La diabetis tipus I sol afectar a nens i joves, normalment per sota dels 30 anys. Aquest és un llibre de consulta adreçat a aquelles persones a les que se'ls ha diagnosticat aquest tipus de diabetis i a les seves famílies.

Ofereix criteris i pautes per ajudar a trobar la manera de conviure i gestionar la diabetis de la millor manera possible.

Hi trobem explicacions de la malaltia, dels objectius a assolir amb el seu tractament i dels tipus d'insulina, també consells d'alimentació i d'exercici, la valoració del seu impacte psicosocial i pautes per a la prevenció de complicacions tardanes de la diabetis.

La presentació és molt didàctica amb una distribució que permet llegir-lo tot seguit o de manera fragmentada segons l'aspecte que ens interessi més.
 

Història de ficció protagonitzada per Aurora, l'ambiciosa propietària de les caves Brucart, la seva família i els personatges del seu entorn els quals van evolucionant a mesura que avança una història que va descobrint fets del passat. La lectura és molt visual i queda palès que l'autora és guionista de televisió.

La ficció es desenvolupa a Sant Pau, poble imaginari del Penedès on el silenci escoltat des de les vinyes emmascara els secrets de la família més reconeguda de la comarca la qual és còmplice del conreu de la vinya, de la feina del celler i del negoci del cava.

Un desgraciat accident desenvoluparà una progressió de canvis i de relació interpersonal entre els membres de la família que enllaçaran fets del passat amb un futur esperançador.

Novel·la de misteri i de recuperació de l'equilibri interior d'una dona intel·ligent i lluitadora que amb la seva dedicació arriba a convertir les caves Brucart en un petit imperi conegut arreu.
Els seus fills han estat forçats a allunyar-se de la mare per desenvolupar-se per ells mateixos lluny de les directrius d'una mare autoritària i controladora.

Recomanat per la Biblioteca Frederic Alfonso i Orfila de Sentmenat.
 

Abel és una pel·lícula mexicana dirigida per l'actor Diego Luna. A Diego Luna, li coneixem sobretot la seva faceta d'actor, ja que ha participat en diferents produccions, sobretot nord-americanes, però també mexicanes i espanyoles. Diego Luna, debuta com a director de ficció amb Abel, i ho fa acostant-se a una realitat i a una societat, la mexicana, que coneix bé.

Abel és un nen de nou anys que, per la seva conducta és internat en un hospital psiquiàtric. Cecília, mare soltera, està segura que el millor pel seu fill és que torni a casa seva amb la seva família. Convenç el metge perquè el deixi tornar a casa una setmana, durant la qual intentarà demostrar que no cal que ingressi en un centre, però es veu impotent davant de l'actitud del seu fill, que ha adoptat la personalitat del pare.

Destaca d'aquesta pel·lícula l'acció que es va desenvolupant en un to quasi còmic, amb escenes absurdes que fan somriure al espectador, però amb un rerefons tràgic. Un dels temes de fons d'aquest film, l'absència del pare i les conseqüències que això comporta en l'entorn familiar, és un tema molt tractat en el cinema, però en aquest cas el director aconsegueix donar-li un toc personal, amb referències a la situació social a Mèxic i al somni americà.
 

Recomanat per la Biblioteca Central de Terrassa.

Si us diuen allò que últimament sovinteja: "Recomana'm una novel·la que sigui distreta i acabi bé, que ja tenim prou mals de cap", no recomaneu "La néta del senyor Linh" de l'escriptor francès Philippe Claudel. Professor d'antropologia a la universitat i de nens discapacitats i presos, ens explica la duresa de la guerra i les seves conseqüències (sol·litud, incomunicació, desarrelament, pèrdua d'éssers estimats, etc.) d'una forma senzilla, tendra, íntima i deliciosa...gairebé poètica.
En aquest relat cru i punyent l'autor té l'habilitat de conmoure el lector aprodundint en l'ésser humà amb poques paraules, pocs personatges i pocs decorats.

En aquest sentit és un relat minimalista. Aquesta nuesa queda però emplenada de petits moments: l'amistat, els sentiments, l'amor a la família i a la terra, a la vida tranquila, la comunicació i la generositat per exemple, que són autèntics regals, aquelles petites grans coses que perduren. La bona traducció al català i el final sorprenent, accentuen l'essència de l'obra.

Recomanat per la Biblioteca Àngel Guimerà de Matadepera.

