Josep M. Vallès Casanova va estudiar enginyeria agrònoma a Barcelona i Lleida. Fa més de deu anys que cultiva hortalisses en una terrassa. Aquesta afició va desembocar fa uns anys en la creació de l'empresa "Tarpuna iniciatives Sostenibles", que es dedica a la promoció i comercialització de l'hort urbà.

Trobem horts a balcons i terrasses, patis escolars... Cultivar és cultivar-nos; ens alliberem de l'estrès, ens motiva a fer exercici i estar a l'aire lliure, oferir aliments frescos i sense química afegida, proveeixen la cuina dels xefs, ens fa ser autosuficients, estalviar i estar ocupats en temps de crisi. Aquest llibre està pensat per als qui vulguin iniciar-se en aquesta apassionant activitat de produir aliments a casa seva. Hi trobarem tot allò que cal tenir en compte per a la instal·lació, maneig i planificació de l'hort i també indicacions per produir compost i de com controlar les plagues. També la descripció detallada de les hortalisses que s'adapten al cultiu en recipients ens donarà una informació més complerta.
 

"M'agrada fer pel·lícules, aquest ha estat el meu gran amor, i sé fer servir una càmera". Aquesta és alguna de innumerables frases de l'autobiografia d'un dels mestres i pioners de la història del cinema, King Vidor (1894-1982).

Un director polifacètic respecte a estil i gèneres, i que va realitzar des de grans pel·lícules de cinema mut fins a cinema a color.

El llibre està dividit en dues parts: la més important, escrita el 1953, ens narra des del seu apropament al cinema com a espectador, quan va treballar com acomodador en una de les primeres sales d'exhibició i va començar, també, a substituir de vegades al projeccionista i a fixar-se en aquestes imatges en moviment i a aprendre.

La segona part, molt més curta, escrita el 1980 explica les seves últimes pel·lícules comercials i el progressiu abandonament de l'univers de Hollywood.

Sense dubte, llegirlesles  memòries de King Vidor és una contínua i inoblidable lliçó de cinema.

Melmelada de caquis, de castanyes, de ceps, de moniato, confitura de mandarina, de mango, gelea de cirerer d'arboç...No et fa venir aigua a la boca?

Aquestes i moltes altres, són algunes de les elaboracions que podràs preparar aquesta temporada per poder consumir mes endavant, tal i com feien les nostres mares i àvies per tal de conservar aliments sans produïts de forma artesana durant tot l'any.

Malgrat tot, aquest impressionant llibre no només conté receptes tradicionals sinó també receptes originals, noves i sorprenents, com ara els xútneis, els pickles o els relishes que són conserves o salses agredolces.

També han pensat en diabétics i celíacs i fan un parell de propostes interessants.

Les autores han provat i dedicat moltes hores a la recerca i la experimentació i estan orgulloses de dir que són receptes que surten bé i que no et deixaran mai malament si en fas un regal o si et conviden a una barbacoa. 

És un manga creat per Katsuhiro Otomo i dibuixat per Takumi Nagayasu a inicis dels 90, després de l'aparició del celebrat treball d'Otomo Akira. La reedició de Norma es presenta en set volums, cadascun dels quals s'inicia amb vuit pàgines a tot color.

La historia transcorre en una Terra post-apocalíptica devastada per la guerra. Narra la historia d'una mare coratge que cerca la seva familia enmig del caos i la desolació mentre lluita per fer del món un lloc millor on poder tornar a viure.

La imatgeria del manga transpira a Otomo. El grafisme és notable, sobretot pel que fa els escenaris i els objectes mecànics que hi apareixen. Força il·lustracions grans, poques explicacions, molta acció, diàlegs breus: l'obra entra per la vista. El personatge principal és femení, cosa que s'agraeix, i la trama, que no és complexa, manté l'interés fins al final. En definitiva, un bon manga pels amants de la ciència-ficció i per descomptat, pels seguidors del gran Otomo.
 

