Estrenada el 1895 al St. James Theatre, ja el seu títol anglès, “The importance of being Earnest” implica un joc de paraules entre el nom “Ernest” i la paraula “earnest” (sincer). Va ser subtitulada com “una comèdia trivial per a gent seriosa”. En ella Wilde retratava, entre d’altres coses, la hipocresia de l’alta societat de l’època victoriana i les relacions home-dona dins d’aquest context alhora formal i superficial, un entorn on cal sempre cuidar les aparences i les formes.

En John (Frank) Worthing i l’Algernon Moncrieff són dos amics, pertanyents a l’alta societat i de vida relaxada que, per unes casualitats, poden acabar sent família, ja que en John vol casar-se amb Gwendoline, una cosina de l’Algernon. Aquest descobreix en una capseta de cigars de l’amic una inscripció “De part de la petita Cecily amb l’amor més profund...”. En John confessa a l’amic que, realment, no es diu John si no Frank, però que fa servir un nom fals a ciutat per a poder fer el que vulgui sota una altra identitat i així no contrariar les rígides normes socials de la seva classe. La Cecily és una neboda seva, a qui diu, quan ha d’anar a Londres, que va a cuidar al seu germà díscol Frank, que sovint està malalt. En Frank (John) confessa el seu amor a la Gwendoline, que l’accepta només pel fet de dir-se Frank. Per una altra banda, l’Algernon va a la residència que en John té al camp, a conèixer la seva neboda Cecily, fent-se passar pel germà malalt del seu oncle John, en Frank, que viu a la ciutat.

Aquesta obra critica l’alta societat anglesa, enaltidora de valors superficials alhora que treu importància als temes més transcendents. Amb uns diàlegs ocurrents, sovint amb l’ambigüitat dels jocs de paraules i la contraposició entre el que és important i seriós i el que és banal, porten a l’espectador a treure sovint el somriure.

A la versió que dirigeix David Selvas i que s’estrena el dia 3 de maig de 2018 al Teatre Nacional de Catalunya, la banda sonora està composta per música rock i indie que els propis actors interpreten en directe, i els personatges tenen un aire més desenfadat i fresc que en altres adaptacions de l’obra, amb unes actituds més físiques i sensuals, al contrari del que era habitual en l’encotillada i estereotipada alta societat victoriana.

L'autor: Oscar Wilde

Escriptor que va cultivar amb saviesa i ironia tant la dramatúrgia com la novel·la, la poesia i l’assaig. Va néixer a Dublín, fill d’un afamat metge i cirurgià, Sir William Wilde, i de l’escriptora Jane Francesca Elgee. A Dublín va fer estudis superiors a la seva prestigiosa universitat, el Trinity College, on adquiriria profunds coneixements sobre els grecs i la cultura grega clàssica, per anar després a acabar la seva especialització en Humanitats i estudis clàssics al Magdalen College, a Oxford, entre 1874 i 1878. Aquests estudis els va combinar amb la realització de viatges per Itàlia, Grècia i França, alhora que va començar a escriure els seus primers poemes, que recolliria en un poemari el 1881. L’any 1878 va guanyar, a Oxford, el premi Newdigate Prize, pel seu poema “Ravenna”. Sovint destacava entre els cercles intel·lectuals pel seu caràcter mordaç i irònic i la seva actitud provocadora, a més de per ser un gran i enginyós conversador. Durant el 1882, ja graduat com a catedràtic d’Estètica,  va augmentar la seva fama fent una gira de conferències per universitats dels Estats Units. El 1883 va assistir a la representació de la seva obra “Vera o els nihilistes” a Nova York, sense obtenir gaire èxit. Va ser l’impulsor de la teoria de l’estètica (Aesthetic Movement), essent d’aquesta època la seva frase“L’objectiu de l’artista és descobrir l’Art i amagar l’Artista”. En tornar del seu viatge pels Estats Units va contraure matrimoni amb Constance Lloyd, amb qui va tenir dos fills. El 1887 va començar a dirigir una revista per a dones, “The woman’s world” i reprengué el camí de l’escriptura.

Fruit d’aquest prolífic període de la seva vida, el 1888 va ser publicat el seu primer llibre de relats, “El príncep feliç i altres contes”, escrit per als seus dos fills i que va obtenir força èxit. L’any següent va publicar varis assaigs, entre ells “La decadència de la mentida” i el 1890 va publicar la seva única novel·la que és precisament l’obra per la que més lectors el recorden, “El retrat de Dorian Grey”, en la que treballa amb el mite clàssic de Narcís, essent també una volta de rosca al personatge del Faust, ja que en Dorian sacrifica la seva bondat a canvi de la bellesa i la joventut. El 1891 publicava el recull de relats “El crim de Lord Arthur Saville i altres històries”. El seu talent per a la literatura de ficció va ser realment valorat quan es van estrenar les comèdies que el van fer famós en la seva època: “El ventall de lady Windermere” (1892), “Una dona sense importància” (1893) i “Un marit ideal” i “L’importància de ser Frank”, estrenades el 1895 i molt valorades per l’exigent públic anglès. En aquella dècada esdevingué popular novament entre i això agradava molt a Wilde, autodenominant-se “The king of life” (el rei de la vida). El 1896 es va estrenar, a París, una tragèdia d’inspiració bíblica, “Salomè”, escrita per Wilde originalment en francès i que va ser traduïda en una versió anglesa per Lord Alfred Douglas, qui va tenir una relació sentimental amb Wilde. Com a conseqüència d’aquesta relació homosexual, Wilde va ser denunciat pel pare de Lord Douglas, el Marquès de Queensberry, acusat del delicte de sodomia. Va passar dos anys a la presó on, tot i que va estar condemnat a treballs forçats, va escriure una llarga carta, “De profundis”, de publicació pòstuma, en la que revelava els seus pensaments més profunds i íntims, i “La balada de la presó de Reading”. En acabar la condemna va ser rebutjat socialment pels seus conciutadans i, fins i tot pels seus fills, va canviar de nom i cognom pel de Sebastian Melmoth i va marxar d’Anglaterra. Es va traslladar a París, on moriria havent començat el nou segle.

Més informació: 

• Guia de lectura Oscar Wilde
• Sessió fotogràfica de l’obra representada al TNC
• Tràiler de la pel·lícula “La importancia de llamarse Ernesto” (The importance of being Earnest), dirigida per Oliver Parker el 2002 i protagonitzada per Rupert Everett, Reese Whiterspoon, Colin Firth i Judi Dench, entre d’altres.
• Versió per al programa Estudio 1, de RTVE, de “La importancia de llamarse Ernesto”.

Recomanat per Joan Lluís Giménez Pérez.  Bib. Elisenda de Montcada. Montcada i Reixac