Montsant, 2019 (Priorat): apareix el cadàver de Jaume Folch (empresari vinater de gran renom) pròxim a l'antiga Cartoixa d'Escaladei. Com a lectors assistim a continus salts en el temps. Remuntem, des de l'inici del relat, vers un passat gloriós de l'orde religiós, just quan dos monjos cartoixans busquen i trien el Priorat com a terra on fundar la Cartoixa d'Escaladei. Ara, pròxim a aquestes terres, es desplega una trama policíaca en què els Mossos d'Esquadra, juntament amb una intrèpida periodista, destapen els secrets amagats entre una família de vinaters i un misteriós llinatge centenari, una germandat secreta que es remunta al segle XV. Amb un tel de misteri es van desvetllant secrets inconfessables.

Més informació:

• Cristina Fornós a les Biblioteques
• Cartoixa d'Escaladei

Recomanat per Bib. Can Casacuberta. Badalona. 

Jordan Peele, nascut el 21 de febrer de 1979, és un aclamat director, guionista i productor nord-americà. Va començar la seva carrera en el món de l'espectacle com a membre del duo còmic "Key & Peele", juntament amb Keegan-Michael Key.
El seu debut com a director va ser l'any 2017 amb la pel·lícula "Get Out" o s'aborden temes de raça i discriminació d'una manera innovadora i provocadora. Peele va ser premiat al Millor Guió Original als Premis de l'Acadèmia.
La seva següent pel·lícula va ser "Us" (2019). On també explora temes socials a través del gènere del cinema de terror.
Jordan Peele és conegut per barrejar temes tan dispars com l'humor i l'horror, amb un enfocament atrevit i un estil de narrativa perspicaç.

NOP transcorre al Vall de Santa Clarita (Los Angeles. EEUU). OJ i Emerald Haywood (dos germans), han heretat el ranxo de cavalls del seu pare, el llegendari Otis Haywood , conegut en la indústria cinematogràfica per ser el millor domador de cavalls per a cinema i televisió. Al costat del ranxo es troba Jupiter's Claim, un parc temàtic familiar basat en la història i estètica de l'època la febre de l'or californiana, gestionat per pastors evangèlics i pel seu propietari, Ricky "Jupe" Park , una estrella de cinema infantil amb una tràgica història al darrere.

OJ i Emerald comencen a viure fenòmens inexplicables a la seva propietat i intenten registrar que és el que està passant amb càmeres. Decidits a descobrir, se submergeixen en situacions cada vegada més complexes i perilloses fins que acaben per posar en risc l'única cosa que tenen: el negoci del seu pare...

A la producció més ambiciosa de Peele es barregen enfocaments i gèneres diferents: terror, ciència-ficció, comèdia, drama i elements del western. La trama d'aquesta producció manté a l'espectador en constant tensió esperant la seva resolució.

Més informació:

• Jordan Peele a les Biblioteques
• Jordan Peele a la Viquipèdia

Recomanat per Marta Serrano. Bib. del Fondo. Santa Coloma de Gramenet. 

En una incursió festiva i rigorosa, l'autor ens convida a un itinerari estimulant per la neurobiologia del sexe i els amors. Els enamoraments, la seducció, la gelosia, els desamors, la farmacologia dels sentiments, els usos sexuals i les fórmules de relació amorosa com a assemblatges crucials de les societats humanes.

Més informació:

• Adolf Tobeña a les Biblioteques
• Adolf Tobeña a la Viquipèdia
• Conferència

Recomanat per Bib. Lloreda. Badalona.

El llibre de la ballarina, coreògrafa i directora d’escena Luz Arcas és una selecció de les seves obres  i diaris de creació dels últims sis anys, etapa que va coincidir amb una crisi creativa que la va obligar a desconstruir la seva trajectòria i refer-se com artista.

