La Màquina s'atura
Edward Morgan Forster (1879-1970), assagista, novel·lista i perenne nominat al Premi Nobel de Literatura, és conegut per les seva narrativa sobre el Regne Unit eduardià de principis del segle XX. La ciència ficció no és un camp amb qui un associï un dels millors crítics literaris de la seva època, però al 1909, E. M., Forster publicà una novel·la curta amb el fatídic títol de 'La Màquina s’atura' (The Machine Stops). Mai més publicarà res en aquest jove gènere, però aquesta única obra li ha atorgat un ben merescut lloc dins dels profètics mestres de la ciència ficció social.
La Màquina s’atura ens mostra una humanitat en una data futura sense especificar, vivint sota terra, en cel·les individuals i amb totes les seves necessitats bàsiques cobertes. L’administració d’aquesta, si se li pot dir així, societat està a les invisibles mans de La Màquina, un immens sistema que ningú entén del tot i que sembla funcionar automàticament sense cap input humà. Gairebé tot contacte s’ha reduït a xerrades telemàtiques que s’assemblen sorprenentment a les nostres videoconferències o reunions de Zoom.
És difícil per un lector modern llegir aquesta història sense haver d’aturar-se de tant en quan per confirmar que, efectivament, es va escriure fa 115 anys i per un escriptor per a qui l’avió era una novetat exòtica, no pas per un escriptor actual parodiant la nostra societat hiperconectada, la IA, o la alienació induïda per les xarxes socials i les noves tecnologies.
Si hi ha obres de ciència ficció que, passant els anys, es tornen menys rellevants per la seva dependència a tecnologies o idees obsoletes, la màquina s’atura sembla tornar-se més profètica cada anys que passa, cosa que explica la seva pervivència i rellevància encara que no sigui una de les obres més conegudes de la ciència ficció pel públic general.
Més informació:
Recomanat per Bib. Can Salvador de la Plaça. Calella.