El lector, relat agredolç de les dificultats que planteja l'adolescència, centrades en el descobriment de l'amor i la sexualitat del protagonista, Michael Berg, té com a escenari l'Alemanya dels anys cinquanta, un país que viu en contradicció entre les ferides del passat i un futur incert, ambivalent. Els personatges es mouen dins un ambient enrarit, on les relacions personals estan marcades per les veritats ocultes i la solitud.

Michael Berg i Hanna són la parella protagonista de la novel·la. El primer intenta entendre un passat, el de l'adolescència, que li planteja ara, en la seva vida adulta, moltes incerteses i angoixes, alhora que busca, gairebé amb desesperació, acceptar la història del seu país, Alemanya.

Hanna, la dona madura encarregada de portar el pes argumental de la història, és la figura desdibuixada pel record del jove, plena de contradiccions i mentides, i que nosaltres, els lectors, haurem de reconstruir.

Potser, ens diu Schlink, la literatura, les històries fictícies que ens permeten endinsar-nos en una altra realitat són, al capdavall, una de les poques maneres que tenim de trobar-nos a nosaltres mateixos i intentar entendre els altres.

L'autor, que va néixer a la ciutat alemanya de Bielefeld (19449, va estudiar Dret, professió a la qual es dedica en qualitat de jutge.

Recomanat per la Biblioteca Josep Mateu i Miró de Castellbisbal.

Es tracta d'un joc de plataformes on haurem de fer servir la nostra habilitat perquè Mario completi els diferents mons, viatjant de galàxia en galàxia.

El nostre heroi haurà d'assolir les aventures que viurà en els diferents nivells, a vegades cap per avall, d'altres flotant d'un lloc a un altre, sobre el llom de Yoshi...

Els jugadors més hàbils intentaran fer-se amb les medalles de cometa, que desbloquejaran nivells més difícils, amb nous reptes.


Pàgina web oficial
 

Recomanat per la Biblioteca Districte 3 de Terrassa. 

El director català Marc Recha ens porta de la mà de l'Arnau, un adolescent encara a la deriva, per una Barcelona que no surt a les guies, una ciutat en continu canvi i descomposició. De fet, les localitzacions de Petit Indi formen part d'un decorat natural que el temps ha anat modificant. El barri de Vallbona, empresonat entre els vuit carrils d'una autopista, dues carreteres, les vies del tren, i el riu Besòs; la Barcelona del canòdrom i les curses de gossos, entre d'altres.

Un univers que serveix al director per explicar una petita història, una mena de faula, on assistim a un ritus de pas a l'edat adulta de l'Arnau.
 

El Moianès ens ofereix uns paisatges tranquils, variats i amb bones vistes cap als parcs del Montseny, Montserrat i St.Llorenç. Els 20 itineraris triats no ofereixen cap dificultat: hi ha poc desnivell i són més pistes que corriols. 

L'interès rau en la barreja entre el paisatge i l'empremta de l'home, de la prehistòria fins ara trobarem: coves prehistòriques, dòlmens, molins, masies, castells, esglésies, ermites..  

Miriam Katin és una dibuixant hongaresa que ha viscut entre el seu país, la ciutat de Nova York i Israel. Ha conegut de prop l'Holocaust i va viure en un kibutz, experiències que queden reflectides a "Por nuestra cuenta".

Ambientat en el present i el passat, el còmic ens explica les peripècies d'una mare i la seva filla, Miriam, a finals de la Segona Guerra Mundial. Mare i filla marxen d'Hongria davant el perill de l'ocupació del país per part dels nazis. En la seva fugida són testimonis de les atrocitats del genocidi contra els jueus.

Tanmateix el dramatisme del llibre no es troba tant en aquestes atrocitats, com en la qüestió de Déu. El llibre comença amb aquestes paraules: "En el principio, las tinieblas estaban sobre la faz del abismo. Y dijo Dios: hágase la luz". Però es tanca amb aquestes altres: "Y entonces un día, Dios reemplazó la luz con la oscuridad". I qui qüestiona la raó de Déu és precisament la petita Miriam.

Més informació:


Pàgina web oficial de Miriam Katin.

