Michael Haneke en 10 pel·lícules

Happy End, la darrera pel·lícula del director Michael Haneke, va arribar als cinemes després de presentar-se a la Secció Oficial del Festival de Cannes del 2017, i d’inaugurar el Most Festival Internacional de Cinema del Vi i el Cava de Vilafranca del Penedès i la Mostra de Cinema Internacional del Baix Llobregat de Sant Feliu de Llobregat.

 

 

 

 

El director franco-austríac es caracteritza per reinventar el gènere del terror, traspassant les fronteres de la moralitat i explorant els territoris més foscos de la societat i del somni europeu. Haneke retrata com ningú aquesta societat malalta, hipòcrita, sense esperança, que no vol enfrontar-se ala veritable cara del món. Les seves pel·lícules d’una gran qualitat tècnica i artística no deixen indiferent i obren interessants reflexions sobre el comportament desequilibrat i pertorbat de l’ésser humà.

Michael Haneke va debutar amb El séptimo continente (1989), pel·lícula que ja anunciava l’estil inquietant, torbador i violent que caracteritza la resta de la seva cinematografia. Tres anys després, va conèixer la controvèrsia amb El vídeo de Benny (1992) i 71 fragmentos de una cronología del azar (1994). El reconeixement de la crítica li arribà amb La pianista (2001), adaptació de la novel.la homònima d’Elfriede Jelinek, amb la que va obtenir el Gran Premi del Jurat del Festival de Cannes. Èxit que reafirmaria amb Caché (2005), amb la que guanyar el premi al Millor director del Festival de Cannes.

El 2007, va debutar als EUA amb Funny Games U.S., remake de la seva pròpia pel·lícula Funny Games (1997). Més endavant, amb La cinta blanca (2009) aconsegueix guanyar la Palma d’Or del Festival de Cannes i el Globus d’Or a la Millor pel·lícula en llengua no anglesa; i finalment, amb Amor (2012) obté l’Oscar a la Millor pel·lícula en llengua no anglesa, la Palma d’Or del Festival de Cannes i el Globus d’Or a la Millor pel·lícula en llengua no anglesa.

Haneke es declara admirador dels directors de cinema d’Abbas Kiarostami Bruno Dumont.

Les pel·lícules imprescindibles de Michael Haneke

Tercera part de la “Glaciation Trilogy” de Haneke sobre la violència en la societat moderna.

 

 

 

 

 

Un matrimoni d’octogenaris haurà d’enfrontar-se a la fi de la seva relació per culpa de la malaltia que pateix la dona.

 

 

 

 

Un matrimoni és terroritzat per una sèrie de gravacions que apareixen a la porta de casa seva.

 

 

 

 

Personal adaptació del director de la novel.la inacabada El Castell de Franz Kafka.

 

 

 

 

En un petit poble protestant del nord d’Alemanya, poc abans de la I Guerra Mundial, se succeeixen uns estranys fets que semblen obra d’un càstig ritual .

 

 

 

 

Histories entrecreuades sobre persones de diferent classe social i origen, però amb la incapacitat per comunicar-se com a punt en comú.

 

 

 

 

Dos joves violents retenen com a hostatges una família a la seva residencia d’estiu per forçar-los a participar en els seus “jocs”.

 

 

 

 

Remake americà de la pel·lícula amb el mateix títol de 1997.

 

 

 

 

Un jove estudiant es proposa seduir la seva professora de piano. Adaptació de la novel·la homònima d’Elfriede Jelinek.

 

 

 

 

Primera part de la “Glaciation Trilogy” de Haneke sobre la violència en la societat moderna.

 

 

 

 

Una família es refugia a la seva casa de camp, fugint d’una catàstrofe que ha succeït a la ciutat.

 

 

 

 

Segona part de la “Glaciation Trilogy” de Haneke sobre la violència en la societat moderna.

Fragment: https://youtu.be/Q4cYiBPPSQg

 

 

 

 

  Búsquedas en el catálogo:

  También te puede interesar:

Sobre Michael Haneke

Michael H.: profesión: director (Yves Montmayeur, 2013)

Documental que analitza la carrera del director Michael Haneke, amb entrevistes a alguns dels seus intèrprets habituals i extractes de les seves pel·lícules.

Michael Haneke: la disparidad de lo trágico (Juan A. Hernández Les, 2009)

Monografia sobre l’univers creatiu i fílmic del director Michael Haneke.

Fecha de creación 30-08-2018 Última actualización 31-08-2018