La combinació explosiva de dues actrius mítiques com Bette Davis i Joan Crawford, sota la direcció del cineasta Robert Aldrich va convertir aquesta pel·lícula en tot un clàssic del cinema nordamericà dels anys seixanta.

Produïda i dirigida per Robert Aldrich, adapta la novel·la What Happened To Baby Jane (1960), de Henry Farrell.

Va estar nominada a cinc Òscars, dels quals va guanyar sols un a millor vestuari i es va rodar en exteriors de Califòrnia i en Raleigh Studios, de Hollywood, amb un pressupost d'un milió de dòlars.

Un drama cruel, aspre, dens, sòlid i insòlit una cita imprescindible per a qualsevol cinèfil.
 

Albert Vicens, que és a més de muntanyenc biòleg i historiador, ens confessa que el seu pànic a l'aigua el va mantenir  allunyat del mar durant anys, però que des que va  descobrir el plaer de resseguir el litoral tot caminant ha sentit la necessitat d'explicar la seva descoberta en un llibre per encoratjar els muntanyencs a apropar-se a la costa.

El llibre ens proposa disset excursions senzilles, sense massa dificultat, amb el propòsit de descobrir  alguns dels racons més ferestecs i idíl·lics de la nostra costa. Les rutes són variades, s'ordenen de sud a nord, des del Delta de l'Ebre fins al Cap de Creus, i ens mostren  -sempre que és possible-  racons no urbanitzats, molt adients per recórrer quan no és ple estiu i les platges i camins es mostren solitaris. Cada excursió inclou un petit mapa, una fitxa tècnica amb dades com el punt de sortida i d'arribada, la distància, el desnivell de pujada, una valoració de la dificultat i una descripció del recorregut. 

Marta Pessarrodona ens convida a compartir, al llarg dels vint-i-cinc poemes que formen aquest poemari, la seva petita revolució. I és que l'autora es val de tota la flora i la fauna que l'envolta al seu Mira-sol Alt per crear retrats irònics. Llegint els seus versos ens trobarem amb l'home aràcnid, somriurem amb el mosquit-tigre, serem presents a la metamorfosi del be en llop i potser reconeixem el nom d'algun poeta-aranya al que la autora dedica versos:

Polític

No era pas un bon noi: ho semblava
Era abans, molt abans,
del cotxe amb xofer i les inauguracions
i les declaracions i les reunions
i les intrigues i les esgarrapades
Ara és un home aràcnid...

I entre aquest crit de denúncia social podem gaudir amb sentiments i les vivències que l'autora recorda i de les que ens fa partícips.

L'any 2011 Marta Pessarrodona va rebre el Premi Nacional de Cultura en Literatura, premi en el que va ser reconeguda com a excepcional poeta, narradora, assagista, dramaturga L'any 2019 rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el 2023 la Medalla d’Or de la Generalitat.

Una veritable dona de lletres.

Més informació:

• Marta Pessarrodona a les biblioteques
• Fons especial Marta Pessarrodona

Recomanat per la Biblioteca de MIra-sol Marta Pessarrodona de Sant Cugat del Vallès

Una temporada para silbar, d'Ivan Doig, és una delícia i un dels millors llibres dels darrers mesos.

És una novel·la absolutament captivadora, tendra, divertida de vegades, dramàtica quan convé i deliciosa sempre.

Et trasllada a Marias Coulee (Montana, Estats Units) el 1909. El narrador és Paul, un xicot de 13 anys, orfe de mare i que té dos germans més. Un bon dia, el seu pare llegeix l'anunci d'una "vídua de bons costums" que s'ofereix com mestressa de claus. "No cuina però tampoc mossega", proclama l'anunci per paraules. I la contracta.

A partir d'aquell moment la vida d'Oliver Milliron i dels seus fills canvia per sempre. I no només per la presència de Rose, la majordoma; el seu germà Morris es convertirà en una figura fonamental de la novel·la i de la vida d'aquell poblet perdut.

