Volem tercer temps!

El meu pare jugava a rugbi quan anava a la universitat. No era el més habitual, potser per això explica com una gesta cada desplaçament, els entrenaments, els partits, les anècdotes... i com es va fa fer mal en una jugada desafortunada i va deixar-ho per sempre.

Ara, ni tan sols és un aficionat que segueixi pas cap equip... I això que d’ocasions n’hi ha eh! El rugbi està de gala, aquests dies. S’està jugant el Mundial a França. És la desena edició i hi ha hagut sorpresa! Sud-àfrica, la vigent campiona, ha caigut davant d'una Irlanda que es va saber aprofitar de tots els errors comesos pels seus contrincants.

Així doncs, la final del Mundial es presenta amb certa gràcia... tot i que és cert que Irlanda és, ara la favorita.

A més una Austràlia en hores baixes té moltes possibilitats de no arribar als quarts de final per primer cop en les deu edicions del campionat!

Tot i no ser un esport massa conegut pel públic en general (la majoria d’aficionats ho són del futbol, del bàsquet, del tenis o de les motos), aquesta és la quarta competició en importància en l'àmbit mundial, només per darrere del Mundial de Futbol, els Jocs Olímpics i la la Copa Amèrica de Vela. 

L'organitzadora del mundial, un cop la Internacional Rugby Board descartés altres propostes, és França, i es distribueix en diverses ciutats. Una bona excusa per fer turisme... Bourdeux, Lyon, Marsella, Lille, Nantes. Per tenir-ho en compte, sens dubte!

La final es jugarà a Saint-Denis, a l’Stade de France, l’estadi més gran de França, amb capacitat per a 78.782 persones. Serà el 28 d’octubre, i estan totes les entrades venudes. Turisme sí, rugbi també!

Les seleccions que hi participen són les de França (selecció amfitriona), Itàlia, Nova Zelanda, Uruguai i Namíbia que configuren el grup A. El grup B està format per les seleccions d'Irlanda, Sud Àfrica, Escòcia, Tonga i Romania. El grup C l’integren Gal·les, les Fidji, Austràlia, Geòrgia i Portugal i, finalment, Anglaterra, Samoa, Japó, Argentina i Xile en el grup D.

Aquest grup de seleccions és una clara radiografia del seguiment de l’esport en l'àmbit mundial. I és que el rugbi és molt popular a Anglaterra i a les colònies britàniques. Durant el s. XIX es va popularitzar la pràctica d’aquest esport a altres territoris, sobretot a terres sud-africanes i a l’Argentina.

Tenir notícia d’aquest joc, entendre’l i sentir-se identificat d’alguna manera serà gràcies a les seves característiques ètiques que, lluny del que hauria de ser la norma general, no deixen de ser curioses.  I és que una de les característiques socials del rugbi, i que sempre s’ha fet servir com a contraposició amb el futbol, és el respecte per les normes, que segueixen tant els jugadors com el públic: ni crits, ni protestes, ni insults... i gran respecte per les decisions arbitrals!

De fet, com a curiositat, dins les regles del joc que elabora i revisa permanentment la IRB (Internacional Rugby Board), s'ha inclòs el document anomenat “document de joc”, orientat a consolidar aquells aspectes que serveixen per a obtenir un joc net. Aquest estableix les Lleis del Joc: un esport per a tots, manteniment de l’essència normativa, la diversió, l’entreteniment i l’aplicació del mateix reglament: “complir la llei i respectar el joc net”.

I és aquí quan entre el joc l’anomenat tercer temps, i que es juga fora del camp. El tercer temps es juga al bar! Finalitzat el partit, els contrincants es troben per compartir una estona de refrigeri, fer broma, comentar el partit i suavitzar les tensions que hi hagi pogut haver.