La nova novel·la de l' «eterna candidata al Nobel»: un gran thriller americà Cressida, la filla de Zeno Mayfield, ha desaparegut en plena nit, a les muntanyes de Adirondacks. Quan la comunitat de Carthage s'uneix al pare en la seva frenètica recerca descobrirà el sospitós més inesperat: un militar condecorat, veterà de la guerra de l'Iraq i íntimament relacionat amb la família Mayfield. Mentre es van acumulant els indicis que apunten cap a l'atribolat heroi de guerra, la família ha d'afrontar la possibilitat d'haver perdut una filla per sempre. Fosca i apassionant, Carthage és una contundent incorporació al cànon de Joyce Carol Oates, una obra que explora la capacitat de l'ésser humà per a la violència, l'amor i el perdó, alhora que es pregunta si és realment possible la volta a la llar.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Els vells camins del Baix Cinca i del Segrià s'han perdut i se n'han obert de nous que continuen per Europa i Àfrica i arriben fins a Romania i Ucraïna, fins a Mali, el Senegal, el Camerun, la Xina i l'Índia. Durant els darrers quaranta anys els rius han canviat el llit i s'han rebaixat les serres. Els arbres arriben de Califòrnia i els homes, de tot arreu. Les direccions i les distàncies són tan diferents que ja no serveixen ni els mapes de sempre ni els mateixos relats: els homes escriuen el seu final mentre, sense poder evitar-ho, esborren el seu començament. A La pell de la frontera hi cap tothom: de fora i de dins, homes del cap dret, homes del cap cot, homes que arriben per quedar-se i homes que es voldrien quedar però que no acaben d'arribar mai. Els protagonistes conten com ha canviat un món que no saben del cert si és seu, que s'acarona i s'esgarrapa. Un món que és seu i nostre.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

"El dia que va fer vuit anys", l'avi del protagonista, un home de pagès de la plana de Vic, va pesar el nét a la bàscula que servia per mesurar els sacs de patates i de gra. Aquell és el primer record nítid de la vida del vailet.
A partir d'aquí, Pladevall trena una col·lecció de trenta estampes que tracen el retrat d'un nen dividit emocionalment entre la fascinació i la vergonya, entre la il·lusió i la por. Envoltat per la família, hi circulen una colla de personatges pintorescos com la Maria Francesa, l'Eduard del Puig, la Pepeta dels ous o en Benet venedor.
Entre la realitat i la ficció, en aquest llibre hi ha la novel·la de la gent que no surt mai als llibres d'història i les petites coses que conformen un temps i un país. I la nostàlgia pels dies interminables de l'estiu, els jocs a pagès, els records de l'escola i els mestres.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

La vida de Luchino Visconti cobreix un període excepcionalment interessant i tumultuós de la història política i cultural europea. Amb aquest panorama com a teló de fons Gaia Servadio narra en aquest llibre la vida d'aquest home notable. Quan cap a 1930 Visconti va deixar la seva aristocràtica llar milanesa per anar a viure a París, la seva vida i les seves idees van canviar dramàticament. Les vetllades musicals escoltant Puccini i Toscanini van ser substituïdes per les tertúlies de cafè amb Cocteau, Chanel, Misia Sert i Dalí. Aquests canvis de rumb eren típics de Visconti i de la mateixa manera que va ser gran faldiller en la seva joventut, a finals dels 30 era extravagantment homosexual. Havent flirtejat a Milà amb el feixisme i amb el nazisme es va convertir al socialisme de la mà del primer ministre francès Leon Blum. Finalment es va unir al Partit Comunista italià i va arribar a ser un heroi de la Resistència en temps de guerra. Va ser treballant com a ajudant de Jean Renoir, quan Visconti va desenvolupar la gran passió de la seva vida: el cine. Amb films com Obsessió, La terra tremola, Rocco i els seus germans, El Gatopardo, La caiguda dels déus, Mort a Venècia, Ludwig, Confidències, va aprofundir en les seves obsessions personals i en les seves creences polítiques. També tenia indubtables dots com a director d'òpera, ballet i teatre, i va donar a conèixer talents tan diversos com Maria Callas (que es va enamorar d'ell), Marcelo Mastroiani, Franco Zefirelli i Michelangelo Antonioni.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Us heu preguntat mai per què uns dissenys deixen més empremta que d'altres? I per què hi ha peces de vestir que ens resulten més impactants? Cuando la moda es un arte mostra una selecció de vuitanta dissenys que han estat creats des de principis del segle xx fins avui. A mesura que el nostre estil de vida ha anat evolucionant, també ho han fet les tendències en el vestuari. Al llarg del temps hi ha hagut peces que han fet història, des de l'alta costura parisenca fins a l'actual moda urbana i més de carrer.

