Viatja pel nord d'Espanya amb gos i descobreix algunes de les destinacions i plans més dog friendly. En aquest llibre trobaràs tota la informació que necessites per a la planificació d'un viatge amb gos i 6 propostes de viatge perquè recorris Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Aragó i Catalunya amb el teu pelut.

Podràs fer el Camí de Sant Jaume com un autèntic "perregrí", admirar la força de la natura recorrent la Costa Basca, visitar els llocs més emblemàtics dels Pics d'Europa, i relaxar-te passejant per entorns naturals.

A cada comunitat autònoma trobaràs una proposta de viatge amb rutes, plans, experiències, allotjaments i restaurants dog friendly i més idees perquè organitzis unes vacances perrunes a la teva mida. A més, la primera part del llibre us ajudarà amb la planificació integral del viatge. Sabràs quines vacunes necessites per viatjar amb gos, què portar a la maleta i la farmaciola del teu pelut.

Més informació:

• Mercè Jiménez García a les Biblioteques
• Turismo canino

Recomanat per Bib. Canyadó i Casagemes -Joan Argenté. Badalona. 

Òpera de tres actes de Giacomo Puccini, basada en la peça teatral homònima (1762) de Carlo Gozzi. Amb la mort de Puccini (1924) l’òpera va quedar inacabada i va ser completada per Franco Alfano. L'estrena va tenir lloc a l’Scala de Milà, l’any 1926.

Durant molts anys la seva representació va ser prohibida a la República Popular de Xina però l’any 1998 la Ciutat Prohibida en va permetre l’escenificació.

La història té lloc a Pekin entre jardins, palaus i emperadors. I la trama, plena de sang i tragèdies, acaba enamorant a l’oient per la seva punyent interpretació. Només cal que escoltis l’ària Nessun dorma (Que ningú dormi) de l’últim acte, interpretada en aquest cas per Luciano Pavarotti, per fer-te una idea de la majestuositat d’aquesta gran obra de Puccini:

I per últim una pregunta. Saps qui era Turandot? Una dona o un home?

Et convido a veure la representació al Gran Teatre del Liceu aquesta temporada per descobrir-ho: .

Més informació:

• Giacomo Puccini a les Biblioteques 
• Turandot a la Viquipèdia

Recomanat per Cesca Llambès. Bib. l’Atzavara. Òdena.

Dos terribles fets, sense cap connexió, sacsegen Fjällbacka. Troben un fotògraf  famós brutalment assassinat en una sala d’exposicions. Henning Bauer, el premi Nobel de literatura, cau víctima d’un atac violent a la petita illa on es troba escrivint la desena novel·la de la seva coneguda saga de llibres.
Mentre Patrik Hedströn i els seus col·legues de la comissaria no semblen avançar en cap dels casos, Erica Falck investiga l’assassinat d’una dona transsexual a Estocolm que va tenir lloc durant la dècada dels anys vuitanta. Poc a poc, l’Erica s’adona que les trames del  passat estan connectats amb les del  present, i que els vells pecats deixen un llarg rastre darrere seu.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Apassionant llibre d'intriga ambientat a Alaska.
Una tempesta de neu està causant estralls en un petit poble d'Alaska. Enmig del torb, un nen desapareix: la Bess, l’ha perdut de vista durant uns segons i surt a buscar-lo seguida de prop pels pocs habitants del poble. Comença llavors una frenètica carrera contra la mort, en la qual cadascú aniràs revelant el seu passat.  Marie Vingtras, amb una escriptura incisiva, se centra en la intimitat dels seus personatges i, amb delicadesa, ens mostra els turments de les seves ànimes.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals
 

La tinenta Lucía Guerrero segueix la pista d’un criminal pels carrers de Salamanca. Un misteriós assassí en sèrie que escenifica composicions inspirades en les Metamorfosi d'Ovidi amb els cossos de les víctimes. Mentrestant, el criminòleg Salomó Borges i un grup d'estudiants de la Universitat de Salamanca han desenvolupat un programa informàtic amb el qual troben altres homicidis imputables al mateix assassí a l'Alt Aragó, Segòvia i la Costa del Sol.
Amb Salamanca i l'Espanya d'avui com a teló de fons, Bernard Minier ens ofereix un thriller on tots els personatges s'enfrontaran al seu propi destí, els seus terrors més profunds i una veritat molt més terrorífica que la de qualsevol relat mitològic. Un thriller apassionant. 

