Cent proses d'Espriu publicades en els últims cinc anys de vida (1980-1985). Històries que giren al voltant dels mites grecs i reflexionen sobre la condició humana, la saviesa i la intel·ligència, i l'entorn de l'escriptor que pot ser tant un lloc -Sinera, Lavínia-, un animal de companyia –gos-, o un fet de la natura. Així esdevenen històries que condensen molta matèria, ampliades podrien ser una novel·la o un conte.

L'exposició "Aigua, Rius i Pobles", va ser una mostra fotogràfica internacional que documentava els danys causats a milions de persones per polítiques hidràuliques obsoletes i dissenyades sense tenir en compte l'impacte que tenen sobre les persones i la naturalesa. Fruit de l' exposició és aquest llibre de 370 pàgines en què es mostren les imatges acompanyades d'informes d'experts i escriptors sobre l'aigua i la seva importància per a la vida. Es projecta el perfil humà dels conflictes de l'aigua al món i permet expressar-se als qui els pateixen en primera línia, per tal que se'ls tingui en compte.

Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Eliana Thibaut, autora d'una important obra de cuina i nutrició, ha impulsat la preservació i difusió de la cuina tradicional catalana. És per això que ens els seus llibres es posa de manifest el seu interès per tal d'innovar en aquestes tradicionals receptes del nord del territori.

Amb pròleg de Santi Santamaria, Eliana no fa un simple receptari sinó que va molt més enllà. El seu coneixement històric, literari i nutricional sobre el tema li atorga un gran rigor a l'obra.

I per què un llibre sobre la poma? Doncs com ella mateixa diu "perquè és la fruita més estesa mundialment i, a la vegada, és molt saludable: conté quasi totes les vitamines, molts minerals, fibra…".

Les receptes, on la poma és l'ingredient principal, es distribueixen en cuina medieval catalana; bàsiques; aperitius, entrants i plats principals i, en darrer lloc, berenars, entremesos i postres. O sigui que ja ho sabeu, si us pica la curiosat saber quin gust té una sopa de poma, aquí trobareu la recepta.

Recomanat per Susana Clavell. Bib. Ferrer i Guàrdia d'Alella

El present llibre té com a finalitat instruir els professionals de la Fisioteràpia. El llibre pretén dotar del cos teòric i pràctic convertint així aquesta tècnica en una disciplina, de totes les que disposa la fisioteràpia, per a la seva aplicació en l'atenció i en la prevenció de diverses patologies. El llibre mostra la descripció de cada exercici al màxim detall i amb il·lustracions a color ia diferència d'altres manuals inespecífics, aquest està indicat per a Fisioterapeutes.

A través de l'adaptació del Mètode Pilates a la Fisioteràpia, aportem al col · lectiu professional de Fisioterapeutes les eines i coneixements necessaris per esdevenir instructors del Mètode, per al seu bon ús i domini de la tècnica, fruit del treball recopilat a través de l'experiència en la instrucció del Mètode, de les autores, durant gairebé 10 anys, als diferents pacients amb els que han treballat amb resultats exitosos.

El Mètode Pilates és una tècnica d'entrenament que s'ha popularitzat en les últimes dècades a tot el món. "El Mètode Pilates. Manual de Sòl "per fisioterapeutes respon a l'enorme demanda laboral que hi ha de Fisioterapeutes instructors de Pilates, integrant el mètode alhora com a exercici físic i com reeducació postural, prevenció i rehabilitació. Dota al Fisioterapeuta dels coneixements necessaris per al seu exercici professional en aquest camp i combinat amb la resta de tècniques que ja coneix li permetrà endinsar-se al camp laboral amb més facilitat.
 

Recomanat per Zuli Canadell. Bib. Bellvitge de L'Hospitalet de Llobregat

Molt apropiat llegir aquest llibre en els temps que vivim i més apropiat encara si tenim una empresa per tirar endavant. Philip Kotler és un reconegut economista americà, professor de màrqueting de la "Northwestern University de Chicago", que ha guanyat diversos premis i considerat per a molts, el pare del màrqueting.

Després de fer una introducció tot parlant de la crisi econòmica, Kotler planteja una nova manera de fer front als canvis negatius que provoca aquesta crisi, als que anomena "turbulencias". Una empresa ha de prevenir i preparar-se per quan arribin aquestes "turbulencias" que poden provocar la fallida de la mateixa, ha de crear un pla empresarial, basat en les tecnologies, que permeti gestionar tant els errors com les oportunitats.