Morris és un universitari dandi i molt culte que acaba donant classes a l'escola rural, a la qual assisteixen tots els nois del poble en una única aula. Morris revoluciona la forma d'ensenyar i captiva als seus alumnes amb el plaer d'aprendre.

L'escola rural era l'eix de la vida comunitària a Marias Coulee i, anys després, està a punt de desaparèixer. Paul, convertit en un peix gros del departament d'educació, serà un dels que decideixin sobre el seu futur. Aquesta doble trama, passat-futur, dóna més profunditat encara a la història.

Sense girs dramàtics cada deu pàgines, ni canvis d'escenaris exòtics, Una temporada para silbar, editada per Asteroide, se les compon per atrapar el lector.

Ivan Doig (Montana, 1939) ha estat granger, ranxer i periodista. Narrador tardà -va debutar als 43 anys- va escriure aquesta novel·la el 2006. És una obra de maduresa que es pot palpar des del primer moment.

Recomanat per la Biblioteca El Castell de Vacarisses.

Rosa Calvo és doctora en Psicologia Clínica, responsable d'una unitat de trastorns de la conducta alimentària i experta en avaluació neuropsicològica.

Els trastorns de la conducta alimentària – l'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, l'alimentació selectiva o el rebuig del menjar- són trastorns psiquiàtrics greus que poden portar a la mort i que desorganitzen de forma considerable la vida del pacient i del seu entorn. A la primera part de l'obra, s'ofereix informació sobre aquest tipus de trastorn mental –definició i característiques de la malaltia, causes i factors que l'originen i el diagnòstic-. La segona part esdevé una guia sobre com fer front a aquesta malaltia, quin és el tractament més adient i la importància que té la família en la recuperació del pacient.

Un llibre pensat per a pares, educadors i terapeutes, que conté informació detallada i completa sobre la malaltia en els seus diferents aspectes així com consells i elements d'actuació per a familiars i tots els que, d'una manera o altra, intervenen en la cura i recuperació del pacient. 

Yann Martel va guanyar el Premi Man Booker 2002 amb aquesta història d'aventures plena de fantasia. Un hindú, un musulmà i un cristià atrapats en un bot salvavides durant 227 dies amb un tigre de Bengala. Pot semblar un acudit, però els tres són la mateixa persona: Piscine Molitor ("Pi"). Un simpàtic adolescent indi que no veu cap raó per la qual no pugui practicar-se tres religions alhora. Un protagonista que posseeix força expertesa en el comportament animal. Fill del propietari d'un zoo, va viure envoltat d'animals, la qual cosa va fer que s'acostumés a la complexitat de la convivència entre diferents espècies. Aquest coneixement zoològic li resulta indispensable quan ell i la seva família marxen cap a Canadà arran de la inestabilitat política que es viu a l'Índia l'any 1970. Com Noè, carreguen els seus animals en un vaixell japonès i es posen en marxa cap al Nou Món. Però a mig camí alguna cosa inexplicable succeeix...

"Robinson Crusoe" i les "Faules d'Isop" resonen en aquesta obra, però les seves pàgines ens retreuen intensament la paràbola existencialista de "El vell i la mar" de Hemingway. A diferència d'aquesta novel·la, la lluita de Pi és més subtil i el personatge trampeja el seu dimoni, i no el supera, gràcies a una mena de jiujitsu psicològic. S'adona que la supervivència consisteix a saber quan fer-se valer i quan aturar-se, quan tenir la paella pel mànec i quan cedir a un poder superior. Descobreix, dit d'una altra manera, que viure amb un tigre, a la llarga requereix actes de fe i voluntat.

Sabies que...
 

