La vall de Cabrera de Mar ha estat vinculada des de fa molt temps al món antic i a l’arqueologia, només cal recordar les troballes d’en Rubio de la Serna a Can Rodón de l’Hort el 1881. Així com en els posteriors anys, els successius treballs al poblat ibèric de Burriac, els quals han anat posant de manifest les seves dimensions i importància enfront d’altres poblats de la mateixa època en el territori laietà.

En els últims quinze anys, però s’ha fet un salt endavant pel que fa al coneixement i la importància del patrimoni d’època ibèrica i romana en aquesta vall. Les troballes al bell mig del poble d’una aglomeració urbana d’època romana republicana, datada entre la meitat del segle II aC i el primer quart del segle I aC, ens han permès entendre com es va desenvolupar el procés de romanització a la costa central de Catalunya, fent-lo, a més, un model extrapolable a altres llocs de la façana oriental de la península Ibèrica i també a les Illes Balears.

A banda de la seva importància històrica, les restes trobades aquí tenen un estat de conservació excepcional i, a més, no estan emmascarades per construccions posteriors, fet que augmenta la seva possibilitat de museïtzació i la seva comprensió visual. A més,  l’existència d’edificis singulars i, en molts casos, excepcionalment conservats, com és el cas dels banys públics de la comunitat i també d’un forn de fabricació d’àmfores, esdevenen uns elements d’atracció de primer ordre.

ALBERT MARTÍN I MENÉNDEZ
Arqueòleg Municipal de Cabrera de Mar