En aquesta obra trobareu idees, pautes, consells i exemples d'empreses que han sobreviscut i altres que han caigut, si us pot ajudar una mica o us interessa el tema, ja sabeu què heu de fer: llegir-lo.
 

Recomanat per Marta Maroñas. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

Documental dirigit pel brasiler Sergio Oksman, produït per Elías Querejeta i protagonitzat per l'actor Al Lewis. Es desenvolupa al llarg d'una sessió de maquillatge, que va transformant el rostre de l'actor en l'histriònic personatge que el va llençar a la fama, l'avi Munster (Grandpa). Entre base i pólvores grisoses, l'ancià combina pors i violència (ben dirigida), records i futur, alegries i ulls vidriosos. Lewis, davant del mirall, evoca records, anècdotes i fantasmes mentre repassa alguns dels moments més importants de la història dels EUA, dels que fou testimoni en vida. Al Lewis morí poc després d'acabar el rodatge.

El guió, d'una senzillesa brillant, condueix a l'espectador per la història del segle XX vista a través dels ulls d'aquest jove amb aspecte d'ancià. Perquè Goodbye, America també és una mirada de respecte i tendresa cap a la vellesa, tema poc tractat al cinema com caldria; això és, allunyat de l'endolciment i néts encantadors.

Així doncs, Al Lewis ens acompanya per la història del seu país, des de la caça de bruixes fins als atemptats del 11S, passant per la guerra del Vietnam, sempre amb un denomindor comú: l'activisme polític. Tal compromís el portà a col·laborar a l'estació radiofònica Pacífica Radio. L'emissora, crítica amb la política nordamericana, li va permetre expressar les seves idees dissidents a través de les ones. Al Lewis també fou candidat al govern de Nova York pel Partit Verd l'any 1998.

Recomanat per Laura Solà. Bib. Singuerlín-Salvador Cabré de Sta. Coloma de Gramenet

Cinquè àlbum d'estudi oficial dels Doors, la banda integrada per Jim Morrison a la veu, Ray Manzarek als teclats, Robbie Krieger a la guitarra i John Densmore a la bateria. Enregistrat durant el mes de novembre de 1969 i publicat el febrer de 1970, el grup es trobava en aquell moment potser en el punt culminant de la seva carrera, tot i la decepció que suposà la mala rebuda del disc precedent -The Soft Parade- per part del públic, un intent poc reeixit d'incorporar cordes i vents al so del grup.

Morrison Hotel representa un gir incipient però de clar contrast amb la línia dels dos anteriors àlbums de The Doors, amb un so més compacte i enèrgic. Un cop de volant per tornar al blues, una reafirmació de les arrels de la formació californiana que seria encara més evident en el següent, L. A. Woman.

A tall de curiositat, les fotografies de les cobertes dels discos del grup també solen tenir la seva història particular. En aquest cas, els propietaris de l'hotel no els donaren permís per fer-se una fotografia, així que aprofitaren un moment en què no hi havia els propietaris i la feren. Així, l'Hotel Morrison avui ens resulta un hotel d'allò més econòmic amb les seves habitacions a 2 dòlars i mig i ens fa recordar l'eternament jove figura d'una de les més carismàtiques veus dels 60.

Més informació:

• Dossier Cinefòrum Doors

Recomanat per Jordi Corvillo. Bib. Josep Janés de l'Hospitalet de Llobregat
 

Superman és una icona. No només del món del còmic sinó de tota la cultura pop. És veritat que la seva popularitat no és tan unànime com fa uns anys, sobretot gràcies als còmics publicats en les darreres dècades que no han sabut aprofitar el potencial del personatge. També s'ha de reconèixer que les darrers pel·lícules estrenades no han fet gaire per recuperar el favor del gran públic. Però el personatge té al seu favor que, tothom (bé, més o menys) pot explicar la història de Superman. I tothom (bé, més o menys) sabrà identificar alguns dels elements de les seves històries: el Daily Planet, Lex Luthor, Lois Lane, la kriptonita…

