El senyor Bianchi, un representant de comerç  es troba de viatge però cada dia trucarà a la seva filla per explicar-li un conte: des d’en Joanet que, menys el cap, tot ho perd, a un castell de gelat per llegir llepant el conte, a un nen transparent que diu mentides o a un putxinel·li que vol veure món. Rodari, entre conte i conte, entre joc i joc, hi introdueix el seu al·legat antibel·licista (La Guerra de les Campanes, El pou de Cascina Piana, Jaume de vidre), els valors de caire social (El rei que s’havia de morir, La paraula plorar) i una mirada còmplice cap als contes de fades que capgira (Embolicant la troca, El nas que fuig). Les seves favolevan ser un esborrany on alguns contes van esdevenir novel·la: de Moltes preguntesnaixeria el Llibre dels Per Què, de Tonet l’invisible, la novel·la i d’alguns versos ( Anem a inventar números) les seves famoses Tirallongues.

Gianni Rodari (1920-1980)  va ser un escriptor i pedagog italià reconegut a tot el món com a un dels pares de la creativitat moderna en haver sistematitzat  el procés creatiu en una sèrie de propostes reunides en la Gramàtica i Exercicis de la Fantasia (1971); entre elles excel·leix el binomi fantàstic inspirat en el “duel de paraules” dels surrealistes francesos.

Lector insaciable va publicar els seus primers contes a l’edat de setze anys a un setmanari diocesà.  Als divuit ja treballava com a mestre. 

De la seva imaginació desbordant, fruit de la curiositat, va néixer un conjunt d’obres literàries que s’allunyaven dels contes de fades i  el folklore tradicional  convertint a l’infant i a la seva quotidianitat en el centre de la faula.  

Contes per telèfon, En Gip dins del televisor, Gesolmino al país dels mentiders, Un pastís caigut del cel o El joc dels quatre cantons  són algunes de les seves obres més traduïdes. Ha estat adaptat, sovint, a la radio, al teatre, però també al ballet ( Les aventures de Cebeta) i al cinema d’animació (La fletxa blava). Humanista, antibel·licista, pedagog revolucionari que prenia l’escriptura com a un joc comunitari  va combatre al sistema educatiu tradicional abjurant dels dictats, defensant els valors humans i el poder alliberador i engrescador de la paraula:  alguns llibres seus van ser prohibits a la Itàlia feixista i, titllat de ex-seminarista cristià convertit en diabòlic,  va ser excomulgat pel Vaticà i el seu primer tractat de pedagogia cremat.

Autor de tirallongues, versos i cançons (les cèlebres filastrocche) ha estat musicat per nombrosos cantautors: Sergio Endrigo, Pietro Dambrini, Xesco Boix, Toni Giménez, Marc Dantuvi, entre d’altres. L’any 1970 li va ser concedit el Premi Hans Christian Andersen, el Nobel de la literatura infantil  que ha guardonat a autors de l’alçada d’ Astrid Lindgren, Maria Gripe, Christine Nöstlinger o  Katherine Paterson.

Recomanat per Jordi Folck, escriptor, dramaturg, fotògraf... seguidor entusiasta de Gianni Rodari

Et recomanem:

“La paraula plorar” de Gianni Rodari. Per mOn mas

Especial infantil al Gènius sobre Gianni Rodari, el mestre de la fantasia. 100 anys del seu naixement