviat d'abordar d'una altra manera algunes experiències de vida i de pensament, centrals per als grecs i els romans, en què tots puguem inspirar.

En un moment en què els canvis que estem vivint tendeixen a fer oblidar les humanitats, les trobades amb la humanitat antiga s'han de multiplicar ja que aquests periples pel passat condicionen, en gran part, el nostre futur.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

En aquests textos ocults fins fa molt poc, Diderot ataca l'absolutisme, el fanatisme religiós, l'esclavitud i els diferents abusos del poder. Un al·legat radical per la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

"Amb el corrent de proa" és una expressió que Jaume Vicens va utilitzar poc abans de morir per resumir com havia estat la seva vida, que identificava amb una de les circumstàncies més adverses de la navegació. El corrent que alenteix l'avenç d'un vaixell és la metàfora de les contrarietats que van haver d'enfrontar Vicens i molts altres intel·lectuals per tal de sobreviure al desmantellament cultural que comportà la victòria franquista. Tot i que la decisió de quedar-se al país li va significar patir la depuració i l'allunyament de la Universitat, Vicens va tractar de recuperar la seva carrera acadèmica. Al llarg de les dues dècades següents, aquest procés personal es va anar ampliant cap a un progressiu compromís com a historiador. "Les vides polítiques de Jaume Vicens Vives" són el resultat d'aquesta evolució.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Els sindicats són una figura social amb un passat épic a causa de la persecució de la que foren objecte durant el franquisme, encara que, en els darrers temps, els mitjans de comunicació i les enquestes d'opinió n'ofereixen un punt de vista crític. Aquest llibre pretén incidir sobre aquesta situació analitzant la seva utilitat en les societats del segle XXI. Analitza els elements que configuren la presència sindical i la seva capacitat de representació tenint en compte la les noves figures del treball en un món global.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.