El que no sap "tothom" (i ja ens entenem) és que la història editorial de Superman no ha estat tan estable com podríem pensar en un principi. I és que, de tant en tant, l'editorial DC Comics "reinicia" els seus personatges per fer-los més accessibles a nous públics (la competència, Marvel Comics, també ho fa de tant en tant, però no en un grau tan extrem com ho fa DC). I el volum que us presentem aquí és el fruit d'un d'aquests reinicis. Però no és un reinici qualsevol. Als anys vuitanta John Byrne, era un dels creadors més respectats. Era, si ho podem dir així, l'artista més ben pagat i més seguit pels lectors. I quan John Byrne va agafar les regnes d'un personatge com Superman… Bé, ja podeu suposar que va ser tot un esdeveniment. I la veritat és que no va defraudar. Potser actualment és difícil valorar l'impacte que va tenir aquesta obra en el seu moment. Però encara perdura com una de les millors aproximacions al personatge, sent fidel al microcosmos de Superman (menys Superboy i Kripto, això sí!) i a l'hora aportant aquest punt de modernitat que a vegades li falta al personatge.
 

Recomanat per Héctor Calvet. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

Escriure sobre el passat, posar a prova els records i posar negre sobre blanc la seva veritat. Manel Estiarte, un dels millors waterpolistes de la història, escriu a Todos mis hermanos les seves vivències com a part d'un grup, la selecció espanyola de waterpolo dels anys 90. La part emocional de tot plegat, però, guanya per golejada en aquesta "història basada en fets reals" que rememora moments molt durs pel món de l'esport en general i del waterpolo en particular: el suïcidi de Jesús Rollán, la drogodependència de Pedro García Aguado, els duríssims entrenaments de Matutinovic, la decepció davant la derrota als Jocs Olímpics de Barcelona'92.

Aquesta autobiografia és molt més que un repàs a la vida esportiva d'Estiarte; Todos mis hermanos explica la història d'un grup d'homes que van viure, junts, els millors i els pitjors moments de les seves vides. La vida de l'esportista professional queda retratada en les reflexions d'Estiarte, que, en el fons, parla de coses de la vida. Més enllà dels èxits i del reconeixement professional, Estiarte posa sobre la taula valors universals: l'amistat, el respecte, l'esforç, la por, la decepció... i la derrota.

Més informació:

• Web oficial de l'autor
• Bibliografia sobre waterpolo

Recomanat per Marta Puig. Bib. Santa Oliva d'Olesa de Montserrat

Sam va canviant  de mon a mida que s'adorm. Els dos mons son reals, en un es troba davant una catàstrofe que sacseja Seatle, i en l'altre en una rutinària i grisa jornada laboral on no passa res de res. Haurà de descobrir quin dels dos es el seu, si es que n'hi ha algun que ho sigui. El que serà de gran ajut es que el que aprèn en un mon, ho recorda a l'altre.

A mig camí entre El dia de la marmota (Harold Ramis)  i Origen (Christopher Nolan) però sense ser cap de les dos. Un títol plenament original, amb les dosis justes d'intriga, suspens, i fins i tot amor.

Matt Kindt es un autor que de ben segur disfruta sorprenent als lectors, defuig dels encorsetaments amb una originalitat sorprenent i singular, i si algú no ho creu que es llegeixi: Super Spy o La historia secreta del hombre gigante, ambdues publicades per Norma Editorial.

Jo per si de cas, abans d'anar a dormir, aprendria a fer un pont als cotxes.
 

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Bib. Josep Soler Vidal de Gavà

Teniu pensat viatjar a Portugal? us recomanem que us deixeu guiar de la mà de José Saramago, Premi Nobel de literatura 1998, un petit luxe que ens podem permetre gràcies a aquest llibre. L'autor ens convida a viatjar trobant cadascun de nosaltres el seu propi camí, com ell explica: res d'itineraris establerts, còmodes i fressats sinó un viatge amb la mirada encuriosida per poder entendre millor present i passat. Comença per Miranda do Douro, Trás-os-Montes, Castelo Branco... a tots els indrets troba elements que li criden l'atenció i així poble rera poble.
 

Recomanat per Montse Serra. Biblioteca de Moià
 

"Aquest relat és una ficció. Qualsevol coincidència dels fets narrats amb els de les vostres vides o les dels vostres coneguts és degut al pur atzar (que és un bromista)" E. D.

Lulú és una dona de més de quaranta anys que duu una vida monòtona que no li agrada gens i que un dia de cop i volta el seu destí es capgira, sense premeditar-ho abandona la seva família i comença a caminar sense rumb fix... va trobant persones desconegudes i descobreix que pot sortir-se'n sola, lluny de la seva realitat i de l'avorriment. La història està molt ben escrita, en dos plans (el pla de la pròpia Lulú i el dels seus amics, mentre la recorden) i ploren la pèrdua d'un ésser apreciat.