Actualment immers en el rodatge de "Quai d'Orsay", el cineasta francès Bertrand Tavernier (Lió, 1941), ha estat seleccionat com a millor director diverses vegades a Cannes, Berlín i Venècia. Ha fet thrillers, pel·lícules d'aventures i drames, però és més conegut pel seu cinema més social, més crític, amb tocs gairebé de documental. Aquest és el cas de " La pequeña Lola (Holy Lola)" que es va presentar a la secció Zabaltegui del Festival de Cine de Sant Sebastià 2005 i va aconseguir El Premi La Perla del Públic.

Géraldine i Pierre Ceyssac (interpretats per Isabelle Carré i Jacques Gamblin) són un matrimoni que després de 2 anys de tràmits a França, viatgen finalment a Cambodja per adoptar un nen. Però és llavors, quan els espera el més dur i comencen un caòtic, llarg i desesperant procés: visites a orfenats, burocràcies, pobresa, corrupció, ... Fins que tornen a casa amb la petitona Lola.

Tot i que no totes les adopcions són així, fa un retrat d'una realitat sense embuts ni floritures, que estableix ràpidament un fort contacte amb els espectadors, siguin o no coneixedors dels problemes i situacions que ha d'afrontar una família que vol fer una adopció internacional.

L'autor, l'alemany nacionalitzat americà el 1944, Paul Thomas Mann, inicià la seva carrera d'escriptor l'any 1897. El 1929 va rebre el Premi Nobel de literatura, i ens ha llegat més d'una trentena de títols entre contes, novel·les i assaigs.

Escriptor molt influït per Goethe, Shopenhauer i Nietzsche, la seva obra traspua simbolisme, amb al·lusions bíbliques i mitològiques.

La novel·la La muntanya màgica, considerada com la més important de l'autor, no és només un clàssic de la literatura, és el resultat de l'evolució ideològica del seu autor, i una descripció de la vida de la burgesia de l'època.

Sorgida d'un viatge al Sanatori Wald de Davos (Suïssa), acompanyant a la seva dona, malalta de pneumònia, no és només un viatge iniciàtic i un reflex de la societat burgesa. És, també, una obra filosòfica en tractar temes com la malaltia i la mort, el temps, les idees estètiques de Mann, el contacte amb la natura, la política, la religió.

Hi ha un protagonista, Hans Castorp, que viatja al Sanatori per fer una visita al seu cosí, internat allà. Queda impressionat per la natura que l'envolta, per la vida al mateix sanatori, i la gent que hi coneix, les seves relacions, els debats que tenen. Tot plegat va conformant una història que ens atrapa i ens fa seguir les peripècies de tots els protagonistes.

Recomanat per la Biblioteca Antoni Tort de Castellar del Vallès. 

Fer una recomanació sobre un llibre de la saga Cançó de gel i foc sempre té un problema: com fer-la sense caure en els maleïts spoilers? Realment és complicat parlar de la història de qualsevol dels lliuraments d'aquesta novel·la riu, sense caure en la temptació de descriure el destí de tal o qual personatge, el desenvolupament d'alguna batalla o la resolució de qualsevol intriga.

Com no pot ser d'una altra manera, Xoc de reis/Choque de reyes comença a on es va quedar Joc de trons/Juego de tronos. Veiem el que ens diu la contraportada de l'edició en castellà de Gigamesh: "Un cometa del color de la sangre hiende el cielo, cargado de malos augurios. Y hay razones sobradas para pensar así: los Siete Reinos se ven sacudidos por las luchas intestinas entre los nobles por la sucesión al Trono de Hierro. En la otra orilla del mar Angosto, la princesa Daenerys Targaryen conduce a su pueblo de jinetes salvajes a través del desierto. Y en los páramos helados del norte, mas allá del Muro, un ejército implacable avanza hacia un territorio asolado por el caos y las guerras fratricidas". Immillorable manera de donar-nos algunes pistes sobre el què passarà segons avancem en la lectura, sense revelar-nos res... Cinc monarques per a un sol tron, tot un desgavell reial. Apa, si voleu saber com es desenvolupa tota la trama, aneu a una biblioteca i agafeu el llibre en préstec si teniu sort. Per emportar-te'l, aquest o qualsevol de la saga, podràs obtenir un pòster de les portades editades per Gigamesh, fins exhaurir les existències.

