Quan has de brillar tant com ho fan les professionals d'aquest esport, l'exigència no acaba quan surts del gimnàs. El sacrifici i dedicació, queden a l'ombra de l'elegància i bellesa que transmeten les gimnastes. Però rere els somriures perfectes, que també fan sumar punts davant el jurat, s'amaga una entrega titànica.

Des dels seus inicis, la gimnàstica rítmica s'ha definit per la composició de moviments impossibles que les gimnastes són capaces de realitzar amb naturalitat dins d'una coreografia. Hi ha 5 rutines segons l'aparell del qual s'acompanyen: cèrcol, cinta, corda, maces i pilota. Havent-hi sempre un sisè exercici conegut per "mans lliures". Es competeix de forma individual o en conjunts de cinc o sis gimnastes. Però el que el jurat avalua sempre són la tècnica, l'expressió i la composició de la rutina.

Així com en qualsevol altre esport, són moltes les esperances dipositades en els campionats, però aquí cada detall compte. Una mirada, un gest o una ganyota desafortunada poden determinar la teva classificació. I quan ens traslladem a l'elit esportiva, l'exigència esdevé inqüestionable. La vida és al tapís i els somnis demanen esforç i sacrifici. Darrerament, però, estrelles de la rítmica com Margarita Mamun han alçat la veu per dir prou al patiment que gimnastes del seu nivell assumeixen i normalitzen per tal d'arribar a la cúspide.

I és que de la mateixa manera que hi ha uns cànons de bellesa establerts en la societat actual, el món de la gimnàstica rítmica ha creat, en l'imaginari de tota gimnasta, un model de silueta perfecta, i de mica en mica ha anat fent d'aquest ideal, un requisit per dedicar-t'hi. És arran de coses com aquesta quan els complexos agafen força i acaben comportant en casos no massa aïllats desordres alimentaris.