Aquests textos, potents com la seva dansa, es poden llegir com un quadern de viatges, un diari, uns apunts, un text escènic, poètic i polític o com una barreja de tot, on el cos és sempre el protagonista. És també un recorregut per la seva investigació escènica que l’autora comparteix per conèixer com el seu procés creatiu. Arcas mostra a través d’aquest llibre el seu concepte de la dansa com un projecte de vida lligat a la seva pròpia experiència personal i a la memòria i “com un acte de resistència contra el totalitarisme cultural capaç d’encarnar a una veu col·lectiva”, segons les seves pròpies paraules, 

L’artista (Màlaga, 1983) va fundar a l’any 2009, en plena crisi econòmica, la reconeguda companya de dansa contemporània La Phármaco. Una companya que va innovar en una escena artística que s’havia estancat en els seus suposats moviments de ruptura i que ha recorregut mig món fins a convertir-se en una autèntica referència internacional. Des de llavors, Luz Arcas ha representat les seves obres a espais com el Centre Pompidou, el Museu Thyssen de Màlaga o el Picasso i ha rebut premis com El Ojo Crítico de RNE de 2015, Millor Intèrpret Femenina Premis Lorca 2015, finalista Millor Intèrpret Femenina Premis Max 2017 i 2022, entre altres reconeixements.

Luz Arcas ha ballat a la mor, a la memòria de María Teresa de León, al cos humà com eina de treball i ha establert un diàleg amb expressions artístiques de Llatinoamèrica, Àfrica i també de la seva pròpia terra, Andalusia, que de manera continua redescobreix i interpreta. A aquest llibre es pot comprovar el seu lligat amb als arrels, a allò del poble i a la seva terra com font d’inspiració i bellesa.

Pensé que bailar me salvaria compta amb el pròleg de la dramaturga Lucia Carballal (Las últimas) i epíleg de la també dramaturga i creadora escènica María Velasco (Parte de lesiones) així com una dedicatòria final al seu company de vida, el poeta i col·laborador d’alguna de les seves obres artístiques, Abraham Gragera.

«Pensé que bailar me salvaria de volverme del todo indiferente. Que bailando frenaría por unos instantes la maquinaria de un sistema voraz creado para la destrucción de las coses y de los cuerpos y para el reparto interesado de sus cenizas. Que bailar sería un acto bello indomesticable capaz de transformar a las personas.»

Entrevista a la ballarina, coreògrafa i directora d’escena Luz Arcas

Més informació:

• La Phármaco
• Biografia Luz Arcas
• Reportatge en profunditat. El Salto Diario

Recomanat per Esther Benito. Biblioteca de Viladecans. Viladecans

A la Barcelona preolímpica de finals dels anys vuitanta es va inaugurar el restaurant familiar l’Aram. El cuiner principal era el fill de la mestressa, l’Àlex Montiel, que lluny de la tradicional cuina catalana, va optar per l’experimentació que imperava a l’altre costat dels pirineus. A partir de l’ús de productes de proximitat però influenciat per la innovació de xefs com Pierre Gagnaire el restaurant es va guanyar un bon nom entre els experts en gastronomia. El cuiner Sergi Arola, que hi va treballar en dues etapes, diu: “si alguna vegada ha existit la cuina punk, aquells en van ser els primers i últims anys. No n’hi ha hagut més. Érem més a prop de la bohèmia que de la indústria. L’Aram era la contracultura gastronòmica”.

En aquell moment de canvi, Montiel, junt amb d’altres cuiners, va crear els Joves Amants de la Cuina que es reunien setmanalment per donar sortida a les seves inquietuds creatives.

L’Aram era un local petit i de cuina d’autor però amb preus assequibles que no va acabar de trobar el seu lloc i va tancar poc després de les olimpíades. Montiel va passar a treballar per Ferran Adrià i Martin Berasategui però aviat es va apartar d’un món mediàtic que menystenia l’equip humà.

Aquest és un bon llibre per reviure un moment concret de la gastronomia catalana i també per conèixer un restaurant i un cuiner que ja són història del país tot i ser poc reconeguts. Alhora, ens permet endinsar-nos en algunes llums i ombres de l’alta gastronomia.