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’autora explica  la història de la saga de generacions de dones que han viscut al Mas Clavell, enclavat en un lloc remot de les Guilleries. La Joana que es va casar per un pacte, la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava;  la Margarida, que té un cor rabiüt i la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa.
Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l’humor, la gosadia formal i la capacitat d’evocar atmosferes i d’encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d’històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida  i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Quadern de viatge del pintor Miquel Barceló, que combina notes i pintures dels seus viatges a Mali.

Miquel Barceló, el famós pintor mallorquí de renom internacional, reflecteix en forma de quadern de viatge els records de la seves estades a Mali entre els anys 1988 i 2000.

Al llarg de les 190 pàgines del quadern, el pintor combina notes de viatge amb dibuixos, pintures i esbossos dels paisatges, la gent i la forma de vida africans que el tenien fascinat.

Barceló es preguntava "Què he vingut a fer aquí ?" i això es traduïa en pensaments, reflexions i cites sobre l’art i el seu procés de creació.

El pintor explicava que Mali és un lloc poc apropiat per a pintar degut a que la calor asseca la pintura abans d’arribar a la tela, la cervesa és calenta i els mosquits transmeten la malària. De fet moltes de les seves notes les escrivia en llocs i moments complicats: malalt, a bord d’una piragua, enmig de la calor asfixiant del desert…

Tot i això ell a Mali trobava la inspiració i es trobava a sí mateix en una espècie de viatge espiritual. Miquel Barceló ha estat guardonat amb nombrosos premis i distincions per la seva obra, principalment figurativa i amb un interès clar en la naturalesa.

Conegut per la pintura i l’escultura, la seva activitat artística inclou també la il·lustració de llibres, la ceràmica i el gravat. Barceló és autor de molts dels pròlegs dels seus catàlegs i té molta vinculació amb la literatura.

El 2012 va publicar també Quaderns de l'Himàlaia.

Recomanat per Marta Mans. Bib. Can Pedrals. Granollers.

El buit, el bosc amenaçador. 

El renascut (The revenant, Alejandro González Iñárritu, 2015) és una pel·lícula plena de silencis i introspecció, malgrat les escenes bèl·liques i esfereïdores de les trobades entre blancs i indis, i l’angoixa vital d’un protagonista que fuig contínuament dels perills.

La pel·lícula és una oda al temps, a la quietud i a la pausa. El seu fons trist i existencial empeny l’espectador cap a un buit descarnat.

El bosc amenaçador, els animals salvatges i una música colpidora i penetrant acompanyen el personatge en la seva missió: matar l’assassí del seu fill.

És aquesta ira el que el manté viu i fort, amb un objectiu apassionat que el fa admirable als ulls de tothom.

El director i l’actor principal, però també la banda sonora, el llenguatge cinematogràfic i els tempos rítmics emprats, són els que creen una atmosfera acollidora però alhora amenaçant. Aquest sentiment agredolç que desperta és el veritable punt fort de la pel·lícula.

Solitud sense monotonia. 

Alma salvaje (Wild, Jean-Marc Vallée, 2014) és una pel·lícula de viatge físic i interior basada en un llibre autobiogràfic de Chery Strayed publicat l’any 2012. Strayed ens explica la seva experiència personal: després de la mort de la seva mare, d’un divorci i d’unes dures vivències en el món de les drogues, emprèn en total solitud i sense cap experiència un llarg viatge caminant més de 1.600 kilòmetres per la Pacific Crest Trail, una ruta del nord-est dels Estats Units, amb el desig de fer les paus amb ella mateixa.

Reese Witherspoon, actriu ben coneguda (intèrpret, entre moltes altres pel·lícules, de Sweet Home Alabama –Andy Tennant, 2002–  i guanyadora d’un Òscar per En la cuerda floja –Walk the line, James Mangold, 2005 –), va adquirir els drets per l’adaptació cinematogràfica poc després de la publicació de la novel·la. Nick Hornby, guionista i novel·lista, acabà el guió l’any 2013 i Jean-Marc Vallée es va fer càrrec de la direcció de la pel·lícula. La mateixa Reese la va protagonitzar al costat de Laura Dern, que interpreta el paper de mare de Cheryl. Ambdues van ser nominades als premis Oscar, als Bafta i als Globus d’Or, entre altres guardons.

Entre els punts forts del film està la seva fotografia bella, la meritòria interpretació de Witherspoon i Dern, i també la presència de personatges secundaris molt ben dibuixats, com l’agricultor que l’acull en la primera aturada amb una bona conversa de comiat, o el cuiner de la segona que l’ajuda a buidar la motxilla. Tot i això, cal dir que es tracta d’una pel·lícula molt introspectiva i personal, amb llargues estones de solitud de la protagonista. Malgrat tot, no es fa lenta ni monòtona.

