“Per ser feminista, no n’hi ha prou en ser dona”
Nawal Al-Sa’dawi (entrevista, 2015)

El mes de març de 2021, a l’edat de 89 anys, moria l’escriptora, feminista, metgessa i activista política egípcia, Nawal al-Sa’dawi. Nascuda l’any 1931, se la considera una de les feministes icòniques militants més destacades de la seva generació. Popularment anomenada la “Simone de Beauvoir del món àrab”, Al-Sa'dawi fou una de les primeres dones a criticar obertament el sistema patriarcal i a abordar temes tabús com l’ablació, l’avortament, la sexualitat, els abusos sexuals a menors i les diferents formes d’opressió a les dones, així com la crítica al capitalisme, la religió i el colonialisme.

La seva escriptura és una barreja de ficció i experiència viscuda. El 1958 va iniciar-se en el món novel·lístic amb Memòries d’una doctora, una obra particularment autobiogràfica. Treballant com a metgessa a Kafr Tahla, un poble del Delta del Nil,  va observar les dificultats i desigualtats que enfrontaven les dones rurals. Aquest llibre va ser considerat una obra de ficció pionera en el feminisme modern del món àrab. L’any 1972, ja instal·lada en el Caire, va escriure el llibre Dones i sexe en què va denunciar la pràctica de la mutilació genital femenina, fet del qual ella mateixa havia estat víctima quan tenia sis anys. La publicació de l’obra li va ocasionar perdre la seva feina com a directora general de Salut Pública en el govern egipci.

Entre 1973 i 1976 va treballar en la investigació de la neurosi de les dones a la Universitat Ain Shams de la Facultat de Medicina del Caire, i entre 1979 i 1980 va ser assessora de les Nacions Unides per al Programa de la Dona a Àfrica (CEP) i d'Orient Pròxim (CEPAO).

Una dona al punt zero (1975), una altra de les seves obres rellevants, s’inspira particularment en allò que Nawal va poder col·leccionar com a testimoni a la Universitat Ain Shams sobre la salut mental de les dones.

Vista com a polèmica i perillosa pel govern egipci, Al Sa'dawi va ser empresonada l’any 1981 juntament amb altres objectors de consciència a les idees polítiques del president Anwar al-Sadat. Va ser alliberada l'any següent, un mes després de l'assassinat del president. Després de la publicació de la novel·la La caiguda de l'imam (1987), el seu nom va aparèixer en les llistes negres dels grups fonamentalistes que la van amenaçar de mort, per la qual cosa es va exiliar amb el seu marit als Estats Units. Aquesta novel·la es va prohibir el 2004 a Egipte, com també la nova novel·la Al Riwaya. L'any 1991, després de rebre amenaces de mort dels islamistes, s'exilià als Estats Units d'Amèrica, on passà a ser professora a la Universitat de l'Estat de Washington. El 1996 retornà a Egipte, des d'on va continuar el seu activisme en favor dels drets de les dones, especialment a partir de la seva obra escrita.

La prolífica obra d’aquesta escriptora, traduïda a més de 40 idiomes,  ha tingut una enorme influència en les darreres cinc dècades, tal com se li va anar reconeixent a través de nombrosos premis nacionals i internacionals. A tall d’exemple, l'any 2003 fou guardonada per la Generalitat de Catalunya amb el Premi Internacional Catalunya i el 2004 amb el Premi Nord-Sud concedit pel Consell d'Europa.