Més informació:

• Entrevista a Àlex Montiel (Tot es mou TV3)
• Qui és qui? Prestatge de Cuina i vins
• Restaurants a Barcelona (Catàleg Aladí)

Recomanat per Jaume Ribera Riera. Biblioteca Gabriel Garcia Márquez, Barcelona. 

Ara que tornen a la càrrega les lligues esportives escolars us recomanem una lectura per motivar encara més els petits i les petites basquetbolistes. Es tracta de “Baloncesto para niños”, un llibre per als amants d’aquest esport o per a aquells que tinguin curiositat per conèixer com va sorgir. No cal ser un gran jugador ni tenir nocions prèvies, ja que l’obra ens ofereix un viatge dels del naixement d’aquest esport i mica en mica ens va explicant com va anar evolucionant al llarg del temps.

Des de finals del segle XIX als Estats Units, el llibre avança cap a la creació de diverses lligues fins arribar a l’NBA, amb els equips més emblemàtics i els jugadors amb més renom. En aquest punt l’obra ens ofereix petites fitxes biogràfiques que van des de jugadors com Jerry West i Magic Johnson, a d’altres encara en actiu com James Harden i Kevin Durant.

Finalment l’obra també ens permet viatjar pel bàsquet europeu i aprofundir en el bàsquet femení, concretament en la WNBA. A més, cada capítol està amanit amb un munt de conceptes específics i les seves definicions per no perdre’ns entre tant vocabulari anglosaxó: rookie, pick and roll, draft...

Més informació:

• Bàsquet al catàleg Aladí

Recomanat per Roser Fortuny Valdivielso de la Biblioteca Municipal l'Ateneu d'Esparreguera

New York formada per 5 districtes: Queens, Brooklyn, Staten Island, Bronx i Manhattan és la ciutat que no dorm mai. Un lloc on es creuen magnats i líders mundials. Fou comprada l'any 1626 per 24 dòlars i uns collarets als indis Lenapes. 

Amb carrers multicolors on cadascú va amb el seu estil propi, donen un aire de llibertat molt especial. Tot és molt gran (edificis, carrers, cotxes, el menjar...). 

Des de fa anys New York és l'escenari per a la filmació de moltes pel·lícules, com per exemple: Batman, Joker, Men in Black, El Lobo de Wall Street amb Leonardo DiCaprio, Solo en casa 2, etc. 

Passeig obligat és perdre's per Central Park, ho anar a veure algun dels seus grans musicals de Broadway. Així com pujar al mític gratacels Empire State Building. Tenim també moltes oportunitats culturals en la vesant dels museus (MoMa, Museu d'Història Natural, Guggenheim Museum...). Assistir a una missa a Harlem, on la música Gospel és la protagonista és tota una experiència inoblidable. 

New York és una gran ciutat per visita, almenys, un cop a la vida. 

Més informació a: 

• Espectacles a Broadway

• Museus de New York
• Misses Gospel
• Vaixells i ferrys

Recomanat per Marga Rosell. Biblioteca Mn. Avinyó de Cubelles

La ment és una part de la persona que té una força decisiva per modificar en positiu o en negatiu la pròpia manera de viure la vida, de sentir-nos i de sentir els altres. En aquest llibre planer, reflexiu, instructiu i directe l'autor ens facilita el camí per comprendre els mecanismes del seu funcionament. Així podem decidir de quina manera podem posar l'esforç per potenciar-ne totes les virtuts i atenuar i reconduir totes les tendències més nocives.

A través de la seva lectura, amena i plena de petits contes amb missatge, és revelador conèixer què i com podem arribar a fer a favor d'una ment més serena i lúcida. Dedica un capítol sencer a l'atenció com a recurs inicial i principal per prendre consciència. L'atenció entesa com un observador que posa llum no únicament al pensament sinó també a la paraula i l'acció. Amb una atenció sense judicis, pura, una atenció que exercim a voluntat, provocada, dirigida a una bona voluntat i enfocada tant a l'interior com a l'exterior s'estableixen mecanismes de canvi en l'actitud de la ment.