Com a principal objecció, trobo que el guió falla en la seva pretensió d’abastar tot un seguit de temes, com l’addicció a les drogues, les relacions sexuals o d’amistat de la protagonista, la violència no del tot explicitada de la qual va ser víctima o les agressions sexuals (a l’escena de la trobada amb dos excursionistes amb el risc insinuat de violació). Alguns d’aquests temes són adreçats de manera un xic superficial i no del tot coherent. L’inici del film té un ritme no del tot aconseguit, de manera que no atrapa de manera immediata, però sí que ho fa una mica més endavant. La música acompanya el viatge físic i espiritual de la protagonista, però no és un dels punts forts de la cinta. El desenllaç tampoc resulta del tot reeixit en la seva voluntat de sintetitzar en menys d’un minut què passa amb el personatge principal durant els anys posteriors a la seva aventura.

En el seu conjunt es tracta, tot i aquests defectes menors, d’una pel·lícula ben emotiva, bonica i optimista que fa de molt bon veure.

Perseguir el somni de viure la natura. 

Primer de tot, cal dir que Hacia rutas salvajes (Into the wild, Sean Penn, 2007) és una pel·lícula molt agradable de veure, perquè tant la fotografia com la música hi juguen un paper molt important i els dos ingredients estan molt cuidats. El director de fotografia, Eric Gautier, ens ofereix unes vistes fantàstiques de la natura, senzillament espectaculars. La música és encertada, està molt ben seleccionada, i també assoleix un gran protagonisme al llarg de tot el film.

El guió és de Sean Penn, també director de la pel·lícula, i es basa en un llibre de notable èxit de Jon Krakauer. L’obra narra la història real de Christopher McCandless i el diari del viatge és la font d’informació que la sustenta.

Just després de graduar-se, McCandless decideix desfer-se dels seus diners i adoptar un estil de vida bohemi. Marxa del món civilitzat i se’n va cap al món salvatge d’Alaska, per entrar en contacte amb la naturalesa i per complir el seu somni de viure sol i en plena natura. Va arribar al parc natural el maig i va trobar-se un bus abandonat que va convertir en el seu campament. Després de reflexionar molt, va arribar a la conclusió que «la felicitat solament és completa si es comparteix», i va decidir tornar. Al juliol, McCandless va intentar tornar a la civilització, però la pujada de les temperatures i la fosa de la neu van provocar una crescuda dels rius. No els va poder creuar. El noi s’havia afeblit molt i, segons el seu diari, sembla que va morir enverinat per menjar alguna planta verinosa. Sembla una incongruència que a l’hivern, quan va arribar, caçava i s’alimentava d’animals, però quan va arribar a la primavera, que és quan hi ha més vida salvatge, no va poder caçar-los. Segurament va arribar a la primavera massa afeblit per poder sortir a caçar. També pot ser que es tornés vegetarià. Amb un sol llibre i sense experiència, què podia esperar? El que sí que sabem és que anava mal equipat , sense preparació per viure a la natura i sense ni tan sols un mapa. D’haver-ne tingut un, hauria pogut veure que prop d’on era hi havia una cistella amb politges per poder travessar el riu.

El que trobo molt agosarat és el maquillatge del protagonista al final de la seva vida, el qual, al mateix temps, contrasta amb una perilla molt ben afaitada.

Des que es va estrenar el film, l’autobús ha estat motiu de pelegrinatge pels simpatitzants de l’estil de vida del protagonista. Després de diversos incidents, i fins i tot d’alguna mort, el mític bus 142 ha estat retirat del lloc i dipositat en un lloc més segur.

M’inclino a creure que el que es planteja al film no és res més que una quimera d’una persona immadura,  decebuda de la vida plena de mentides que ha viscut junt amb els seus pares, que no sap gestionar gaire bé les seves emocions i decideix dur una vida de rodamón. Sembla una persona molt ofuscada en la idea de perseguir el seu somni, de viure sol en plena natura i de portar la seva vida a l’extrem, potser d’una manera massa intransigent. Per altra banda, és prou sociable per establir relacions durant el seu viatge i ser ben acceptat. Té moltes possibilitats de canviar de vida, d’emprendre un camí menys materialista i poc convencional, però no ho fa.

Si quan es va escriure el llibre o es va fer la pel·lícula s’hagués sabut que en Christopher havia sigut víctima d’abusos físics i psíquics per part del seu pare, probablement el film hauria estat diferent. I també haurien estat diferents les conclusions que en podríem treure.