Xavier Benguerel, amb aquesta novel·la, va voler deixar  un retrat de les vicissituds que van patir tots aquells que van haver d’emigrar cap a França durant la Guerra Civil.

El llibre es basa en la seva novel·la  Els fugitius, publicada el 1956, basada en les vivències del propi autor. Els protagonistes, un grup d’intel·lectuals, fugen de Barcelona cap a França en un bibliobús de la Generalitat. L’any 1969 Benguerel refà la novel·la i li afegeix una segona part, La fam i les fúries, centrada en els camps de concentració francesos, especialment el de Saint Cyprien.

En la 1a part el protagonista és Joan Pineda, podríem dir que és l’alter ego de l’autor. Quan les tropes franquistes s’apropen a Barcelona, decideix, junt amb altres membres de la cultura catalana, marxar cap a França. Durant aquest periple patiran fam, dormiran al ras, en masies, rebran el menyspreu dels gendarmes però també la solidaritat de ciutadans francesos que els ajudaran a continuar endavant. Malgrat tot, en el text se’ns descriu la cruesa sobre la seva situació: “ser un més en aquell caòtic i grotesc i sublim i miserable èxode”, “era anguniós, asfixiant, desolador. Gent i més gent afluïa de totes bandes...”

La 2a part, la més dura, descriu el calvari que van patir aquells que no van tenir tanta sort i van anar a parar als camps de concentració,  com l’Oriol i els seus dos companys. L’autor descriu la vida en el camp de Saint Cyprien, on els exiliats eren vigilats per soldats senegalesos, les condicions eren realment molt dures: la fam , el fred extrem i insuportable, les malalties, sense aigua potable, molts no van poder aguantar-ho i hi van morir. D’aquests camps només podien sortir-ne si se’n tornaven cap a Espanya o si algú, des de fora, els reclamava i se’n feia càrrec o els donava feina. Els que no van tenir aquesta sort van haver de sobreviure com van poder amb la sensació que els havien abandonat a la seva sort.

Benguerel en vol mostrar dues cares d’una mateixa realitat, la de l’exili, una etapa plena de patiment i angoixa, tant per aquells que van poder esquivar els camps com sobretot per als que no ho van aconseguir.

Resulta corprenedor veure com poc a poc la desil·lusió i la desesperança va arrelant en els exiliats als camps, cap d’ells pensava que es trobarien amb unes condicions tan lamentables i amb l’actitud tan poc humanitària de França.

Mentre  el lector segueix la lectura dels fets que succeeixen als camps no pot deixar de pensar en la situació dels mils de refugiats actuals a Europa i en les condicions en què viuen.

Xavier Benguerel i Llobet (Barcelona, 1905-1990) és un escriptor i traductor català guardonat el 1988 amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. És autor de més de vint novel·les, un recull de poemes, tres obres de teatre, quatre reculls de narracions i dos llibres de memòries.

Més informació:

• Xavier Berenguel a les Biblioteques
• Xavier Berenguel a la Viquipèdia
• Xavier Benguerel a l’Associació d’escriptors en Llengua catalana
• Histories d’una nació: Quan França enviava els refugiats espanyols a camps de concentració (vídeo)        

Recomanat per Mª Antònia Bisbal. Bib. Central. Igualada.