Com totes les altres novel·les de la saga, aquesta és una novel·la de personatges, tant pel tractament que fa G.R.R. Martin dels mateixos, com per la manera que té aquest autor al escriure-la: el narrador adopta en cada capítol la perspectiva d'un personatge que d'aquesta manera els encapçala per advertir-nos sota quin prisma llegirem les properes pàgines. A Xoc de reis aquests són nou i un desè que només apareix al pròleg:

• Pròleg: Maestre Cressen, mestre a Rocadrac.
• Tyrion Lannister, un nan, germà de la Reina Cersei i fill de Lord Tywin Lannister.
• Lady Catelyn Stark, de la Casa Tully, vídua d'Eddard Stark.
• Ser Davos Seaworth, un contrabandista convertit en cavaller al servei d'Stannis Baratheon.
• Sansa Stark, filla major d'Eddard i Catelyn Stark.
• Arya Stark, filla menor d'Eddard i Catelyn Stark.
• Bran Stark, segon fill d'Eddard i Catelyn Stark.
• Jon Neu, fill bastard d'Eddard Stark.
• Theon Greyjoy, hereu a la Cadira de Pedramar i antic pupil de Lord Eddard.
• Reina Daenerys Targaryen de la Tempesta.

 És molt curiós, en parlar amb d'altres lectors, comprovar com cadascú es fa amb els seus personatges preferits i, sense menysprear la trama de la resta ni molt menys, es desitja que arribin ràpidament els capítols dels nostres escollits. No puc estar-me de dir-ho: sento debilitat pels Lannister, Tyrion em sembla un tipus llest, intrigant, hàbil i pràctic com ningú i la seva germana Cersei em té robat el cor. Suposo que té molt a veure també l'actriu que encarna el personatge a la sensacional sèrie Games of thrones que produeix HBO i basada en els llibres de Cançó de Gel i Foc.

Aquesta ambiciosa manera de presentar-nos la història, amb l'habilitat de Martin d'acabar cada capítol en suspens per tal de fer-nos seguir llegint els següents, fan d'aquesta lectura una activitat francament addictiva. Per no parlar d'una altra "competència" especial de l'autor, aquella que fa que quan menys t'ho esperes, mori un dels personatges que es consideren cabdals per la història.

A l'espera de les dues darreres novel·les de la saga i de la tercera temporada de la sèrie televisiva, només ens queda que llegir (o rellegir) la recent cinquena novel·la de la sèrie, Dansa amb dracs/Danza de dragones, o sentir a G.R.R. Martin al vídeo de la presentació d'aquest llibre en la seva darrera visita a Barcelona, acte realitzat per les editorials Alfaguara i Gigamesh al CCCB amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona.

Recomanat per les Biblioteques de Barcelona al Bibarnabloc

Per conèixer el muntatge de les parts mecàniques d'una instal·lació, des de l'estructura de subjecció fins l'estudi de la qualitat del muntatge de tota l'instal·lació, els mètodes d'unió de l'estructura, les vàlvules, els materials emprats en les canonades, etc.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Aquest manual està adreçat a persones que desitgin formar-se en el camp de l'energia solar tèrmica, tant a nivell tècnic com professional, i ser capaços de portar a terme amb èxit l'instal·lació d'un sistema d'energia solar tèrmica de baixa temperatura, sense entrar en detalls relatius als càlculs del projecte. Es basa en la normativa establerta en el Código Técnico de la Edificació (CTE, Documento Básico HE 4) i en el Reglamento de Instalaciones Térmicas en Edificios (RITE), per lo qual es un complement molt útil, especialment en l'aspecte pràctic, per la preparació i l'obtenció del certificat de professionalitat del muntatge i manteniment d'instal·lacions solars tèrmiques, incloses en la família professional de Energia y Agua, de l'àrea professional d'Energies Renovables, segons el Real Decreto 1967/2008 de 28 de novembre.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals.