L'autora Marnie Fogg és una experta en moda, en aquest llibre ens ofereix una col·lecció única dels estils més representatius dels últims cent anys. Estableix les característiques que converteixen aquestes peces de vestir en peces icòniques i influents: des de les que s'apropien d'altres cultures, passant pel biquini o el jersei de coll alt, fins a les que exemplifiquen el concepte de roba interior de carrer, com és per exemple el vestit de cotilla de Jean Paul Gaultier. Cada peça s'inclou en un capítol temàtic (luxe, forma, exotisme, subversió, funcionalitat, erotisme, teatralitat i futurisme) i queda identificada de forma més precisa assignant-li un tema secundari que captura la seva essència.

La moda i l'art sempre han tingut una estreta relació, només cal que pensem en les diverses col·laboracions que fan dissenyadors i artistes plàstics, sobretot en els estampats i dibuixos que podem veure sovint en complements com ara bosses i moneders, per exemple. Però aquest llibre parla de dissenys que han esdevingut reals peces d'art i obres mestres de la moda. L'autora ens parla més enllà d'aquestes aliances i que qüestionen els mateixos límits entre l'art i la moda.

Des de fa uns anys que al Museu Metropolitan de Nova York (una de les institucions artístiques més importants del món) s'hi realitza la Gran gala de la moda: el "Met Ball", organitzada pel Costume Institute i cada any s'hi fa una exposició en homenatge a un dissenyador. Aquest any ha estat en homenatge a Charles James, considerat el primer modista d'Amèrica. A casa nostra també tenim el Museu del Disseny de Barcelona, un museu especialitzat en disseny i indumentària.

Així, doncs, podem extreure d'aquesta lectura que tant la moda com l'art són expressions estètiques, una manera d'expressar pensaments i sentiments.

Més informació:

• Marnie Fogg a les Biblioteques

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Una manera molt suada de referir-se a un títol de ciència-ficció és dir que ens parla d'un futur "massa proper" o fins i tot "inquietantment proper", és una forma suada però també molt encertada. Les històries sobre el futur ens agraden i ens fan por de vegades a parts iguals, en moltes coses hem progressat però tot té el seu revers no tan bo, i aquesta és la part que ens fa por, perquè som capaços de coses bones, però si parlem de coses dolentes, ens movem amb una seguretat propera al 100%.

Aquí tenim un futur que no ens agrada però que no sembla que puguem evitar, un ambient fosc i opressiu, com el principi de la pel·lícula Blade Runner, però aquí també hi ha una realitat virtual molt potent, molt bèstia i molt total. Si heu vist la pel·lícula Existenz de David Cronenberg us fareu una idea del que vull dir. Una realitat virtual que com els videojocs actuals, necessita provadors, o "testers" si preferiu els anglicismes. Si a això hi sumem els enormes interessos que hi ha al darrere d'aquesta realitat virtual tenim un còctel explosiu, perquè a més a més aquestes immersions en el joc no són completament innòcues i els provadors poden acabar amb un trastorn similar a la neurosi de guerra, a no saber adaptar el cervell a les diferents situacions a les quals s'enfronten, o dit de manera més planera: ser incapaços de diferenciar realitat i ficció, perquè la ficció la vivim al cervell, directament.

Els provadors se submergeixen en unes piscines, connectats per totes bandes, i juguen els jocs de dilluns a divendres, una mena de coma que els permet viure una realitat virtual a anys llum del que coneixem ara, o potser no tan lluny. Però els personatges comencen a comportar-se de manera estranya, i a més a més un company de Ronan (el protagonista), fa tres setmanes que està coma, sense que hi hagi manera de fer-lo tornar, sense que pugui fer logout.

Es prepara una vaga a l'empresa, just abans en Ronan entra al tanc i quan fa logouthan passat 15 anys, té una vida que no recorda, o no han passat? Ha fet realmentlogout?

Sergi Puertas és autor d'un grapat de llibres, aquest és el seu primer còmic, i Pier Brito és un descobriment, tot i tenir molta obra publicada en altres països.