És una història de solitud i de vellesa però també d'amistat i d'esperança, amb un traç viu i amb uns personatges ben definits, amb moments de tristesa i misteri.

Etienne Davodeau és un prestigiós escriptor i dibuixant de còmics francès que té una bona colla d'obres al catàleg. Les seves històries són realistes amb un punt d'ironia que les fa molt properes. Apart d'aquesta excel·lent història de la Lulú, destaquem "Los Ignorantes", publicat ara fa un any a Ediciones La Cúpula.

La directora Solveig Anspach està preparant una adaptació cinematogràfica i Karin Viard serà l'heroïna, la Lulú. 


Més informació:
 

Pàgina web oficial de d'Etienne DAVODEAU



Trailer de l'adaptació cinematogràfica
 

Recomanat per Glòria Bricollé. Bib. Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d'Anoia. 

Grace és el primer i únic àlbum d'estudi complert enregistrat pel cantautor nord-americà Jeff Buckley. Publicat l'any 1994, inicialment, no va tenir gaire èxit de vendes però si una molt bona acollida per part de la crítica.

Però arran de la mort en estranyes circumstàncies del cantat, l'any 1997, ofegat al riu Wolf, a l'estat de Memphis, les seves cançons va anar guanyant admiradors i avui dia ja es compten uns dos milions de còpies venudes a tot el món.

L'àlbum consta de deu cançons rodones, obscures i lluminoses, que reflecteixen perfectament el caràcter melancòlic. Fill del cantant folk Tim Buckley, va viure la seva infància voltant per Califòrnia amb la seva mare i el seu padrastre fins que als 18 anys es traslladà a Los Àngeles per estudiar música. L'any 1990 s'instal·là a Nova York on va conèixer Gary Lucas, amb qui va composar moltes de les cançons del disc.

Grace inclou una versió del clàssic de Leonard Cohen, Hallelujah i de Corpus Christi Carol, una cançó anònima que explica una mena de conte de fades i que Buckley versiona a partir de la versió del compositor Benjamin Britten.


Més informació :

• Jeff Buckley a Viquipèdia
• Pàgina web oficial de Jeff Buckley
• Vídeo de Jeff Buckley - Grace

Recomanat per la Bib. Armand Cardona i Torrandell de Vilanova i la Geltrú

"L'Enxaneta" és un documental sobre el món casteller, un homenatge a aquest món, fenòmen únic que només es dóna a Catalunya. "L'equilibri", "el valor" i "el seny"-postulats que va pregonar Clavé- són les qualitats indispensables per poder aixecar castells, construir edificis humans, els castells han estat font d'inspiració de grans artistes com ara Gaudí.

Aquest reportatge és una il.lustració del respecte que fan les gran construccions que només es poden descarregar miraculosament, quan pugen, els més menuts ,saben que cauran d'un munt de metres d'alçada, a d'altres els cauran al damunt i malgrat tot, són valents i tiren endavant el castell tan bon punt se sent la gralla i el timbal; només la gralla i el timbal perquè la plaça resta amb silenci. Tots aquests sentiments es multipliquen quan a més hi tens la família, amics , coneguts: un a la pinya, d'altres al folre i l'altra d'enxaneta.

Aquest vídeo vol sensibilitzar a qui desconeix aquest món i és un testimoni explicat en primera persona per diferents membres de diverses colles.

Els Castells no tan sols són un fenòmen cultural, també han despertat tot tipus d'emocions tant als membres de la colla per aconseguir una fita, com pels espectadors que van a plaça: des de l'alegria, pors, crits silencis, llàgrimes fins a la ràbia sinó ha sortit bé.

També es pot visualitzar la tècnica de construcció dels castells i la tasca de cadascú perquè es coroni amb èxit. Tothom hi és important i tothom té que posicionar-se el seu lloc.

És un documental en 3D i de 82 minuts, dirigit per Paulí Subirà, amb la col.laboració de TV3 i de varis castellers de diverses colles aportant les seves opinions, criteris, sentiments, pors, experiència i emocions. 

Més informació :

• Pàgina web casteller
• Pàgina web dels castellers de Vilafranca
• Vídeo de l'Enxaneta

Recomanat per Míriam Olivella. Bib. Torras i Bages de Vilafranca del Penedès

És un nou concepte de màrqueting, saber captar l'atenció dels clients a través dels sentits, a través de la ment, entrar d'alguna manera al cervell del consumidor i fer-lo comprar, veure, visitar...