Explicar històries noves de personatges tan icònics i amb tanta història rera seu com Superman pot ser realment complicat. Hi ha el perill molt probable de repetir esquemes o visitar llocs ja vistos multitud de vegades. Així que, si es vol donar una nova visió de Superman (que és el personatge que ens ocupa), més val anar a buscar un guionista amb idees modernes i transgressores que pugui aportar una visió completament diferent d'un personatge amb més de setanta anys d'història. I en el món actual del còmic americà aquest guionista no podia ser un altre que l'escocès Grant Morrison. La jugada de DC, s'ha de dir, no va ser del tot original. A Morrison l'acompanya en aquesta aventura el dibuixant Frank Quitely: un duo ja conegut per altres obres com Flex Mentallo o per ser els artífexs de la renovació d'uns personatges tan populars com els X-Men. El resultat és una obra potent de gran qualitat tant en el guió com en el dibuix i que permet recuperar aquell sentit de la meravella que havia tingut Superman fa tants i tants anys.

Ja s'acaba la temporada de bolets, però no ens hem pogut estar de recomanar aquest llibre que, de la mà d'aquest famós expert amb parada a la Boqueria des de fa més de dues dècades, ens explica les qualitats culinàries de cada bolet, dóna les seves receptes preferides i la dels millors xefs del país i també ens assessora sobre com fer-ne conserves.

Una joia de la cultura gastronòmica catalana amb il·lustracions en color que no us heu de deixar perdre. 

Una explicació d'allò més planera sobre com és el cor i el seu funcionament i què el pot afectar.

El cor és la bomba de la vida i per tant cal mantenir-lo sa i fort, intentant que funcioni sempre de la millor manera possible.

El Dr. Josep Maria Caralps, Director de la Unitat de Cirurgia Cardíaca de l'Hospital Quirón, ressalta les característiques més importants i específiques d'aquest òrgan muscular i també les malalties més freqüents que n'afecten el correcte funcionament. També dóna consell sobre estils de vida que poden aportar beneficis per tenir un cor i un cos sa.

Los Soprano és una sèrie de televisió creada i produïda per David Chase i ja s'ha convertit en un autèntic clàssic del gènere. Es va estrenar al gener de 1999 i s'ha mantingut sense interrupció durant sis temporades al canal HBO.
Ha estat premiada amb vint-i-un Emmy i cinc Globus d'Or.

Es tracta d'una sèrie sobre mafiosos italoamericans. El seu protagonista i capo de New Jersey, Tony Soprano (James Gandolfini), comença a tenir problemes d'ansietat i estrès, i recorre a una psicòloga. Però a més, és pare i marit, té una mare insuportable i una dona que no vol saber d'on venen els diners. Les intrigues mafioses es barregen amb les familiars, els negocis legals amb els il·legals i entre les lluites de poder de les altres famílies de la zona. La sèrie desenvolupa el seu fil argumental temporada rere temporada, fet que només havia succeït abans amb els anomenats "culebrons". Compta amb 6 temporades i 86 capítols.

Entre els  punts forts de la sèrie hi destaquen els personatges secundaris, les ambientacions, la música, la direcció tècnica i la qualitat artística. Sense dubte, és un entreteniment de luxe.

Recomanat per la Biblioteca Can Puiggener de Sabadell.

No és freqüent en absolut que un llibre de tan curta extensió com el que ens ocupa, tingui paradoxalment una intensitat dramàtica tan forta. És en efecte així en aquest títol, El xal, escrit per la Cynthia Ozick. L'autora és nord-americana d'origen jueu, nascuda el 1928 a Nova York. Encara que per aquí no sigui molt coneguda, és tota una dama de les lletres, amb molt de prestigi guanyat al llarg del temps, i nombrosos guardons concedits. De tota manera, amb anterioritat se n'han editat algunes de les seves obres en castellà.

El volum que us presentem és de fet el primer cop que es publica una obra seva traduïda al català. Sota el títol unitari d'El xal, trobem dos relats breus (un més que l'altre), que funcionen de manera complementària. El primer es diu així mateix: El xal, i l'altre es titula Rosa. Rosa és també el nom de la seva protagonista, una dona polonesa i jueva, que ha esdevingut una supervivent dels camps d'extermini nazis. L'experiència, tan dura per a tothom que la va patir, va ser per a la Rosa, especialment traumàtica, i dolorosament inesborrable. Al llarg de les pàgines del volum, se'ns va narrant tot l'horror de la vivència, i també, la impossibilitat de recuperació psicològica que la Rosa arrossega ja per sempre més. Així el succés que actua com a eix que vertebra tota la vida de la Rosa passa a ser una mena d'obsessió que no la deixa avançar en el futur. El xal del títol és un objecte tangible, relíquia del passat, autèntic fetitxe de la memòria. Mitjançat el xal, elevat a la categoria de símbol, el personatge, i a través d'ell, l'autora, defensa la necessitat de mantenir la memòria. Ho fa però, sense cap mena de victimisme. Es tracta d'una mirada que demana de nosaltres complicitat i compromís.

