L’ecosofia és un neologisme atribuït a l’activista noruec Arne Naess, que el psicoanalista Félix Guattari va desenvolupar i que el filòsof català Raimon Panikkar va utilitzar fa vint anys. Promou fer ús de la saviesa primordial per aconseguir viure en harmonia amb el planeta com a remei per la crisi mediambiental que ens colpeja.

La principal diferència amb l’ecologisme convencional és que l’ecosofia no està marcada per una visió antropocèntrica: no es pregunta què pot fer l’home per la natura, sinó quines ensenyances en pot rebre d’ella. Sense mesures, accions ni manifestacions. Un canvi que passi per l’educació i l’ensenyament d’éssers humans lligats a la natura.

Un dels majors reptes d’aquest corrent de pensament és deixar de considerar el planeta com un simple subministrador de matèries primeres, idea lligada al nostre concepte de civilització i que no ha fet més que augmentar amb el pas dels segles. Un cas semblant al de l’agricultura, on després d’evolucionar de tècnica de cultiu a negoci ha provocat un desequilibri ambiental que l’ecosofia pretén corregir.

El francès Félix Guattari va abordar l’ecosofia des de tres perspectives. L’ecologia mental busca que la consciència de l’ésser humà sigui el resultat de les interaccions que estableix amb el seu entorn. L’ecologia social pretén resoldre de manera justa i inclusiva la confrontació entre societat i natura, agreujada per anys de polítiques imperialistes, capitalistes i derivades de la globalització. Finalment, l’ecologia ambiental assumeix una perspectiva global de les dues anteriors, on s’impliqui tota la societat més enllà de científics, acadèmics i activistes.

Per aconseguir-ho potser haurem d’adoptar el pensament de Panikkar. Que l’ecosofia ens apropi a corrents i tradicions mil·lenàries com el xamanisme, el taoisme o el xintoisme.
Adoptar el concepte de les bioregions i les seves necessitats, sense imposar-hi cultius aliens ni escindir-les amb fronteres polítiques. Retornar a una saviesa que situï el medi natural al mateix nivell que la raó. Cultivar la natura de la mateixa manera que ens cultivem a nosaltres mateixos.