Soylent Green, traduïda a Espanya com "Cuando el destino nos alcance", està considerada una de les pel·lícules de culte del cinema del ciència ficció dels anys setanta.

Dirigida per Richard Fleischer a partir de l'adaptació de la novel·la Make Room! Make Room! de Harry Harrison, ens descriu un 2022 apocalíptic, superpoblat i dominat per l'escalfament global i la manca d'aliments. En aquest món desolat, Charlton Heston, en el paper del polícia Thorn, investiga l'assassinat d'un dels membres de la gran corporació industrial encarregada de fabricar l'aliment Soylent green.

Un thiller futurista realitzat amb pocs mitjans i molta imaginació i on el gran Edward G. Robinson, en la seva darrera i antològica escena, ens recorda com es menjava abans.
 

Llibre de capçalera pels qui volen conèixer o ja són coneixedors del món dels vins. A manera d'enciclopèdia comença per descobrir el vi, és a dir, la història, l'elecció, la conservació, el servei, el tast, maridatge, vinificació y criança en bodega. A continuació presenta el mapa vitícola del món i obre el recorregut per Espanya, on para esment especial als vins catalans. Així presenta les regions vinícoles de cada país i els productors i cellers més prestigiosos, passant per França fins arribar a la remota Austràlia. Finalment, conclou amb unes interessants referències com ara de legislació, denominacions de qualitat, taula d'anyades internacionals,... i un bon glossari i índex.

En definitiva, una obra que farà delectar qualsevol bon aficionat a aquest art centenari que és l'enologia.
 

La consciència ecològica es cada vegada més gran. Tot i així, a l'hora de passar a l'acció, a vegades ens sentim una mica perduts. I molts es plantegen com actuar. Aquest llibre ofereix diferents opcions segons l'estil de vida, la situació familiar, la ubicació del domicili i els recursos de cadascú.

En forma de quadern de bitàcola, l'autor, un pare de família, detalla hora a hora la seva vida quotidiana i l'ecogesto corresponent. Tant mateix, i en un to lúdic i molt divulgatiu, se'ns ofereixen senzilles solucions ecològiques per a totes les activitats diàries.

Bruno Genty es una gran defensor de l'economia sostenible. Expert en tractament de residus i assessor de grans organisme públics i privats sobre la reducció de residus. Es tresorer adjunt de France Nature environnement.

Gaël Virlouvet estudia assumptes relacionats amb la producció de residus i la contaminació del medi ambient. També treballa en la investigació de nous tractaments per salvar animals. Es president de La passiflore, una associació francesa de protecció ambiental. A més és administrador de France Nature environnement.
 

Els amants de l'escalada trobaran en aquest llibre la informació necessària per planificar algunes de les més interessants ascensions que es poden realitzar a l'estat espanyol. Cal dir que Espanya és el segon país més muntanyós d'Europa i a la majoria d'aquestes muntanyes trobem parets verticals, això fa que estigui considerat un veritable paradís per la pràctica de l'escalada.

La selecció de les rutes realitzades per Alfredo Merino i José Luis Rubayo, autors del llibre i especialistes en el món de la muntanya i de l'escalada, respon a dos criteris bàsics: que siguin rutes de roca i que aquestes estiguin catalogades amb una dificultat mitja. D'aquesta manera i tenint també en compte altres aspectes com la seva història, es seleccionen les 100 clàssiques d'Espanya. A cadascuna de les rutes seleccionades s'inclou la història de l'itinerari, fotografies d'alguns dels passos més destacats, un dibuix de la paret amb el traçat corresponent i una detallada descripció de la ruta amb la informació tècnica necessària per a poder assolir amb èxit l'ascensió.

Més informació:

Índex i exemple d'escalada

Vídeo de presentació del llibre

"Tengo Candel, tengo Candel…" Això deien els llibreters quan venien sota-taulell els llibres de Candel que la censura havia decidit retirar de circulació, com si fos droga o estraperlo… i la gent els comprava!

