Balbina Pi i Sanllehy (Sant Boi de Llobregat, 20 de setembre de 1896 - Perpinyà, 24 de juliol de 1973) fou una destacable dirigent anarcosindicalista catalana.

L’any 1917, treballant de filadora a Sabadell, va ser designada com a delegada de la Federació Local del Sindicat Únic (CNT) i va començar a desenvolupar gran part de la seva militància.  

Balbina fou, sobretot, una oradora vibrant i convicent que podia parlar de tu a tu a les treballadores precisament perquè era una d’elles. Amb les seves companyes filadores Lola Ferrer i les germanes Encarnació i Roser Dolcet, sota l’ègida de Teresa Claramunt, van recórrer bona part de les ciutats de les conques industrials catalanes fent mítings de propaganda a favor del sindicat únic, animant a les dones a la sindicació i a la lluita pels seus drets, i contra les discriminacions i l’oprobi que patien. Les dones obreres eren menyspreades amb el malnom de xinxes.

Més tard, també va participar activament en la revolta contra la carestia dels preus de les subsistències del mes de gener de 1918, amb la convocatòria de vaga general a Sabadell, que fou reprimida amb l’exèrcit i la declaració de l’estat de guerra.

A la fàbrica va aprendre a escriure i va acabar sent una important articulista col·laborant amb regularitat a mitjans obrers com "La Voz Obrera", "Nuestra Voz" i "La Colmena".

L’any 1931 va militar en la fracció més radical de l’anarquisme organitzat.

Per discrepàncies amb alguns sectors anarquistes i posicionada a favor de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) durant la Segona República , el 1936 va formar un grup femení propi i anticlerical, amb el qual va seguir organitzant actes de propaganda. Balbina també va destacar per la seva solidaritat amb els sindicalistes represaliats, especialment els que van ser empresonats a la presó de la Mola (Menorca). El 1939, en perdre la guerra, va passar a la clandestinitat i s'exilià a Tolosa de Llenguadoc i a París.

A l’exili reprengué la seva tasca teatral —havia actuat en diverses obres teatrals paral·lelament a la seva activitat política— a través dels grups de la Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i els Comitès de Represaliats. L’any 1970, deixà l’activisme per problemes de salut i s’instal·là a viure a Banyuls de la Marenda. Fou mare de la cantautora Teresa Rebull.