Roberto Álvarez del Blanco és conegut mundialment com a professional del màrqueting i l'estratègia de marca, format a Harvard, Califòrnia, Buenos Aires i Barcelona. La seva carrera és coneguda i valorada arreu del món. Si voleu saber més sobre l'autor podeu consultar per internet el  seu bloc en aquest enllaç.

Sembla que les noves estratègies per vendre van encaminades a convèncer el nostre cervell com mai s'ha fet, és una barreja de ciència i màrqueting que s'està obrint camí cada cop amb més ímpetu. Tal com diu l'autor "l'objectiu d'aquest projecte és determinar la resposta emocional de les persones a certs estímuls, després afavorir la creació i l'impuls d'una marca multi sensorial". Així que si voleu saber-ne més haureu de llegir aquest interessant llibre.
 

Recomanat per Marta Maroñas. Bib. Can Mulà de Mollet del Vallès

Una mare deixa dos germans bessons a cura de la seva àvia en una ciutat fronterera de la que amb prou feines sabem res, a banda de que ens trobem en la Segona Guerra Mundial. En la primera part de la novel·la assistirem al devenir dels germans en el seu dia a dia, tot llegint el diari en el que van anotant el trànsit de la infantesa a una maduresa impròpia, amb el llenguatge mes descarnat i desproveït d'emocions que podem imaginar. Així viurem amb ells la relació amb l'àvia, més propera a una madrastra malèfica de conte que a un personatge real, el seu afany per proveir-se d'una educació, el despertar a una realitat sagnant i com van entomant les situacions, sempre d'una manera molt particular.

Claus y Lucas no és apta per estómacs sensibles. No hi ha res d'amable en una història sòrdida protagonitzada per dos personatges que actuen al marge dels sentiments i que, simplement, descriuen la realitat tal com la veuen: freda, nua, amoral i dura, molt dura. Malgrat tot la lectura ens atrapa, i no podem deixar de passar pàgines per veure quina nova crueltat ens espera al tombar de la situació.

Agota Kristof (Hongria 1935 – Suïssa 2011) va escriure Claus y Lucas en tres parts que es van publicar separadament, El gran cuaderno (1986), La prueba (1988) i La gran mentira (1991), malgrat que en molts països s'han publicat en un sol volum, com en el cas que ens ocupa. Encara que anteriorment havia publicat poesia i teatre, no seria fins a la publicació de la primera d'aquestes novel·les que li arribaria el reconeixement en forma de premis i traduccions a més de trenta idiomes.

Escrita originalment en francès quan ja passava de la cinquantena, el seu objectiu és fer-nos veure la insignificança de la literatura per embellir una realitat que, quan és bruta i fosca, embruta també la obra literària que en parla. En paraules de la pròpia autora: " No puc rellegir les meves obres. En fam massa mal."


Recomanat per Jaume Felipe. Bib. Maria Àngels Torrents de Sant Pere de Riudebitlles

SSR, CMD... sigles que inviten a llegir l'últim llibre de Pau Garcia-Milà, aquest noi emprenedor d'Olesa de Montserrat, cofundador de l'EyeOS i de la comunitat social Bananity, que amb la seva joventut i frescor ens ofereix la manera d'organitzar els nostres pensaments i els nostres recursos a l'hora de crear, desenvolupar i presentar una idea.

Donat que una idea pot arribar de cop i volta , s' han d'activar les formes que serveixin per identificar i potenciar aquests moments. Cal estar a punt per què una idea s'assembla molt als focs d'artifici: semblar genial en un primer moment i més tard ser difícil la seva recuperació. És molt important estar entrenats per saber reaccionar a temps quan creem una nova idea i poder portar-la a terme...si realment val la pena, encara que hauràs de ser tu mateix el que decideixi si val la pena o no, ningú més ho pot valorar com tu, si realment creus en ella. 

Una de les claus que ens dona el llibre: creure en un mateix i en la idea que vols presentar a la resta.

I la manera de acabant fent tot això implica entre d'altres aspectes les sigles abans mencionades:
* Simplificar * Sintetizar * Reflexionar
* Conexió * Maduració * Decisió

P.D.: He tingut una gran idea a veure que us sembla:
Us invito a que apliqueu els mètodes que s'expliquen al llibre,i a descobrir les vostres pròpies idees i posar-les en marxa per la resta dels mortals!!