És innegable que es tracta d'una història ben dura. Però alhora necessària, ara que sabem que tots els extrems es toquen, i que de vegades, les víctimes poden transformar-se en botxins. Una cosa però, no canvia, la naturalesa del patiment de l'ésser humà. Aquesta n'és una de les coses més universals que existeixen. Precisament, la presència d'aquest element, el dolor, és el que fa que la història d'aquest llibre cobri la seva veritable dimensió.

Aquest llibre és sense cap dubte, literatura de primera. Si sou persones exigents en quant la lectura, ja trigueu en llegir-lo.
 

Recomanat per la Biblioteca Can Sant Joan de Montcada i Reixach.

Lohengrin és la tercera òpera romàntica en tres actes, amb música i llibret de Richard Wagner, que fou estrenada el 28 d'agost de 1850 al Teatre de la Cort de Weimar.

Aquesta òpera explica l'arribada del cavaller Lohengrin al ducat de Brabant, regentat al segle X per Telramund, per salvar Elsa de la falsa acusació de la mort del seu germà (Gottfried) i per regir els seus ciutadans amb justícia i bondat.
Lohengrin apareix dalt d'una petita barca arrossegada per un cigne. Proposa a Elsa desafiar a Telramund per demostra la seva innocència, i en cas de vèncer, casar-se amb ella i protegir el seu ducat, amb una única condició:

"Mai no em preguntaràs,
ni tindràs neguit per saber
de quin lloc he fet el viatge,
ni quin és el meu nom, ni quin el meu llinatge!"

Però Ortrud, esposa de Telramund, en la voluntat de recuperar el poder del seu marit, genera en Elsa el dubte i la por. Per això, després de les noces, ella li fa la fatal pregunta.
Lohengrin, en defensa pròpia, mata Telramund, dona a conèixer la seva identitat, explicant que pertany a la confraria dels cavallers del Sant Grialt i és fill de Parsifal, i anuncia que el fet d'haver revelat el seu secret l'obliga a tornar al castell de Montsalvat, seu d'aquesta ordre religiosa.
Davant la marxa,  Elsa mor de tristesa en braços del seu germà, a qui donaven per mort però que en realitat havia estat metamorfosat per Ortrud en la figura del cigne que arrossegava la barca de Lohengrin.

És l'obra més amarga i pessimista de Wagner, que presenta la mediocritat del món i la incapacitat humana d'acceptar i acollir un ideal de justícia.
Des del punt de vista musical, és la primera vegada que Wagner utilitza el seu famós leimotiv (petites melodies cantades o instrumentals, que representen entre d'altres a personatges, idees, objectes i sobretot sentiments com tristor, alegria, por, odi, amor o heroisme)

Els números musicals més coneguts popularment d'aquesta òpera són:

El preludi, basat en el tema del Grial que està present a tota l'obra. 
 

La marxa nupcial de l'escena primera de l'acte III.
 

A Catalunya, la primera representació d'aquesta obra wagneriana va tenir lloc el 17 de maig de 1882 al Teatre Principal de Barcelona.

Recomanat per la Biblioteca Vicente Aleixandre de Bàdia del Vallès.

Es tracta d'una novel·la de fantasia històrica on el protagonisme principal, el nucli de la història, és la màgia. Aquesta obra, que va suposar 10 anys de creació per a l'autora, Susanna Clarke, ens mostra la màgia en el seu estat més pur i fantàstic, però també ens trasllada a l'Anglaterra de principis del segle XIX, en una barreja perfecta de fantasia i història, enllaçant esdeveniments reals i fets màgics.

La novel·la parteix de la premissa que la pràctica de la màgia ha decaigut a Anglaterra fins gairebé desaparèixer. En aquest moment apareix el senyor Norrell, un autèntic mag que practica la màgia i que fa canviar els plantejaments de la societat del moment. Juntament amb el senyor Strange, el seu deixeble, lluitaran per retornar a la màgia anglesa, la seva glòria passada.

L'estil irònic i elegant de l'autora i les il·lustracions a carbonet fetes per Portia Rosenbert, fan que la novel·la sembli un autèntic volum del segle XIX. En la narració queda reflectida l'alta societat de l'Anglaterra de l'època, els costums, i el llenguatge aristocràtic. A més, utilitza molts peus de pàgina per proporcionar dades reals de l'època, el que fa que el lector tingui la sensació que la història va passar realment o, si més no, que podria haver passat.

