robots_cinema
Cinema
Recorreguts cinematogràfics
Els robots al cinema
La pel·lícula "Eva", del director Kike Maíllo, s'ha alçat aquest any com a guanyadora del Premi Gaudí a Millor pel·lícula en català. "Eva" explica la història d'un constructor de robots (Daniel Brühl) al que criden de la seva antiga universitat per a que lideri un nou projecte, durant la realització del qual es retrobarà amb el seu germà (Alberto Amman), la seva cunyada i antic amor (Marta Etura) i la filla d'ambdós (Claudia Vega).
"Eva" també ha guanyat els premis a Millor Fotografia (Arnau Valls Colomer), Millor actor secundari (Lluís Homar), Millor direcció artística ( Laia Colet) i Millors efectes especials (Arturo Balseiro, Lluís Castell i Javi García).
Els robots al cinema (a propòsit d'"Eva")
Des que Fritz Lang va donar vida a Maria, la robot de "Metrópolis" (1927), innombrables éssers de metall ens han acompanyat en les pel·lícules o sèries de ciència ficció o, simplement, de ficció.
I és que la temptació que desperta en els humans la possibilitat de jugar a Déu i crear persones a la nostra imatge i semblança és tan antiga com l'anhel de trobar la persona perfecta en un món imperfecte.
Importantíssims directors de cinema de tots els temps han volgut incorporar un robot, androide, ordinador o cyborg a alguna a les seves pel·lícules. Des del ja esmentat Fritz Lang fins a Steven Spielberg, passant per Stanley Kubrick, Robert Wise, George Lucas, Ridley Scott o Woody Allen (si, si, ho heu sentit bé!), entre d'altres.
Moltes d'aquestes pel·lícules estan basades en clàssics de la literatura de ciència ficció com és el cas de "Blade Runner" i "Els androides somien amb xais elèctrics?" de Philip K. Dick; "2001, una odisea del espacio" i el relat "El centinela" d'Arthur C. Clark; "Jo, robot" amb el llibre del mateix títol d'Isaac Asimov o "Inteligencia Artificial" i el relat "Los superjuguetes duran todo el verano", de Brian W. Aldiss.
A propòsit d'Asimov, aquest científic i escriptor bielorús va promulgar en un dels seus primers relats les famoses Lleis de la Robòtica:
- Un robot no pot fer mal a un ésser humà, ni permetre que un ésser humà prengui mal.
- Un robot sempre ha d'obeir les ordres dels éssers humans, sempre i quan no entrin en contradicció amb la primera llei.
- Un robot ha de protegir la seva existència, sempre i quan aquesta mesura no entri en contradicció amb la primera o segona llei.
A les seves novel·les trobem móns imaginaris i futurs on aquestes lleis són imprescindibles per evitar que el robot, creació humana, es rebel·li contra el seu creador.
De tipus de robots n'hi ha per donar i per vendre així, que, a risc de deixar-nos-en bastants i de nos ser gaire objectius, aquí us presentem una petita classificació dels més cinematogràfics:
Filmografia destacada
Els més agressius
Terminator Sèrie 800 Model 101 ("Terminator", 1984) | Alex Murphy ("Robocop", 1987) | Megatron ("Transformers", 2007) |
Els més dolents
HAL 9000 ("2001. Una odisea del espacio", 1968) | Proteus ("Engendro mecánico", 1977) | Matrix ("Matrix", 1999) |
Els més neuròtics
Marvin ("Guía del autoestopista galáctico", 2005) | C3PO ("Star Wars", 1977) | Ash ("Alien, el 8º pasajero", 1979) |
Els més divertits
R2D2 ("Star Wars", 1977") | Johnny 5 ("Cortocircuito", 1986") | Rodney ("Robots", 2005) | Bender ("Futurama") |
Els més clàssics
Maria ("Metrópolis", 1927) | Robby ("Planeta prohibido", 1956) | Gort ("Ultimátum a la tierra", 1951) |
Els més sexis
Gigolo Joe ("Inteligencia artificial", 2001) | Pris ("Blade Runner", 1982) | Femboots ("Austin Powers", 1997) |
Els més perfectes
Claire Wellington ("Las mujeres perfectas", 2004) | Sony NS-5 ("Yo, Robot", 2004) | David ("Inteligencia artificial", 2001) |
Els més sensibles
Roy Batty ("Blade Runner", 1982) | Wall·e ("Wall·e", 2008") | Andrew ("El hombre bicentenario", 1999) |
Més informació
"El futur i les màquines". Entrada al blog "Fora del prestatge" de la Biblioteca Joan Oliva i Milà de Vilanova i la Geltrú