Rosa Regàs
Entrevistes virtuals
Rosa Regàs - Juny
Rosa Regàs, orgullosament republicana, va néixer a Barcelona el 1933. Dels 3 als 6 anys, a l'exili francès, va estudiar a l'École Freinet amb els principis d'una pedagogia laica i lliurepensadora, tot i que en tornar a Espanya va ser internada en una escola de monges. La seva primera infància, on l'art i la cultura eren els principals arguments, ha estat recollida en les memòries Entre el seny i la rauxa (Ara Llibres). Després de treballar amb Carlos Barral, l'any 1970 va fundar la seva pròpia editorial, La Gaya Ciencia, consagrada a la literatura, la poesia, la política i l'art. En uns anys complicats per al pensament crític, va dirigir les revistes Cuadernos de la Gaya Ciencia i Arquitecturas Bis. Més tard va inaugurar una etapa nòmada com a traductora de les Nacions Unides (Ginebra, Washington, Nairobi...). Fruit d'aquells anys va néixer el seu primer llibre, Ginebra, el 1987, una singular crònica de viatges.
Lectora voraç des de petita, no va començar a publicar fins els 57 anys, en una carrera que des d'aleshores ha estat notable: ha cultivat la narrativa, l'assaig, el conte i el memorialisme al llarg de més de 20 títols. Després de la seva primera novel·la, Memoria de Almator, es va alçar amb el prestigiós premi Nadal amb el llibre Azul (1994), una història sobre la dependència de la passió amorosa. Més tard vindrien altres reconeixements com el Ciutat de Barcelona per Luna, lunera (1999), el Planeta per La canción de Dorotea (2001) i la Creu de Sant Jordi (2005). En paral·lel a la seva carrera literària, Regàs va dirigir la Biblioteca Nacional entre el 2004 i el 2007, any en què va dimitir sentint-se desqualificada per l'aleshores ministre de Cultura César Antonio Molina.
Un fragment del seu autorretrat: 'Sé que soy pelirroja y mido un metro setenta, que tengo los ojos claros y la piel de lagartija, que jamás llevo anillos ni etiquetas, que me encantan los sombreros. Sé que me gusta beber y bailar y que mi expectación no tiene límites. Tampoco mi irritabilidad, tan intensa a veces como el temblor ante lo que amo. Sé defender una forma de vivir, de pensar y de ser pero no creo en los valores universales y eternos, ni en la moral natural, ni le veo el sentido a perder la vida por Dios, la patria o el deber u otras formas más modernas de dominar las conciencias'.
A les biblioteques trobaràs
'Contra la tirania dels diners' | 'Cuentos de las dos orillas' | |||
'Hi havia una vegada' | 'Luna lunera' | |||
'Vent armat' | 'Viaje a la luz del Cham' |
Més sobre Rosa Regàs a les biblioteques ►
Recomanació
Una llarga adolescència
Regàs, Rosa
Barcelona: Ara Llibres, 2015
Després de revisar la infància i els primers anys de la República en les pàgines d'Entre el seny i la rauxa, Rosa Regàs torna a la crònica memorialística amb Una llarga adolescència, situada a la Barcelona de postguerra, en una atmosfera social presidida per la por, la religió i la imposició com a doctrina. Amb aquest paisatge de fons, una jove Regàs obligada a cosir i planxar però educada en els valors de la la cultura retrata sense embuts la necessitat de ser lliure. Des que va abandonar l'internat on estudiava, amb 17 anys, fins a l'entrada a la Universitat (mare ja de dos fills), l'autora descriu com va arribar a trencar les fronteres que la Guerra Civil i posteriorment el franquisme aixecaven contra les dones.
Selecció de webs
- Entrevista a RNE sobre el llibre Una llarga adolescència: 'Viajamos a la adolescencia de Rosa Regàs'
- Entrevista arran de la publicació Música de cámara: 'España es hoy un país invadido'
- Entrevista arran del premi per La canción de Dorotea': 'Hoy sólo se habla de literatura en los jurados de los premios'
- Article sobre el final de les vacances: 'Volver'