Recomanat per la Biblioteca La Serra de Sabadell.

Jonathan Strange i el senyor Norrell, editada per primer cop al 2004, ha venut més de 600 mil exemplars i ha guanyat diversos premis literaris a la millor novel·la fantàstica: Hugo, World Fantasy Award i Mythopoeic Award. 

En pocs anys, en el món de la fotografia s'han produït grans canvis. Les càmeres són cada dies més bones i ara els fotògrafs poden fer bones i centenars imatges. Però una de les principals preocupacions és la forma de gestionar i tractar els arxius digitals: com arxivar, cerca protegir i reutilitzar les seves imatges una i altre vegada.

Aquest llibre inclou les millors solucions, sent una guia perfecta per ajudar a crear i administrar el seu arxiu fotogràfic. Qualsevol que capturi, escanegi o emmagatzemi imatges digitals està gestionant el tractament d'un arxiu digital, però pocs ho fan d'una forma que tingui sentit. El prestigiós fotògraf comercial i editorial, Peter Krogh, també treballa com a consultor de nombrosos fabricants de software, organitzacions i institucions amb la voluntat d'oferir ajuda a tots: professionals, aficionats i estudiants de fotografia digital.

Més informació:

Pàgina oficial de Peter Krogh.


Portal amb vídeos de l'autor.

En aquesta novel·la, de rerafons autobiogràfic publicada el 1947, Imre Kertész, narra la experiència vital d'un jove de quinze anys en un camp de concentració nazi. D'històries com aquestes en trobem diversos exemples en la extensa literatura sobre l'holocaust (Primo Levi, Jorge Semprún entre altres), però en aquest cas ens sorprèn la manera com ens ho explica el protagonista, amb una fredor, un distanciament, una objectivitat exempta de sentimentalisme de cap mena, i amb una ingenuïtat que no acaben de comprendre si és real. Els fets se'ns narren des de la mirada d'un jove que es veu immers en un món que no acaba d'entendre, però en el qual aprendrà què cal fer per suportar el sofriment del dia a dia per tal de sobreviure.

György Köves, un jove de 14 anys, du una vida tranquil·la a Budapest quan es troba que de cop ha de lluir una estrella groga a la camisa, que al seu pare ha d'abandonar la família per anar a fer treballs obligatoris, i que també ell mateix es obligat a posar-se a treballar. Una dia, de camí cap a la feina, l'autobús on viatjava es obligat a aturar-se, i comença un viatge que el portarà primer a Auschwitz-Bikernau i després al camp de concentració de treball de Buchenwald i Zeitz. El jove ens conta tot el que li passa: infeccions de tota mena, la gana, els maltractaments, la mort, la pèrdua d'identitat, la pròpia degradació física i moral, l'absurd d'algunes situacions i la sensació de viure sense destí, o amb un destí que no havia busca. També ens explica el seu alliberament i el sentiment de culpa per haver sobreviscut, quan en retornar a la seva ciutat es conscient de que no pot oblidar tots els horrors viscuts i viure com si no hagués passat res.             

Imre Kertész, nascut el 1929, d'ascendència jueva, fou deportat el 1944 a Auschwitz i després a Buchenwald d'on fou alliberat el 1945. Després del seu alliberament es dedicà al periodisme en un rotatiu de la ciutat de Bucarest fins que fou acomidat, el 1951, en pujar al poder el Partit Comunista d'Hongria. En aquell moment inicià la seva activitat com a traductor. A patir dels 70 es dedicà plenament a la literatura, de les seves obres destaquem: Fiasco (1988), Kaddish pel fill no nascut (1990), Jo, un altre (1997). El 2002 fou guardonat amb el premi Nobel, esdevenint el primer autor en llengua hongaresa en rebre aquest guardó. L'any 2006 el director hongarès Lajos Koltai va portar al cinema Sin destino.

El sector bancari està en el punt de mira. La desregulació i opacitat del sistema financer, la creació de bombolles especulatives, la liberalització del moviment de capitals i els paradisos fiscals, el desenvolupament de complexes productes financers sense un càlcul real de les seves conseqüències en el global de l'economia, la financiarització de l'economia del sector públic,... són responsables de la crisis financera a la que actualment ens enfrontem. Les solucions són incertes, però com a primer pas per a enfrontar-nos al model bancari actual, ¿què millor que conèixer i desmuntar la seva estratègia?

