Des de fa anys que molts dels petits productors més sensibilitzats amb el problema de la pèrdua de varietats agrícoles i el model agrícola hegemònic s’han anat organitzant de forma local i lluiten per a poder fer les seves pròpies llavors.

A Catalunya existeixen diverses iniciatives que treballen per la conservació de les llavors autòctones i ecològiques. Arrel d’això han anat sorgint diferents Bancs de Llavors Locals, Ecològics i Autogestionats.

Seguint l’exemple d’altres comunitats d’Espanya, van decidir, l’any 2014,  d’organitzar-se com a Xarxa Catalana de Graners. O sigui, crear una xarxa que aglutinés els diferents Bancs de Catalunya, per tal de treballar juntes, de no repetir esforços i d’ajudar-se les unes a les altres, amb l’objectiu de fomentar el lliure intercanvi de llavors i informació.

"Les llavors són una base essencial per a la sobirania alimentària perquè d'elles depèn gairebé tot al voltant de l'alimentació: No només el que sembrem, sinó també com ho sembrem, la qualitat i nutrició dels nostres aliments, els sabors i gustos pels nostres menjars i cultures, i a més el benestar dels pobles, els ecosistemes i el planeta". 

El que proposen és  l’agroecologia com una solució als problemes ecològics, socials i culturals que afecten a la societat, perquè a més també és una eina que permet independitzar-se del sistema agroalimentari corporatiu i fomenta l’autonomia dels pobles.