Més informació:

• Pàgina web oficial de l'autor
• Vídeo sobre el llibre "Tienes una idea"
• Pau García-Milà a la Viquipèdia
• EyeOS

Recomanat per Alícia Martínez. Bib. Maria Aurèlia Capmany. Sant Boi de Llobregat. 

El món del marketing avança ràpidament a mesura que les tendències varien.

Presentació completament visual i pràctica on s'aprèn a circular pel caos i s'aprofita el poder que tenen les masses per a crear missatges que arriben a la consciència pública.

Aprofita al màxim les eines del marketing digital i directe, i d'aquesta manera generar expectatives sobre el producte que ofereix. 

*Novetat de la Xarxa de Biblioteques Municipals

No podíem deixar de banda la gent de casa, i encara menys el Celler de Can Roca. Guardonat amb tres estrelles de la Guia Michelin i recentment premiat com a millor restaurant del món per la publicació britànica The restaurant magazine, bé es mereix un reconeixement per part nostra.

En Joan, en aquest llibre, vol retre un petit homenatge a la seva mare Montserrat i a l'àvia Angeleta, recollint les receptes que elles han fet al llarg de la seva vida al restaurant. Es tracta de la cuina tradicional, la de tota la vida, que necessita ser difosa ja que és la base de la que ha anat apareixent darrerament.

Un conjunt de 123 plats que ha diferenciat entre: entrants, amanides, sopes, pastes i arrossos, ous, peixos, carns, mar i muntanya-cargols, postres i rebost. Una edició senzilla, però que conté el coneixement i la il·lusió per preparar uns bons àpats casolans. I és que els seus comentaris, al final de cada preparació, contenen la saviesa de l'experiència als fogons.


Recomanat per Susanna Clavell. Bib. Ferrer i Guàrdia d'Alella

El final de la Civil War va portar bastants conseqüències a l'Univers Marvel. Per posar-vos en antecedents, l'esdeveniment que la va provocar va ser un desastre en el que van morir més de 600 persones a la ciutat de Stamford (Connecticut). El infortuni l'inicià Nitro quan mantenia una batussa amb la superheroïna Namorita i el seu poder va generar una explosió que destruiria tota la ciutat. Aquest fet generà un gran ressentiment públic contra els superherois. A partir de llavors, el Govern dels Estats Units promulgà la "Llei del Registre de Superhumans" que obligava a tots i totes els que posseïen superpoders a desvelar la seva identitat secreta i a treballar per les autoritats. Iron Man, entre altres superherois, va decidir fer costat al Govern, mentre altres com el Capitán América, s'oposaren degut a que consideraven que era un atac directe al seus drets civils.

Com a conseqüència de la Civil War superhumana, els Thunderbolts havien estat finalment aprovats com un programa de reinserció d'antics criminals finançats per Tony Stark (Iron Man). Designats com a defensors oficials de l'estat i dedicats a localitzar superhumans que no acataven el registre, el grup estaria sota la direcció de Norman Osborn (El Duende Verde), curiosament caracteritzat amb la cara de Tomie Lee Jones, i el conformarien els ex superdolents Pájaro Cantor, Piedra Lunar, Veneno, Bullseye, el Hombre Radiactivo, el Espadachín i Penitencia. Assassins sense escrúpols, manipuladors, psicòpates varis i algun que altre totalment fora de control que si servien a la causa, de forma obedient, rebrien el indult.

El còmic que ens ocupa és un volum integral, que recopila la etapa completa del guionista Warren Ellis i el dibuixant Mike Deodato Jr. al capdavant dels Thunderbolts.
L'estada d'Ellis a la sèrie, conegut principalment per la seva feina amb obres com Transmetropolitan o Planetary, va suposar un canvi de rumb radical al plantejament de les històries protagonitzades pels malvats "redimits" de l'Univers Marvel. Ellis desafia els lectors amb una història de reflexió, que ofereix un flux constant d'acció i violència. Ens mostra el costat més fosc i desagradable d'aquests personatges secundaris, vistos com les noves celebritats d'Amèrica; acceptats com herois per la opinió pública, qui resta disposada a creure's el que el govern i els mitjans de comunicació els hi vengui. L'excel·lent treball en el dibuix de Mike Deodato Jr., considerat per a molts una de les seves millors obres, només és una suma de la ombrívola història d'Ellis.


Recomanat per Lluïsa Pardo. Bib. Ignasi Iglésias-Can Fabra de Barcelona