Això és el que es va proposar Núria Güell al coordinar el projecte Aplicación legal desplazada #1: reserva fraccionaria. 2010-2011, amb la intenció de visibilitzar davant la població l'estratègia que té la banca per a generar diners. Per tal de dur a terme aquest projecte va crear dues propostes, de formació i informació, amb l'objectiu d'ensenyar a la població estratègies per a expropiar diners als bancs i/o entitats financeres. Si la banca ho fa amb la ciutadania, ¿per què no ho ha de fer la ciutadania amb la banca?

El primer pas fou una jornada pedagògica titulada ¿Cóm podem expropiar diners a les entitats bancàries?, tenint com a tutors als expropiadors Lucio Urtubia (manobre anarquista que, sense faltar cap dia a la seva feina en la construcció, va estafar 3.000 milions de pessetes a Citibank mitjançant la falsificació massiva de traveller checks) i Enric Duran (el 2008 anuncià públicament que havia estafat gairebé mig milió d'euros a 39 entitats financeres, destinant els diners a finançar projectes dels moviments socials catalans), i l'economista Qmunty. En aquesta jornada s'exposà l'estratègia que usa la banca per a crear diners i diverses formes d'expropiació de diners dels bancs. El segon pas va ser la creació d'un manual amb diferents estratègies d'expropiació, assessorament legal i textos reflexius; obra que ressenyem en aquest post.

El manual Cómo expropiar a los bancos = Com expropiar als bancs, consta de cinc capítols: I. El mecanisme de la mandràgora I per Qmunty, on s'exposa com la banca crea el diner i com mitjançant el deute s'estructura el sistema monetari; II. Manual – Pas a Pas per Enric Duran, explica la metodologia pràctica per a realitzar l'estafa al banc: els sistemes d'informació de les entitats financeres per al control de la morositat, els criteris per a concedir els préstecs, els documents que es requeriran, les variables de l'acció expropiadora a portar a terme i la finalització de l'acció amb l'obtenció dels diners; III. Entre la realitat i la legalitat per Simona Sarau, es descriuen les imputacions legals de les que pots ser objecte si has realitzat l'estafa financera, les conseqüències que se'n poden derivar, i com evitar o disminuir les imputacions legals: estafa de crèdit, falsificació de document privat, alçament de béns o insolvència punible i delinqüència organitzada; IV. ¿Deus diners al banc? Si no pagues seràs lliure pel Col·lectiu Crisis, on es desmitifica el concepte de morós per no pagar els deutes i s'explica quines conseqüències comporta: embargament de comptes o nòmina i de béns presents i futurs, o un judici civil; V. No crec en res però crec en tot per Lucio Urtubia, fa una explicació de la seva participació en el projecte de Núria Güell i en la jornada pedagògica que es va dur a terme a finals del 2010.

Per a la consulta en línia del projecte, podeu consultar el seu web www.nuriaguell.net, el trobareu sota el títol Aplicación legal desplazada #1: reserva fraccionaria. 2010-2011.

• Per a la consulta en línia del manual, sota llicència Creative Commons:

Com podem expropiar diners a les entitats bancàries? Aplicació Legal Desplaçada #1: Reserva Fraccionària.pdf (cat)

Cómo podemos expropiar dinero a las entidades bancarias? Aplicación Legal Desplazada #1:Reserva Fraccionaria.pdf (cast)

How expropiate money from the banks? Displaced Legal Application #1: Fractional Reserve.pdf (eng)

• Altres documents relacionats amb el tema que podeu trobar a Biblioteques de Barcelona són:

Duran, Enric. Abolim la banca: testimoni d'un activista que ha desafiat el poder. Barcelona: Ara Llibres, 2009

Arregui, Aitor / Goenaga, José Mari. Lucio. Barcelona: Cameo, 2008. Documental sobre la vida de Lucio Urtubia.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona al Bibarnabloc

Si tens convidats i vols causar una bona impressió, una taula ben servida, adequada a cada esdeveniment per crear l'ambient corresponent, serà la clau de l'èxit, a part de l'àpat en sí mateix. Aquesta obra serà de gran ajuda per escollir la vaixella, els coberts i el seu ordre, les estovalles, la decoració, doblegar tovallons, l'art de servir, etc. La decoració segons el moment del dia o si es tracta d'una festa especial, com ara un bateig, un aniversari o unes noces, ha de ser també la més convenient.

En resum, una obra que sense pretendre ser exhaustiva, serà molt útil a tota persona interessada en aquest art, tant si aspira a ser professional o només pel plaer de fer més atractiva i agradable una vetllada.