Espais naturals

El nom científic que li van donar, "Aloysia", va ser atorgat en honor de Maria Lluïsa de Parma, esposa del rei Carles IV d'Espanya. La va batejar el botànic català Antoni Palau a mitjan del segle XVIII i fou introduïda a Europa el mateix segle des d'Amèrica del Sud.

La Marialluïsa és un arbust de la família de les verbenàcies, i pot arribar a fer fins a 2 metres d'alçada. Les seves fulles són les que s'utilitzen tant per les seves propietats medicinals com preparar productes de bellesa, doncs desprenen una olor a llimona molt agradable (d'aquí la segona part del nom citrodora). També s'utilitzen per elaborar la ratafia.

Dins les seves indicacions terapèutiques destacar que és digestiva, tranquil·litzant, tònica i calma les congestions bronquials. És adequada per tractar la gastroenteritis, la colitis i evita l'aparició de nàusees i vòmits. Igualment es pot fer servir pels dolors menstruals i els mals de cap. Per les seves qualitats sedants s'indica com a complement d'un tractament antidepressiu. El refranyer popular diu: "La marialluïsa, el païdor allisa".

Pel seu sabor cítric és una herba que a la cuina té molta sortida, així com s'empra en combinació amb d'altres per elaborar licors.

Us oferim, doncs, una recepta de licor fet amb marialluïsa molt fàcil de fer:

Ingredients: 60 g. de fulles fresques, l'escorça d'1 llimona o d'1 taronja, 500 ml. d'aiguardent. Almívar: 500 g. de sucre, 500 ml. d'aigua.
Preparació: Es tallen les fulles i l'escorça, s'introdueixen dins l'aiguardent i s'hi afegeix l'almívar. Es deixa macerar uns 60 dies i es filtra.

En infusió per a les digestions pesades

Ingredients: 20 g. de llavors d'anís amb 10 g. de llavors de marialluïsa, 10 g. de menta, 10 g. de boldo i 10 g. de poliol.
Preparació: Bullir la barreja 30 segons i filtrar. Se li pot afegir una mica de mel.
Prendre calenta, un got després de cada àpat.

En infusió per calmar els nervis

Ingredients: 20 g. de fulles seques o 50 g. de fulles tendres, 1 litre d'aigua.
Preparació: Posar en infusió les fulles de marialluïsa amb l'aigua, deixar reposar fins que es refredi i seguidament filtrar. Afegir 100 g. de mel i dissoldre-ho tot bé.
Prendre una tassa al matí en dejú, una altra al migdia, una a la tarda i l'última a la nit.

Fonts consultades:

• Bosch Cebrián, Carme; Bota, Cristina. Guia del recol·lector: remeis i usos de les nostres plantes i bolets. Barcelona: Viena, 2013.
• Gausachs i Calvet, Ramon. Les herbes remeieres: de la cultura popular al fàrmac: una aproximació etnobotànica. Barcelona: Dalmau, 2007.
• Alfaro, Txumari. Plantas y remedios naturales de los caminos de Santiago. Barcelona: Plaza y Janés, 2000.
• Cebrián, Jordi. Diccionario de plantas medicinales. Barcelona: RBA, 2012.