Més informació:

• Sergi Puertas a les Biblioteques
• Entrevista a "rtve"
• Pàgina web de l'autor
• Blog de Pier Brito

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Filla d'una dona jove i esplèndida que també volia obrir-se pas en el cinema i d'un jove que no estava disposat a formar una família, Sofia Villani Scicolone va ser criada pels seus avis en un barri pobre de Nàpols, però la seva bellesa i els seus dots per la interpretació aviat li van obrir el camí al cinema. La seva trobada amb Carlo Ponti va ser decisiu en la seva vida personal i professional: ell va ser el seu marit, el productor de la majoria de les seves pel•lícules i el seu millor amic en els moments durs. Ara, a casa, l'actriu obre la caixa dels records, i d'aquí surten paraules, fotos i documents inèdits que es mostren per primera vegada al públic lector. Els perfils dels grans protagonistes del cinema, la fotografia, la literatura i la moda desfilen per aquestes pàgines: de Vittorio de Sica a Giorgio Armani, passant per Cary Grant, Marcello Mastroianni i Alberto Moravia, el passat torna a nosaltres gràcies a una veu que va ser musa de la gran pantalla però mai va oblidar els seus orígens, i ara es pot permetre el luxe de recordar tots els anys de la seva vida.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals

Tota una vida d'anècdotes, d'amors i de desamors, de moments emocionants i d'episodis dramàtics, d'innombrables èxits i d'algun que altre fracàs. El món de l'espectacle no seria el mateix sense Concha Velasco, una de les artistes més importants i representatives que ha donat aquest país. Ha triomfat d'una forma imparable en tots els camps que s'ha proposat: revista, teatre, música, cinema, sèries i programes de televisió. I de forma inevitable, també la seva vida forma part de la crònica sentimental de diverses generacions d'espanyols.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

Catherine Hakim, autora d'aquest interessant treball sobre els aspectes socials de la sexualitat, és una sociòloga britànica de la London School of Economics.

Defineix el capital eròtic com una "mezcla nebulosa pero determinante de belleza, atractivo sexual, cuidado de la imagen y aptitudes sociales, una amalgama de atractivo físico y social que hace que determinados hombres y mujeres resulten atractivos para todos los miembros de su sociedad, especialmente los del sexo opuesto".

És el poder d'aquest capital el que fa que hi hagi persones prop de les quals tothom vol estar. No es tracta només de gent físicament atractiva sinó també animada, amigable, carismàtica i amb èxit a la vida personal i professional. El propòsit del llibre és desxifrar quins són els processos socials que ajuden a les persones atractives a obtenir més resultats i a obtenir-los abans.

Al llarg del llibre, Hakim mostra, amb l'ajuda de diferents estudis sobre sexualitat, per què el capital eròtic és tan important per al dia a dia com el fet de tenir diners, educació o bons contactes.

Segons l'autora el poder del capital eròtic es deixa sentir en les més variades activitats (com la política, el món dels negocis, la indústria del cine, la música o els esports) i té un gran valor econòmic i social. El capital eròtic ajuda a vendre productes, serveis i idees.

El llibre també posa de manifest que el capital eròtic de les dones rep menys recompensa que el dels homes i on més es pot demostrar aquest fenomen és al mercat laboral i analitza els motius d'aquest fet, alhora que planteja les possibles solucions que ajudin a redefinir el paper de les dones a la societat.

Una de les crítiques que l'autora fa, i que ha causat força polèmica, recau sobre determinats sectors del feminisme. Segons ella, "las feministas radicales se suman a las objeciones morales del patriarcado contra el despliegue de capital erótico. Muchos textos feministas contemporáneos coinciden con las ideas machistas en perpetuar este desprecio por la belleza y el atractivo sexual femenino".

Més informació:

• Catherine Hakim a les Biblioteques
• Catherine Hakim a la Viquipèdia
• Entrevista amb on explica que les dones han de fer servir el seu sex-appeal a la feina:

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona.

Aquest llibre d'ensenyament de català és apropiat per a l'acollida lingüística. Per tant és especialment adequat:
• per a persones amb un domini mínim de l'alfabet romà.
• per a persones amb molt poca formació acadèmica.
• per a persones provinents de països amb llengües molt diferents al català (xinès, urdú, rus, àrab...).
• per a programes d'acollida amb diversitat lingüística a l'aula.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals