Contrato con Dios y otras historias de Nueva York recull quatre històries senzilles i enginyoses que transcorren a l'Avinguda Dropsie, un carrer situat a mig camí entre la imaginació i la vivència personal on va créixer Will Eisner durant els anys vint i trenta del segle passat. Un barri del Bronx habitat per persones migrades que buscaven una vida millor al país on, en teoria, els somnis es feien realitat. Un barri humil, poblat de gent senzilla que vivia en els característics tenements. La precarietat d'aquestes construccions i la necessitat de crear una xarxa comunitària per sobreviure durant la Gran Depressió feien que tothom sabés què passava a la casa del costat, de dalt, de sota i del davant.

Les quatre històries que formen el llibre són, segons el mateix Eisner (Nova York, 1917 – Florida, 2005), verídiques. I són tendres, dures i profundament humanes. Ens transporten a un barri ple de borratxos, desgraciats, violència, abusos i una enorme complexitat emocional, però també de solidaritat, supervivència i esperança. En poquíssimes pàgines l’autor és capaç d'endinsar-nos en unes ànimes plenes d'esquerdes i ferides que, malgrat tot, s'entesten a continuar dempeus. Uns relats impregnats d'un humor negre i d'una ironia tan punyents que aconsegueixen convertir en tragèdia fins i tot les escenes més quotidianes.

I, per si tot això fos poc, Will Eisner és una de les figures imprescindibles de la història del còmic. Va revolucionar la narrativa gràfica, va contribuir decisivament a consolidar el concepte de novel·la gràfica i va dignificar un mitjà que durant massa temps havia estat considerat menor. No és casualitat que els premis més prestigiosos del sector duguin el seu nom.

Més de quaranta anys després de la seva publicació, Contrato con Dios continua interpel·lant-nos perquè parla de qüestions que no han deixat mai de ser actuals: la pobresa, la migració, la fe, les injustícies i la fragilitat humana. És una d'aquelles obres que, com tota la gran literatura, ens ajuden a entendre una mica millor la condició humana i que captivaran tant qui encara no està avesat a llegir còmics com al lector més expert.

I és precisament per això que al principi em penedia d'haver-lo triat. Com es resumeix una obra d'aquesta magnitud?

Potser no cal resumir-la.

Només cal llegir-la.

Més informació: 

• Will Eisner a les biblioteques
• Edicions del còmic a les biblioteques
• Algunes imatges del còmic

Recomanat per Susanna Garcia, de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

En vela és un còmic que ens passeja per la intimitat de vuit persones, ciutadans de la precarietat moderna que, mentre tracten de tirar endavant les seves vides, voldrien practicar el que els metges anomenen una «higiene del son» que poques vegades aconsegueixen. Això els aboca a prendre pastilles per dormir i al consum de substàncies diverses, de vegades aconseguides al CAP i, la majoria de vegades, d’estranquis o aconsellant-se remeis els uns als altres.

L’obra parla de com les desigualtats i els diferents contextos socials provoquen l’insomni, que sembla estendre’s com una epidèmia en la societat: la precarietat laboral, el sensellarisme, la pressió per la productivitat... Tot això provoca el mal dormir que els protagonistes pateixen i intenten surfejar amb estímuls que saben que són contraproduents. L’abús dels mòbils, dels ansiolítics i les pors quotidianes produïdes pel sistema. És la por de no poder dormir la que ens fa no dormir?

L’autora diferencia amb l’ús del color la part dels somnis, monocroma i feta amb carbonet, dels personatges en la vida real, representats amb colors plans aquarel·lats que tenen una pàtina de grisor. Algunes històries tenen un tempo cinematogràfic i són només les pantalles les que brillen, blanques i fulgents. És molt original utilitzant un discret collage per posar cares a personatges i objectes en unes vinyetes molt treballades i plenes de detall. Cal destacar les dobles pàgines on reflexiona sobre com ha dormit la humanitat al llarg de la història —molt sovint en comunitat— i com dormen de manera diferent els rics i els pobres.

Una mirada crítica i aguda, amb una certa melangia, cap al que s’ha convertit en un dels mals de la nostra era i a les seves causes.

Més informació:

• Ana Penyas a les Biblioteques
• Ana Penyas a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Eva Solé. Bib. Joan Oliva i Milà. Vilanova i la Geltrú.

En Pim, en Pam i en Pum són tres amics (una musaranya, un ratolí i un hàmster) animals de laboratori que han viscut tota la seva vida engabiats. Després de diversos intents de fugida, per fi han aconseguit alliberar-se. Però... el món exterior no és tan fàcil com pensaven! Abans, els alimentaven i tenien una "casa". Ara, hauran de descobrir per ells mateixos com sobreviure a un nou entorn del tot desconegut.

Aquesta és una lectura recomanada per a primers lectors, ja que no és un còmic amb molt diàleg, el narrador és qui us guiarà per la història acompanyada per les il·lustracions. A més de viure les aventures d'aquests tres amics, podreu conèixer una mica més de cadascuna de les espècies animals.

Acompanya'ls en aquesta aventura!

Web de l'autor

Recomanat per la Biblioteca de Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels

L’any 2024, Cati Baur ens va sorprendre amb Agua chirri, un retrat tendre i ple d’humor d’un grup d’amigues que, arribades a la quarantena i cansades de les seves vides normals, decideixen obrir una cafeteria i així satisfer allò que manca a tothom quan es fa adult i la vida el supera.

Ara, l’editorial Garbuix publica Marcie: Punto de inflexión, un còmic en què Baur ens parla de canvis, fent servir com a protagonista la Marcie, una dona de més de cinquanta anys que es veu obligada a reinventar-se després de ser acomiadada de la feina.

La protagonista descobreix que, a partir de certa edat, la societat sovint tracta les dones com si fossin invisibles. Mig deprimida i sense saber què fer, un dia la Marcie decideix que potser la invisibilitat li servirà per fer un gir radical a la seva vida... i convertir-se en detectiu privada.

Amb una protagonista imperfecta, Baur construeix una història que combina humor, misteri, l’aparició d’un misteriós fantasma i una interessant reflexió sobre l’edatisme. Tot plegat s’acompanya d’un dibuix extraordinàriament expressiu, amb una estètica càlida i artesanal.

Marcie és un còmic optimista, divertit i emotiu que reivindica que mai no és massa tard per començar de nou.

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d’Igualada.

Teniu bones relacions amb els vostres veïns? A un poblet al mig del bosc acaba d’instal·lar-se un nou resident, en Rondinós, amb aquest nom ja us podeu figurar... Com la Gínjoli viu a la casa del costat decideix anar a coneixe’l amb els seus amics, però la rebuda no és gens càlida. En Rondinós pràcticament els tanca la porta als nassos perquè no vol tafaners a la seva propietat. La Gínjoli, que és tot optimisme i alegria, no es rendeix i fa un nou intent per explicar-li com funcionen les visites cordials entre veïns compartint un bon pastís. Però a en Rondinós li interessa més el peix podrit, els forats enfangats i la tos amb mocs, ell no en necessita d’amics!.

L’obra està estructurada en quatre divertits capítols que atraparan l’atenció dels petits amb els seus encantadors dibuixos plens de color. La il·lustradora té un estil molt personal i aconsegueix amb pocs traços donar molta expressivitat als seus animalets. I a cada història barreja amb gran habilitat humor i tendresa deixant-te amb un somriure i amb la certesa que no hi ha res millor que l’amistat i un pastís compartit amb bona companyia.

Josephine Mark ha fet una excel·lent adaptació al còmic de les històries de "Der Barbeiss" de l’autora Annette Pehnt i l’il.lustradora Jutta Bauer, guanyadora del premi Hans Christian Andersen.

Web de l'adaptadora

Recomanat per la Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella

Coneguda per obres autobiogràfiques com Fun Home, Alison Bechdel (Lock Haven, Pennsilvània, 1960) s’endinsa aquí en una ficció que manté molts dels temes que han marcat la seva trajectòria. En aquesta novel·la gràfica combina humor, introspecció i crítica social per explorar les relacions afectives, la identitat i les contradiccions de la vida contemporània.

La protagonista és una dibuixant de mitjana edat que, després d’una ruptura sentimental, intenta reconstruir la seva vida mentre navega per les complexitats de les relacions obertes, la teràpia, les amistats i les tensions entre el desig individual i el compromís amb els altres. Al llarg de la història, les seves experiències es barregen amb reflexions sobre la cultura digital, el consum, l’activisme i la recerca d’una manera de viure més coherent amb els propis valors.

Amb un estil gràfic expressiu i una gran capacitat per retratar els matisos emocionals dels personatges, Bechdel construeix un relat tan personal com universal. L’autora observa amb ironia les inquietuds d’una generació marcada per la necessitat d’autorealització i, alhora, per la consciència dels límits ecològics i socials del món actual.

Consumida és una obra intel·ligent i estimulant que convida a reflexionar sobre les formes d’estimar, de consumir i d’habitar el món, sense renunciar en cap moment a l’humor ni a l’autocrítica.

Més informació:

• Alison Bechdel a les Biblioteques
• Alison Bechdel a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Mercè Loire Fernández. Bib. Can Milans. Caldes d'Estrac.

Una mala herba és aquella que creix espontàniament en un conreu o jardí i perjudica el creixement adequat d’altres plantes. Però, sabem identificar realment què és una mala herba?

Aquesta és la història de l’Anis i l’Àvila, una mare i una filla que es dediquen a l’herboristeria a la França de 1630. Un dia l’Anis és capturada, acusada de bruixeria i cremada a la foguera; bé, això últim no està clar, ja que, de cop i volta, va desaparèixer d’entre les flames. Això va ser gràcies a l’Àvila, que va recórrer a un llibre prohibit que hi havia a casa seva per provar de salvar la mare. Però ara l’Anis ha desaparegut i sobre l’Àvila recau una maledicció que ha de complir abans no sigui massa tard.

A través d’aquesta història resseguirem els seus passos juntament amb en Timo, un jove lladregot amb qui viuran diverses aventures, mirant d’escapar de tots aquells que els volen mal. Figures misterioses i poderoses, amb obscures intencions, els segueixen per motius diferents, però la unió i les bones persones que aniran trobant pel camí els donaran un cop de mà per intentar aconseguir la seva fi. Hi arribaran a temps?

Teresa Radice i Stefano Turconi formen un tàndem que ens sorprèn gratament cada cop que publiquen una obra conjunta, amb propostes que impliquen el lector com si es tractés d’un personatge més de les històries que ens plantegen.

Més informació:

• Teresa Radice a les Biblioteques
• Teresa Radice a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l'editorial

Recomanat per Cristina Freixas Casanovas. Bib. P. Fidel Fita. Arenys de Mar.

La darrera obra de Paco Roca ens parla de la crisi de parella. Fran és un escriptor que s’acaba de separar de la seva parella Susanna. Tenen prop de cinquanta anys, més de vint anys de relació i dues filles en comú. De gira promocional amb la seva darrera novel·la per la Patagonia, la cancel·lació del seu vol de tornada farà que recordi el passat i es plantegi un futur ben diferent.

L’oblit, la memòria, la família, l’amor... tornen a ser els temes principals d’aquest nou còmic, tal com vam llegir a “La casa” o a “Regreso al Edén”. Ara el relat és més personal i amb, uns flashbacks en blau, podem entendre com se sentien les dues parts de la parella. Un còmic per a viatjar i, conèixer-se, emocionalment.

Més informació: 

• Paco Roca a les biblioteques

Recomanat per Chus Rodríguez, Biblioteca de Viladecans. 

"Molly Wind: bibliotecàries a cavall" és un còmic d’aventures tendre, divertit i inspirador que combina llibres, amistat, humor i acció en una història ambientada als Apalatxes dels anys trenta. La protagonista, la Molly, és una nena intrèpida, valenta i apassionada per la lectura que somia convertir-se en bibliotecària a cavall, com la seva germana. Quan se li presenta l’oportunitat de portar llibres a les famílies més aïllades de la muntanya, viurà tota mena d’aventures amb el seu inseparable cavall Carson.

Un dels aspectes més interessants del còmic és que s’inspira en un fet real: les «bibliotecàries a cavall» que distribuïen llibres a les zones rurals dels Apalatxes dins del projecte Pack Horse Library durant la dècada de 1930. Això aporta un component històric molt atractiu sense perdre el ritme aventurer de la narració, obra de Catalina González.

Un altre component clau son les il·lustracions, que destaquen per l’expressivitat dels personatges i per uns paisatges plens de vida que recorden als còmics clàssics d’aventures. El dibuix de Toni Galmés té un estil molt particular, una mica vintage i amb una quantitat de detalls que són molt importants per a la narració.

En definitiva, una lectura molt recomanable que està pensada per infants a partir de 9 anys però que fins i tot poden gaudir els més grans de la casa!

Entrevista a l'autora
Pàgina web de l'autora

Recomanat per Aitana Hornas de la Biblioteca L'Atzavara d'Odena

A principis dels anys noranta, i compaginat amb la seva carrera com a dibuixant i guionista, Scott Mcloud va publicar "Entender el cómic : el arte invisible", un llibre que va ser un referent sobre tècnica de dibuix i guió de còmic, i que avui dia continua treballant-se.

Una jove Raina Telgemeier va ser una de les lectores d'aquest llibre, i anys més tard va conèixer l'Scott, i va proposar-li fer un llibre sobre teoria del còmic per a infants. D'aquesta trobada neix "El club de los dibujantes", una proposta per a infants de cicle superior o primers cursos de l'ESO on ens trobem a un grup d'infants amb talents diferents, que es troben per desenvolupar la seva passió pel còmic.

En l'àmbit tècnic, el llibre ens mostra tot el que es necessita per ser un bon dibuixant, guionista..., o qualsevol altra professió del món de la historieta. Però també és una història sobre els infants i les seves famílies, que encaixa perfectament en l'univers de la Raina Telgemeier, amb personatges tendres i familiars que podrien sortir a qualsevol dels seus llibres.

El llibre acaba de sortir en anglès i castellà, i ja està anunciat que a final de l'any podrem llegir-lo també en català, així que aneu fent punxa als vostres llàpis i prepareu-vos per dibuixar!

Més informació:

• Raina Telgemeier al catàleg Aladí.
• Scott McCloud al catàleg Aladí.

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d'Igualada.

Ens situem l’any 1937. Un jove fotògraf viatja amb l’encàrrec de realitzar un reportatge a les planes agrícoles d’un territori dels Estats Units afectat per una terrible sequera i enormes tempestes de pols i sorra: el Dust Bowl.

La pols, el vent, l’aridesa, les tempestes i, sobretot, els habitants d’aquesta regió influeixen profundament en la visió del protagonista. La seva ingenuïtat inicial com a fotògraf, la seva actitud envers el món i, en resum, el seu jo més íntim queden fortament impressionats per tot el que viu i veu a través de l’objectiu de la seva càmera, fins a qüestionar-se tot allò que motiva tant la seva vida com la seva professió.

L’obra d’Aimée de Jongh, autora neerlandesa premiada per la seva feina, mostra, en una obra històrica i periodística de ficció, un episodi de l’Amèrica contemporània i com l’acció de l’home afecta els ecosistemes que treballa i transforma.

Obra rica, emocional, molt ben documentada i amb un estil d’il·lustració senzill i expressiu, que ens convida a conèixer una catàstrofe que, tot i situar-se gairebé cent anys enrere, és ara totalment vigent. Un còmic per gaudir, que ens farà reflexionar.

Més informació:

• Aimée de Jongh a les Biblioteques
• Aimée de Jongh a la Viquipèdia
• Informació del llibre a l’editorial

Recomanat per Jaume Águdo López. Bib. Districte 2. Terrassa.

Una història quotidiana emmarcada en la dictadura argentina de Vileda. Un homenatge a les persones que van ser víctimes, ara fa 50 anys, d’una de les repressions més cruentes de la història.

Daniel, un psicoanalista argentí exiliat a París, rep una carta dient que han identificat a la seva filla. Torna a l’argentina després de 25 anys d’absència. El xoc amb un país i incognoscible, els records, la família i la seva filla són el fil conductor d’un còmic que ens rememora les conseqüències de la dictadura i la necessitat de combatre-les.

Amb guió d’Àngel de la Calle i dibuix de Jordi Sempere. El color, a càrrec d’Anna Maria Ruiz possibilita el pas del present al passat. Al final del còmic trobareu un resum històric que ajuda a la lectura del còmic a càrrec de Ramiro Manduca, professor i llicenciat en història  de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Buenos Aires.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Odette és una jove que treballa en una llibreria. Una visita al oftalmòleg es transforma en un veritable malson. L’autora canadenca relata la seva pròpia experiència al perdre la vista d’un ull quan era jove. La medusa com a metàfora de la ceguera i del descens a un univers de tenebres i foscor. L’obra ha estat guardonada amb els premis Eisner Award, Doug Wright Award, Bédéis Causa Awards, Lynd Ward Graphic Novel Prize. Amb aquesta obra Boum s’ha donat a conèixer a nivell internacional.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La sèrie Males Bèsties, creada per Aaron Blabey, va arribar aquí l’any 2017 per fer-se conèixer com una de les sèries infantils més venudes.
Els protagonistes (el Sr. Llop, el Sr. Tauró, el Sr. Serp i el Sr. Piranya) són, com podem imaginar, individus tèrbols i poc recomanables. No obstant això, decideixen intentar convertir-se en herois i fer bones accions per ajudar la societat. Ho aconseguiran? Spoiler: no serà fàcil i hauran de passar per nombroses aventures (per ser exactes, fins a 20 episodis). I quan haureu arribat al final, segur que voldreu seguir llegint les altres histories de Blabey com Gata Rebel o Telma l’Unicorn.
Recomanada per a nens i nenes a partir de 8 anys, és una lectura fàcil i divertida que enganxa immediatament i que farà passar una estona molt divertida tant a petits com a grans. Llegiu-la, prepareu-vos per riure com mai i segur que no us en penedireu!

Web de l'autor

Fragment

Recomanat per Martina Cassano de la Biblioteca de Ripollet

Junji Ito apadrina aquest recull de relats de terror dels millors autors nord-americans i japonesos. Figures com Ryo Hanada, Becky Cloonan, Michael Conrad, Aki Shimizu i Shima Shinya signen un volum amb pròleg del mateix Ito.  El títol “Betwixt” significa “enmig”, una paraula suggestiva que també té l’accepció d’estrany. Les històries que hi figuren són un pont entre la realitat i la ficció, entre el món dels vius i el sobrenatural. A través de figures com els miralls, l’aigua o els forats, conviuen i es comuniquen els dos mons.

El llibre, amb doble portada, es pot llegir en direccions oposades i es pot començar a llegir des dels dos costats. Ves amb compte que no queda atrapat enmig, com molts dels protagonistes d’aquest manga.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A les biblioteques sovint busquem llibres que no només expliquin una història, sinó que obrin finestres a mons poc coneguts. Un món d’art brut, d’Oriol Malet i Christian Berst, és precisament un d’aquests còmics: una invitació a descobrir un univers artístic fascinant, heterodox i profundament humà.

L’obra ens apropa al concepte d’art brut, un terme que designa creacions artístiques nascudes fora dels circuits oficials de l’art: obres fetes sovint per persones autodidactes, marginals o alienes al sistema cultural. A través d’un recorregut visual atractiu i ple de sensibilitat, el còmic ens presenta alguns dels creadors més singulars d’aquest moviment i les històries que hi ha darrere de les seves obres.

El dibuix d’Oriol Malet aporta un estil viu i expressiu que dialoga amb la força i l’espontaneïtat de l’art brut mateix. El resultat és una obra que combina divulgació i narrativa gràfica amb molta naturalitat: llegim, aprenem i alhora ens deixem sorprendre per formes de creativitat que trenquen motlles.

És un còmic especialment interessant perquè funciona a diversos nivells: pot captivar tant lectors habituals de novel·la gràfica com persones curioses per l’art, la cultura o les històries humanes que hi ha darrere de la creació artística. A més, és una lectura ideal per a clubs de lectura o per descobrir nous camins dins del món del còmic documental.

Un món d’art brut ens recorda que l’art pot aparèixer en qualsevol lloc i en qualsevol persona. I potser aquesta és la millor invitació que pot fer un llibre: animar-nos a mirar el món —i la creativitat humana— amb uns ulls una mica més oberts.

Més informació:

• Christian Berst a les Biblioteques
• Art brut a Viquipèdia
• Entrevista a Oriol Malet a Youtube 

Recomanat per Concepción Martín. Bib. Pompeu Fabra. Torrelles de Llobregat. 

L’autora desplega el còmic a partir de la recerca doctoral d’una amiga, els vestigis materials excavats, fotografies, plànols de les barraques i testimonis de les condicions dels treballadors de la indústria del carbó a Coll de Pradell al Berguedà a mitjans del segle XIX. Lignit connecta les veus dels miners i de les dones que treballaven en la tria del carbó: la Gabi i en Joan. Cinc generacions lligades a les muntanyes, a la mina i a una forma de vida que conforma no només el paisatge natural sinó també l’humà.

Una obra que neix de l’amistat i la col·laboració entre una arqueòloga i una il·lustradora.

"M'interessava molt perquè eren vides als marges. Hi havia una mirada crítica a les estructures de poder i, a la vegada, hi havia tot el tema de com s'organitzava la vida i la relació amb el territori, en una societat preindustrial i després amb la industrialització", explica Casadevall en una entrevista al diari Ara.

Un còmic guardonat amb la Menció al Talent Novell del Premi Finestres de Còmic en Català 2024.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El còmic és el resultat d’una visita de l’autor, Kim Aubert, als Encants de Barcelona. Allà troba un vell diari dels anys 30 escrit en català per la Senyoreta Mercè Litgi. Captivat per la cal·ligrafia i la història d’aquesta jove barcelonina. Kim ens presenta un còmic intimista que ens transporta als anys previs a la Guerra Civil, entre l’auto ficció i la reconstrucció història. El dibuix de Kim s’endolceix per rescatar de l’oblit una de tantes vides quotidianes truncades per la guerra i la postguerra. Els sentiments més secrets d’una dona al descobert. Un còmic ple de tendresa.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La novel·la d’Uketsu arriba en format còmic de la mà de l’autor i amb dibuix de Kyo Ayano. Una trepidant i mòrbida història de misteri.

Tot comença interpel·lant al lector amb els plànols d’una casa de dos pisos i la pregunta “Eres capaz de detectar que tienen de extraño los planos de una casa?”.

El protagonista, escriptor especialitzat en fenòmens paranormals, queda amb un amic que es vol comprar una casa a Tòquio i vol que li doni consell. Un cop consultat un conegut arquitecte queda clar que aquella casa ha estat dissenyada per ocultar algú o alguna cosa. La història es complica quan l’amic li diu que no compren la casa perquè hi ha aparegut un cadàver desmembrat en un petit bosc proper a l’edifici.

La novel·la ha esdevingut un veritable fenomen al Japó. La història et captiva des del primer moment i l’autor sap estructurar la història de manera que el lector s’involucra tant que no podràs deixar de mirar i remirar els plànols de la casa. Faràs teva la frase de l’arquitecte Kurihara:

“Desde que me mandaste el plano, no he dejado de darle vueltas a lo raro que es todo”.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

A Bajo los árboles, donde nadie te ve, Patrick Horvath ens situa a Woodbrook: un poblet idíl·lic on tothom es coneix i s’ajuda quan cal, immers en l’excitació de preparar la desfilada per commemorar el bicentenari de la seva fundació. Mentrestant, la Samantha, una ossa encantadora i molt estimada a la comunitat, continua amb la seva rutina secreta: anar a la ciutat, triar una víctima a l’atzar i assassinar-la.

I ho fa de manera neta, metòdica, calculada i lleial a la seva norma d’or: mai mataràs a Woodbrook! Més que res, per seguir gaudint de la càlida protecció que li ofereix la vida tranquil·la. Però... un fet inesperat farà que les seves dues vides es trobin cara a cara.

Un dels grans encerts de l’obra és el seu apartat gràfic. Amb una estètica que recorda Beatrix Potter, els personatges —animals antropomorfs molt cuquis— i la paleta de colors suaus, gairebé d’aquarel·la, construeixen una experiència estètica que contrasta de manera radical amb la violència de la història.

El còmic juga constantment provocant aquesta dissonància en el lector. Samantha és, alhora, una veïna exemplar i una assassina rigorosa, i així, el relat esdevé una reflexió sobre els límits d’aquesta convivència entre l’instint i l’aparença. Horvath, amb una trajectòria prèvia com a il·lustrador i cineasta vinculat al terror, debuta aquí com a autor total amb una proposta pertorbadora que fa que ens preguntem què hi ha de monstruós dins nostre.

Publicada originalment el 2023, l’obra va ser nominada als Premis Eisner 2024 i va guanyar el Premi Harvey al millor còmic el 2025. Disponible en castellà en un únic volum de tapa dura, és una lectura ideal per a qui gaudeix de les històries que juguen amb els contrastos i deixen una petjada inquietant. S’espera una segona part, ja publicada en anglès.

Més informació: 

• Patrick Horvath a les biblioteques
• Algunes imatges del còmic
• Web oficial de Patrick Horvath

Recomanat per Susanna Garcia-Prieto, de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú.

Primer lliurament de la vida de quatre estudiants d’esquinisme a la ciutat de Babilô. Pinzellades de la vida d’Emma, Yul, Sam i Ignatz en la seva estada universitària a Babilô, anagrama de Bilbao, a la fictícia facultat d’esquinisme. De Laia Jufresa, autora d’El esquinista, pren la idea d’utilitzar l’esquinisme com a eix que uneix els quatre personatges. Fidel al seu estil, Isusi ens presenta una història d’amistat i revoltes socials emmarcada en dibuix a aquarel·la amb quatre colors: blanc, negre, groc i gris. Un còmic amb personatges tan reals i entranyables que, de ben segur, formaran part de l’imaginari de la nostra cultura. Al terminar el còmic, desitjaràs formar part del grup i convertir-te en el cinquè protagonista. Per sort Isusi ja té preparat el segon volum.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Recapitulem dintre de l’entrellat de l’univers Marvel: la derrota d’Ultron a mans del seu creador, Hank Pym un dels vengadors fundadors. Aquest havia implementat un programa que s’activaria per apagar-lo quan rebi un virus informàtic creat pel propi Pym.

En aquesta situació el guionista Rick Remender aprofita dues qüestions existencials per la continuïtat d’Ultron. D’una banda el tema de la relació paterno filial. Ultron es el “fill” de Pym rebutjat des del moment del seu naixement. D’altra, la legitimitat de desconnectar una màquina que té capacitat de sentir i estimar com un ésser humà. Un tema que ressona en fonts tan diverses com Frankenstein, Star wars i els drames operístics.

La cólera d’Ultron és, a més a més, un entramat de relacions familiars molt semblant a l’Olimp de la mitologia grega. Les il·lustracions de Jerome Opeña i el madrileny Pepe Larraz acompanyen el magnífic guió de Remender. Els coloristes Dean White, Rachelle Rosenberg i Dono Sánchez Almara unifiquen els estils dels dos dibuixants de manera excepcional.

Marvel aprofita la pel·lícula La era d’Ultrón per presentar-nos un drama familiar i una història de vengança amb tocs d’intel·ligència artificial i reminiscències de tragèdia clàssica. L’aventura està garantida.

*Recomanat la Xarxa de Biblioteques Municipals

A la seva tornada del Japó l’autora es pregunta «¿Cómo puedo explicar esta relación particular, llena de contradicciones, que desarrollé con Japón? ¿Esta mezcla incoherente de atracción y rechazo?». La resposta la trobaràs en aquest còmic. Fruit de la seva passió pels manga dels anys 70, l’autora decideix establir-se un any al Japó.

El còmic evoca el Japó mític i el contrasta amb el Japó contemporani. L’autora barreja el seu diari personal, en blanc i negre, amb els mites del país nipó, presentats a tot color. Stroesser revisa la seva estada al Japó seguint les quatre estacions de l’any. Una crònica personal escrita des de l’admiració i la sorpresa amb una gran sensibilitat.

*Recomanat per  la Xarxa de Biblioteques Municipals

Marcello Quintanilha és l’autor d’aquesta novel·la gràfica, que és una petita joia que ha passat desapercebuda dins de la seva obra. Quintanilha, resident a Barcelona des de principis del 2000, és un autor que retrata amb un ull crític i privilegiat la societat Brasilera. Aquesta obra és posterior a Tungstênio (que va ser portada al cinema el 2018 pel director Heitor Dhalia) i anterior al seu gran èxit fins ara, Escucha, Hermosa Màrcia (premi Fauve d’or del festival de còmic d’Angouleme i premi a Millor Obra estrangera al 41è. Còmic Barcelona).

Aquesta obra es desenvolupa als anys cinquanta i està inspirada en la vida del seu pare. Explica com l’Helcio i el seu amic, enlluernats per la possibilitat de guanyar uns diners extra aprofitant-se de la tasca d’uns pescadors furtius, emprenen un viatge en barca que farà trontollar la seva amistat. L’Helcio és futbolista, i aquesta aventura posarà en risc la seva participació en l’importantíssim partit que ha de jugar el seu equip.

Quintanilha és un dels referents d’aquest segle del còmic sud-americà, i aquesta obra, encara que no tan coneguda, és un bon primer apropament al qual s’està fent a l’altra banda de l’Atlàntic.

Més informació:

• Marcello Quintanilha a les Biblioteques
• Marcello Quintanilha a la Viquipèdia

Recomanat per Jaime Poncelas Gutiérrez. Bib. Maria Aurèlia Capmany. Sant Boi de Llobregat. 

Divertidíssima i emocional crònica autobiogràfica d’una etapa de la vida de l’autora, en què intenta sortir del cicle d’addicció i recuperació de l’alcohol mentre ens descobreix la Nova York més oculta.

La història comença amb la protagonista i autora en estat de confusió, després d’haver estavellat un cotxe de lloguer a Puerto Rico.

A partir d’aquí, retrocedeix en el temps per explicar el seu periple d’adaptació a la gran ciutat, guanyant-se la vida, dibuixant i vivint en un soterrani.

Amb una sinceritat i una cruesa que desarmen, explica sessions de teràpia en grup, relacions i cites fallides, sense perdre el sentit de l’humor.

La seva història transmet un missatge d’optimisme per fer front a l’addicció i a la solitud, que implica demanar ajuda i connectar amb les persones.

Julia Wertz (San Francisco, 1982), dibuixant professional i exploradora urbana a temps parcial, ha publicat diversos llibres, entre els quals destaquem Whisky & Nova York (2011) i Barrios, bloques y basura, finalista del Festival d’Angoulême 2020.

Més informació:

• Julia Wertz a les Biblioteques
• Julia Wertz presenta 'Los incorregibles' en la Feria del Libro: "El alcoholismo no es glamuroso"
• Pàgina web oficial

Recomanat per Hugo Mañas. Bib. Montserrat Roig. Sant Feliu de Llobregat. 

L’Ingrid té somnis eròtics recurrents en els quals apareix una estranya criatura. Quan es desperta descobrim que estem al segle XVII, que el seu marit és agutzil i que aquell dia hi ha un judici contra una dona acusada de ser bruixa. Així comença Somna, un còmic creat a quatre mans per Becky Cloonan i Tula Lotay que el 2024 va guanyar el prestigiós premi Eisner a millor nova sèrie. 

Les autores es reparteixen la història i les pàgines del còmic segons si s’ha de dibuixar el món oníric, o la realitat. Lotay, amb un estil pictòric i preciosista, s’encarrega dels somnis d’Ingrid, mentre que Cloonan dibuixa els moments de vigília amb un estil més realista en sintonia amb la cruesa de la vida quotidiana de l’època.

Es tracta d’un còmic que barreja erotisme i folk horror per parlar de la cacera de bruixes, de desig sexual, d’intransigència social i religiosa, de càstig i de culpa. L’arquetip de la bruixa seductora és molt habitual en nombroses obres de ficció al llarg de la història. S’agraeix que en aquest cas, les autores hagin decidit centrar-se a mostrar la repressió del desig femení sense reproduir l’habitual clixé de bruixa com a sinònim de femme fatale.

DSTLRY és una editorial independent que concentra alguns dels millors autors nord-americans de còmic de l'actualitat que publica obres curtes en un format similar al còmic europeu. L’edició de Somna publicada aquí l’any 2025 per Norma editorial recull la sèrie completa i una història breu a més d’altres extres.  

Somna, un conte per anar-se’n al llit, és un còmic que destaca pel seu espectacular apartat gràfic i contrast d’estils i pel constant joc entre realitat i imaginació que no us hauríeu de perdre.  I recordeu, no eren bruixes, eren dones. 

Més informació: 

• Becky Cloonan a les biblioteques
• Pàgina web de l'autora

Recomanat per Javi Lechón Peralta. Biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet de Llobregat.

Una intensa boira s’apodera de les colònies al Planeta Mart. Tres nens abandonats per les seves famílies intenten sobreviure en un planeta devastat per una misteriosa pandèmia. El dibuix en blanc i negre potencia l’aspecte macabre i tenebrós de la colònia abandonada. Vinyetes sense text posen de manifest la desesperació i la fatalitat. Dos ingredients presents a tot el còmic i que estan en consonància amb un guió que deixa entreveure un escenari macabre. Una història críptica que eclosiona amb una paleta de colors i un final obert. Un còmic per aquells que els hi agrada una certa dosi d’incomoditat i tensió en la lectura.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Sophie i Quentin es troben en una segona lluna de mel en una illa grega. Malgrat el seu intent per desconnectar de la vida parisenca, es troben amb un vell conegut. La invitació a un sopar en un vaixell tindrà conseqüències que cap dels dos haguessin pensat mai.

Bastien Vivès inaugura una sèrie de còmics amb reminiscències de les pel·lícules familiars d’aventures de les dècades dels 80 i 90. Les il·lustracions i el guió són una delícia: personatges ben definits, guions realistes i, al mateix temps, plens d’emoció. Només ens falta esperar que arribin els dos volums ja publicats a França.  

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El dia que Jabier va decidir jubilar-se no sabia que començava un periple burocràtic i administratiu per les institucions autonòmiques, locals i nacionals per poder cobrar la seva paga. Funcionaris ingrats, terminologia indesxifrable i interminables cites prèvies fan que Jabier es quedi sense pensió. Un cop de sort el porta a allistar-se a la “Unidad especial de Ertzaintza senior”. Una entitat amb ànim de lucre i poder que li ofereix un sou digne, 16 pagues de 4000 €, complement vitalici mensual, 15 dies d’assumptes propis i 15 de conciliació. Tot per esdevenir un infiltrat en les manifestacions de gent gran que acorralen l’executiu basc.

Un còmic biogràfic, social i satíric-apocalíptic amb vocació didàctica. Inclou el programa del curs de l’Ertzaintza i un glossari dels termes legals que apareixen al còmic. Imprescindible per a aquelles persones que volen prejubilar-se.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

La revolució reproductiva ha arribat! En una galàxia molt llunyana, en el planeta Club, les femelles experimentaven el que s’anomenava la “mort reproductiva” amb un cos biològicament dissenyat per morir després del part. Un grup de rebels aconsegueix alliberar-les a totes i escapar d’aquesta condemna. 

Coco, fastiguejada de la seva missió com a vigilant perimetral i farta de no satisfer prou els seus desitjos carnals, vol intentar comprendre els sentiments humans i decideix reprogramar la missió principal: Objectiu? Enamorar-se i formalitzar una relació amb totes les complexitats, dins de l’espècie humana, que això representa.

El culte al cos, l’alliberació sexual i les dinàmiques patriarcals en la literatura estan clarament representades en l’obra de la il·lustradora argentina Sole Otero, que, amb to humorístic i ciència-ficció, ens endinsa en tot aquest Univers de les conductes relacionals masclistes.  La protagonista, que no entén les normes socials humanes, s’enamora d’un escriptor frustrat i, amb l’ajuda de la seva IA anomenada XoXo, intenta ser la viva imatge del que ell desitja per tal d’enamorar-lo. 

Els colors són utilitzats per representar els diferents matisos de la relació i conviden a una celebració o a l’agonia emocional. El vermell representa l’exaltació del cos i la sexualitat en totes les seves tonalitats. 

Intensa és una etiqueta que emmarca gran part de les problemàtiques en els vincles afectius i un reflex del que pot arribar a ser un maltractament psicològic, però també, és una celebració de la lliure elecció del teu propi cos i de la llibertat de viure per sobre l’estigma. 

Recomanat per  Clàudia Puig Valeriano. Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt.

L’Elma és una nena intrèpida i lliure que viu al bosc amb el seu Pare Ós.
Coneix el seu entorn, el respecta i l’estima. Tot al seu voltant és aventura i felicitat. Però el Pare Ós guarda un secret: com és que l’Elma, una nena humana, té un Pare Ós?
Fins que, com a totes les aventures, arriba el dia d’emprendre el camí. Entre postes de sol, boscos espessos i nits estrellades, l’Elma i el seu pare van a trobar la solució d’aquest misteri.
Aquest còmic amb uns dibuixos expressius i plens de tendresa (i lletra de pal!) ens narra un viatge èpic i ple de fantasia que ens farà entendre que créixer és la millor de les aventures.
Si us agraden les històries que us deixen amb ganes de més, aquest és el vostre còmic.

Recomanat per Susanna Garcia-Prieto de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú

Trufa, la novel·la gràfica de Glàfira Smith, és una obra sobre la pèrdua i el dol explicada a través de la relació amb un gos.

El que fa especial aquest còmic és com l’autora utilitza el llapis i el color per expressar el que costa dir amb paraules. El seu estil, expressiu i detallista en les emocions, ens fa sentir el fred de la pèrdua, però també la calidesa dels records compartits.

El llibre ens presenta una relació d’amor peculiar: la d’un home madur i la gossa que li regalen, la Trufa. És una història d’amor asimètrica on l’animal ofereix una mirada intensa, empàtica i generosa, mentre l’home aprèn a estimar a la seva manera. Ens parla de com els animals ens ajuden a transitar pels moments més grisos de la vida. Al voltant d’aquest vincle, Smith fa brollar altres relats: la convivència d’un matrimoni que es fa gran i la relació d’una filla amb un pare que, sovint, prefereix fugir dels problemes.

A través dels seus dibuixos, l’autora retrata tant les presències com les absències. El resultat final és un acte d’amor profund, emocionant i, sobretot, alliberador. No és una història ensucrada; és honesta, directa i, per moments, punyent. Una lectura ideal per a aquells que gaudeixen de la novel·la gràfica intimista.

Més informació:

• Glàfira Smith a les Biblioteques

Recomanat per Carme Axet. Bib. Font i Daniel. Sant Andreu de Llavaneres.

Endinsa’t en el fascinant i enigmàtic món de les maikos, les aprenents de geisha.

La Kiyo i la seva inseparable amiga Sumire decideixen, amb només 16 anys, marxar d’Aomori per convertir-se en maikos a Kyoto. Les dues viuran en una yakata, un allotjament exclusiu per a maikos, mentre aprenen dansa, música i les diferents arts d’aquest ofici. Al cap de poc temps, la Kiyo descobreix que no està feta per ser maiko, però la seva vida donarà una gir inesperat quan de cop hi volta esdevindrà una peça clau de la yakata, es convertirà en la cuinera oficial. La Kiyo, sempre atenta a les necessitats de la seva amiga Sumire i de la resta de noies, els hi preparà plats deliciosos i nutritius per ajudar-les en el seu dia a dia. I sempre amb un gran somriure a la cara!

En aquesta història veiem com l’autora, l’Aiko Koyama, enfoca la vida quotidiana de les maikos, una figura tan antiga que es remunta al període Edo, i alhora ens ofereix mil i un detalls de la cultura japonesa, en especial de la gastronomia. Històries divertides i entranyables que us deixaran un bon sabor de boca... i us obriran la gana!

Us convidem a llegir el manga Makanai : la cocinera de las maiko, una obra que publica Ediciones Tomodomo amb un total de 15 volums, i que ha sigut adaptada sèrie d’animació i a sèrie de televisió a Netflix. Acompanya a la Kiyo i a la Sumire en les seves aventures a Kyoto i descobreix el dia a dia de les maikos i de tot el que l’envolta.

Més informació

• Tràiler sèrie d'anime

• Tràiler sèrie de Netflix

Recomanat per Núria Maymó Ollé de la Biblioteca Municipal Les Voltes de Sant Vicenç dels Horts. 

El còmic s’inspira en una experiència real. La “Misión pedagògica” que es va dur a terme l’any 1933 en diferents pobles de l’Alpujarra granadina, a càrrec del govern de la II República. Entre els membres d’aquesta expedició es trobaven el cineasta José Val del Omar i l’escriptor i poeta Antonio Sánchez Barbudo.

Un xoc cultural en un moment on semblava que el canvi era possible. La voluntat d’apropar el teatre, la poesia, els llibres, el cinema i, en definitiva, les arts a les poblacions més inaccessibles d’Espanya. Un retall de la nostra història més recent. Els missioners, però, sovint no eren ben rebuts pels vilatans, que veien el progrés i la cultura com una amenaça a les seves creences i manera de viure.

Els colors terrosos i grisos estan presents en els dibuixos de Joaquín López Cruces, excepte en els dos personatges femenins que protagonitzen la història. Una picada d’ullet el present i el futur, el paper de la dona en el món rural i la redempció a través de la cultura.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

L’aclamat guionista James Tynion IV ens porta a la web més profunda i tenebrosa. Un portal informàtic ha desbloquejat Undernet, una arquitectura secreta d’Internet que Gabriel i els seus amics van descobrir l’any 1999. Ho van documentar tot en el fòrum W0rldtr33. Vint anys després algú ha aconseguit accedir-hi, el virus s’ha propagat i ha provocat un caos massiu.

Un thriller apocalíptic on el guionista James Tynion IV posa tot el seu talent en crear un ambient totalment creïble i, paradoxalment, al·lucinatori. Una combinació que culmina amb el dibuix de Fernando Blanco.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

'Mala olor' és una història de violència i d’assetjament laboral en què l’autora s’atreveix a furgar en l’esquerda d’una gran corporació i el seu suposat engranatge perfecte, metàfora de la societat en què vivim. Una societat aparentment diversa que promou l’heterogeneïtat, però segueix sent racista de forma sistèmica.

Més informació:

• Nadia Hafid a les Biblioteques

Recomanat per Bibarnabloc. Biblioteques de Barcelona. 

Després el debut a No me olvides, Alix Garin ens presenta un altre còmic autobiogràfic. L’autora narra l’experiència de viure amb vaginisme, una disfunció sexual que fa impossible la penetració. El periple entre diferents professionals de la salut i la relació amb la seva parella està narrada amb humor i sinceritat. Un còmic que explora les relacions amb el desig, el sexe, la parella sense tabús. Un còmic que combina els moments més durs de la vida de Garin, on predominen els colors foscos que contrasten amb els tons més asèptics de les consultes mèdiques. En definitiva, el còmic és una moderna i peculiar història d’amor.

El còmic va rebre el Premi del públic France Télévisions al Festival d’Angoulême 2025

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

“Siempre he pensado que los humanos son una especie tóxica. Súper depredadora. No sé para qué sirve, aparte de para echarlo todo a perder y dejar el mundo más feo… El que nos inventó no debió hacerlo, porque, en el fondo, no somos más que unos gilipollas. Los gilipollas de la creación.”

Una dona jove de la qual desconeixem el nom s'escapa de la ciutat, fuig de la civilització per a anar a la recerca de refugi a un territori remot prop d'Alaska on uns denominats “rebels” estan intentant viure d'una manera més lliure i sana. La dona haurà de creuar territoris salvatges on els perills que se li presentin adoptaran formes insospitades i haurà d’utilitzar totes les seves habilitats per a sobreviure.

El personatge de la dona abraça un ideal ecologista que acabarà sent més real i humà que tot allò que ha conegut anteriorment.

La descripció de la societat en col·lapse que ens ofereix Tirabosco és molt semblant a la sensació de desànim que vivim en l'actualitat. L'autor situa aquesta epopeia als Estats Units d'Amèrica on un mandat presidencial catastròfic ha encès una guerra civil de baixa intensitat, on s'ha encoratjat la proliferació d'ideologies feixistes i racistes, on les decisions econòmiques han ampliat la bretxa entre rics i pobres.

Gràficament, Mujer salvaje presenta una factura original i molt atractiva. L'artista utilitza materials poc comuns per a la realització d'un còmic com són el llapis de carbó i el guix, per a oferir-nos un estil en blanc i negre impactant i rotund.

Amb aquesta obra Tirabosco ha obtingut el Prix Tournesol que s'atorga en la secció alternativa en el marc del Festival d’Angoulême i que concedeix el partit ecologista Europe Écologie Els Verts.

Recomanat per Vicky Romo. Biblioteca Antonio Martín, El Prat de Llobregat.

Una història emotiva i pausada de les que no corren sinó que llisquen suaus i sense pressa, a vegades s’estira i a vegades s’escurça, seguint sempre el fil conductor del destí i acceptant-lo amb sinceritat i fins i tot amb certa innocència. Els primers amors són així, sense sentit ni control.

Un manhua exquisit que conclou en tan sols dos volums i on s’explica un amor adolescent més enllà de la culminació, posant especial interès en la gestació i en el seu decurs. Lin Lü canvia la seva petita ciutat costanera per Taipéi, on es trasllada per començar una nova etapa a la universitat. La seva especial sensibilitat pel cinema, la música, i la literatura aniran esquitxant la lectura de referents magnífics lligats al seu univers asiàtic, fet que esdevé una autèntica revelació, una porta oberta a una realitat cultural diversa i que en essència em recorda a les estructures de la Nouvelle Vague. Val la pena anar estirant el fil. Jian Nan Jun és un músic en procés de creixement, a les portes de la gravació d’un disc que suposarà un pas important per a ell i el seu grup. Ambdós connecten de seguida creant un espai d’equilibri màgic que els va lligant i en el que seran essencials noms com Haruki Murakami o Haruomi Hosono. El tema Kaze wo atsumete de Happy End esdevé la clau de volta per orbitar totes aquestes emocions creixents.

Aquest és el primer títol que veiem publicat al nostre país de Gao Yan, un jove autor taiwanès que ens arriba de la mà de Milky Way.

Una lectura reconfortant per llegir sense presses.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

Una histria de fantasmes de la mà de dos grans del còmic contemporani: James Tynion IV al guió i el dibuix de Christian Ward, guanyadors de diversos premis Eisner.

Janie és una agent immobiliària que, a darrera hora, rep l’encàrrec d’ensenyar una mansió fantasmagòrica a uns estranys compradors. Fins aquí tot perfectament normal. El que no sap Janie, i si els lectors, és que aquella casa guarda un secret que es va iniciar uns 50 anys abans per un excèntric milionari. I fins aquí podem arribar a explicar la trama.

Els autors ens submergeixen en un món poblat de desitjos d’immortalitat i d’ocultisme que anem descobrint en forma de flashbachs. L’obsessió d’Ambrose per saber què ens espera després de la mort es barreja amb tocs de la seva vida personal i de les dues noies atrapades a la casa: Janie i Vesper. Els diàlegs de James Tynion IV son magistrals. Combinen una situació paranormal amb vivències i anhels quotidians que perfilen a la perfecció els personatges de la història.

Les magnífiques il·lustracions de Christian Ward aconsegueixen que la mansió sigui un personatge més de la història i el detonant de les confidències de les dues protagonistes. Malgrat el toc fantàstic de l’obra, gràcies al dibuix de Ward, el relat se’ns fa totalment creïble.

En una mansió fantasmagòrica l’instint animal de supervivència està garantit. I el final del còmic n’és una bona prova`. 

*Recoamanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Franck, un dissenyador freelance a l’atur, es queda sense ordinador ni mòbil durant 10 dies. El que podia ser una història de terror ambientada a l’actualitat es converteix, per mitjà de l’avorriment i la imaginació, en una magnífica faula post-apocalíptica del que significa viure sense tecnologia. Després del xoc inicial, els primers símptomes del síndrome d’abstinència no triguen a aparèixer. La desesperació de Franck ens presenta situacions molt còmiques amb les que ens sentim plenament identificats.

El còmic és una adaptació lliure del relat autobiogràfic de Xavier de Maistre, Viajes alrededor de mi habitación, sobre el seu arrest domiciliari de 42 dies en companyia del seu criat i un gos. Els autors ja havien tractat el tema a El Síndrome de Stendhal on el protagonista havia de fer front a llargues hores d’apatia en un museu.

En una societat on es magnifica la productivitat i la tecnologia, Franck troba en la soledat una porta a un món interior ple d’emocions i creativitat. A través del mirall, de les pel·lícules, les fotografies en paper i la lectura, el protagonista es reconeix a sí mateix i s’enfronta a la realitat d’una altra manera. Les seves paraules “Nos inventamos una vida en un mundo virtual y dejamos de ser conscientes del mundo real que nos rodea” són una crida d’auxili en una societat d’individus que només existeix en el miratge il·luminat de les pantalles dels mòbils.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Ryder és una antiga bandida que va deixar enrere el seu passat per fundar una família. Quan se li diagnostica una malaltia molt greu, pren una decisió que la farà allunyar-se de la llar.

El viatge combina escenes actuals amb flashbacks de la vida de la protagonista. Es en aquestes pàgines que aprenem l’evolució de Ryder de lladre a grangera. El seu destí la portaran a un necromón on el còmic aconsegueix un clímax inquietant, gràcies a les il·lustracions de Jorge Corona i els fabulosos diàlegs d’Skottie Young.

Un western que conté traces del gènere fantàstic sense perdre veracitat a un guió que dota el còmic d’un final tan inesperat com inescrutable.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

Un thriller psicològic al mes pur estil Alfred Hichchok i tocs kafkians de la mà dels germans Harari. David, un fotògraf amb una vida precària, coneix una noia en una festa. Al dia següent es troba atrapat en el seu cos.

Lucas Harari agafa el “body swap” o intercanvi de cossos del cinema fantàstic i el manga per construir una història realista, ambientada en el París contemporani. La història barreja el component màgic amb el dia a dia d’una ciutat cosmopolita.

Arhur Harari, que ha rebut diferents premis com a guionista de cinema, aporta les seves influències cinematogràfiques per dotar el còmic d’un tempo pausat però angoixant, on la desesperació dels protagonistes es trasllada al lector.

L’intent dels protagonistes de recuperar el seu cos esdevé un viatge dolorós pels seus passats, on hauran de rememorar la seva identitat, qüestionar-se el seu gènere i reconstruir les seves relacions sentimentals.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals

Craig Thompson va començar la seva activitat laboral precoçment a les plantacions de Ginseng de la seva població natal. A partir d’aquest retrat biogràfic basteix un reportatge sobre el cultiu del ginseng en tota la seva globalitat, des del paper dels productes agraris en els mercats globalitzats o l’arribada de la immigració al camp, fins als usos medicinals o l’impacte d’aquest en la cultura xinesa.

Però més enllà del ginseng, aquest és un còmic que s’endinsa en altres temàtiques: com la religiositat, la creativitat artística, la malaltia o les relacions familiars. 

Craig Thompson ha fet una obra gran, complexa, amena i amb molt sentit de l’humor, al mateix temps. Estèticament no escatima en recursos. Hi ha pàgines tan plenes de detalls que converteixen el còmic en una delícia per la vista, al marge del text.

Més informació:

• Craig Thompson a les biblioteques

Recomanat per David Garcia de la Biblioteca Central de Cornellà.

La Megg, la nostra protagonista, apareix surant damunt l’aigua en una clara al·lusió a la cèlebre, bucòlica i alhora tràgica pintura d’Ofèlia. Però si hi pareu una mica d’atenció, veureu que a la mà té un canut. Això no és gens seriós, senyor Hanselmann!

Simon Hanselmann (1982, Tasmània) és el culpable d’aquests dibuixos aparentment infantils i molt divertits, que amaguen històries d’humor negre només per a adults. El pobre no en té la culpa: va néixer en un dels pitjors barris d’Austràlia, fill d’un moter i d’una mare drogoaddicta. Va ser castigat pels seus dibuixos “ofensius” a l’escola. Qui hauria dit que això li donaria fama mundial?

Tres companys de pis: la Megg, una bruixa fumeta amb depressió; el seu nòvio Mogg, el típic gat negre de bruixa; i en Búho, l’únic amb una mica de seny i diana de totes les bromes pesades. Viuen junts en una casa típica dels suburbis australians.

Ens trobem amb una comèdia de situació a l’estil «Friends» o «The Simpsons», però passada de rosca: alcohol, drogues psicodèliques, maratons televisius, conductes d’alt risc i una moral força qüestionable.

Altres estrelles del barri? Werewolf Jones, un homellop separat amb dos fills a càrrec que ven el que sigui per sobreviure; Moco, una dona trans de pell verda; Mike, el nigromant... i molts més.

"Bahía de Búho" és el segon títol d'aquesta sèrie "Megg, Mogg y Búho" publicat a l’estat per l’editorial Fulgencio Pimentel. Solen ser històries curtes e independents, però hi trobareu una evolució temporal al llarg dels següents números. No us els perdeu, són altament addictius! Tant com els seus personatges!

Torneu aviat si us plau.

Més informació:

• Simon Hanselmann a les Biblioteques
• Simon Hanselmann a la Viquipèdia

Recomanat per Laura Ruiz. Bib. Canyadó i Casagemes – Joan Argenté. Badalona.

Biografia d’Eadweard Muybridge, figura clau en la història de la fotografia i el cinema. Ens trasllada als EUA de la segona meitat del segle XIX. Delisle ens fa viatjar al país protagonista com ja va fer a “Cròniques de Jerusalen”, a “Pyongyang” i als pobles del Caucas amb “Escapar. Historia de un secuestro”, entre d’altres.

Coneixerem el Muybridge fotògraf, però també a l’assassí, per tant, aquesta lectura promet aventures, entreteniment i tot en un format de còmic divulgatiu darrerament molt de moda.

El seu registre gràfic és l’habitual amb colors grisos i marrons, trencats pels vermells del laboratori de revelatge i els grocs de les làmpades de llum. Molt ben documentat, i amb més de dues-centes pàgines, inclou reproduccions de les primeres fotografies i, fins i tot, acudeix al recurs del “flip book” per explicar conceptes com la persistència retiniana.

Més informació:

• L'autor al catàleg Aladí
• Astiberri
• Tebeosfera

Recomanat per la Chus Rodríguez de la Biblioteca de Viladecans.

Minisèrie que es va publicar als Estats Units per Dark Horse Comics i que Norma editorial ha traduït i editat per al mercat nacional.

Un còmic inclassificable que t’atraparà des del primer moment. Helen és una adolescent orfe i amb comportament autodestructiu. Després de la mort del seu pare es dedica a vagabundejar i freqüentar bars infectes. Un dia apareix una institutriu per portar-la a viure amb el seu avi. Fins aquí podria ser la típica història ensucrada tipus de “de captaire a princesa”. Res més allunyat de la realitat. Tom King posa tota el seu enginy per crear no una sinó diverses històries encreuades i personatges tan mítics com extravagants. Helen de Wyndhron no és la història d’una noia, és la recerca de la identitat d’una família que viu entre dos mons.

Una història que es magnifica amb els dibuixos de Bilquis Evely i Matheus Lopes que doten al còmic de l’atmosfera real i de fantasia necessària per al transcurs de la narració.

*Recomanat per la Xarxa de Biblioteques Municipals 

El Jutge Dredd és sense dubte el personatge de còmic britànic més popular i longeu. Creat pel guionista John Wagner i el dibuixant Carlos Ezquerra, aquest jutge, jurat i botxí de la futura i distòpica Mega-City One ha protagonitzat nombroses històries memorables des que es va publicar a la revista 2000 AD l’any 1977 fins a l’actualitat.

La saga del Jutge Mort és una de les més rellevants i estimades pels lectors per motius molt diversos. Per l’espectacular apartat gràfic a càrrec del dibuixant Brian Bolland, o perquè va ser la primera aparició de personatges carismàtics com Mort o la Jutge Anderson que han acompanyat a Dredd durant dècades. Anderson és el contrapunt empàtic i irònic a la rigidesa autoritària del Judge Dredd, mentre que el Jutge Mort és la seva versió tenebrosa i ha esdevingut el seu principal antagonista.

En aquest còmic se’ns parla del Món Mort, una realitat alternativa de l’univers de Dredd on els Jutges Foscos, els encarregats d’impartir justícia, han arribat a la conclusió que si tots els delinqüents són éssers vius, és perquè la pròpia vida és un crim. Un cop que els Jutges Foscos han acabat amb el crim i la vida de tots els habitants del seu món apareixen sobtadament a Mega-City One per continuar impartint justícia mortífera. El Jutge Dredd i la seva companya Anderson, una telèpata de la divisió psíquica del cos de jutges, s’hauran d’esforçar de valent per aturar aquesta amenaça.

El voluminós còmic Dredd Vs. Muerte publicat per l’Editorial Dolmen recull els seus primers enfrontaments i un bon grapat d’extres: articles i entrevistes, una extensa compilació de l’art de Brian Bolland i un joc del Jutge Dredd del tipus “Tria la teva aventura”.  

Aquest còmic és una excel·lent porta d’entrada a les satíriques històries del Judge Dredd i un gaudi visual que no us hauríeu de perdre. La influència de l’obra és tal que l’aspecte llòbrec del Jutge Mort ha inspirat la creació de personatges aliens a la franquícia del Jutge Dredd com “El Batman que riu” i fins i tot el grup espanyol Def con Dos va dedicar una cançó a la seva icònica vinyeta “Mira’t en el puny de Dredd”.

Més informació: 

• John Wagne a les biblioteques

Recomanat per Javi Lechón. Biblioteca Tecla Sala (L'Hospitalet de Llobregat).

Retrat de l’Alger de finals dels anys vuitanta i principis del noranta sota la mirada de l’Aziz, fill d’una catalana i d’un algerià. A partir de la seva pròpia perspectiva, ancorada a la tendra infància i tamisada pel joc i la innocència, veurem com es va trobant a poc a poc amb la crua realitat de la maduresa lligada al fet de l’ascens incontrolat de l’islamisme més radical que acabarà derivant en una guerra civil.

Yacine Belahcene s’inspirà en la seva pròpia memòria per escriure aquesta bonica història plena de pinzellades biogràfiques amb l’ajuda de Santi Eizaguirre amb qui va compartir l’experiència de formar part del meravellós grup musical de mestissatge Cheb Balowski.

Cristina Bueno ens torna a seduir amb la seva línia clara i expressiva, on les síntesis del traç és sempre mesurada, però alhora prou per alliberar totes les emocions contingudes a l’història.

Pol·len edicions continua treballant de manera exquisida per construir un catàleg en català de qualitat i divers, amb especial sensibilitat per la producció pròpia, i com a mostra aquest còmic.

Recomanat per Jaume Vilarrubí. Biblioteca Josep Soler Vidal de Gavà.

L’ésser humà sempre ha tingut fascinació per saber què hi ha després de la mort. L’existència de fantasmes o d’un més enllà ha omplert pàgines i pàgines de la nostra literatura. A Spectregraph ens trobem amb una misteriosa societat secreta, dirigida per un líder multimilionari, que ha estudiat a fons la possibilitat de l’existència dels fantasmes fins a descartar-la completament. Amb els mitjans que li donen la tecnologia i els diners, decideix crear la seva pròpia casa encantada per poder continuar existint després de la mort.

James Tynion IV guionitza aquesta història de terror en un sol volum, després d’haver-nos conquerit amb Hay algo matando niños o la saga infantil Wynd. Aconsegueix transmetre l’angoixa de les protagonistes i, alhora, plantejar una reflexió punyent: què estem disposats a sacrificar per aconseguir la vida eterna? El dibuix va a càrrec de Christian Ward, que tradueix les idees de Tynion en imatges plenes de color, psicodèlia i malson, amb uns resultats tan fascinants com terrorífics.

Un còmic que combina l’espectacle visual amb les preguntes més incòmodes de la condició humana, i que ens recorda que potser el vertader horror no és la mort, sinó la desesperació per vèncer-la.

Recomanat per Daniel Rio Romo. Biblioteca Central d’Igualada.