Robert Guédiguian
Cinema
Sospitosos habituals
Torna al prestatge ►
Continguts anteriors ►
Robert Guédiguian
Fill de pare armeni i mare alemanya, Robert Guédiguian va néixer l'any 1953 a L'Estaque, barri portuari del nord de Marsella, que ha servit d'inspiració per a bona part de la seva filmografia i gairebé esdevé un personatge principal en les seves històries.
Guédiguian, que és un director atípic dins de les tendències tradicionals del cinema francès, es defineix a si mateix com un "director de barri". De fet, és un director amb una mirada compromesa amb la realitat més propera, una mirada humanista que reflexiona sobre la identitat i el compromís amb el nostre entorn.
Les seves pel·lícules parlen sempre de gent corrent amb problemes corrents, històries petites i profundes que fan que l'espectador es miri cap endins i cap endavant, cap a la utopia. L'esperit que destil·la de les seves pel·lícules és la suma de l'amistat, el compromís, les arrels, la identitat i les empremtes de la memòria.
És per això que Guédiguian, més que un director de barri, és un director universal.
La darrera pel·lícula estrenada als cinemes, Las nieves del Kilimanjaro, guanyadora del premi Lux del Parlament Europeu i l'Espiga de Plata, el Premi del Públic al Festival de Cinema de Valladolid, Seminci el 2011, té tots els ingredients de l'univers Guédiguian: els molls i carrers de L'Estaque, la presència d'Ariane Ascaride, dona del director i actriu protagonista de la majoria de la seva filmografia, i una història senzilla.
Las nieves del Kilimanjaro és un conte per a nens grans sobre la crisi, l'atur, les prejubilacions forçoses i la delinqüència a través de la trajectòria d'una família d'origen obrer que s'enfronta a les seves contradiccions i lluita contra l'aburgesament i les barreres generacionals.
Robert Guédiguian prové d'una família de classe treballadora —el seu pare treballava als molls de Marsella— i ràpidament va mostrar interès pels temes polítics i des de molt jove es va convertir en un activista del Partit Comunista.
Va començar els estudis de sociologia a la Universitat d'Aix-en-Provence on va conèixer Ariane Ascàride, que es convertiria en la seva parella i que és l'actriu protagonista de les seves pel·lícules.
Guédiguian un bon dia va deixar de renovar el carnet del partit i va canalitzar l'energia a través del cinema, sense abandonar per això el pensament estrictament marxista. Per a ell el cinema esdevé una nova manera de fer militància.
- El dinero da la felicidad (1992)
 |
En un barri de Marsella conviuen immigrants procedents de diferents països mediterranis. Un bloc d'apartaments acull italians, espanyols, armenis, àrabs i francesos. L'atur, les drogues i la delinqüència els assetgen per igual. Al servei de tots, el rector intenta treballar especialment en favor dels joves.
 |
Premi César al millor director i millor pel·lícula.
Marius i Jeannette, dos quarantins que malviuen en un miserable barri de Marsella, comparteixen un pessimista escepticisme davant la vida, que els ha tractat molt durament. Ell passeja la seva coixesa per l'abandonada cimentera de la qual és vigilant. Ella lluita per tirar endavant els seus dos fills, de diferents pares, amb el miserable treball de caixera de supermercat. La inesperada trobada i relació d'aquests dos perdedors farà que recuperin l'alegria de viure i les ganes de lluitar, que contagiaran els seus singulars veïns.
- La ciudad está tranquila (2000)
 |
Els protagonistes de la pel·lícula són personatges molt heterogenis que viuen en un món banal i confús. Michèle és una obrera d'una llotja de peix l'obsessió de la qual és salvar la seva filla de les drogues. Paul traeix la vaga dels seus companys estibadors i es fa taxista. Vivianne és una professora de música que ja no pot suportar la ideologia dretana del seu marit. Abderramane és un home que surt de la presó completament transformat i només pensa a ajudar els seus germans. Gérard viu obsessionat per la idea de la mort. Els pares de Paul, ja jubilats, han decidit que ja no votaran mai més ...
- De todo corazón (1998)
 |
Clim i Bebè són dos adolescents que viuen a Marsella i estan profundament enamorats. Els problemes sorgeixen quan Bebè, que és negre, és empresonat sota l'acusació d'haver violat una jove.
- Marie-Jo y sus dos amores (2001)
 |
Mari-Jo estima profundament Daniel, el seu marit, però també estima el Marco, el seu amant. Quan Mari-Jo deixa la llar per viure un temps amb el Marco, en Daniel espera que torni amb un dolor intens que l'impedeix respirar. Són dos amors incompatibles, però cal seguir endavant.
- Mi padre es ingeniero (2004)
 |
Natacha i Jérémie van créixer junts. Eren inseparables. Eren amants. Tots dos van estudiar Medicina, però un dia les seves vides van seguir camins diferents. Jérémie es va convertir en un personatge important que viatjava molt i que es feia amb ministres. Natacha va seguir treballant al seu barri i vivint a casa dels seus pares. Però, de sobte, Jérémie torna i recorda l'època de l'adolescència, quan estudiaven rus i ell era incapaç de pronunciar bé la frase "El meu pare és enginyer". Ha tornat per esbrinar què ha estat de Natacha.
 |
Biografia sobre François Mitterrand (1916-1996), president de la República Francesa entre 1981 i 1995. Quan el president estava ja entre la vida i la mort, un jove i apassionat periodista intenta arrencar-li les seves impressions sobre política i història, amor i literatura, certeses i dubtes sobre la vida.
