El cinema d’autor europeu produeix drames judicials molt diferents de les grans produccions nord-americanes. Une Intime conviction (2019), dirigida per Antoine Raimbault (1979 -  ), ens presenta un procés judicial absurd per un assassinat sense cadàver. Quan es coneix el rerefons de la història, encara sorprèn més que Raimbault volgués fer la seva primera pel·lícula a partir d’una trama que no podia aportar certeses. El film usa l’argument d’un cas real i els noms dels seus protagonistes, per bé que es permet algunes llicències amb la introducció de personatges ficticis. Suzanne Viguier, mare de tres fills, va desaparèixer l’any 2000, presumptament després de demanar el divorci del seu espòs Jacques, a causa de maltractaments recorrents. El marit va ser acusat d’assassinat i processat. Va ser absolt en primera instància i en apel·lació. Per seguir els tràmits de la recerca policial i els processos judicials, consulteu a la Viquipèdia en francès l’article “Affaire Suzanne Viguier”.

L’obra de Raimbault reprèn la història a l’inici de la preparació del judici d’apel·lació. El director va obtenir el permís de la família Viguier per usar els noms dels personatges reals. Notareu que Raimbault és un realitzador sobri, car no ens sorprèn amb girs inesperats per assolir l’efecte d’enjòlit ni exposa una conspiració recargolada que pretén d’enfonsar la vida d’un home exemplar. Els personatges d’Une Intime conviction són persones vulgars, de classe mitjana o quasi baixa i no tenen res a veure amb el cànon de bellesa a l’ús. Per descomptat, han estat caracteritzats sense el glamour i el vestuari de Perry Mason i Los Ángeles’ law.

La trama, simplement ressegueix de manera monòtona totes les proves acumulades. Explora les contradiccions de l’acusació i retrata la ceguesa d’una recerca policial destinada a encolomar la morta a un culpable abans que escatir la veritat. Marina Foïs (Boulogne-Billancourt, 1970 -  ) interpreta la Nora, una mare amiga de la família que creu en la innocència de Jacques Viguier i prova d’inculpar l’amant de la Suzanne. Va d’acord amb els fills de l’acusat, el pare i la sogra. Cau en l’atribució de la culpa perquè n’està convençuda, amb un raonament idèntic al que aporten la policia i la fiscalia per demanar la condemna de l’acusat: tot encaixa. És a dir, primer condemna l’amant i després cerca les proves. Potser ja ho intuïu, la Nora és el personatge de ficció i s’inspira en la nova parella de Jacques Viguier entre el 2001 i el 2008. Per contra, les germanes de la desapareguda creuen culpable el marit. Olivier Gourmet (Namur, 1963 -  ) fa el paper d’advocat defensor al judici d’apel·lació, fastiguejat entre la muntanya de documents legals i l’obsessió de la seva assistent. Laurent Lucas (París, 1965 -  ) és el marit i, amb un posat glacial, ens fa creure en la seva culpabilitat. Per sort per a ell i, com diu l’advocat, amb la convicció no n’hi ha prou per condemnar-lo: in dubio, pro reo.

Més enllà del cas judicial, la pel·lícula ens acara amb la pressió que fa recaure sobre la família i la vida laboral una causa aparentment justa. Defensar-la a ultrança acaba per perjudicar la família i la fidelitat als compromisos adquirits no sempre troba comprensió entre els qui en pateixen les conseqüències. A més a més, podreu veure com s’explora tot l’entramat de relacions i martingales a l’entorn de les febleses humanes, des de les relacions tòxiques fins a l’afany de notorietat, amb un bon repertori de mentides i accions de dubtosa explicació quan es tracta d’obtenir un profit.

Més informació:

• Antoine Raimbault a les Biblioteques
• Filmin
• “Interview Antoine Raimbault, réalisateur du film Une Intime conviction”. Baz’art : des films, des livres (4 février 2019)

Recomanat per Bib. Pública Municipal Josep Mateu i Miró. Castellbisbal.