Francisco Candel, o Paco, és un dels grans noms de la literatura d'aquest país. Perquè feia literatura en un moment molt difícil i perquè retratava la gent que no havia estat mai retratada. Encara havia d'arribar Juan Marsé a donar una veu narrativa a l'extraradi i les barraques plenes d'immigrants. Però si les barraques de Marsé s'enfilaven pels costeruts carrers del Carmel les de Candel eren a ran de mar.

L'ambientació de la novel·la és al grup d'habitatges Eduardo Aunós, conegudes com les Cases Barates de Can Tunis (Casa Antúnez). Es van construir entre 1929 i 1930 per reallotjar els que vivien a les barraques de Montjuïc i què amb motiu de l'exposició de 1929 van haver de marxar. No era gaire diferent del Polvorí, el Somorrostro, Pequín i la Perona… unes zones que, com encertadament va titular en aquesta novel·la, canviaven el nom de la ciutat, com si no formessin part de Barcelona.

Aquests indrets de l'extraradi potser no tenien nom, però la gent que hi vivia sí, noms i cognoms, per exemple Paco Candel.

 Candel coneixia la realitat de les barraques com només ho pot fer algú que ha viscut tota la vida, si a això li sumem la seva habilitat per explicar històries dona com a resultat Dónde la ciudad cambia su nombre que ens narra la història del Berbiqui, del padre Lloveras, del metge que porta un dispensari, del Juan de Dios (si se llega a llamar Juan del Diablo…), coneixerem als personatges, als policies, als grups de gitanos, els bars amb apostes de beure's d'una tirada una ampolla de conyac (apostes mortals)

Es pot llegir com una novel·la o com un recull de contes independents que comparteixen escenaris i temps. Això permet l'alternança de l' humor més negre amb una certa poesia de la tristor .

El llibre va ser tot un èxit, però retratava coses que no interessava retratar, la misèria, incultura i pobresa i  tot i què va passar la censura (amb problemes, els enfrontaments de Candel amb els censors eren mítics, i de vegades els guanyava per esgotament) va ser retirat poc després. Els llibreters el venien de sotamà xiuxiuejant als clients "tengo Candel"… Però això no seria tot.

Candel estava convençut que els seus personatges no llegirien el llibre, perquè normalment no llegien cap llibre, mai. Però quan es va córrer la veu que ells sortien a l'obra, van començar a circular exemplars, a tothom li feia molta gràcia veure retratat el veí però quan era un mateix la cosa canviava, i molt. Tant convençut estava que no llegirien el llibre que ni tan sols va disfressar gaire els personatges, va canviar noms i àlies i poc més, però les històries els feien ràpidament identificables.

Digue-m'ho suaument: la gent es va enfadar. Potser Candel és un dels pocs casos documentats d'autor a punt de ser linxat (literalment) pels seus personatges. I així va sorgir una nova novel·la Dios ¡la que se armó! on explica les reaccions al seu barri, algunes històries més dels personatges (a aquestes alçades ja deuria pensar que "de perdidos al río") i el procés judicial que va haver d'afrontar pel seu llibre.

El díptic format per Donde la ciudad cambia su nombre i Dios ¡la que se armó! retrata la Barcelona de les barriades, de les barraques, de tota aquella gent que el mateix Candel va batejar més endavant com Els altres catalans. Però sobretot és un retrat de la condició humana en la seva més exuberant i divertida varietat, des de la part més humorística (quasi tota la part sobre gitanos avui dia seria considerada políticament incorrecta) fins a la més cruel (al llibre hi ha assassinats, i robatoris, i morts) passant pel surrealisme de voler matar algú que l'únic que ha fet ha estat retratar una realitat.

Un tros de vida que, segurament, sense Francesc Candel no haguéssim conegut o no l'haguéssim conegut tan bé.