Destaca de forma estructurada quins són els torturadors mentals interns que es converteixen en obstacles per a una vida tranquil·la: l'ofuscació, l'enveja, el ressentiment i la ira són aliment per a un sofriment destructiu. Presenta eines per poder aplicar a favor del control del pensament automàtic i deixa clar que l'esforç i la voluntat són imprescindibles per assolir una transformació interna real. L'autoobservació, l'autoconeixement, la transformació i l'autorealització són diversos estadis a recórrer a favor d'un treball intern rigurós que és necessari fer amb motivació i persistència. L'autor posa èmfasi als perills de l'autoengany i la intervenció de l'ego descontrolat. També destaca que l'amor, la compassió, l'alegria compartida i l'equanimitat són estats que faciliten una transformació ferma i irreversible. Finalment proposa la meditació com una pràctica per dur a terme amb regularitat, amb diverses propostes senzilles per treballar amb la respiració.

Ramiro Calle és mestre de ioga i escriptor. Ha dirigit durant més de cinquanta anys el centre Shadak de Madrid. És un especialista en orientalisme i ha viatjat en multitud d'ocasions a l'Índia on ha estat en contacte amb mestres espirituals. Ha participat a diversos programes de ràdio i televisió com a divulgador del ioga i la meditació.

A les biblioteques trobaràs:

• Obres de Ramiro Calle.​​​​​​​
• Meditació.

Recomanat per la Biblioteca Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts.

Sobre el Tirol, tenim una imatge de muntanyes verdes, vaques pasturant, cases  amb balcons florits, i un tirolès cantant, i vestit amb pantalons curts de cuir. No obstant,  el Tirol sorprèn per la seva diversitat.
El Tirol es divideix entre Àustria i Itàlia i combina harmoniosament les cultures germànica i llatina per a oferir una identitat pròpia, inclosa una de les llengües més rares d'Europa, el ladí, parlat per uns 30000 parlants.
Podem trobar-hi llacs d'aigües cristal·lines, massissos rocosos i vinyes als vessants de les muntanyes.  I una terra d'art i història: ciutats d'elegància barroca i clàssica, carrers pintorescos amb façanes de colors, fortaleses medievals. El Tirol és una regió arrelada a les seves tradicions com la festa de la verema o els mercats de Nadal. En definitiva, un destí atractiu i ric, on l'hospitalitat dels seus habitants us conquistarà.

*Novetat a la Xarxa de Biblioteques Municipals 
 

Ets a un casament. Sona la marxa nupcial de Mendelssohn: “Ta, ta, ta xaaan, ta , ta, ta, xaaaaaan.... Sabies que aquesta melodia la va composar Mendelssohn com a afegitó d’una obra que havia començat als 17 anys? I Sabies que era part de la música que acompanyava una obra de teatre anomenada “Somni d’una nit d’estiu”( Midsummer night's dream) de Shakespeare?.

Sí, la marxa nupcial del compositor romàntic alemany, es va composar com a part de tota l’orquestra que acompanyava l’obra teatral shakespeariana “Somni d’un anit d’estiu”, no com a peça independent per a casaments.

Midsummer night's dream consta de dues parts: opus 21 (apertura, creada al 17 anys escrita com una obertura de concert, no associada amb cap representació teatral, però que Mendelssohn la va “aprofitar” per acompanyar l’obra teatral) i opus 61 (música d’escena o incidental, afegida 16 anys després a l’apertura).

Dura 55’ i consta de diferents peces musicals orquestrades amb i sense cor, i d’una sèrie de narracions en veu alta (en anglès).

Apte pels amants de la música clàssica romàntica. No recomanable per a principiants.

Més informació:

• Felix Mendelssohn-Bartholdy a les Biblioteques
• Felix Mendelssohn-Bartholdy a la Viquipèdia

Recomanat per Cesca Llambès. Bib. l’Atzavara d’Òdena.